1. Ceràmica ibèrica
Ceràmica ibèrica pintada amb motius animals.

2. L’origen de la ceràmica ibèrica
• S’anomena ceràmica ibèrica a la ceràmica
fabricada a la península ibèrica per
terrissaires, utilitzant el torn i cuita al forn
a una temperatura de 950º a 1000º. Entre
el S. VII a.c., fins l’arribada de la ceràmica
romana l’anomenada “terra sigilatra”, cap
el S. II d.c.

3. Plat de ceràmica decorat amb
figures de peixos.
Vas de ceràmica antiga.

4. • Les primeres ceràmiques
Ibèriques imitaven a las
importades pels fenicis (S.
VII). Que eren amb el poble
que comerciaven, fent
imitacions de diferents formes
de peces, entre elles les
àmfores, per a transportar vi,
útils de cuina i
urnes suntuàries. Aquestes
imitacions es van poder fer
perquè es va adoptar l’ús del
torn dels terrissaires i el forn.
• Ceràmica ibera amb incisions

5. • És a Empúries on s’ha fet un bon estudi
arqueològic, el qual ens pot donar indicis
sobre els seus orígens. Encara no hi ha
un nexe clar de les influències amb las
que va néixer la ceràmica Ibèrica.
S’aprecien influències Púniques, Gregues,
Fenícies i de l’Orient Mitjà.

6. En el jaciment d’Empúries es poden distingir quatre famílies diferents de ceràmiques:
• La família de ceràmica tosca. Consta d’urnes funeràries que són una possible
aportació dels indígenes ibèrics als grecs colonitzadors. És una ceràmica tosca i llisa,
sense decoració.
• La família de vasos ceràmics. Ceràmica molt fina amb influències de la ceràmica
Àtica, calcídica, etc…
• La família de la ceràmica gris, que es creu que té el seu origen en la ceràmica gris
de l’Asia Menor, aquesta va ser imitada a Marsella i a continuació a Empúries, des
d’allà es va propagar per tots els assentaments. Es coneix a aquesta família com “La
ceràmica Catalana de la costa” o “ La ceràmica gris”. Està més pròxima als últims
segles abans de la colonització Romana.
• I la família més abundant i més representada, que data des del S. VI a.c. fins el S. II
d.c., feta amb fang amb un to vermell més o menys intens, color palla, decorada amb
formes geomètriques, amb línies horitzontals de grossor diferent, que s’aplicaven
acostant a la peça, quan estava al torn, un pinzell amb una pàtina de color vermell
intens.

7. Gerro per a contenir gra.

8. Ceràmica ibera pintada amb òxid de ferro,
sobre fang cuit al forn de llenya.
Gerra de ceràmica ibera, amb
influència de la ceràmica grega.

9. Reproducció ceràmica ibera del Castellet de Banyoles (Tivisa).

11. Jaciments a Catalunya
– Actualment hi ha a Catalunya setze jaciments oberts al públic:
• Ciutat ibèrica d'Ullastret (Ullastret, el Baix Empordà)
• Poblat Ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)
• Poblat ibèric de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona)
• el Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona)
• el Turó de Montgrós (el Brull, Osona)
• Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva)
• el Molí d'Espígol (Tornabous, l'Urgell)
• Poblat ibèric de Ca n'Oliver (Cerdanyola, el Vallès Occidental)
• Puig Castellar (Santa Coloma, el Barcelonès)
• Turó d'en Boscà (Badalona, el Barcelonès)
• Olèrdola (Olèrdola, l'Alt Penedès)
• Fondo d'en Roig (Cunit, al Baix Penedès)
• la Ciutadella de les Toixoneres de (Calafell, el Baix Penedès)
• el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre)
• la Moleta del Remei (Alcanar, el Montsià)
• Les Maleses (Montcada i Reixac, el Vallès Occidental)
• Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)
– Altres jaciments:
• Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà)
• Poblat ibèric de Can Fatjó, Rubí, Vallès occidental)
• Gebut (Soses, el Segrià)
• el Pla de Santa Bàrbara de Montblanc, Conca de Barberà