Esquemes tema relleu peninsular

1. Empar Gallego http://iacare.es.tl/

2. ELS TRETS
DEL RELLEU
PENINSULAR
Forma massissa
costes rectilínies
Elevada altitud mitjana
Disposició perifèrica
de les serralades
bloc elevat
de gran
extensió i la
seua altitud
mitjana
abundància
de
muntanyes
cinturó muntanyenc que
voreja la Meseta i les
serralades exteriors
amb conseqüències en
Compartimentació
El clima
Les comunicacions
La xarxa fluvial
Meseta
per per
Depressions
i serralades
exteriors
Contraforts
que
l’envolten
per
Unitat El relleu d’Espanya

3. dos moviments orogènics
orogènia herciniana
final de l’Era Primària
són els massissos
antics, muntanyes
d’altitud mitjana amb
formes arrodonides i
valls amples
quan?
plegament alpí
quan?
Era Terciària
són les
serralades més
recents amb
crestes i formes
abruptes
plegament hercinià
orogènia alpina
dos períodes d’assentament,
erosió i sedimentació
Era Secundària
Era Quaternària
quan?
l’erosió produí
l’aparició de
materials
granítics i
pissarres
l’erosió de l’aigua,
vent, transporta
els materials des
de les zones més
elevades a les
conques,
depressions i
costa
una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge
donaren lloc

4. eres
Arcàica
existència del
massís
precàmbric
Primària
orogènesi herciniana
el Massís Ibèric o
Hespèric, nucli de
la Meseta.
Secundària
erosió i sedimentació
sediments de gran
espessor en les
fosses bètiques i
pirinenques
forta erosió a
finals d’
aquesta era
EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA
tingué lloc caracteritzada per
composat per
quarsites
granit
gneis
pissarres afectat per
aflorament de
materials
antics
els materials
calcaris que
afloraran a
l’EraTerciària
seran
formà

5. EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA
eres
Terciària
orogènesis alpina
xoc de la placa africana i euroasiàtica
serralades alpines:
- Pirineus
- Serralades Bètiques
Quaternària
glacialisme
tingué lloc
fractura del sòcol
de la Meseta
originà les
depressions prealpines:
- Ebre
- Guadalquivir inclinació
cap a l’Atlàntic
aparició dels vorells
muntanyencs de la
Meseta:
- Serralada Cantàbrica
- Serralada Ibèrica
- Serra Morena
elevació de blocs,
són les serres
interiors de la
Meseta:
-Sistema Central
- Monts de Toledo
es produeix
erupcions volcàniques
formació de
terrases fluvials
colmatació de les
conques fluvials
blocs enfonsats,
són les conques
sedimentàries:
Duero, Tajo, Guadadiana
provocà la
configuració del
relleu actual
conseqüències
en la xarxa fluvial

6. de modelat i
sedimentació
conques
sedimentàries
depressions
serralades
alpines
massissos
antics
sòcal
constituïts
pel sòcal
antic
base de la Meseta
grans elevacions
per l’orogenia
alpina
amb sediments de
l’Era Terciària i
Quaternària
glaciarisme,
acció fluvial,
erosió
peneplanures
terrasses fluvials
costes
es diferencien
diverses formes
Unitat El relleu d’Espanya
UNITATS
MORFOESTRUCTURALS

7. Les unitats interiors
1.La Meseta. Importància
morfològica.
2. Les Serralades interiors
Sistema Central.
Muntanyes de Toledo.
3. Els contraforts
muntanyencs de la
Meseta: Massís Galaico-
lleonés. La Serralada
Cantàbrica. El Sistema
Ibèric. Sierra Morena.
Les unitats exteriors
peninsulars
1. Les Depressions: Ebre i
Guadalquivir
2. Els sistemes muntanyencs
exteriors: Els Pirineus. La
Serralada Costanera-
Catalana. El Sistema Bètic
Unitat El relleu d’Espanya
DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS
UNITATS DEL RELLEU I LA SEUA
DISPOSICIÓ