• Save
Projecte Gestió Veïnal
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Projecte Gestió Veïnal

on

  • 506 views

Document explicatiu del projecte de la PEJG per la gestió veïnal de l'equipament municipal el Casal de Joves de Gràcia.

Document explicatiu del projecte de la PEJG per la gestió veïnal de l'equipament municipal el Casal de Joves de Gràcia.

Statistics

Views

Total Views
506
Views on SlideShare
506
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Projecte Gestió Veïnal Document Transcript

  • 1. PROJECTE DE GESTIÓ DEL CASAL DE JOVES DE GRÀCIA “LA FONTANA” Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG)0 Introducció .......................................................................................... 21 Marc teòric .......................................................................................... 3 1.1 Gràcia, associacionisme i joventut ................................................. 3 1.2 Marc legal ................................................................................... 82 Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia ................................................123 Objectius ............................................................................................144 Model organitzatiu de la PEJG ............................................................ 1885 Programa d’activitats ...........................................................................21 5.1 Projecte cultural..........................................................................21 5.2 Projecte musical .........................................................................24 5.3 Projecte de Dinamització social ....................................................29 5.4 Projecte de participació ...............................................................32 5.5 Teixit associatiu ..........................................................................366 Serveis ...............................................................................................39 6.1 Punt de trobada..........................................................................39 6.2 Aula destudi i informàtica............................................................39 6.3 Cessió d’espais ...........................................................................40 6.4 Suport al teixit associatiu.............................................................40 6.5 Activitats....................................................................................417 Perfils laborals: ...................................................................................428 Pressupost (pendent) ..........................................................................449 Avaluació i seguiment ..........................................................................45Annexes ........................................................................................................... 49
  • 2. 0 Introducció Aquest document sorgeix de la necessitat de teoritzar tota una pràctica juvenilque en els darrers anys ha generat noves inquietuds, activitats, sinergies i objectius.La Plataforma dEntitats Juvenils de Gràcia, que actualment està formada per nouentitats del barri, ha augmentat la seva capacitat organitzativa i cooperativa,constituint-se com a punt de referència per lassociacionisme juvenil del barri. I,finalment, després de dos anys de la seva creació, s’ha trobat amb la necessitatd’elaborar un document on es plasmin totes aquelles inquietuds prèviament teoritzadesi materialitzades respecte el Casal de Joves de Gràcia. Des de l’obertura de l’equipament juvenil del Carrer Gran de Gràcia 190 haquedat patent que el model associatiu i de gestió plantejat des de la PEJG és l’únic quegenera més vida associativa i apropa joves no adherits a cap entitat entorn lesactivitats que s’hi organitzen, en front d’un model d’hotel d’entitats fred i distant que escontraposa als valors històrics del jovent gracienc organitzat. És per això, que des de laPEJG es planteja fer un salt qualitatiu en la forma de participar dins lequipament i ambaquest projecte ens reivindiquem capacitats per dur a terme la gestió del Casal deJoves de Gràcia la Fontana. A grans trets, la nostra proposta es caracteritza per la constitució duna sèrie deserveis pels joves (com poden ser una aula destudi, un punt de trobada o el suport alteixit associatiu) i una programació dactivitats que seguirà quatre eixos (ProjecteMusical, Projecte Cultural, Projecte de Dinamització Social i Projecte de Participació). La pretensió d’aquest Projecte de Gestió és, també, la de sumar el majornombre de suports i adhesions per tal d’aconseguir una gestió pública i veïnal delCasal de Joves de Gràcia La Fontana. 2
  • 3. 1 Marc teòric1.1 Gràcia, associacionisme i joventut Gràcia ha estat històricament un territori amb una gran societat civil, pled’associacions que han treballat per millorar les condicions de vida de les persones1. La urbanització del Passeig de Gràcia a la dècada dels 20 del segle XIX vadeixar Gràcia ubicada a la columna vertebral de la futura Barcelona, fet que va iniciarla seva ràpida transformació de poble agrícola a lloc idoni per a l’establimentd’activitats industrials i de serveis que Barcelona ja no podia allotjar. Entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX, tot i l’evolució viscuda,podem considerar que a Gràcia hi predomina el sector popular de la menestralia. Unnou sector emergent a la vila, que desplaça a la pagesia i que aplega els obrersqualificats i la petita burgesia, propietària de negocis com tallers i petits comerços. Noobstant, també hi havia una important massa d’obrers no qualificats que treballaven ales noves fàbriques construïdes a la segona meitat del segle XIX, com el VaporPuigmartí i el Vapor Vilaregut. Un sector de la mitjana burgesia barcelonina que haviatrobat a Gràcia un lloc tranquil on viure i un sector de vells pagesos complementavenla població de la vila2. 1 Vegeu Solà, Pere. Història de l’associacionisme català contemporani. Barcelona i lescomarques de la seva demarcació. 1874-1966. Generalitat de Catalunya. Departament deJustícia. Barcelona, 1993, pàg. 177-183. La importància d’algunes d’aquestes entitats hagenerat certa literatura. Vegeu Balcells, Joan. L’Orfeó Gracienc i el seu entorn ciutadà.Memòries del mestre Joan Balcells. Adaptació de Torres Felip, Roser. Orfeó Gracienc,Barcelona, 1984; Biosca, Genona i Sanromà, Joan. Cooperativa Obrera La Lealtad. 1892-1992.Ed. Cooperativa Obrera La Lealtad, Vila de Gràcia, 1992; DDAA. Centre Moral i Instructiu deGràcia. Recull històric 1869-1994. Claret, Barcelona, 1994; Mussons Agell, Albert. Lluïsos deGràcia 1855-2005. Una crònica de 150 anys. Lluïsos de Gràcia, Barcelona, 2005. 2 Un interessant estudi per veure la composició social de Gràcia, tant a nivellsocioprofessional com sociocultural és: Oyón, José Luís, Maldonado, José i Griful, Eulàlia.Barcelona 1930: un atlas social, Edicions UPC, Barcelona, 2001. Algunes obres d’història del 3
  • 4. Les pèssimes condicions de vida de la gran majoria de població durant aquestperíode feren que molta gent, sobretot de classe treballadora qualificada, tendís aagrupar-se i a cooperar per buscar tota una sèrie de millores culturals, materials irecreatives. Durant el període de la segona meitat del segle XIX es fundaren les gransentitats gracienques, algunes de les quals encara perduren i entre les qualsdestacaren, especialment, Els Lluïsos de Gràcia, el Centre Moral i Instructiu, el CercleCatòlic, l’Orfeó Gracienc, la Cooperativa Obrera la Lealtad i La Sociedad Obrera ElArtesano. Totes elles tingueren en comú els objectius d’instruir el poble, dotar-lo demillors condicions de vida i oferir-li espais per a l’esbargiment i el lleure. El públicmajoritari d’aquestes entitats foren obrers i petits propietaris, tot i que la majoriad’aquestes entitats, de caire catòlic, foren dirigides i promocionades per sectors de laburgesia benestant. Reflex, causa i conseqüència política del seu moment, aquestesespais de sociabilitat obrera agruparen la gent, en gran mesura, segons afinitatsideològiques. Així, trobem entitats explícitament catòliques i conservadores com elsLluïsos, el Centre Moral o el Cercle i entitats més progressistes i liberals com ElArtesano (L’Artesà)3.barri ja remarquen el caràcter social i l’augment dels menestrals a Gràcia a finals dels segleXIX: Biosca, Genona i Sanromà, Joan. Cooperativa Obrera La Lealtad. 1892-1992. Ed.Cooperativa Obrera La Lealtad, Vila de Gràcia, 1992, pàg. 13-14; Lafarga, Joan. Gràcia: derural a urbana. Història d’un territori. Taller d’Història de Gràcia, Barcelona, 2001, pàgs 37-38.3 Si bé és cert que la gent tendia a associar-se segons afinitats ideològiques, Pere Gabriel parla del caràcter camaleònic d’aquest tipus d’associacions per referir-se a la seva capacitat d’adaptació al medi polític, és a dir, a la capacitat per donar continuïtat a un projecte social sota qualsevol règim polític i, així, poder continuar amb les activitats culturals, recreatives i mutualistes tan necessàries per a la classe obrera en una època en què l’Estat es despreocupa de gran part de les necessitats de la majoria de la població i considera la protesta obrera com un problema d’ordre públic. Vegeu Gabriel, Pere: “Sociabilitat de les classes treballadores a la Barcelona d’entreguerres, 1918-1936” dins de Oyón, José Luís (coord.), Vida obrera en la Barcelona de entreguerras, 1918-1936, CCCB, Barcelona, 1998, pàg. 108-111. 4
  • 5. L’inici de la Guerra Civil Espanyola trastocà la societat civil catalana. Les entitatsgracienques de caire catòlic i conservador patiren l’expropiació dels seus locals per partdels grups emergents de l’esquerra com el PSUC, el POUM, la CNT-FAI o Estat Catalàentre d’altres. En canvi, l’arribada de les tropes feixistes a Barcelona, que encaratrastocà més el panorama associatiu, canvià les tornes del període bèl lic. Les entitatscatòliques i conservadores dominades abans de la guerra per la gent d’ordre poguerenrecuperar els locals i reprendre l’activitat social sota l’estricte control del nou règim,mentre que quasi totes les altres entitats foren clausurades o hagueren dedesaparèixer a causa del seu tarannà i de la repressió que patiren els seus membres. La desaparició de tot el teixit associatiu amb valors progressistes deixà lesrestes de la societat civil catalana sota l’empara de l’església catòlica i els seus espaisde sociabilitat. Els primers anys de postguerra foren d’extremes penúries i fortarepressió, però amb l’esdevenir dels temps, aquestes entitats permeteren l’afloramentde certes tendències i formes d’associacionisme cada vegada més allunyades del valorsdefensats pel règim. L’escoltisme catòlic, unes de les poques formes d’associacionismejuvenil permeses al marge de la Organización Juvenil Espanyola, fou una de les basessocials del nou catalanisme conservador i l’amagatall per d’altres sectors mésprogressistes. Així, al finalitzar la dictadura franquista, algunes entitats escoltes iexcursionistes que ja s’havien escindit del moviment catòlic i d’altres que encara hirestaven pogueren expressar públicament uns sentiments de catalanitat i progrés. Amb l’arribada del nou règim polític constitucional i el lliure associacionismeaparegueren a Catalunya un nou reguitzell d’entitats juvenils de diferent naturalesaque venien a sumar-se a les ja existents que, en el cas de Gràcia, s’havien pogutdesenvolupar sota el paraigües de les grans entitats com els Lluïsos de Gràcia, elCentre Moral i Instructiu o el Cercle Catòlic. A finals de la dècada dels 70 i principis dels 80 trobem a Catalunya una granquantitat d’organitzacions i entitats juvenils o majoritàriament formades per a joves.Aquest és un període de gran agitació política amb una gran nombre d’organitzacionsjuvenils polítiques i sindicals, sobretot d’esquerres. Però també és un període d’apariciói reorganització d’entitats dedicades a la cultura popular (bastoners, tabalers,diables...) i d’entitats educatives com esplais i agrupaments escoltes. Mostra de tota 5
  • 6. aquesta efervescència juvenil fou la creació de les dues grans plataformes juvenilscatalanes, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l’any 1979, i el Consell de laJoventut de Barcelona, l’any 1980, on s’hi aplegà la major part de l’associacionismejuvenil del país. En el cas de Barcelona també cal destacar la dècada dels 80 com a unperíode en què pren una gran rellevància la regidoria de joventut i alguns intents desd’aquesta per a crear Casals de Joves en els diferents barris de la ciutat, espais quehaurien d’ajudar a vertebrar i reforçar tot aquest associacionisme juvenil4. Gràcia, un territori amb una gran tradició associativa, no ha estat aliè a la restadel país en quan a l’increment de les entitats juvenils i al seu pes social. El món dellleure voluntari, format majoritàriament per agrupaments escoltes i esplais, és el campassociatiu juvenil amb més implantació arreu del territori català i Gràcia n’és un bonexemple. Actualment, als diferents barris de Gràcia hi ha més de deu entitatseducatives que apleguen a més de dos-cents joves que duen a terme tasques dedocència no formal. Entre aquestes entitats trobem l’AEiG Lluïsos de Gràcia, l’AEiGMontnegre-Josep Carner, l’AE Pere Rosselló, l’AE Ramon Llull, l’AE Roland Philipps, l’AEJaume I del Coll, l’Esplai Matinada-Portics, l’Esplai Pompeia, l’Esplai Josepets, l’EsplaiJASD o l’Esplai GMM entre d’altres5. L’àmbit de les colles de cultura popular, encaraque no és un món associatiu estrictament juvenil, està integrat majoritàriament per ajoves i a Gràcia té una forta presència amb grups i colles com la Vella de Gràcia, laDiabòlica de Gràcia, la Malèfica del Coll, la Colla de Bastoners de Gràcia, etc, També hiha altres grups no integrats dins la coordinadora de colles de cultura popular, però side l’àmbit cultural i musical com Kabum, la Banda Patilla o la colla de Bastonera deGràcia Cop a Cop. Grups de música com Igitaia, Skatasun, High Times, Tabaloko,Parrot’s Chocolate o Black Dollis entre molts d’altres conformen un panorama musicalintegrat per a joves amb un fort arrelament i sentiment gracienc. Una gran diversitat4 Consulteu: http://www.cjb.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=47&Itemid=925 Per conèixer la història dels agrupaments escolta de Gràcia vegeu Musons, Albert i Maristany, Gerard. La gent del fulard. Història del moviment escolta a Gràcia. Autors: Taller dHistòria de Gràcia. Any 2002. 6
  • 7. d’organitzacions polítiques, grups de rol, teatre o de cinema entre d’altres,complementen un mapa associatiu juvenil ric, prolífic, històric i divers. Tot aquest magma associatiu juvenil gracienc ha restat durant molts anys moltatomitzat i sense quasi cap tipus de vinculació. Si bé és certa l’existència d’una granquantitat d’entitats juvenils, també cert que no hagi existit un moviment juvenilgracienc en tant que no hi hagut una unitat d’acció premeditada. Moltes d’aquestesentitats han restat durant molts anys sota el paraigües de les seves entitats mares,com per exemple l’AEiG Lluïsos de Gràcia dins de la coneguda entitat, l’AEiGMontnegre-Josep Carner dins del Cercle Catòlic o l’AE Pere Rosselló dins del CentreExcursionista de Gràcia, però sense que hi hagués gaire relació entre elles o fins hi tot,en alguns casos, amb una nul la relació. Poques han estat les ocasions en què diversesentitats juvenils s’hagin apropat per fer formar unions entorn uns objectius concrets.Un dels principals motius que ha generat aquesta desvinculació, desconeixença idesunió ha estat, sobretot, la manca d’espais de trobada. La imatge d’una Gràciahistòrica, rebel, independent, unida i popular ha estat en moltes ocasions, pel que fa al’àmbit juvenil, un tòpic amb moltes raons. La política endegada als anys vuitanta desde la regidoria de joventut de l’Ajuntament de Barcelona per tal de crear Casals deJoves ha marginat durant molts anys la major part dels barris de Gràcia. Tan sols s’haconstruït un casal de joves al barri del Coll, que per la seva posició geogràfica haquedat molt allunyat de la resta del territori gracienc. La Vila de Gràcia, per exemple,ha estat, en relació al nombre d’entitats, el territori més malparat per la mancad’equipaments juvenils públics. Així, és normal entendre que la lluita per un casal dejoves a la Vila de Gràcia hagi estat, precisament, la lluita que més sinergies hagi createn els últims vint anys. Des de la dècada dels noranta hi hagut diferents intents per acrear plataformes juvenils per tal de reivindicar espais de trobada. Entre aquestsintents cal destacar la plataforma creada l’any 2001 on s’integraren diverses entitatscom l’AE Ramon Llull, l’AEiG Montnegre-Josep Carner, La Torna, La Barraqueta o laVocalia de Joves de Gràcia (AAVV) entre d’altres, o la Plataforma creada l’any 2004només per entitats de lleure com la ja esmentades més l’Esplai Matinada i l’EsplaiJosepets entre d’altres. Aquestes intents d’aglutinar el jovent gracienc fracassaren enveure impossibilitat l’assoliment de l’objectiu principal d’aconseguir un casal de joves 7
  • 8. davant la negativa de l’Ajuntament, però serviren d’experiència precedent per articularnoves plataformes en el futur. No fou fins l’any 2007 que començà a quallar una novaplataforma d’entitats juvenils que perdura fins a l’actualitat i que està formada per lamajor part de les grans entitats juvenils de Gràcia. Aquell any, l’Ajuntament féu públicala intenció d’edificar definitivament un equipament juvenil a la Vila de Gràcia. Lasorpresa però, fou que no seria un casal de joves i menys un casal de jovesautogestionat pels joves. Una de les principals demandes del jovent gracienc, a més detenir un casal, ha estat, precisament, la possibilitat de poder gestionar un casal dejoves. És la gestió d’espais públics i no el fet de convertir-se en mers usuarisconsumidors de sales, el motiu principal que ha dut a reunir ja per primera vegada unaPlataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia consolidada i amb una gran capacitatd’organització, de mobilització, i de dinamització d’activitats. No es podria entendre,actualment, l’existència d’aquesta plataforma sense entendre la lluita per un casal dejoves autogestionat pels joves.1.2 Marc legalEl fet de voler dur la gestió del Casal de Joves de Gràcia no parteix duna ideainnovadora ni única a la ciutat de Barcelona, sinó tot el contrari. A nivell de ciutat deBarcelona trobem diferents casos de gestió ciutadana i fins i tot de cessions despaisper tal que les entitat del territori puguin desenvolupar la tasca social i associativa queels hi pertoca. Aquest fet diu molt de la salut de la participació de les entitats en lavida de la ciutat com també significa apostar per a un model de ciutat integradora,participativa i democràtica.En aquest sentit doncs, trobem lAteneu popular de Nou barris, el Kasal de joves deRoquetes, el Casal de joves de La Prosperitat, La Farinera del Clot, la Casa Orlandai,Casal de joves de la Guineueta, Centre Cívic Cotxeres de Sants, realitats queexemplifiquen que la gestió ciutadana no només és possible sinó necessària pel teixitassociatiu de cada barri i cada vila. 8
  • 9. Així doncs, aquesta gestió es troba exemplificada en diversos documents delAjuntament de Barcelona que permeten arribar a un acord entre entitat iadministració pública i que a vegades sen desprèn que fins i tot és una via prioritàriade gestió dalguns equipaments públics. Seguint aquesta línia, doncs, trobem la cartamunicipal amb la llei consegüent, en Títol IV larticle 34 afirma que: “Les entitats, les organitzacions i les associacions ciutadanes sense ànim de lucre poden exercir competències municipals o participar en nom de l’Ajuntament, en la gestió de serveis o equipaments la titularitat dels quals correspon a altres administracions públiques. La gestió cívica de competències municipals es pot utilitzar per a les activitats i els serveis susceptibles de gestió indirecta, té sempre caràcter voluntari i no lucratiu i s’adjudica mitjançant concurs públic quan hi hagi diverses 6 entitats o organitzacions amb característiques idèntiques o semblants.”En el qual sexplica que la gestió ciutadana (aquí expressat com a gestió cívica) és unavia prevista per a la gestió dequipaments públics.Daltra banda, al pla de participació ciutadana de lAjuntament de Barcelona tambédeixa espai i potencia com a forma de participació ciutadana la gestió cívicadequipaments tal i com queda expressat en larticle 12. Article 12. La gestió cívica d’equipaments i serveis municipals 1. Les entitats, les fundacions, les organitzacions i les associacions ciutadanes sense ànim de lucre poden exercir competències municipals, o participar en nom de l’Ajuntament, en la gestió de serveis o equipaments la titularitat dels quals correspongui a altres administracions públiques. 2. La gestió cívica voluntària de competències municipals es pot utilitzar per a les activitats i els serveis susceptibles de gestió indirecta, té sempre caràcter no lucratiu i s’adjudica mitjançant concurs públic quan hi hagi diverses entitats o organitzacions amb característiques idèntiques o similars.6 Llei que aplica la Carta Municipal de Barcelona. Títol IV, article 34. 9
  • 10. 3. La gestió cívica comporta l’obligació de destinar al programa o a l’equipament gestionat la totalitat dels beneficis que s’hi puguin produir. 4. S’haurà de facilitar i promoure la concertació amb el teixit associatiu per a la gestió de programes sectorials o equipaments culturals, esportius i socials, incloent la possibilitat de cogestió mitjançant l’establiment de convenis, i caldrà vetllar per garantir l’accés universal i la qualitat dels serveis. En fixar els termes de la concertació, caldrà determinar les condicions de la gestió, concretar —en l’aplicació del punt número 2 d’aquest article— la destinació correcta dels beneficis econòmics que s’hi puguin generar i regular la composició i les funcions de la comissió ciutadana de seguiment de la qual han de formar part els usuaris. També s’haurà de determinar en aquest moment la manera d’elegir els usuaris membres d’aquesta comissió. En els termes de la Disposició addicional vuitena del Text refós de la llei de contractes de les administracions públiques, les associacions declarades d’interès ciutadà tenen preferència en l’adjudicació de contractes per part de l’Ajuntament, sempre que les seves proposicions igualin les més avantatjoses des del punt de vista dels criteris objectius que cal aplicar per determinar-ne l’adjudicatari.7Per últim, també trobem dins del PAD (Programa dActuació del Districte de Gràcia) unpunt específic sobre joves (en concret el punt 6.2) que es centra en dirigir polítiquesper potenciar lassociacionisme entre els i les joves. En aquest sentit presenta duesmesures, duna banda pretén donar suport a lassociacionisme juvenil i consolidarespais específics per vincular-los als barris i de laltra, afirma que sha de treballar através de les polítiques de joventut en diversos àmbits com per exemple a través delsequipaments públics juvenils.Així doncs trobem que des del Districte de Gràcia saposta per:7 Pla de Participació Ciutadana. Article 12 10
  • 11. “• Coordinar i col·laborar en campanyes de promoció de les entitats juvenils. • Treballar per garantir la participació de les entitats en les diferents polítiques juvenils 8 del territori. “En aquest sentit doncs, no només respon a una voluntat de lassociacionisme juvenilde gràcia sinó que existeixen els mecanisme legals i administratius. Així doncs,entenem que resta a les mans de la voluntat política de lAjuntament de Barcelonaperò en cap cas resta fora dels mitjans i les regles institucionals.8 PAD Gràcia 2008-2011 11
  • 12. 2 Plataforma d’Entitats Juvenils de GràciaLa Plataforma dEntitats Juvenils de Gràcia neix lany 2007 i des de llavors no ha paratde créixer, tant en quantitat com en qualitat, per una banda ha anat incrementant elnombre de membres, i per altra sha anat organitzant i millorant el seu discurs, fruit del’augment constant de les seves activitats i la reflexió del seu projecte diari.Actualment compta amb 9 entitats, lAE Pere Rosselló, lAE Ramon Llull, lAEiGMontnegre Josep Carné, lAEiG Lluïsos de Gràcia, lesplai GMM, lesplai Pompeia, lEsplaiMatinada Pòrtics, lAssemblea de Joves de Gràcia i lAteneu Popular de Vallcarca.La PEJG treballa a partir de quatre eixos, ja que considerem que els valors que enscaracteritzen es poden agrupar en els següents grups: Plataforma d’Entitats Juvenils deGràcia, que resumeix la nostra forma de funcionar i defineix la nostra entitat; joves, enreferència als principis que defineixen la nostra forma dentendre el jovent; societat ientorn, que especifica la visió que té la PEJG de la societat i els valors que lhaurien deregir; i per últim, el barri, on trobem els valors amb els que ens volem acostar al nostreentorn més proper.Plataforma de Joves de GràciaEls primers valors que caracteritzen la nostra entitat és que som democràtics iassemblearis, és per això que ens considerem una entitat integradora que respectai valora la diversitat dopinions i que vetlla perquè les decisions es prenguin perconsens.Per altra banda, creiem en el treball en equip, en aquest sentit, la nostra forma detreballar és cooperativa i vetllem per la igualtat entre tots els membres. A més a mésles nostres relacions es caracteritzen per la solidaritat.Per últim, es tracta duna entitat laica, és a dir que no practiquem ni difonem capreligió; apartidista, és a dir que no pren part per cap partit; i sense ànim de lucreja que creiem en el treball voluntari. 12
  • 13. JovesEls valors que demostren la nostra forma dentendre el jovent i la manera de tractar-losón en primer lloc lesperit crític, ja que els joves han de ser capaços dobservar lasocietat i el seu entorn i crear-sen una opinió pròpia.A més, creiem en lautonomia dels joves, és a dir en la seva capacitat dedesenvolupar els seus projectes i organitzar-se de forma autònoma, sense dependre deningú.Per altra banda, busquem la participació activa daquest sector, ja que els jovesshan de sentir partícips i shan dimplicar en els processos que els afecten.En quart lloc, defensem el compromís social, és a dir que els joves se sentinresponsables dels fenòmens del seu voltant i prenguin partit per canviar-los.I els últims valors seran la igualtat i el respecte, lluitarem contra qualsevol forma dedesigualtat, i treballarem per aconseguir el respecte a la diversitat.Societat- EntornEn primer lloc creiem en una societat igualitària, en la que saboleixin les desigualtatsproduïdes pel patriarcat i el capitalisme. A més a més, defensem el respecte a ladiversitat i entenem la interculturalitat com un fet enriquidor.Per altra banda, defensem la catalanitat, ja que és el sentiment darrelament a unacomunitat, amb tot el que comporta, cultura, llengua i tradicions. I busquem un modelde societat que sallunyi del model consumista i assumeixi lecologisme i el respectepel medi ambient.BarriEn quant al nostre entorn més proper, en primer lloc creiem en la convivència, és adir en una forma de viure basada en el respecte mutu. Defensem els espais públics,ja que sense aquests, la vida de barri, caracteritzada per la vida en comú i lintercanvi,és perd. Valorem la participació dels ciutadans en tots els àmbits que afecten elbarri, i més concretament, la organització dels joves del barri i la seva implicació. I perúltim, creiem en Gràcia, entenent que aquest mot defineix molt més que un territori,ja que també es tracta duna cultura i uns trets propis. 13
  • 14. 3 ObjectiusEls objectius que perseguim des de la Plataforma d’Entitats Juvenils per al Casal deJoves de Gràcia “La Fontana” es resumeixen en els següents punts.OBJECTIUS GENERALS DEL CASAL: - fer difusió del Casal de Joves de Gràcia per tal de donar-lo a conèixer entre el jovent - convertir el Casal de Joves de Gràcia en un punt de trobada del jovent gracienc - crear un espai d’intercanvi d’experiències entre el jovent i les associacions juvenils gracienquesOBJECTIUS ESPECÍFICS DELS PROJECTES:Cultura: - Apropar la cultura als joves. o Facilitar als joves de Gràcia un accés a una oferta cultural variada, sobretot de manera activa, però també passiva - Promoure la creació de cultura juvenil. o Facilitar als diferents grups artístics la possibilitat de tenir un espai on poder mostrar les seves creacions i dur-les a terme - Fomentar el coneixement de diferents cultures o Crear espais d’intercanvi i difusió cultural - Treballar des d’una perspectiva integradora o Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes, posant èmfasi en la cohesió social - Treballar des d’una programació participativa o Involucrar a persones i col lectius a l’hora de prendre decisions al voltant de la programació cultural - Buscar la projecció o Intentar arribar a tots els joves mitjançant una programació de qualitat i un bon ventall de suports 14
  • 15. Música: - Fomentar la creació musical dels joves de gràcia o Facilitar als diferents grups de música graciencs la possibilitat de tenir un espai on poder assajar (bucs d’assaig) i un espai on mostrar la seva música (auditori) o Equilibrar la programació musical donant suport a nous músics i permetent la seva difusió i/o debut al Casal de Joves de Gràcia - Apropar la música a Gràcia o Facilitar als veïns de gràcia, i en especial als joves, l’accés a una oferta musical variada o dotar despais i recursos per gaudir de la música al barri amb un accés lliure - Treballar des d’una perspectiva integradora o Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes musicals, posant èmfasi en la cohesió social i en aquells grups que no tenen un accés fàcil als recursos i sales musicals - Crear una programació participativa o Involucrar a persones i col·lectius a l’hora de prendre decisions al voltant de la programació musical i lús dels espais musicals - Buscar la projecció o Equilibrar la programació per tal de conjugar la qualitat amb laccessibilitat i el suport a nous músicsSocietat: - incentivar la participació social del jovent - afavorir el diàleg i lintercanvi didees entre el jovent - treballar per la transformació social - vetllar i treballar per la igualtat de totes les persones - lluitar contra la discriminació per motius de gènere, sexe, ètnia o classe social - Facilitar eines per al coneixement dels gèneres i els seus rols 15
  • 16. - Dotar els joves de recursos per al món laboral - Facilitar la informació i les eines sobre el món laboral, els seus drets i deures als i les joves. - Treballar des d’una perspectiva participativa i integradora - Procurar treballar amb aquells col lectius més sensibles a aquestes perspectives i fer-los-en partícips. - promoure un oci no consumista - respectar el medi ambient - promoure un consum responsable - garantir el respecte al medi ambient en totes les activitats del CasalTeixit associatiu: - potenciar i enfortir lassociacionisme juvenil gracienc - promoure la participació dels joves en les diferents associacions del barri - facilitar la cooperació entre les diferents associacions juvenils gracienques - potenciar les activitats gracienques, juvenils i sense ànim de lucre - promoure la implicació social dels joves - augmentar el nombre de joves compromesos amb el Casal - vetllar per la descentralització, sobretot als diferents barris de Gràcia - esdevenir l’enllaç entre les entitats juvenils gracienques i el barri - Fer difusió de les diferents entitats que formen part del Casal de Joves de Gràcia - Difondre l’acció de les entitats juvenils gracienques - Informar de les activitats que duguin a terme les diferents entitats tan al Casal de Joves de Gràcia com a altres llocs del barri - Donar recursos i assessorament als joves i entitats juvenils que ho requereixin - Oferir a les joves i entitats juvenils tan lassessorament que puguin requerir com els espais i materials que necessitin per dur a terme les seves activitatsParticipació: - permetre la participació de tots els joves 16
  • 17. - crear canals de participació juvenil, com la Xarxa d’amics del casal - Prendre les decisions de forma oberta, amb el coneixement i acord dels joves vinculats amb el casal- incentivar la participació dels joves - Treballar perquè tots els joves i col lectius que formen part de la Fontana cooperin i col laborin en un ambient de solidaritat i igualtat - Informar dels projectes i objectius de la Fontana per augmentar el nombre de joves participants en les diferents modalitats- Treballar des d’una perspectiva integradora - Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes creades pels joves 17
  • 18. 4 Model organitzatiu de la PEJG La PEJG forma part dun teixit associatiu juvenil que va més enllà de la pròpiaPlataforma, en aquest sentit entenem que la gestió del casal sha de dur a terme desde la base i la seva pluralitat, però també des de la solidesa. Lassemblea general que es celebrarà, com a mínim, una vegada a lany,marcarà les línies dactuació generals per a un període dun any i avaluarà lanyanterior. En aquesta assemblea hi assistiran totes les entitats vinculades al casal dejoves, fent-se pública la resolució sobre lavaluació i les línies dactuació bàsica. En segona instància la gestió del casal es durà a terme a través duna Comissióde gestió. En aquesta comissió hi haurà representació de totes aquelles entitatsintegrants de la PEJG i altres entitats participants del casal. Aquests representantsfaran un seguiment diari de les activitats del casal de forma voluntària, i es reuniran unmínim d’una vegada cada dues setmanes. Pel que podem anomenar el treball diari es crearan diverses comissions detreball composades per un seguit de voluntaris de les pròpies entitats i un treballadorque durà a terme el treball tècnic i remunerat. En aquest sentit per a cada projecte hihaurà dhaver una comissió que vagi aplicant i desenvolupant les línies dactuaciódiàries, per tal de transformar l’actual hotel dentitats en un espai viu i participatiu. Per últim des del projecte de participació es fomentarà la vinculació daquellespersones usuàries del casal de jove amb la gestió i la implicació, així doncs la xarxadamics de la fontana serà el vehicle per a informar aquelles persones que participenindividualment al casal i només ho fan a tall dusuàries per tal de fomentar laparticipació entre elles i amb lespai. Els diferents eixos explicats anteriorment dibuixen el marc organitzatiu iparticipatiu del casal, des de la base del suport del teixit associatiu. De la mateixamaner, també marquen unes línies dactuació genèriques, fins a la gestió directa i deldia a dia, enfortint-ho amb un projecte específic, el projecte de participació. 18
  • 19. Per tant, els cinc principals actors encarregats de la gestió del Casal de Jovesde Gràcia seran els següents: Plataforma dEntitats Juvenils de Gràcia: la plataforma i totes les entitatsque en formin part, seran les encarregades de fer un seguiment de la gestió de laFontana i decidir les línies dactuació. La seva forma de funcionament es basarà en unaassemblea general i una de representants que es reunirà més periòdicament. Xarxa damics de la Fontana: per tal d’incentivar la participació en el casalde les persones a títol individual, creiem en la necessitat dintroduir un instrument en elque les persones que no estiguin representades per una entitat també puguin dir laseva i fer propostes pel Casal. Es determinarà el seu funcionament un cop s’hagi creat. Comissió de Gestió: serà lòrgan de gestió del casal i estarà formada perrepresentants de la PEJG, i representants de les comissions i els treballadors. La sevafunció serà coordinar les activitats que es duen a terme al casal i fer de pont ambladministració. Comissions: les comissions estaran formades per entitats i persones a títolindividual, i sencarregaran dactivitats o objectius concrets. Tindran el suport delstreballadors i actuaran coordinant-se amb la resta de comissions i entitats i en base ales decisions preses per la Comissió de gestió. Treballadors: persones que treballen al Casal de Joves de Gràcia La Fontanaseguint les línies i els objectius marcats per la Comissió de gestió. La seva funció seràdonar suport a les activitats plantejades des de lequip de gestió i les comissions. En el següent diagrama podem veure com sarticularan els diferents actorsmencionats. En primer lloc trobem la Plataforma dentitats Juvenils de Gràcia i la Xarxadamics de la Fontana, que seran els dos òrgans des dels que es prendran lesdecisions. En un punt central hi haurà lAssociació el Fanal de Gràcia, que seràlencarregada de coordinar les diferents parts mencionades i fer que tot funcioniregularment. I per últim trobem en un mateix nivell les associacions col laboradores, 19
  • 20. els treballadors i les comissions, que seran els encarregats de dur a terme tota la partde programació i les diferents activitats. PEJG assemblea general i de representants Treballadors Comissió de gestió Comissions Xarxa d’amics 20
  • 21. 5 Programa d’activitats5.1 Projecte cultural A les societats modernes, la cultura esdevé el gran vincle que ens connectaamb el nostre passat, ens ajuda a entendre el nostre present i ens projecta cap alfutur. La cultura ha esdevingut quelcom imprescindible per a la cohesió de lescomunitats i és un poderós mecanisme per tal d’interrogar-nos i trobar resposta a lesnostres necessitats individuals i col lectives. Per tal de contrarestar aquesta idea, lobjectiu dun casal de joves ha de serincentivar la cultura, aconseguir que torni a ser atractiva pel col lectiu de joves ieliminar les barreres que es puguin haver creat. Tampoc podem oblidar que al barri jaexisteixen nombroses expressions culturals creades per joves, com per exemple elsdiferents grups musicals, colles de cultura popular, grups de cinema i teatre... El Casalde Joves de Gràcia ha de ser el lloc on aquestes entitats culturals puguin expressar icompartir les seves activitats i experiències. Per tant, el projecte cultural tindrà dos sentits: d’una banda es centrarà endonar suport a pràctiques culturals ja existents, per fer-les més fortes i més visibles; id’altra banda incentivarà la creació juvenil fent ressò a les demandes i inquietuds delsjoves del barri. A més, també es buscarà un altre resultat important, que serà ampliar lacoordinació entre els diferents grups i entitats existents, que actualment estantancades en les seves entitats dorigen. L’objectiu final és la creació d’una xarxatransversal de solidaritat i pràctiques comunes que es basi en leix jove. Un equipament com la Fontana té un enorme potencial per desenvolupar ungran ventall dactivitats culturals. Tot i així considerem que només tindrà uns resultatspositius si és utilitzat de forma participativa pels joves de Gràcia, ja que daquestamanera saconseguirà donar un suport real a la creació jove sense tallar les sevescapacitats i possibilitats. 21
  • 22. Quins seran els nostres Objectius? - Apropar la cultura als joves. o Facilitar als joves de Gràcia un accés a una oferta cultural variada, sobretot de manera activa, però també passiva - Promoure la creació de cultura juvenil. o Facilitar als diferents grups artístics la possibilitat de tenir un espai on poder mostrar les seves creacions i dur-les a terme - Fomentar el coneixement de diferents cultures o Crear espais d’intercanvi i difusió cultural - Treballar des d’una perspectiva integradora o Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes, posant èmfasi en la cohesió social - Treballar des d’una programació participativa o Involucrar a persones i col lectius a l’hora de prendre decisions al voltant de la programació cultural - Buscar la projecció o Intentar arribar a tots els joves mitjançant una programació de qualitat i un bon ventall de suportsQuines seran les nostres línies de treball?- Col laboració entitats i grups culturalsCom ja hem dit, lobjectiu del casal haurà de ser el de crear un punt de confluènciaentre les diferents entitats culturals juvenils, per tal que a través de la col laboració i lasolidaritat es puguin arribar a assolir els objectius plantejats.- Consolidació de projectes en marxaHi ha certs projectes que, ja sigui al propi Casal o al seu entorn, ja existeixen, i que calconsolidar com a tals.Un d’ells, la mostra d’exposicions de caire cultural (i també social), ha de permetre quetotes aquelles joves i entitats juvenils sense ànim de lucre i amb interessos culturalsmanifestos puguin mostrar les seves creacions artístiques al Casal. 22
  • 23. Un altre és l’intercanvi de llibres, roba o música; en contra del model de consumismepredominant a la nostra societat, proposem un nou model basat en la solidaritat i lavoluntat de compartir elements culturals com llibres, cds o peces de roba entre eljovent gracienc.Finalment, pensem que cal trobar un espai adequat per tal que les joves estudiants deGràcia puguin estudiar, individualment o en grup. És important que l’horari d’aquestesaules d’estudi sigui flexible per tal d’adaptar-se al màxim possible als joves, sobretot enèpoques d’exàmens.- Suport a noves propostesUna de les funcions del projecte cultural haurà de ser tenir un sistema de detecció denoves propostes culturals al barri que necessitin suport o un espai on desenvolupar-se,per tal que de mica en mica el casal de joves comenci a ser un punt de referència entemes culturals tant al barri com a la ciutat. Això saconseguirà a través de difusió itambé a través de la presència en instituts, escoles dart, escoles de música, etc.- Programació cultural variadaA més a més de les propostes que sorgeixin de les entitats que utilitzin el Casal,shaurà de vetllar perquè les diferents expressions culturals estiguin representades.També cal tenir en compte de fer sempre present la cultura dins de lequipament. Aixòsaconseguirà a través de la col laboració amb altres casals, centres cívics i centres decreació cultural. 23
  • 24. 5.2 Projecte musical En l’actualitat, entre els sectors més joves de la població, la música haesdevingut un dels vehicles culturals més potents per tal de donar sortida a lesinquietuds de tots aquells que es comencen a incorporar com a agents de ple dret a lanostra societat. Ara bé, la música no deixa de ser quelcom inert, un instrument, unvehicle, un canal que pot ser utilitzat per les finalitats més nobles, per regalar-nosl’esperit o transformar-se en un mer bé de consum i de fer negoci. Amb el Casal de Joves de Gràcia sobre un nou projecte musical. Duna bandaes tracta de definir clarament els objectius del projecte i, de l’altra, de definir les einesque utilitzarem per arribar-hi, així com les aliances i les intervencions concretes querealitzarem. Actualment, Barcelona compta amb una gran demanda, tant despais perassajar com d’espais per actuar. Els espais estan molts cops sobreocupats i existeixuna problemàtica real sobre els escenaris de la ciutat. Entenem que no és funció delCasal de Joves de Gràcia solucionar-la però sí que aquest equipament pot contribuir adibuixar una alternativa a la forma dentendre el treball al voltant de la música. Per això creiem que primer hem d’aprendre a llegir lestat de la ciutat, elmoment que viu la cultura musical i els projectes lligats als joves, i positivar lesenergies que recorren un territori com aquest. Entenent l’oci no només com un espaiper al consum, Gràcia no pot ser només el districte usual on anar a fer copes deBarcelona. El nostre barri té capacitat per potenciar i dinamitzar el seu territorimitjançant la música, potenciant els creadors locals, les bandes emergents i ladisseminació de la cultura en viu arreu dels espais públics. Seria l’ideal el poder recollir el millor de les experiències passades. Elsinstruments i les estructures en molts casos han estat els mateixos: oferir espais per ala creació, bucs d’assaigs, estudis de gravació accessibles o facilitats per poder tocar endirecte; els objectius, també: la formació, la creació, el suport, la difusió i ladinamització. Ara bé, potser mai fins al moment no hi havia hagut una decidida voluntat pertal de vincular tant les eines com els objectius a un territori en concret. Entenem que 24
  • 25. un equipament com el que estem projectant pot tenir, pel que fa a la música, unadimensió de ciutat, però mai ha de perdre el treball de proximitat, ja que serà aquestfet el que donarà al projecte una identitat pròpia i el diferenciarà d’altres experiències,anteriors o coetànies. La proposta que treballarem tot seguit gira al voltant de la música i les diferentsdimensions que l’acompanyen, sobretot vinculades a un territori concret, el barri deGràcia, ja que creiem que és la millor forma d’explicar com entenem el projectemusical del Casal de Joves de Gràcia.Quins seran els nostres Objectius? - Fomentar la creació musical dels joves de gràcia o Facilitar als diferents grups de música graciencs la possibilitat de tenir un espai on poder assajar (bucs d’assaig) i un espai on mostrar la seva música (auditori) o Equilibrar la programació musical donant suport a nous músics i permetent la seva difusió i/o debut al Casal de Joves de Gràcia - Apropar la música a Gràcia o Facilitar als veïns de gràcia, i en especial als joves, l’accés a una oferta musical variada o dotar despais i recursos per gaudir de la música al barri amb un accés lliure - Treballar des d’una perspectiva integradora o Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes musicals, posant èmfasi en la cohesió social i en aquells grups que no tenen un accés fàcil als recursos i sales musicals - Crear una programació participativa o Involucrar a persones i col·lectius a l’hora de prendre decisions al voltant de la programació musical i lús dels espais musicals - Buscar la projecció o Equilibrar la programació per tal de conjugar la qualitat amb laccessibilitat i el suport a nous músics 25
  • 26. Quines seran les nostres línies de treball? L’objectiu principal és fer de la música un instrument transversal a l’hora detreballar la Formació, la Creació artística, la Difusió i la Dinamització- FormacióEn quant a formació, lobjectiu serà la col laboració i la cooperació entre els diferentsmembres que facin un ús dels espais, per tal de crear un espai de solidaritat iaprenentatge comú, en el que les diferents activitats es duguin a terme de formaautogestionada. Per exemple incentivarem la contraprestació de serveis, de maneraque gent o grups que fan ús de les instal lacions de l’espai (bucs, sala), en comptes depagar un lloguer, farien un intercanvi. A més de la possibilitat de crear tallersdintercanvi de coneixements.Entenem també que ha de ser labor del Casal de Joves de Gràcia treballar la música nonomés dins les parets de l’equipament, sinó treure-la al carrer, i poder facilitar eines irecursos per treballar a d’altres espais.- Suport a la creacióEl suport a la creació artística estaria bàsicament centrat en la possibilitat de realitzarresidències tècniques tant als bucs com a la sala.D’aquesta manera podríem acollir tant el procés de creació en petit format, com lapossibilitat de realitzar tasques que acompanyen als artistes quan presenten unespectacle: gravació de vídeos, creació de plànols de llums, preparació escènica per aun directe, enregistraments, edició de temes,...Depenent dels recursos hi hauria, també, la possibilitat de poder assessorar els artistesen processos i tasques paral leles, com la presentació gràfica, la negociació,l’elaboració de dossiers artístics...D’altra banda, hem de pensar que les residències es podrien retornar a l’equipamenten forma d’actuacions amb catxets gratuïts o reduïts, fet que ens permetria poderoferir una programació de qualitat a un preu gratuït o molt reduït.- DifusióLa programació d’espectacles artístics i musicals ha de ser una màxima del Casal deJoves de Gràcia. És aquesta una de les tasques que ajudarà a situar-lo al mapa cultural 26
  • 27. de la ciutat. Aquest fet comporta a la vegada una sèrie de possibilitats que esmultipliquen: participar dins de cicles de música, oferir un escenari a grupsinternacionals de pas per la ciutat, acollir festivals solidaris...Ara bé, aquest fet no ens ha de fer perdre la perspectiva local i la seva vitalitat. I ésque, com hem dit abans, Gràcia és un dels barris amb un esperit més creatius de laciutat i està farcit de múltiples cites musicals. El Casal de Joves de Gràcia s’ha desumar i recolzar en la xarxa existent. El festival LEM, el Tradicionarius, les petites salesde Gràcia, els Foguerons, la setmana cultural de l’Espai País Valencià, la Festa Major...són, entre daltres, cites que configuren el calendari.Cal ser conscients també que l’auditori del Casal de Joves de Gràcia és un espai proupotent per fer concerts i que el que cal és acompanyar i difondre exhaustivament lesactivitats que s’hi programin. Per tant, cal a la vegada un criteri artístic i equilibrat al’hora de configurar una programació musical.Per a aconseguir aquest equilibri, una proposta encertada pensem que seria funcionarcom es treballa a d’altres equipaments de la ciutat: creant una comissió, laCoordinadora Musical, formada per diferents persones que representin els diferentscol lectius que formen part del projecte musical. Aquesta aniria definint la línia detreball en la que es vol marcar i a la vegada participaria en l’elaboració del pressupostde la temporada.- DinamitzacióFinalment, la quarta pota del projecte musical gira al voltant de la dinamització delterritori mitjançant la música. O bé participant de les activitats que ja estiguinfuncionant o bé potenciant-ne d’altres quan es detectin mancances. I per això ésimprescindible, un cop més, la participació dels col lectius i les associacions queconfiguren el calendari cultural de la vila de Gràcia. Des daquesta perspectiva, volemincloure en el projecte grups com Tabaloko, Igitaia, Black Dollies, Parrots Chocolate,Banda Patilla, Skatasun o High Times, que podran coordinar-se a través de laCoordinadora musical i fer-se responsables de la distribució dels bucs i els diferentsespais, a més de la possibilitat de fer activitats conjuntes.En els casos que faci falta, l’equipament haurà de ser un espai on s’acullinprogramacions que tinguin dificultats de realitzar-se en d’altres espais o a l’aire lliure, o 27
  • 28. bé facilitar els contactes entre els diferents grups i els organitzadors de concerts ifestivals, en especial durant èpoques d’intensa activitat com les Festes Majors delsdiferents barris de Gràcia. Això també pot convertir el Casal de Joves de Gràcia en uncentre de recursos per a entitats del barri i per als mateixos artistes. 28
  • 29. 5.3 Projecte de Dinamització social Aquest projecte prové de l’anàlisi de la nostra societat atenent-nos a quatre delsfactors de segmentació social: l’edat, el gènere, l’ètnia i la classe social. En aquestsentit, i en congruència amb els nostres objectius hem inclòs un projecte que el quepretén és crear una petita llavor entre els i les joves per tal que els eixos dediscriminació no siguin una escletxa tant profunda en el nostre entorn més immediat.Tot i que som conscients que no és abarcable un canvi profund en aquesta direcció síque entenem que els canvis socials es produeixen a partir de petites accions sumades iprenent consciència d’aquests eixos de discriminació. Pel que fa a l’eix de l’edat, la totalitat del nostre projecte està destinada als i lesjoves, entenent aquest període d’edat aquell comprès entre la dependència infantil i laindependència adulta. En aquest sentit és de importància que els i les joves aprenguina ser independents i autònoms i siguin educats en uns valors de justícia i igualtatsocial. D’altra banda és important saber aprofitar aquest període d’edat d’exploració,creació i formació que lluny de ser únic i exclusiu dels i les joves ha d’acompanyartotes les edats. Entenem també que el lleure dels joves i pels joves ha de sersaludable, en aquest sentit potenciarem un oci alternatiu com també activitatsesportives i creatives. Dins la nostra societat és ben sabut que no existeix una igualtat real entrehomes i dones. Així, el sexe condiciona el gènere i aquest la posició social i els rolspersonals esdevenint una situació no igualitària per a homes i dones. En aquest sentités important integrar tots aquells valors d’igualtat i denunciar aquells que els debiliten,per evitar i combatre actituds i activitats sexistes creant un seguit d’activitatsespecífiques i integrant aquest valor al llarg del nostre projecte. A Gràcia existeixen diferents col lectius dimmigrats/des que treballen la sevarealitat social a través de lassociacionisme, la seves activitats ajuden a laconscienciació dels joves i a apropar diferents realitats que conviuen a Gràcia. Enaquest sentit trobem necessari un treball conjunt per evitar actituds xenòfobes ipotenciar un intercanvi entre cultures. Per últim i no per això menys important, la classe social (entesa des de l’eixeconòmic, cultural i sociolaboral) també exerceix com a eix de discriminació. És per 29
  • 30. això que és necessari dotar de recursos aquelles persones amb més necessitats igenerar eines per tal que els i les joves es puguin integrar al món laboral, puguinestudiar i siguin conscients de la seva posició dins del món actual.Quins seran els nostres objectius? - Incentivar la participació social del jovent - Afavorir el diàleg i lintercanvi didees entre el jovent - Treballar per la transformació social - Vetllar i treballar per la igualtat de totes les persones o Lluitar contra la discriminació per motius de gènere, sexe, ètnia o classe social o Facilitar eines per al coneixement dels gèneres i els seus rols - Dotar els joves de recursos per al món laboral o Facilitar la informació i les eines sobre el món laboral, els seus drets i deures als i les joves - Treballar des d’una perspectiva participativa i integradora o Procurar treballar amb aquells col lectius més sensibles a aquestes perspectives i fer-los-en partícips - Promoure un oci no consumista - Respectar el medi ambient o Fer un consum responsableQuines seran les nostres línies de treball?- FormacióLa formació ha de ser transversal en tots els eixos ja sigui a través de xerrades, tallers,cursets o cicles de cinema ja que entenem que la formació és al llarg de la vida i ha deser el motor de la societat.D’altra banda, per l’eix sociolaboral seria important crear un espai d’assessoramentdels drets laborals, coneixença dels diferents convenis col lectius i iniciació al mónlaboral. 30
  • 31. - DifusióLa difusió és un dels eixos principals en la societat del coneixement, és necessari crearespais tant dels diferents projectes que hi ha a Gràcia com de qüestions puntuals.D’aquesta manera, el Casal de Joves de Gràcia ha d’actuar d’altaveu de les diferentsentitats que treballin algun dels eixos del projecte per tal que puguin penjar-hi notícies,fer-hi exposicions, etc.- Participació i/o dinamitzacióEl projecte social es nodreix bàsicament de les diferents temàtiques i entitats quetreballin algun dels temes. D’aquesta manera s’ha de trobar la fórmula per inclourediferents entitats i potenciar el contacte i el debat entre els i les joves. D’altra banda,no hem d’oblidar les persones a títol individual i la cooperació entre elles fomentantl’intercanvi voluntari a través d’un projecte de banc del temps; és a dir l’intercanvi deconeixements entre diferents persones sense moneda d’intercanvi. Aquest grup devoluntaris i voluntàries tindrien un espai mensual per tal de trobar-se i anar avaluant iregenerant el projecte. 31
  • 32. 5.4 Projecte de participacióEl projecte de participació serà transversal i tindrà dos eixos, el primer fa referència ala participació dels joves dins del casal i el segon a la participació dels joves a lasocietat civil a través del teixit associatiu del barri.Participació dins del Casal de Joves de Gràcia Sovint, els joves són considerats individualistes i apàtics, tot i així, des delnostre punt de vista, aquestes característiques són reversibles, lúnic que shadaconseguir és incentivar la participació fent que puguin accedir als instrumentsnecessaris perquè puguin desenvolupar les seves capacitats i fer-se protagonistes deles seves accions. És per això que situem la participació com un punt central del nostreprojecte de gestió del Casal, perquè concedint-los el dret a la participacióaconseguirem que siguin capaços de prendre decisions, posicionar-se i gestionar elsseus propis projectes. Com ja sabem, el districte de Gràcia compta amb una gran quantitat deprojectes gestionats per joves, que demostren que si que estan disposats a participar icomprometres, però fins lobertura de la Fontana no es comptava amb un equipamentpúblic per donar cabuda a aquestes experiències. És per això que el nou espai dónauna bona oportunitat tant per donar força i agrupar els joves que ja estan organitzatscom per engrescar a nous col lectius i joves a formar part de projectes i iniciativespròpies. A més a més, si es tracta dun equipament destinat a un col lectiu específic depersones ha de comptar amb aquest per definir les seves funcions i accions. Nomésaconseguirem que la Fontana sigui un punt de referència pels joves del barri siaconseguim que sel sentin seu de la manera més directa possible: fent-los partícips detot el que es faci. Per altra banda, si volem que sigui un equipament útil pels joves, haurem de ferque doni respostes a les seves necessitats i inquietuds, i la millor manera daconseguir-ho és en primer lloc que siguin ells i elles els que les plantegin i en segon lloc quesiguin ells i elles els que formulin les respostes i solucions. Per últim, lobjectiu dobrir el casal a la participació del jovent, és aconseguirvincular un nombre de persones amb la Fontana de manera continua. Daquesta 32
  • 33. manera sanirà creant un col lectiu, cada vegada més ampli, de joves relacionats ambel casal de diferents formes, que es comprometran amb el casal i junts faran que vagiavançant i produint noves iniciatives pels joves.Quins seran els nostres Objectius? - Permetre la participació de tots els joves o Prendre les decisions de forma oberta, amb el coneixement i acord dels joves vinculats amb el casal - Incentivar la participació dels joves o Treballar perquè tots els joves i col lectius que formen part de la Fontana cooperin i col laborin en un ambient de solidaritat i igualtat o Informar dels projectes i objectius de la Fontana per augmentar el nombre de joves participants en les diferents modalitats - Treballar des d’una perspectiva integradora o Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes creades pels jovesQuines seran les nostres línies de treball?Entenent que el Casal de Joves de Gràcia acollirà a joves amb inquietuds diverses iorganitzats de formes múltiples, plantegem una sèrie de línies de treball que permetindonar cabuda a tothom i que facilitin la participació de tots.- Xarxa damics de la FontanaEl primer pas serà crear una xarxa dAmics de la Fontana, amb lobjectiu dunir a totesles persones que fan ús del casal, daquesta manera saconseguirà que els joves nosiguin simples usuaris de lequipament, sinó que en formin part.Aquesta xarxa, que sanirà ampliant a mesura que vagi creixent lactivitat de laFontana, tindrà diferents funcions. En primer lloc, permetrà tenir una imatge de lespersones que utilitzen més regularment al casal i que shi senten compromesos, per talde tenir interlocutors a lhora de prendre decisions.Aquestes persones seran informades permanentment de les decisions i mesures que esvan prenent al Casal, i a més a més, seran convocades anualment per avaluar la gestióde lequipament i fer propostes dactuació. 33
  • 34. Perquè aquesta proposta tingui efectes es necessitarà una persona encarregada de ferdifusió daquest recurs, amb els materials necessaris, per tal que totes les personesque passin pel casal estiguin informades i puguin començar a formar-ne part. A més amés, caldrà que les persones encarregades de la gestió de la Fontana tinguin encompte aquesta xarxa a lhora de prendre les decisions.- Nous canals de participacióPer tal de fer efectiva la participació i no posar-hi barreres, caldrà obrir diferents viesde participació que sadaptin a les persones i als temes en qüestió.La primera proposta es tracta duna bústia de suggeriments. Per tal que aquesta tinguiuns resultats efectius, shaurà dafavorir el seu ús. Per tal que això sigui possible, amés de tenir unes butlletes al punt de trobada de la Fontana, perquè la gent que hipassa pugui manifestar les seves propostes i inquietuds, shaurà de desenvolupar unformat electrònic via internet, per tal de fer-ho més senzill. A més a més, es proposaque aquesta bústia sacosti als instituts del districte a través dels Punts dInformacióJuvenil. Per altra banda, cal tenir en compte que shaurà de guiar una mica el seu ús iexplicar que les seves funcions són tant donar suggeriments pel funcionament generaldel casal com donar propostes concretes dactivitats a desenvolupar.També es crearan comissions de treball, per tal que persones i entitats amb lesmateixes inquietuds col laborin i facin propostes conjuntes sobre temes concrets.I per últim, es tindrà en compte la possibilitat de fer referèndums per aprovar temesde gran rellevància per la Fontana, com es va fer en el seu moment per escollir el nom.- Suport a iniciatives autogestionadesTenint en compte que un dels pilars centrals del Casal de Joves de Gràcia ha de serque els joves puguin gestionar els seus propis projectes, una de les tasques principalsde la dinamització de lequipament haurà de ser donar-hi suport i afavorir-los.Cal tenir en compte que aquestes iniciatives tindran diferents formats, ja que podranser tant activitats puntuals com periòdiques i a més a més podran ser gestionades perentitats amb experiència o per grups de joves que es disposen a crear un projecte perprimer cop.Partint daquesta base, els treballadors de lequipament hauran de desenvolupardiferents tasques per donar-los-hi suport. En primer lloc, hauran de coordinar lús dels 34
  • 35. espais i sales perquè tots hi tinguin lloc. En segon lloc, hauran de vetllar perquè lesinstal lacions sadaptin de la millor manera a les necessitats de cada projecte. En tercerlloc, hauran de fer un seguiment dels projectes per donar les respostes necessàries iper assegurar-se que coincideixen amb els objectius i línies del casal. I per últim,sencarregaran de detectar noves necessitats i dengrescar a nous joves i entitatsperquè es sumin al projecte comú de la Fontana.- Agenda - ButlletíPer últim, es proposa la creació de una Agenda tant en format paper com a electrònicamb la funció de fer difusió de les diferents activitats del casal, per tal dobrir-lo albarri.A més a més, aquesta agenda també servirà per millorar la coordinació entre elsdiferents membres de la Fontana ja que serà el resultat conjunt de les tasques de cadacol lectiu. 35
  • 36. 5.5 Teixit associatiu En la societat catalana, la tradició associativa ve de lluny i sha manifestat dediverses formes, segons el moment històric i els reptes que aquesta ha hagutdafrontar. Avui en dia les ciutats i pobles han de fer front a nous reptes per taldaconseguir els nivells de cohesió social, diversitat cultural i solidaritat, que sónnecessaris en la nostra societat actual. Les associacions, deixant de banda els seus objectius concrets, idearis i formesdorganització són lexpressió de la voluntat dels membres duna comunitat perintervenir al funcionament daquesta, i, molt sovint, per incidir directament sobre lesseves disfuncions i aportar solucions concretes. En aquests termes, lassociacionisme juvenil és de gran importància, ja querecau en la gent jove el pes de crear un futur millor per aquesta societat de tarannàindividualista. La participació associativa dels joves permet la creació dun vincle mésfort entre aquests i la seva comunitat, així com una conscienciació de la realitat socialen diferents aspectes. Des del Casal de Joves de Gràcia creiem, doncs, que és important elaborar unprojecte l’objectiu del qual se centri en facilitar la creació i expansió d’aquest teixitassociatiu juvenil i poder augmentar així la seva implicació en el dia a dia del barri. Amés, el fet que existeixin una gran varietat de temàtiques en el camp delassociacionisme ofereix també al jovent un punt de trobada amb altres persones,independentment de l’edat d’aquestes, on sentir-se còmodes i poder parlar o tractartemes del seu interès, des de qüestions ecològiques, ambientals, fins a aspectes decaire social com pot ben ser la integració de persones nouvingudes... Tot i així, tambéexisteixen associacions centrades en l’ocupació en el temps lliure, les quals obren lesportes a un gran marge d’edat, des d’infants, adolescents i joves adults. Podríemubicar en aquest grup els caus i esplais, entitats en les quals es valora molt el treballen grup i la responsabilitat, així com associacions esportives o musicals. Així doncs, les principals motivacions per participar en una associació estanrelacionades amb la satisfacció de les seves necessitats: sentir-se útil, estar ambpersones que pensen igual o poder defensar millor determinats drets”. Malgrat això, ila gran varietat que les associacions ofereixen al jovent, les taxes d’associacionismejuvenil ronden el 30,40 % i són inferiors a les d’altres països del nostre entorn. És per 36
  • 37. aquest motiu que des del Casal de Joves de Gràcia basem el nostre projectebàsicament en funcionar com a vincle entre les diverses entitats que vulguin participari els joves del barri, facilitant espais, temps i contactes entre ells. A continuació esmostra la proposta estructurada en els seus punts principals.Quins seran els nostres Objectius? - Potenciar i enfortir l’associacionisme juvenil gracienc o Potenciar les activitats gracienques, juvenils i sense ànim de lucre - Promoure la implicació social dels joves o Donar la plena responsabilitat d’organitzar presentacions, trobades amb les associacions del barri als joves i a les mateixes associacions - Vetllar per la descentralització, sobretot als diferents barris de Gràcia - Esdevenir l’enllaç entre les entitats juvenils gracienques i el barri o Fer difusió de les diferents entitats que han contactat amb el Casal de Joves de Gràcia o Ampliar el camp de treball als instituts de la zona, promocionant el Casal de Joves de Gràcia com un punt de trobada entre els nois i noies i la resta del barri - Difondre l’acció de les entitats juvenils gracienques o Informar de les activitats que duguin a terme les diferents entitats tan al Casal de Joves de Gràcia com a altres llocs del barri - Donar recursos i assessorament als joves i entitats juvenils que ho requereixin o Oferir als joves i entitats juvenils tan lassessorament que puguin requerir en diferents temes com espais i materials per tal que puguin dur a terme les seves activitats sense cap problemaQuines seran les nostres línies de treball?L’objectiu principal d’aquest projecte és fomentar el teixit associatiu juvenil al barri ipotenciar-lo. L’estratègia per aconseguir aquesta meta recau en fer ús del casal comun punt de trobada, un enllaç, connexió, entre els joves i les entitats del barri,esdevenint també un centre de recursos en termes d’equipament i assessorament peraquestes associacions quan es requereixi. 37
  • 38. Les línies de treball per dur a terme la proposta són: la coordinació de les entitats, elcontacte amb el jovent mitjançant la difusió i l’oferiment de serveis tan en l’àmbit de lacessió de recursos materials, com en l’assessorament en termes legals, tràmits....- CoordinacióDes del Casal de Joves de Gràcia shaurà de fer un esforç permanent per tal danarsumant noves entitats en lactivitat del casal i treballar la coordinació entre elles. Enaquest sentit sintentarà que les entitats entrin a formar part de comissions de treballen les que col laborin entre elles per tal de dur a terme activitats i projectes.- Difusió i visibilitatLa difusió és sense cap mena de dubte l’eix principal de la proposta, ja que, per tald’aconseguir que els joves es vulguin involucrar en els projectes associatius del barri, elque no pot mancar mai és la informació. Així doncs, parlem de difusió quan ensreferim a anunciar els actes que vulguin organitzar les entitats, tan si són al mateixCasal de Joves com si són a altres llocs del barri/ciutat on hi hagin organitzat activitatsque vulguin promocionar, i que contactin amb nosaltres per ajudar-les amb aquestatasca. Tanmateix, també es farà difusió de les associacions que hi ha al barri ambmaterial que aquestes puguin cedir, com per exemple tríptics ordenats en funció deles diferents temàtiques.De la mateixa manera, també és important fer, des del casal, difusió d’aquest projectede suport al teixit associatiu, perquè els joves puguin estar-ne informats, i saber queen tot moment disposen del dret de demanar informació sobre associacions del barri ode rebre assessorament per part de treballadors del Casal per crear ells mateixos unaentitat.- Recursos i suportTal i com s’ha mencionat anteriorment, una altra línia de treball important per assolir lameta d’aquest projecte és facilitar sempre tot tipus de recursos a les associacions, tanles noves i, per tant, normalment més necessitades, o les que simplement requereixinla nostra ajuda en algun aspecte. Els recursos a oferir, apart de la difusió, mencionadauns paràgrafs més amunt, són l’assessorament en diversos temes legals, de tràmits,com la facilitació d’espais o material. 38
  • 39. 6 Serveis6.1 Punt de trobada Funció: - Ser el punt de trobada dels joves de Gràcia - Aconseguir vincular els joves no associats del barri a La Fontana - Ser adaptable als usos i demandes dels joves Descripció: - S’utilitza principalment l’entrada i la planta baixa del casal, però es pot estendre a la resta de l’equipament Destinataris: - Tots els joves del barri i tots aquells que en vulguin fer ús Organització: - La persona encarregada del projecte de participació serà qui farà un seguiment de la dinamització daquest espai.6.2 Aula destudi i informàtica Funció: - Facilitar al jovent del barri de Gràcia un altre espai destudi i treball, amb la possibilitat dutilitzar també equipament informàtic. - Permetre laccés gratuït a recursos bàsics com diccionaris i enciclopèdies per facilitar aquesta tasca. - Garantir un accés públic a Internet i als recursos que aquesta eina pot oferir pels joves del barri. Descripció: - Aula apartada de la resta del casal per promoure un ambient de treball, equipada amb mobiliari destudi així com amb ordinadors. Destinataris: - Tots els joves del barri i tots aquells que en vulguin fer ús Organització: - La persona encarregada del projecte de participació serà qui farà un seguiment de la dinamització d’aquest espai 39
  • 40. 6.3 Cessió d’espais Funció: - Cedir els espais de La Fontana a grups de joves o entitats juvenils que ho necessitin per a realitzar les seves activitats - Aconseguir vincular i fer partícips del Casal les entitats i grups de joves que l’utilitzin Descripció: - La Fontana cedirà les sales de què disposa: sales tallers, sala d’actes, auditori, bucs d’assaig i vestíbuls Destinataris: - Grups de joves i entitats juvenils, prioritzant els joves del barri i les activitats obertes - No es permetrà l’ús de La Fontana per dur a terme activitats amb ànim de lucre o amb finalitats electoralistes Organització: - Hi haurà una persona encarregada de coordinar la cessió d’espais - S’organitzarà tenint en compte la forma de treball de les entitats6.4 Suport al teixit associatiu Funció: - Donar suport, tant a nivell d’infraestructura i material com a nivell legal i organitzatiu, als grups de joves i entitats juvenils de Gràcia perquè puguin realitzar les seves activitats - Ser el vincle entre el jovent associat de Gràcia Descripció: - El suport al teixit associatiu gracienc es basa sobretot en la cessió de les sales de viver, els magatzems i les bústies - D’altra banda, es crearà un banc de recursos amb el material que cedeixin les entitats juvenils gracienques per tal que els diferents col lectius el puguin utilitzar en qualitat de préstec - També es donarà suport a nivell d’assessorament tècnic, logístic o legal Destinataris: - Els grups de joves i entitats juvenils gracienques que hi estiguin interessades Organització: - La persona encarregada d’aquest servei serà la que gestioni el projecte de dinamització social 40
  • 41. - S’organitzarà tenint en compte les necessitats i demandes dels grups de joves i entitats juvenils6.5 Activitats Funció: - Realitzar diferents tipus d’activitats de caràcter obert i sense ànim de lucre, tenint en compte les necessitats i demandes del jovent de Gràcia Descripció: - S’utilitzen les sales de què disposa l’equipament per a realitzar activitats: sales tallers, sala d’actes, auditori i vestíbuls. Destinataris: - Tots els joves del barri i tots aquells interessats en les diferents activitats - No es permetrà l’ús de La Fontana per dur a terme activitats amb ànim de lucre o amb finalitats electoralistes Organització: - Hi haurà quatre persones encarregades de dinamitzar i coordinar els diferents projectes dactivitats del casal, que treballaran de forma conjunta amb els voluntaris, les comissions i les entitats - S’organitzarà tenint en compte les necessitats i demandes del jovent gracienc 41
  • 42. 7 Perfils laborals: Per tal de dur a terme totes les tasques de dinamització de la Fontana, serannecessàries 5 persones treballant a temps complet, que es podran repartir la feina dela següent forma. A més dalguns mòbils, per casos puntuals en els que es necessitaun reforç. En primer lloc hi haurà unes tasques comunes que es repartiran equitativamententre els diferents treballadors/es. 1. atenció al públic: en horaris dobertura es necessita sempre una persona a la porta de lequipament que resolgui dubtes i expliqui on es troba cada cosa. Aquestes hores seran cobertes pels propis treballadors excepte en els casos excepcionals en els que samplia lhorari o es necessitin més persones de reforç en els que és possible la utilització de persones de suport. 2. tasques administratives: les tasques que no estan lligades a cap dels projectes i que no són responsabilitat del coordinador/a, seran repartides entre els diferents treballadors/es. Alguns exemples són la cessió despais, la difusió i la gestió del correu electrònic. A més a més, cada treballador tindrà una tasca concreta que haurà degestionar donant suport a les entitats i comissions que hi estan lligades, en aquestsentit la millor manera de repartir-se la feina serà que cada treballador sencarreguidun dels projectes dactivitats. Tot i així sha de tenir en compte que, aquest model ésmodificable segons el volum de feina que acabi comportant cada projecte, fet quetindrà a veure amb la implicació dels voluntaris. En aquest sentit, podem dir que hi haurà quatre treballadors/es encarregatsrespectivament del: 1. Projecte cultural 2. Projecte musical 3. Projecte de dinamització social 42
  • 43. 4. Projecte de participació A més a més, introduïm la figura dun coordinador/a que serà qui sencarregaràde coordinar els diferents treballadors i farà de vincle directe amb lequip de gestió. Amés a més, gestionarà la part comptable i de comunicació externa de lequipament. 43
  • 44. 8 Pressupost (pendent) El pressupost queda pendent d’estructuració, ja que no sabem de quinaquantitat de recursos es partirà i, per tant, pot modificar l’estructura dels treballadors iels projectes a desenvolupar. D’altra banda, es crearan mecanismes d’autogestió ifinançament propis per avançar diàriament amb el projecte de gestió. 44
  • 45. 9 Avaluació i seguiment9.1 L’avaluació Hem de pensar que tal com entenem aquesta interacció entre objectius iresultats tots els projectes compten amb els sistemes de seguiment i avaluaciónecessaris per valorar el grau d’assoliment dels objectius generals i específics, enaquest sentit, durem a terme una avaluació conclusiva o final (una vegada cada any) iun seguiment al llarg del procés que retroalimentarà cada projecte i activitat. Així doncs, també avaluarem els resultats de les programacions a través de lesvaloracions concretes de les activitats diàries. Aquest procés de control es durà aterme mitjançant un sistema de recollida de dades: els registres -avaluació mensual -registre d’activitats que mensualment recollirà el seguit d’activitatsorganitzades i la valoració dels resultats -la memòria anual, com a resultant de la valoració general del projecte degestió9.2. Instruments d’avaluació: - Indicadors d’usos, activitats i assistència Recull quantitatiu de les assistències i el volum de les activitats. Això també esrealitzarà amb les cessions d’espais i els lloguers (si s’escau). Per a cada una de les activitats intentarem fer un recull del nombre delsassistents i en la mesura del possible del seu perfil, això ens permetrà en un futurpoder definir bé el tipus d’usuari i quina activitat desenvolupa a l’equipament. D’altra banda la bústia de suggeriments ens ajudarà a mantenir una avaluacióconstant i si cal petits replantejaments a les activitats. Si fos necessari puntualment espodria passar un qüestionari a les entitats i usuaris/es per tal de conèixer la sevaopinió i les possibles aportacions respecte les activitats del casal. - Reunions periòdiques Les reunions, tant de les comissions de treball com de l’equip del casal o del’assemblea de representants, esdevenen una eina imprescindible per avaluarperiòdicament les activitats que es realitzin al casal. 45
  • 46. - Balanç social El balanç social ens ha de donar una perspectiva amplia del que hauria de ser elfuncionament de l’equipament més enllà de les dades. És un espai per explicarprojectes que tenen un recorregut més llarg que l’anual i que molts cops reclamend’inversions o acompanyaments per poder-los valorar posteriorment. També és un bon espai per fer una fotografia de com ha impactat la posada enmarxa del projecte al territori més proper. Sobretot en els aspectes que més ensinteressen, joves i teixit associatiu, una de les eines més eficaces són els grups dedebat o les reunions per a captar de manera qualitativa els impactes del projecte enl’entorn. És un moment per treure a la llum també tots aquests processos interns delmateix centre que han suposat una millora per als treballadors i usuaris o en elfuncionament del mateix. - Balanç econòmic El balanç econòmic s’hauria de fer com a mínim un cop a l’any, tot i que esrecomanable poder fer una revisió dels pressupostos a mitja temporada. D’aquí ha de sortir l’aprovació de les comptes i la visualització en pressupostosde les línies traçades amb anterioritat. EL balanç final ens ajudarà en un futur amodificar o mantenir les diferents línies de treball. - Memòria El document final de les avaluacions del centre serà una memòria de projecte iactivitats que caldrà presentar i serà publicat per tal que tothom qui la vulgui consultarho pugui fer. Aquesta memòria recollirà tant el balanç econòmic com el balanç social iles dades quantitatives d’activitats, recollits en els diferents indicadors9.3. Espais de seguiment i avaluació del projecte - Comissions de treball per projectes: La idea de les comissions de treball és que al mateix temps que proposen itreballen en les activitats, tinguin la capacitat d’avaluar-les un cop realitzades. Moltscops pot ser feina del propi tècnic reunir-se amb l’entitat que ha realitzat una activitatperò sempre caldrà una avaluació final i conjunta en el sí de la comissió. 46
  • 47. Aquest conjunt d’avaluacions de les activitats és el que ens permetrà poderavaluar al final de temporada un recull de cada una de les comissions/línies delprojecte que desembocaran en una memòria global. - Assemblea general de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia És també un espai d’avaluació ja que a l’assemblea general de la PEJG s’hirevisaran els compromisos i si cal es modificaran les línies de treball d’acord amb elsconsensos que s’hagin aprovat. En principi, l’Assemblea general té caràcter anual i se celebra a principi del curs,tot i que hi ha la possibilitat de convocar una o més Assemblees generalsextraordinàries a mitjans de curs per tractar algun tema de caire urgent. - Assemblea de representants Les reunions periòdiques (setmanals o quinzenals) dels representants de laPEJG serviran tant per tractar temes rellevants del dia a dia del Casal de Joves deGràcia “La Fontana” com per millorar la coordinació entre els diferents actors queformen el casal. A més dels representants de les entitats que formen la PEJG hiassistirà, com a mínim, un representant de l’equip del casal. Serà des d’aquest espai des d’on es vagi fent la revisió constant sobre elfuncionament del casal de joves. Tindrà com a funcions: -Informar i vetllar pels acords consensuats a l’Assemblea general de la PEJG -Proposar modificacions en la reglamentació interna de l’equipament -Ser l’espai de decisió final en la programació d’activitats -Ser l’espai de supervisió i acompanyament de l’equip de treball - Reunions de l’equip del casal Aquestes reunions, que es realitzaran periòdicament segons les necessitats icircumstàncies del casal en cada moment, comptaran amb la participació de tots elstreballadors de l’equipament i d’un representant de cada comissió de treball. A més a més de ser l’eina de coordinació de les diferents activitats que esrealitzin al casal, servirà com a eina d’avaluació i seguiment d’aquestes. Un 47
  • 48. representant de l’equip del casal que assisteixi a aquestes reunions serà l’encarregat detransmetre la informació entre l’assemblea de representants i el propi equip del casal. Tindrà com a funcions: - Ser l’espai propositiu entre l’equip del centre i les entitats i usuaris de l’equipament - Recollir les propostes d’activitats i transmetre-les a l’assemblea de representants - Coordinar les diferents activitats que es realitzin al casal 48
  • 49. ANNEXES 49
  • 50. TAULA DEL PROJECTE CULTURAL Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6Cicle de cinema Contacte amb els Difusió del programa Continuació i valoració periòdica del cicle de cinema. responsables/interess de cinema. Difusió constant ats en el cicle de Inici del cicle de cinema i creació del cinema programa (mensual o trimestral)Cicle d’exposicions Difusió del cicle Programació del cicle Inici del cicle d’exposicions, que seran periòdiques segons el volum de gent interessada. d’exposicions i d’exposicions i Difusió constant primers contactes continuació dels amb gent interessada contactesMostra de cultura Primers contactes Continuació dels Inici de la mostra de cultura popular, que pot comptar amb actes periòdics i exposicions,popular amb les diferents contactes per arribar segons l’acord pres amb les entitats. entitats per explicar a un acord. Difusió constant el projecte Programació de la mostra de cultura popularIntercanvi de llibres Difusió de Inici de l’intercanvi de llibres. l’intercanvi de llibres Difusió constantCicle de teatre Primers contactes Continuació dels Inici del cicle de teatre; realització d’assajos i obres periòdicament amb les diferents contactes per arribar Difusió constant entitats per explicar a un acord. el projecte Programació del cicle de teatreAules d’estudi Obertura d’una aula d’estudi diària (tardes) Ampliació de l’espai d’estudi en èpoques d’exàmens 50
  • 51. Bucs d’assaig Comprovació dels Continuació dels Continuació dels assajos segons la calendarització bucs d’assaig. contactes. Primers contactes Calendarització dels amb músics assajos. interessats en assajar Inici dels assajos –hi. DifusióCicle musical Primers contactes Continuació dels Inici del cicle musical, amb concerts periòdics segons el programa establert. amb grups de música contactes. Difusió constant (juvenils i graciencs) Programació del cicle interessats en musical participar en el cicle. Difusió DifusióAltres activitats Primers contactes Continuació dels Inici de les activitats proposades.culturals amb entitats contactes per arribar Difusió constant culturals (juvenils i a acords. gracienques), oberts Calendarització de les a propostes activitats proposades Difusió 51
  • 52. TAULA DEL PROJECTE DE DINAMITZACIÓ SOCIAL Gener Febrer Març Abril Maig JunyXarxa damics Creats els suports Cartells i targetes Primer correu enviat Persones interessades convocades a reunions Assemblea dels amics informàtics per informatives a tots els inscrits. temàtiques. de la plataforma, es inscriures repartides als Reben un butlletí Es tracten els temes importants del moment valora el curs i es instituts amb lagenda i temes (ex: tipus dactivitats, horaris, punt de plantegen línies pel importants. trobada...) curs següent i sescullen representants.Canals participació Creada la bústia de Repartides butlletes i Es comença a donar resposta a les propostes Segona campanya de Referèndum?? suggeriments díptics informatius i es deriven les que shan de tractar més difusió engegada i electrònica i les als instituts. profundament adaptada a les butlletes en paper. necessitats que shan anat detectant.Taula dentitats i Primers contactes Primera reunió: es Seguiment amb el representant dels temes que més afecten i Reunió finalassociacions amb les diferents decideix el interessen. davaluació i noves entitats per explicar funcionament de la Incorporació de noves entitats propostes. el projecte. taula i es fa un esquema de treball. Sescull un representant.Suport a iniciatives Calendari dús de Incorporació de noves activitats, fent un seguiment dels objectius i les necessitats. sales i activitats pactat amb les Detecció de Pamflets explicatius Un mínim de 8 activitats dutes a terme per entitats noves entitats i grups que necessitats i daquest servei en fan un ús regular. dentitats del barri distribuïts pel barri. interessades en participar.Agenda Butlletí Creat el suport Primer butlletí Agenda incorporada Iniciat lapartat de Nou impuls de difusió Publicat resum informàtic per dur a mensual en format en altres suports a monogràfics del butlletí. semestral de les terme les electrònic i en paper nivell de barri i de redactats per les Incorporació de les activitats dutes a subscripcions al distribuït pels ciutat. entitats o amics de la demandes de les terme a 52
  • 53. butlletí. instituts i Fontana. entitats. lequipament. biblioteques. 53
  • 54. 54