Pac1

DISSENY DE CONTEXTOS EDUCATIUS BASATS EN L'ÚS DE LES TIC / CARLOS SALVADOR GARCÍA

Índex:
1. Primera reunió
2. Segona reunió
3. Inform
3.1 Anàlisi i definició
3.2 Disseny i concreció
3.3 Desenvolupament
3.4 Implementació
3.5 Avaluació

4. Bibliografia

Carlos Salvador García Seite 2


Primera reunió



Primera reunió
Per a poder analitzar amb deteniment el cas, anem a detendre'ns primer en la primera
reunió que té lloc entre Hanna, assessora de TIC i professora de llengües estrangeres i
el director del Goethe Institut de Barcelona, Wolfgang Rohrbach. El context del cas és el
següent; el senyor Rohrbach reflexiona sobre les característiques de la seva institució i
se'n adona que en aquesta no s'aprofiten el suficient les eines que proporciona la
societat de la informació per a l'ensenyament de llengües -en aquest cas- i que a poc a
poc, altres institucions si ho estan fent. A més a més, el Goethe ofereix uns cursos de
qualitat, amb un professorat expert i altament qualificat en l'ensenyament de llengües
però, al mateix temps, els preus són alts, i caldria completar aquesta oferta amb alguna
oferta que inclogués l'ús de les TIC. Altres institucions com l'Escola d'Idiomes i altres
acadèmies privades ja estan treballant en aquesta línia. A més a més, ell mateix explica
que ha aconseguit un petit pressupost per a potenciar la institució en la creació d'una
plataforma amb Moodle i la seva corresponent formació de professorat.



Primera reunió
Tanmateix, la falta de familiarització dels professors contrasta notablement amb el alt
nivell dels propis estudiants amb la Web 2.0, donat que es tracta en la seva majoria de
joves de entre 18-35 anys. Aquesta situació és la que el director li transmeteix a Hanna;
a partir d'aquest moment, la tasca d'aquesta consistirà a guiar els professors en un
projecte inicial que els hi condueixi a la familiarització de l'ús del Moodle com a
complement i facilitador del seu treball a les classes. És molt important destacar que
aquesta formació no hauria de suposar en cap moment una càrrega més per al
professorat, sinó una ajuda en el seu treball.



Primera reunió
Pel que respecta als recursos, com hem dit anteriorment, el Goethe de Barcelona
disposa d'una quantitat de diners (desconeguem quants) per a invertir en tal
projecte. A banda, compta amb el model del que es ve realitzant al Goethe de Munic,
el qual, per la seva banda, compta amb un equip molt ben coordinat i molt efectiu en
el seu treball. També hi ha alguns professors que ja han utilitzat la plataforma
Moodle de manera personal per a introduir-la a les classes, amb la qual cosa, ja no
partim de cero. Òbviament, comptem amb l'inestimable treball de Hanna. El repte
consistirà a convèncer els nostres professors escèptics o reticents a l'ús de les TIC
que l'ús de la nova plataforma serà una eina per a millorar el seu treball i facilitar-lo,
i que no el vegin com un obstacle o una amenaça degut al desconeiximent vers
aquesta; aquesta seria bàsicament la pitjor amenaca amb què es podria trobar el
director de l'Institut i la Hanna, sumat al fet que els professors no disposaran de
molt de temps per a experimentar amb la nova eina.



Primera reunió
Com a contrapartida, ens trobem que el Moodle és una plataforma ja
explorada al camp de l'ensenyament de llengües estrangeres i que treballa
amb un enfoc constructivista de l'aprenentatge, el que ens permetrà portar a
terme activitats de formació de les quatre destreses (comprensió auditiva,
comprensió escrita, expressió oral, expressió escrita) amb un ambient
col.laboratiu.



Segona reunió



Segona reunió
En la segona reunió es veuen el director i Hanna amb els professors del propi
Goethe de Barcelona que ja han fet servir Moodle. En realitat pensem que això
es tractaria d'una errada, perquè a aquesta es deuria almenys haver-hi
convidat a tots els professors; qui sap si, encara que no hagin fer servir
Moodle fins a aquest moment, potser algú s'animaria a fer-ho. A la reunió es
tractaren temes diversos; va ser una espècie de intercanvi d'impressions, de
com havien fet servir els professors la plataforma fins a aquest moment.
Alguns ho utilitzen de manera lliure, per a penjar materials i adreces
interessants, tanmateix, després d'un temps, els estudiants perdien
l'entusiasme. Altres penjaven activitats, altres creaven fils de debat amb
temes d'actualitat, però en qualsevol cas, sempre es destinava a ser un mer
complement de les classes presencials.



Segona reunió
Si ens posem en la pell de la Hanna i haguéssim de crear un pla d'acció, el més
adequat seria seguir el model ADDIE, és a dir, anàlisi, disseny, desenvolupament,
implementació i (e)avaluació. En primer lloc, ens sembla molt adequat que Hanna agafa el
paper de coordinadora i és ella mateixa la que proposa els plaços que hi haurà que
seguir i intenta en tot moment informar-se de quina és la situació i d'escoltar a tots els
implicats (excepte els professors que no ho han fet servir i els estudiants). Aquesta
seria la primera fase, l'anàlisi i definició, fer-se una composició de lloc de la institució,
del que vol, els objectius, el pressupost de què es disposa; és un apropament. Òbviament,
una factor que no podem oblidar en aquesta part del procés són els destinataris, els
estudiants. Quin nivell de familiarització amb les TIC tenen ells? Què necessiten
aprendre? Quins objectius han d'aconseguir (currículum)? Amb quines activitats i de
quin tipus? Quins recursos humans i econòmics tenim? Quant de temps? Hi ha una data
límit?



Segona reunió
A l'encontre es deixa clar que els cursos ja han començat i que seria un tant
arriscat començar ja a complementar els cursos amb la plataforma, per això
es posen un termini de dues setmanes, per a anar començant amb un
projecte pilot després de reis. Hanna, per tant (i nosaltres amb ella), ha de
ficar-se mans a l'obra. De totes les preguntes formulades anteriorment ja
tenim les respostes, les quals hem anat comentant fins ara. Faltaria
concretar el tema del currículum que apunta el director, encara que seria
més una tasca dels propis professors l'ajudar a Hanna en aquest sentit; no
obstant això, tampoc hem d'oblidar que ella mateix ja ha treballat de
professora de llengües i coneix més o menys el camp.



Inform: Anàlisi i definició



Anàlisi i definició
És important treballar en equip, no deixar tot el pes del projecte en la Hanna. Necessitariem:

pedagogs especialistes en tecnologia educativa, encara que els professors que ja han
treballat preparant activitats amb el Moodle també ens podrien servir.
el paper de l'informàtic no seria en aquest cas tan important perquè al Moodle ja està tot
integrat i és prou intutitiu. No obstant això, es fonamental que els usuaris sàpiguen que hi
ha la possibilitat de tindre un suport la major part del temps, perquè segur que sorteixin
dubtes. El propi Moodle ofereix molts tutorials i sistemes de suport. També hauríem
d'aclarir si, en un moment donat, es podria contactar amb l'equip tècnic de Munic, posar-
se en contacte amb ells per tal de conéixer si estarie disposats a col.laborar.
hi hauria que anomenar a un coordinador de la plataforma, a un responsable. Tal volta,
Hanna no seria la més indicada, donat que ella no pertany a la institució. Hauria de ser un
dels professors, el nivell tècnic del qual siga prou alt com per a agafar aquesta
responsabilitat. Hi hauria que revisar el contracte i descomptar aquestes hores de
coordinació amb les que ja tenen de docència per tal de evitar una excesiva càrrega de
treball.



Anàlisi i definició

Per últim, resultarà vital treballar en equip i coordinadament. No és el
mateix treballar colaborativament que coordinadament. El primer
terme té un caire d'individualitat i de contrast de treball, però no de
interacció i de retroalimentació de tots en el treball de tots (no
solament la suma de les parts).



Inform: Disseny i concreció



Disseny i concreció
Si parlem de model pedagògic (Stephenson i Sangrà: 2007), podem distingir tres grans
vessants. Per una banda, el model transmitiu, on el professor es dedicava a transmetre
coneixements (d'ahí el seu nom) i on l'estudiant adopta un paper absolutament passiu excepte
amb la seva puntual interacció amb el professor. Hi ha també el model basat en la pràctica,
el learning by doing, on l'estudiant infereix el coneixement gràcies a una sèrie de pràctiques i
sense que el professor haja d'actuar necessàriament en aquest procés de descobriment. Per
últim, i és aquest el que ens interessa, hi ha el model col.laboratiu (constructivisme), el qual
exigeix el treball grupal i on es valora l'aportació de cada estudiant al saber col.lectiu i on el
professor adopta un paper de dinamitzador. És aquest enfocament el que adoptarem, per tant
les activitats que preparem han de estar en tot moment pensades per a l'alumne, mirant
d'obtendre un aprenentatge significatiu, on l'estudiant és el protagonista de la seva pròpia
evolució i intentant evitar-hi tècniques de repetició i memorització.
El contingut el podríem organitzar per unitats didàctiques que contenguin els objectes
d'autoaprenentatge (com l'exemple que veurem tot seguit) i aquestes podríen respondre a
les setmanes de què consta el curs.



Inform: Desenvolupament



Desenvolupament
A continuació, podem indentificar una sèrie de elements que ha de tindre la plataforma. Com
a element de comunicació asíncrona, tindrem els fòrums, on es podran crear fils de debat,
dubtes que puguin tindre els estudiants, comentaris. Una eina molt interessant en
l'ensenyament de llengües són els debats fets amb veu, gravats amb un programa com el
voxopop, que ens permet practicar la pronunça i la comprensió auditiva. També tindrem la
possibilitat de crear wikis per a poder portar a cap treballs de forma col.laborativa. Com a
exemple en una classe de llengua, podríem elegir un programa de l'Internet, imaginem el
programa de TVE "Zapatero, tengo una pregunta para usted". Podríem fer una unitat didàctica
en la que penjàrem la entrevista; a continuació els estudiants haurien d'e triar tres de les
preguntes que més els interessi, contestar què ha respost el president del govern, si els ha
convençut argumentativament la seva resposta. Totes aquestes activitats les hauríem de
escriure al wiki per tal que tots vegèssin el treball dels seus companys. En l'ensenyament de
llengües, tots aquestos inputs són molt positius i decisius. Com a tasca final, obriríem una
altra pàgina en el wiki i els fariem preguntar a un altre polític quines tres preguntes li faria
ell/ella; amb aquestes preguntes, els alumnes haurien de triar les tres (dels companys) que
més els hagin interessat. També tenen l'ordre de poder editar tot el contingut dels companys,
gramaticalment parlant, la qual cosa es pot complementar a l'aula, comentant el feedback
dels companys, fent una última correcció i discutint les respostes a la classe.


Desenvolupament
Aquest seria un exemple d'activitat col.laborativa que integraria les quatre destreses i
respondria també a les necessitats de potenciar el treball autònom dels alumnes i de no
fer servir la plataforma solament com a complement de les classes presencials; hem de
tindre en compte que el treball està pensat per a fer de forma autònoma i des de casa,
excepte la part de l'últim feedback i el debat (encara que també es podria portar a cap als
fils de debat). En aquest sentit, també podriem incloure exercicis i tests autocorrectius.
Paral.lelament, seria molt interessant realitzar chats de manera sincrònica (sempre tenint
en compte les hores de treball del professor encarregat) i converses de veu, hauria de
triar-se un programa adequat.



Inform: Implementació



Implementació
També hem parlat sobre aquest punt a la reflexió de la segona reunió. En primer lloc, hi
hauria una primera fase en la que necessitarem fer un projecte pilot per tal que tant els
professors com els estudiants es familiaritzin amb la plataforma. En principi disposariem de
dues setmanes per a reflexionar i posar-la en pràctica. Segons els resultats i el feedback
obtingut, harueiem de fer els adjusts pertinents i posar-la en pràctica definitivament. El que
considerem fonamental en l'apartat de la implementació és que hi hagi una planificació de les
unitats didàctiques per a tot el curs. La classe presencial treballada amb materials
electrònics sempre ens dón aun major marge de "improvisació", si es pot dir així, però en un
projecte realitzat en línia com ho és el nostre, no seria el correcte; més bé al contrari,
hauríem de tindre clares totes les activitats, les principals i les paral.leles (fils de debat,
xats), encara que no seria recomanable que els estudiants les vegin totes de cop. Hi ha una
funció molt senzilla al Moodle que ens permet realitzar això (visible-ocultar).
Per altra banda, és important tindre en compte que no tenim cap pressió per part de la seu
de Munic i que no hem de mostrar resultats. Això ens permetrà treballar amb menys pressió,
però no per això amb menys professionalitat, ja que volem que el Goethe de Barcelona se
pugui arribar a convertir en un referent per a altres institucions.



Avaluació



Avaluació
Les estratègies d'avaluació és un dels aspectes segons el qual es realitzen
canvis significatius a partir de la proposta formativa, que se concreten en la
búsqueda de coherència entre el model de formació (constructivista i
col.laboratiu en el nostre cas) i el sistema d'avaluació. En aquest sentit, ens
sembla important deixar a l'alumne en el centre de l'aprenentatge i permetre'l
que controle el seu propi procés d'aprenentatge a partir d'exercicis
autocorrectius com els que comentàvem abans, que poden tindre una
periodicitat semanal, al igual que les unitats didàctiques. És gràcies a aquestes
avaluacions pel que els estudiants controlen els seus advanços i això es tradueix
en el desenvolupament d'estratègies d'autocontrol i autonomia, donat que han de
planificar també el seu esforç, temps, i punts febles.



Avaluació
Cal afegir que la evaluació d'un projecte així no es limita a la que fan els
alumnes, els professors o a allò que fa referència als continguts, sinó que tot el
procés de planificació i de gestió de la formació deu avaluar-se en el marc de la
gestió continuada. Així com s'utilitza un qüestionari per a avaluar el coneixement
sobre una unitat d'aprenentatge, un projecte amb e-learning necessita d'una
gestió continua de la qualitat de tots els processos implicats. La avaluació
integrada en una gestió continua de la qualitat exigeix l'anàlisi del propi entorn
d'aprenentatge i els seus diferents estils, el suport tècnic, l'avaluació de la
comunicació (alumnes-professors-equip de treball). El que és segur és que amb
un projecte d'aquestes característiques ens trobem amb un repte: mostrar que
la formació virtual pot ser igual de o més efectiva que la presencial i que la nova
plataforma será no solament un complement a les classes, sinó un complement
al propi currículum, als objectius que cal avaluar i a les pròpies hores de treball
del professorat. Això demostraria una gran integració del projecte en la
institució i constituiria, per a nosaltres, l'èxit de la operació.


Bibliografia



Bibliografia
Fernández Michels, Pedro. Disseny d'entorns i escenaris
d'aprenentatge: MOODLE a la classe d'idiomes. Barcelona: UOC.

Stephenson, J. i Sangrà, A. (2007). ‘Models pedagógics i e-
learning’, en Almirall et al. Fonaments del disseny
tecnopedagògic amb e-learning. Barcelona: Editorial UOC. (pàgs.
5-68).
www.voxopop.com


Pac1

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Pac1

Similar to Pac1 (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Pac1