ESCOLA SEGIMON COMAS TALLER DE CARNESTOLTES 12/13 CICLE SUPERIOR LECTURA I COMPRENSIÓ

1. LLEGIM I ENTENEM.... TEXT 1
Les festes de Carnaval a casa nostra, també conegudes per Carnestoltes o Darrers
Dies, es celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i s'estructuren al voltant
d'una seqüència ritual que inclou l'arribada, el regnat, la mort i l'enterrament a la
població d'un personatge anomenat Carnestoltes. El Carnaval és una setmana que
es caracteritza per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira
política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de
gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d'altres inversions dels papers
socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de
cap per avall. Uns dies plens d'excessos carnals i gastronòmics previs a l'arribada
de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma.
1. Situa les festes de Carnaval al calendari del 2013:
Dia de la setmana i mes activitat
2. Consulta a l’enciclopèdia catalana CARNAVAL, CARNESTOLTES i QUARESMA. Copia i
enganxa la informació en un full word.
3. Entenem el vocabulari:
Seqüència ritual
Una setmana de transgressions
Sàtira política
4. Fitxes de diccionari: gastronòmics i dejunis
5. Situa les festes del Carnaval a la RODA DE LES FESTES que tens desada a la carpeta de
lectura.
http://www.festes.org/directori.php?id=29

2. TEXT 2
Dijous Gras, Jarder o Llarder, també conegut com el "Dia de l'ou i el porc"
o "Dia de la truita", és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu
del territori català. El costumari d'aquest dia ve marcat pels àpats dins
l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la
carn, les butifarres d’ou i la coca de llardons. Les celebracions a l'aire
lliure són protagonitzades per jornades gastronòmiques dedicades als
productes del porc, pels Concursos i Mostres de Truites realitzats pels
alumnes de les escoles i altres col·lectius i pels aplecs gastronòmics. Antigament era
molt comú que aquests dies els infants féssin captes d'ous per les cases, per elaborar
les truites i la resta d'exquisideses de la jornada. A Mallorca, on el Carnaval es coneix
com els "Darrers Dies", és costum farcir les ensaimades i les coques bambes de
productes porcins, com la sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa. El
refranyer fa referència a aquesta jornada "Per Dijous Llarder botifarra menjaré" i "Per
Dijous Gras, botifarra fins al nas".
DIJOUS LLARDER
Tot el país
El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras,
Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país.
Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tot tipus de
menges que combinen els ous amb la carn.
Vic (Osona)
Coincidint amb el Dijous Llarder, Vic celebra un conjunt d'actes que giren al voltant de
la gastronomia del porc. Es tracta d'un dia dedicat a lloar les excel·lències
gastronòmiques de l'animal del qual tot s'aprofita.
L'olla podrida de l'Alguer - a l'Alguer durant aquesta diada era tradició la cocció de l'olla
podrida, un plat que en l'actualitat s'ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la la ciutat
de Sardenya.
Festa de les Cassoletes a Otos (la Vall d'Albaida) - es celebra el dijous anterior al Dimecres
de Cendra.
Dijous llarder o jarder a Amposta (el Montsià) - festa gastronòmica que es celebra el dijous
anterior a l'inici del carnaval. Alguns homes, dones, joves i xiquets surten a "enjardar", a menjar
un entrepà de truita amb salsitxes. També és típic d'aquesta diada menjar per postres "menjar
blanc", fet a base de farina d'arròs i llet.
La Fogasseta a Aldover (el Baix Ebre) - se celebra un dinar de germanor amb “la fogasseta”,
un pà rodó que couen expressament els forns de la vila, amb truita de carxofes, alls tendres i
llonganisa.
Merengada a Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - és costum aquest dia la celebració de la
Xatonada popular amb tot el seu ritual: el primer plat de xató, el segon plat de truites, i per
finalitzar-ho un seguit d’actes protagonitzats per la merenga, amb batalla festiva inclosa.
Dijous Llarder a Vilanova de Sau (Osona) - és costum que una colla de dones i una d'homes,
cadacuna pel seu compte, celebrin la diada amb un berenar contundent. Els homes solen anar-
hi fora del terme i tornen de llustre.
Dijous Jarder a Flix (la Ribera d'Ebre) - és costum menjar truita de carxofa.
http://www.festes.org/directori.php?id=29

3. 1. Escriu els diferents noms que rep el Dijous Llarder:
- Quin és nom que utilitza la teva família?
2. Quins són els aliments típics d’aquest dia?
3. Quines activitats es fan aquest dia?
4. Quines activitats es feien abans?
5. Escriu els dos refranys que surten al text 2:
http://www.festes.org/directori.php?id=29

4. 6. A Mallorca el Carnaval es coneix com a :
A. Dies de festa.
B. Carnestoltes.
C. Darrers dies.
D. La Quaresma.
7. Completa:
POBLACIÓ ACTIVITAT
L’olla podrida.
Amposta 1.
2.
Festa de les Cassoletes.
Dinar de germanor.
Vilanova i la Geltrú
Homes i dones fan separats un berenar
contundent.
Flix
Vic
8. Completa l’exercici anterior escrivint la comarca de cada població al costat del seu nom.
http://www.festes.org/directori.php?id=29