Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Anàlisi de xarxes socials al Raval

1,894 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

Anàlisi de xarxes socials al Raval

  1. 1. Informe de resultats estudi “EN XARXA, avaluació de les xarxes associatives del barri del Raval de Barcelona. Realitzat per: amb el patrocini : Axon
  2. 2. <ul><li>1 . Introducció: un barri de Barcelona particular </li></ul>? Font: Elaboració pròpia a partir de dades del directori d’entitats de l’ajuntament de Barcelona Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Estadística de l’ajuntament de Barcelona
  3. 3. 2. Objectius de l’estudi Avaluar les potencialitats i febleses del tercer sector del barri Raval de Barcelona, mitjançant l’elaboració del mapa relacional del barri . Analitzar el paper del Tercer Sector al barri davant els reptes plantejats pels canvis socials succeïts els darrers anys. Elaborar el mapa relacional del Tercer Sector al barri Raval.
  4. 4. <ul><li>Metodologia </li></ul><ul><li>Unitats d’anàlisi: Entitats que formen part del Tercer Sector </li></ul><ul><li>Població: Barri Raval de Barcelona </li></ul><ul><li>Unitats enquestades: 70 entitats </li></ul><ul><li>Variables Observades: 28 </li></ul><ul><li>Metodologia: enquesta presencial multitemàtica </li></ul><ul><li>Tècnica d’anàlisi: freqüències i correlacions estadístiques </li></ul><ul><li>Període: Agost-Octubre 2010 </li></ul>
  5. 5. Entitats que han participat <ul><li>Casal dels infants </li></ul><ul><li>Coordinadora inserció sociolaboral Anem per feina </li></ul><ul><li>El lloc de la dona-Germans Oblates </li></ul><ul><li>Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina </li></ul><ul><li>Fundació Privada Escó </li></ul><ul><li>Fundació Quatre Vents, Fundació privada </li></ul><ul><li>Impulsem Sccl </li></ul><ul><li>L'abrigall dels Avis de Betlem </li></ul><ul><li>L'hora de Deu </li></ul><ul><li>Comerciants Riera Alta </li></ul><ul><li>Veïns i comercinats del  Carme </li></ul><ul><li>Art Solidari </li></ul><ul><li>Assoc. Cultural El Raval (El Lokal) </li></ul><ul><li>Assoc. Cultural Gitana La Cera </li></ul><ul><li>Assoc. Intercultural Punt Comú </li></ul><ul><li>Assoc. Teatreal Pa'tothom </li></ul><ul><li>Centro Boliviano Catalán </li></ul><ul><li>FAD- Foment de les Arts Decoratives </li></ul><ul><li>Societat Coral Xauxa </li></ul><ul><li>CISEC Cent. Inf. I Serv Estudiants Catalunya </li></ul><ul><li>Fundació Educació Solidària-Escola Pia </li></ul><ul><li>Fundacio casa de la misericòrdia de Barcelona </li></ul><ul><li>Obra Misionera Ekumene Centro social Domingo Solá </li></ul><ul><li>Atlanta, FC </li></ul><ul><li>Assoc. Sociocultural Ibn Batuta </li></ul><ul><li>Centro Filipino Tuluyán Sant Benito </li></ul><ul><li>Fundació Raval Solidari </li></ul><ul><li>Fundació Tot Raval </li></ul><ul><li>SCI Catalunya </li></ul><ul><li>Terral </li></ul><ul><li>Assoc. Educativa integral Raval (AEIR) </li></ul><ul><li>Aula Jove Estel d'Assís </li></ul><ul><li>Casal de Joves Calassanç </li></ul><ul><li>Casal Infantil l'Estel d'Assís </li></ul><ul><li>Fundació Social del Raval </li></ul><ul><li>Ravalnet </li></ul><ul><li>Centre Islàmic Camí de la Pau </li></ul><ul><li>Consell Islàmic i Cultural de Catalunya </li></ul><ul><li>Grup Nova Vida (Iglesia Evangélica) </li></ul><ul><li>Tariq Bin Ziad </li></ul><ul><li>Assoc. SIDA-Studi </li></ul><ul><li>Assoc. Estel Tàpia Socio-laboral </li></ul><ul><li>Assoc.per la promoció Inserció Professional </li></ul><ul><li>Probens </li></ul><ul><li>Assoc. Amics de l'Arc del Teatre i Rodalies </li></ul><ul><li>Veïns del Raval ( Associació Veïns del Raval) </li></ul><ul><li>Agermanament sense fronteres </li></ul><ul><li>Setem </li></ul><ul><li>Fundacio servei solidari </li></ul><ul><li>Cidob </li></ul><ul><li>Fundació b-raval </li></ul><ul><li>Fundación acció social montalegre </li></ul><ul><li>Fundació terral </li></ul><ul><li>Fundació pisos de lloguer </li></ul><ul><li>Ravaltex </li></ul><ul><li>USOC-AFPES </li></ul><ul><li>Genera </li></ul><ul><li>Associació de treballadors Pakistanesos </li></ul><ul><li>Comerciants del Mercat de la Boqueria </li></ul><ul><li>ACESOP </li></ul><ul><li>Centro Filipino Tuluyan Sant Benito </li></ul><ul><li>Fundació Arrels &quot;Centre Obert Arrels&quot; </li></ul><ul><li>Fundació Mambré </li></ul><ul><li>Xamfrà – Centre de Música i Escena </li></ul><ul><li>Àmbit Prevenció </li></ul><ul><li>Assoc. Punt de Referencia </li></ul><ul><li>Assoc. La trifulca </li></ul><ul><li>Assoc. Almazen la ciutat de les paraules </li></ul>
  6. 6. S'ha enquestat als responsables d'un total de 70 entitats del tercer sector, de les quals un 72,46% han estat associacions, un 23,19% fundacions i de forma residual altres tipus d'entitats. Forma jurídica de l’entitat
  7. 7. Els àmbit d’actuació de les entitats
  8. 8. Territoris d’actuació de les entitats del barri Podem observar que el territori d'actuació de les entitats no és únicament a nivell de barri, encara que si que és el que té el major percentatge, sinó que el terrotori d’actuació s'estén en un gran percentatge a la ciutat de Barcelona. De forma residual, trobem “resta del món” i “estat espanyol” amb els menors percentatges.
  9. 9. Les entitats i el barri Els mecanismes més utiltzats per donar-se a conèixer al barri són el boca-orella, les publicacions periòdiques en paper, i els cartells i pòsters Prop d’un 60% de les entitats solen participar a les activitats culturals del barri, mentre que un 20% no prenen part a les esmentades activitats. Per altre banda, aquestes activitats estan adreçades majoritàriament a tota la gent que viu a Barcelona.
  10. 10. MITJANA GENERAL Fundació: 9 Associació: 11,68 Quantitat i tipus de projectes que realitzen: 10,85
  11. 11. Les fonts de finançament dels projectes segons tipus d’entitat Comparant les fonts de finançament, podem observar que tant les associacions com les fundacions comparteixen les principals fonts, Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i donacions, però s’observa que el percentatge varia; així doncs, per les fundacions, la primera font de finançament són les donacions, mentre que per les associacions ho són la Generalitat i L’Ajuntament amb la mateixa proporció.
  12. 12. Els projectes realitzats s’han desenvolupat a partir de:
  13. 13. MITJANA GENERAL : 598.924,98 € MITJANA FUNDACIÓ MITJANA ASSOCIACIÓ 1.001.090,91 € 504.557,21 € El pressupost l’any 2010
  14. 14. Quin tipus de serveis social dóna l’entitat a la gent que viu al barri?
  15. 15. Problemes per poder desenvolupar els projectes Els tres principals motius que no permeten o donen problemes a les entitats per realitzar els seus projectes són: la solvència econòmica, falta de recolzament de les administracions públiques i sobrecàrrega de usuaris i usuàries. Inserció social: 12,38 Dones: 10,48% Voluntariat: 9,52% Educació: 9,52% Migració: 8,57% Infància: 8,57% ÀMBIT D’ACTUACIÓ
  16. 16. APROXIMACIÓ A LES XARXES ASSOCIATIVES
  17. 17. .Què és el capital social? (Diferents perspectives) “ per als individus, la pertinença a un grup o xarxes de relacions és un requeriment bàsic per a que hi hagi capital social. A més, aquests grups han de tenir una relativa estabilitat amb límits definits i estables per a poder distingir-se de la resta de grups”. (P. Bourdieu, 2000) “ El Capital Social és el resultat de les directrius institucionals que emanen des de el poder , que distribueixen i donen una sèrie de recursos i oportunitats, creant i reproduint les condicions favorables (o desavorables) per a que unes interaccions especifiques siguin generades i reproduïdes pels individus, generant sentiments i emocions de pertinença recíproca (J.Coleman 1990) “ Les relacions lliures horitzontals són la base de les relacions cíviques, de les relacions del teixit associatiu de la comunitat. Per a Putnam, la confiança , les normes de reciprocitat i les xarxes socials que s’hi teixeixen, són les dimensions que constitueixen el capital social”. (R. Putnam, 2003)
  18. 18. <ul><li>Amics </li></ul><ul><li>Participació </li></ul><ul><li>Associacionisme </li></ul><ul><li>Xarxes socials </li></ul><ul><li>Normes socials </li></ul><ul><li>Reciprocitat </li></ul><ul><li>Altruïsme </li></ul><ul><li>Estabilitat </li></ul><ul><li>Confiança </li></ul><ul><li>Seguretat </li></ul><ul><li>Negocis </li></ul>Què és el capital social?
  19. 19. Les normes socials (voluntarietat, altruïsme) i drets comunament acceptats. Com actúa….. Cohesió social, solidaritat, vincles de confiança, Reciprocitat. Articulació social i Econòmica. Xarxes socials, vincles de parentiu, les xarxes comunitàries, les organitzacions socials
  20. 20. Són les relacions d’intercanvi entre dos o més entitats o individus que orienten l’acció dels actors que hi participen cap a determinats objectius Anomenats Nomenants Nodes: Individus, entitats, empreses, etc. Relació/interacció Les xarxes socials
  21. 21. Escenari hipotètic 1: Les relacions entre les entitats conformen estructures relacionals com xarxes de subgrups i la xarxa teixit associatiu <ul><li>Cohesió externa </li></ul><ul><li>Coordinació </li></ul><ul><li>Intercanvis </li></ul><ul><li>Transitivitat </li></ul><ul><li>Intensitat </li></ul><ul><li>Centralitat </li></ul>CAPITAL SOCIAL + Els escenaris hipotètics per l’exploració :
  22. 22. Escenari hipotètic 2: La relació entre entitats és escassa o inexistent, per tant no hi ha cap tipus de xarxa o teixit associatiu. <ul><li>Fragmentació </li></ul><ul><li>Aïllament </li></ul><ul><li>Desconnexió </li></ul><ul><li>Tancaments </li></ul>- CAPITAL SOCIAL
  23. 23. Metodologia xarxes Unitats d’anàlisi: Entitats que formen part del Tercer Sector Població: Barri Raval del Barcelona Unitats enquestades: 70 entitats (o nodes) Unitats observades: 319 ( o nodes) Tècnica d’anàlisi: matemàtica i anàlisi de grafs aplicat a l’estudi de xarxes socials Treball de camp: bola de neu contrastada per cens.
  24. 24. La pregunta Si us plau, assenyali amb quines entitats ha partcipat o col·laborat la seva entitat al llarg de l’any 2010 en activitats, projectes, campanyes o actuacions conjuntes o altres .
  25. 25. Sociograma de les entitats del tercer sector del Barri Raval Grandària : 4.962 vincles o relacions possibles Densitat: es realitzen només el 3,74% de les relacions possibles Entitats nomenants: 70 Entitats anomenades: 336
  26. 26. Sociograma: les entitats centrals   Entitats Observades   Casals dels Infants (1) Degree:0.338 Closeness: 0.680 Between:0.215 Fundació Tot Raval ( 2) Degree:0.265 Closeness: 0.461 Between:0321 1 2 2(b)
  27. 27. 1 2 3 5 7 4 6 Sociograma: les entitats perifèriques <ul><li>Entitats observades : </li></ul><ul><li>Fundació Quatre Vents </li></ul><ul><li>Temple Sijks </li></ul><ul><li>Fundació Casa de la Misericòrdia </li></ul><ul><li>Agermanament sense fronteres </li></ul><ul><li>Coral Xauxa i resta de Corals </li></ul><ul><li>Assoc. De Gitans, Església Evangèlica </li></ul><ul><li>7. Assoc. De Veïns del Raval </li></ul>
  28. 28. Sociograma: les entitats pont o intermediàries 1 4 3 2 5 6 <ul><li>Entitats observades (nodes en verd) </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Fundació Tot Raval </li></ul><ul><li>Casals dels infants </li></ul><ul><li>Fundació Escó </li></ul><ul><li>Assoc. Ibn Batuta </li></ul><ul><li>Entitats: Càritas Diocesana, Tot Raval ( outdegree ), Germanes Oblates i Fundació Èxit </li></ul><ul><li>Ponts en la perifèria: Societat Coral “Flors de Maig”, Fundació Servei Solidari </li></ul>
  29. 29. Sociograma: indicadors de centralitat Entitats més centrals Contactes Proximitat Intermediació Fundació Tot Raval 0.609 0.704 0.265 Casals dels Infants 0.348 0.681 0.217 Sociocultural Ibn Batuta 0.188 0.649 0.039 Germanes Oblates 0.159 0.628 0.023 Fundació Dones Surt 0.159 0.619 0.019 Fundació Centre obert Joan Salvador Gavina 0.145 0.610 0.020 Entitats perifèriques Contactes Proximitat Intermediació Coordinadores de Corals de Ciutat Vella 0.014 246.333 0 Ràdio Ciutat Vella 0.014 246.333 0 Temple Sijks 0.014 105.571 0 Fundació Quatre Vents 0.18 78.667 0 Assoc. Veïns del Raval 0.029 0.456 0 Corals 0.14 0.345 0
  30. 30. Sociograma: subxarxes (anàlisi de faccions) <ul><li>L’estudi de les faccions ens assenyala quins actors són equivalents en la mida que tenen al mateix perfil relacional amb els altres actors. </li></ul><ul><li>D’aquesta manera es conformen els grups o subgrups que tenen una major densitat. </li></ul><ul><li>Per aquesta anàlisi hem decidit la partició de 5 grups. </li></ul>
  31. 31. Sociograma: facció 1 <ul><li>Entitats observades (nodes en color blau) </li></ul><ul><li>Assoc. Joves T </li></ul><ul><li>Teb- Ravalnet </li></ul><ul><li>Fundació Servei Solidari </li></ul><ul><li>Genera. </li></ul><ul><li>Impulsem </li></ul><ul><li>Probens </li></ul><ul><li>Ravaltext </li></ul><ul><li>Fundació Arrels </li></ul><ul><li>Fundació Social del Raval </li></ul><ul><li>Fundació Privada Quatre Vents </li></ul><ul><li>L’Hora de Déu </li></ul><ul><li>Assoc. Àmbit Prevenció-Dona </li></ul><ul><li>Càrites Diosecena </li></ul><ul><li>Apip </li></ul><ul><li>Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina </li></ul><ul><li>Assoc. Estel Tàpia </li></ul><ul><li>Anem per feina </li></ul>
  32. 32. Sociograma: facció 2 <ul><li>Entitats observades (nodes en color blau ) </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Assoc. Treballadors Pakistanesos </li></ul><ul><li>Almazen - Ciutat de les Paraules </li></ul><ul><li>Estel Tàpia </li></ul><ul><li>Afpes </li></ul><ul><li>Setem </li></ul><ul><li>Fundació Cidob </li></ul><ul><li>Assoc. Comerciants Riera Alta </li></ul><ul><li>Fundació Tot Raval </li></ul><ul><li>Assoc. Casal dels Infants </li></ul><ul><li>Assoc. Ibn Batuta </li></ul><ul><li>Centre Filipino Tuluyán </li></ul><ul><li>Diari Massala </li></ul><ul><li>CC.OO </li></ul><ul><li>Sida- studi </li></ul>
  33. 33. Sociograma: facció 3 <ul><li>Entitats observades (nodes en color vermell ) </li></ul><ul><li>Creu Roja </li></ul><ul><li>APIP </li></ul><ul><li>Sida-studi </li></ul><ul><li>Assoc. Àmbit Prevenció-Dona </li></ul><ul><li>Fundació Èxit </li></ul><ul><li>Genera </li></ul><ul><li>Fundació Arrels </li></ul><ul><li>Punt de Referència </li></ul>
  34. 34. Sociograma: facció 4 <ul><li>Entitats observades (nodes en color vermell) </li></ul><ul><li>Fem Paral·lel </li></ul><ul><li>Art Solidari </li></ul><ul><li>Acuma </li></ul><ul><li>Acesop </li></ul><ul><li>Pisos Maragall </li></ul><ul><li>Presó de dones wad-ras </li></ul><ul><li>Assoc. Pa’tothom </li></ul><ul><li>Assoc. La Trifulca </li></ul><ul><li>UB </li></ul><ul><li>Centre Vilana </li></ul><ul><li>Institut de Cultura de Barcelona </li></ul><ul><li>Taula del Raval </li></ul><ul><li>Assoc. de Veïns i Comerciants carrer de la Cera </li></ul><ul><li>Institut per la Promoció de la Cultura Catalana </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  35. 35. Sociograma: facció 5 <ul><li>Entitats observades (nodes en color blau) </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Assoc. B-Raval </li></ul><ul><li>Fundació Raval Solidari </li></ul><ul><li>Obra Social La Caixa </li></ul><ul><li>Centro Boliviano Catalán </li></ul><ul><li>Consell Islàmic de Catalunya </li></ul><ul><li>Acesop </li></ul><ul><li>Asso. Veïns del Raval </li></ul><ul><li>Centre Islàmic Camí per la Pau </li></ul><ul><li>Assoc. Intercultural Punt Comú </li></ul><ul><li>Mesquita Tariq Bin Ziad </li></ul><ul><li>Fundació Acció Social Montalegre </li></ul><ul><li>Assoc. Terral </li></ul>
  36. 36. Sociograma: àmbit d’actuació- Inserció laboral i dones :
  37. 37. Sociograma: àmbit d’actuació- educació
  38. 38. Sociograma: àmbit d’actuació- i nserció social
  39. 39. Sociograma: àmbit d’actuació- juventut
  40. 40. Sociograma: àmbit d’actuació- infància
  41. 41. Sociograma: àmbit d’actuació- religió
  42. 42. Sociograma: àmbit d’actuació- cultura i art
  43. 43. Sociograma: àmbit d’actuació- migració
  44. 45. <ul><li>PUNTS FORTS: </li></ul><ul><ul><li>Es constata la presència i dimensió d’un tercer sector estructurat i cohesionat. Hi ha un teixit associatiu força autònom i flexible que s’ha anat adaptant als canvis socials i a les necessitats socials del barri per donar-hi resposta. </li></ul></ul><ul><ul><li>Un important nombre d’associacions del barri es relacionen entre elles de forma continuada i coordinada. Són les entitats més dinàmiques, les que fan “més xarxa” al barri i les que tenen un nivell d’implantació al barri més alt. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els àmbits d’actuació en els que participen més entitats del barri són: inserció laboral, formació, inserció social, educació i dones. Aquests àmbits també són els àmbits en els que hi ha una xarxa més dinàmica, interconnectada, estructurada i professionalitzada. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’àmbit d’actuació territorial de bon nombre d’entitats és el barri (31% de les entitats) tot i que aquest fet no exclou que un 23% de les entitats també actuï a nivell ciutat o que un 20% actuï a nivell de Catalunya. </li></ul></ul><ul><ul><li>És freqüent la participació de les entitats del tercer sector al barri Raval en organitzacions de Segon Nivell (federacions, xarxes). </li></ul></ul><ul><ul><li>El recolzament de les administracions públiques a les entitats és important i significatiu tot i que entre les entitats del barri Raval és freqüent que desenvolupin actuacions amb recursos propis. </li></ul></ul>
  45. 46. <ul><li>PUNTS FEBLES: </li></ul><ul><ul><li>Les associacions de base i de reivindicació política (associacions corals, esportives i de veïns) estan perdent la seva presència al barri. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’assimetria de la distribució i accés a recursos que es dóna entre fundacions i associacions, pot influïr en el funcionament autònom de les associacions més petites podent-se crear situacions de dependència unidireccional cap a les fundacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Malgrat haver-hi un tercer sector fort, no s’arriba a respondre a totes les necessitats o demandes que hi ha al barri. Les entitats, molt freqüentment es troben en una situació de sobrecàrrega d’usuaris/es. </li></ul></ul><ul><ul><li>La solvència econòmica i la falta de recolzament per part de les administracions públiques es poden considerar com els principals obstacles que tenen les entitats pel desenvolupament dels seus projectes. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’utilització de xarxes virtuals (facebook, twitter o similars) és molt poc freqüent. </li></ul></ul><ul><ul><li>Amb el consell comarcal de Barcelona, la diputació de Barcelona i la Unió Europea, el contacte és mínim o inexistent per a la major part de les entitats enquestades. Seguint en aquesta línea, entre entitats i empreses també es podrien establir més vincles de col·laboració. </li></ul></ul>
  46. 47. <ul><li>AMENACES: </li></ul><ul><ul><li>En un context d’escassetat de recursos, la competència entre les entitats del barri per l’obtenció de finançament públic o privat podria socavar la xarxa associativa. En aquest sentit podria aparèixer un ambient més competitiu i menys cooperatiu entre les entitats tant per rebre subvencions com per ofertar serveis. </li></ul></ul><ul><ul><li>Moltes de les entitats que ofereixen serveis socials es troben amb una sobrecàrrega d’usuaris/es. Aquesta sobrecàrrega podria convertir-se en desbordament. </li></ul></ul><ul><ul><li>Si bé la percepció de les entitats enquestades sobre l’evolució del teixit associatiu del barri és que aquest ha millorat, gran nombre d’entitats enquestades pensen que la solidesa de la seva entitat es mantindrà o bé empitjorarà en el futur. </li></ul></ul><ul><ul><li>La desaparició d’entitats d’inserció social, d’inserció laboral i de dones podria generar un buit molt important en la prestació de serveis bàsics, el que afectaria negativament els processos d’inclusió social i integració que s’han vingut desenvolupant. </li></ul></ul><ul><ul><li>La dependència excessiva de les entitats a la Generalitat de Catalunya i/o a l’ajuntament de Barcelona podria derivar cap a una pèrdua d’autonomia en les línees d’acció i de reivindicació de les entitats. </li></ul></ul><ul><ul><li>El fet que en el teixit associatiu hi hagi entitats molt centrals, assenyala un tipus de jerarquia informal en quant al possibilitats d’influència. Aquesta situació pot provocar cert rebuig per part de les entitats més petites o perifèriques. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’observen grups d’entitats allunyades del nucli de la xarxa tot i que poden tenir una base social important en quant a representativitat. </li></ul></ul>
  47. 48. <ul><li>OPORTUNITATS: </li></ul><ul><ul><li>Hi ha un teixit associatiu “enxarxat”, que funciona en xarxa, i que connecta internament i externament 336 entitats aproximadament. Aquesta gran xarxa pot augmentar el nivell de les seves sinèrgies i cohesionar-se més. En termes teòrics, una entitat, amb sis passes, es podria connectar amb totes les entitats de la resta de la xarxa (amb l’excepció d’aquelles enitats que estan aïllades). </li></ul></ul><ul><ul><li>Les associacions tenen el repte d’involucrar més les empreses i les donacions privades a la seva base de finançament. En aquest sentit, les fundacions ho tenen ben treballat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Hi ha una xarxa associativa molt diversa que es conforma en base a projectes i col·laboracions i que pot orientar-se per l’assoliment de diversos objectius. </li></ul></ul><ul><ul><li>La xarxa associativa connecta i enxarxa diferents àmbits d’actuació, el que esdevé vertebrador de les diferents realitats del barri a les que es dóna resposta des de les entitats. Aquest fet és d’important rellevància pel que fa a la possibilitat de desenvolupar projectes de caire comunitari i projectes de caràcter transversal. </li></ul></ul><ul><ul><li>Medi Ambient, oci, salut, veïns i participació ciutadana són els àmbits en els que hi ha menor nombre d’intervencions per part del tercer sector, i esdevenen per això àmbits a explorar i a explotar pel conjunt de les entitats del tercer sector del barri Raval de Barcelona. </li></ul></ul>

×