1. CAP A LA SOSTENIBILITAT DEL PLANETA BLOC 3 CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8. Activitat “ La síndrome de la granota bullida” Una activitat per reflexionar sobre la possible falta de percepció de l’actual crisi ambiental global
9.
10. 1. El problema del creixement il·limitat en un planeta limitat. Principis generals de sostenibilitat econòmica, ecològica i social.
21. Activitat: cercar dades estadístiques seleccionant països i indicadors i comparar-los http://www.worldbank.org/ http ://www.bancomundial.org ir a datos e investigacion -> datos y estadísticas ir a estadísticas e indicadores ir a búsqueda rápida exportables a tablas excel. Exemples: Espanya , mitjana mundial 13 .. 5 .. 491 64 1 India 66 .. 11 .. 636 72 1 Colombia 117 .. 68 .. 8417 80 1 Canada 57 82 9 .. 1316 72 1 China 78 .. 13 .. 6068 72 3 Saudi Arabia 15 9 1 .. 319 62 3 Yemen, Rep. 134 100 43 .. 4534 80 1 France Fixed line and mobile phone subscribers (per 100 people) Roads, paved (% of total roads) Internet users (per 100 people) CO2 emissions (metric tons per capita) Energy use (kg of oil equivalent per capita) Life expectancy at birth, total (years) Population growth (annual %) 2005
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33. 2. La petjada ecològica Petjada ecològica de les Illes Balears
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50. Aigua Situació en el món De: “Materiales educativos para una visión equitativa y solidaria del agua” a través de: http ://www.amvisa.org/piaa/es/informes/
51. La figura procede del Cuarto Informe sobre las Perspectivas del Medio Ambiente Mundial (GEO-4) ( http://www.unep.org/geo/geo4/media/ ) e ilustra perfectamente la indiscutible preeminencia del agua salada respecto a la dulce y, dentro de éstas, de las aguas subterráneas sobre de las aguas superficiales (tan solo un 0,4% del total).
62. (1) Arribada d'aigua: l'aigua arriba a la depuradora (2) Pretractament: eliminació dels elements gruixuts, les sorres i els greixos (3) tractament fíco-químic Coagulació-floculació: s'afegeix un producte químic a l'aigua amb la finalitat que la matèria en suspensió, coaguli i formi flòculs de major grandària. Així es facilita el procés de decantació posterior. (4) Decantació primària: l'aigua passa a un recinte de forma rectangular o circular on es produeix la decantació dels flòculs de matèria orgànica i inorgànica i es dipositen en el fons del decantador. ( 5) Reactor biològic : la matèria orgànica continguda en les aigües residuals es digereix per mitjà de l'activitat biològica dels microorganismes continguts a l'aigua. Per això cal afegir aire o oxigen. Dins d'aquest procés també es pot aconseguir la reducció dels compostos de nitrogen, fòsfor i nutrients presents a l'aigua residual. (6) Decantació secundària: recinte de forma rectangular o circular on es produeix la separació de l'aigua depurada dels fangs biològics. TRACTAMENT DEL FANG: Espessidor de fangs: la matèria decantada (fangs) es concentra, barrejar i homogenitzar-la,per poder tractar-la posteriorment amb més eficacia. Digestió: procés d’eliminar la seva part fermentable (biològic amb els propis microorganismes presents als fangs o mitjançant l'addició de compostos químics). Pot ser de tipus aeròbic o anaeròbic(7) Deshidratació de fang: mitjançant aquest procés es pretén reduir el contingut d'aigua en els fangs per disminuir el seu volum fent-los més facilment manipulable.
63.
64.
65.
66.
67.
68.
69. Reflexió: Salinització de l’aigua Comentar la localització de les zones salinitzades. Quins creus que son els motius? Com es podria evitar?
81. Activitat energia: mapa de centrals eléctriques a Espanya Actualmente existen en nuestro país más de 1.000 centrales de producción de energía eléctrica. De estas: casi 900 son hidroeléctricas, cerca de 200 térmicas convencionales y sólo 9 nucleares. También existe un creciente número de centrales eólicas y fotovoltaicas, unas pocas de biomasa y de incineración de residuos urbanos. En este mapa se representan las centrales térmicas, nucleares e hidroeléctricas de mayor producción. Se observa cómo las centrales se concentran en la franja norte, con mayores recursos hidráulicos y más abundantes reservas de carbón, así como en la costa. El interior, especialmente la zona no montañosa de la gran meseta central, apenas posee centrales de ningún tipo. No obstante, en los últimos años se han instalado muchos parques eólicos y fotovoltaicos en el sistema Ibérico.
94. http :// www . soil -net.com (EXCEL·LENT!!! EN ANGLÉS...) SIMULADORS D’EROSIÓ SEGONS TIPUS DE TERRENY Fitxes d’activitats per a primària i secundaria, guia de professors, passejades virtuals, informació a l’abast dels infants
95. Causes i efectes de la contaminació del sòl De: http :// www.arc-cat.net /ca/altres/sols/ sols-causes.html
96.
97. Us del sòl, medis de producció, us de fertilitzants, etc http :// www.mapa.es /es/agricultura/ pags / hechoscifras / cifras.htm
102. Les poblacions d’espècies disminueixen. L’Index Planeta Viu IPV mesura els canvis en l’abundància de 555 espècies terrestres, 323 espècies d’aigua dolça i 267 espècies marines d’arreu del món. Mentre l’IPV va caure un 40% entre el 1970 i el 2000, l’índex terrestre va caure un 30%, l’índex d’aigua dolça un 50% i l’índex marí un 30% durant el mateix període. (de www . wwf .es en català a través de la web de obra social caixa catalunya )
115. Amenaces Pesca d'arrossegament, Pesca recreativa, extracció de graves i sorres, Contaminació d'aigua, Retirada de sediments, Modificació de corrents marines, Invasió d'espècies Espècies Pinna nobilis, Sygnathus. Especies que aprovechan la posidonia para poner. Especies formadoras de arena (bioclastos). Especies de foraminíferos, moluscos, equinodermos...Hipprocampus, Sygmathidae. Espècies Típiques La densidad de haces de posidonia nos indica el estado de la pradera., Pinna nobilis, Miniacina miniacea, briozoos epífits, Spirorbis sp., Tricholia spp., Smaragdia viridis, Alvania spp., Risso spp. Gibbula umbilicaris, Hippocampus spp., Sarpa salpa. Praderies de posidònia Qualitat de la superfície abastada pel habitat 2 Tendència de la superfície abastada pel habitat: Disminució Raons de la tendència: Influència humana directa (restauració, deteriorament, destrucció)
![Informació sobre problemàtica ambiental ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()