1. La Societat i en molts casos l'església se les ha enginyat per substituir antigues festes de caire
festes més celebrades, les Saturnals, a honor del déu Saturn, que eren les festes del solstici
d'hivern, amb les famoses Bacanals, ara tenim les no menys importants de Nadal.
I, si bé el Carnestoltes podrien ser també una reminiscència de les Saturnals alguns etnògrafs,
entre ells, Julio Caro Baroja, les associa a les Lupercaal o Matronals, celebrades al mes de
febrer i també dins de la civilització romana (Lupercals). Eren el ritual de la fecundació i
protecció dels ramats, (Matronals) les festes de les dones, dies en que elles manaven (una
semblança catalana és la festa de Santa Àgata, celebrada el 5 de febrer).
Nosaltres, i en la majoria de llocs, les festes de Carnaval, eren i són uns dies d'esbargiment,
balls i gatzara, abans d'entrar en les diades de la Quaresma (sempre dins la cultura cristiana),
temps en el qual no es feien acte de divertiment , calia fer penitència i oració i àdhuc
abstinència de carn, per això els dies abans es desenvolupen les jornades alegres i festives. Si
el Carnestoltes es representa popularment per un ninot alegre i rondaxó, hom pinta la
Quaresma com una vella xaruga, alta, desnerida i antipàtica, que té set cames, va tota
vestida de negre, i porta un bacallà en una mà i un cistell de verdures en l'altre. El simbolisme
que es desprèn d'aquesta imatge popular és ben clar, perquè el temps de quaresma és de
serietat, tristesa, recolliment, oració i dejuni.
El Carnestoltes o Carnaval potser és la festa més primitiva i amb més diversitat de tot el
calendari. Se celebra de diferents maneres a multitud de països i sempre associada, en
certa manera, als excessos: menjar gras, transgressions, disfresses per políticament
incorrectes que siguin, i tot tipus de festes. A Catalunya se celebren de Dijous Gras a
Dimecres de Cendra amb l'arribada de la Quaresma.
I és que, el Carnestoltes, és el contrapunt o l'oposició de la Quaresma, caracteritzada pel
dejuni i la reflexió. En festes medievals a Catalunya es representava aquesta lluita amb una
sèrie de baralles entre el personatge del Carnestoltes i el de la Quaresma. En alguns casos el
Carnestoltes era ajudat en aquesta lluita simbòlica per persones dels gremis relacionats amb
la carn, especialment de porc entre les classes menys benestants, en canvi la Quaresma
venia acompanyada principalment dels peixaters i altres gremis d'aliments no carnívors.
Aquest personatge, que representa el Carnaval, neix a Catalunya el segle XVII. Al principi,
era només un ninot de palla que construïen els pagesos i que penjaven al paller fins el
dimecres de cendra, quan el cremaven com a símbol de la fi del Carnaval. Amb el temps, i
possiblement gràcies a l'auge d'aquesta festa a Barcelona, aquest personatge es va
convertir en el Rei de la Gresca, al voltant de qual es van organitzar un seguit d'actes:
l'arribada, el sermó, la presidència de les festes, el judici, la malaltia, la mort i el testament.
Amb el temps a molts llocs s'hi van anar afegint diversos rituals festius al voltant del
personatge i de la seva lluita amb la Quaresma, com per exemple la coronació o la mort del
rei Carnestoltes.