Els missatges de l'Art

1,512 views

Published on

Presentació "Els Missatges de l'Art", exposada per Maria Àngela Sagrera el dimarts 5 de novembre del 2013 a la sala Roberto Bolaño de la Biblioteca de Blanes dins del marc d'AulaBlanes.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,512
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,200
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els missatges de l'Art

  1. 1. L’ART I ELS SEUS MISSATGES (algú ens ha volgut dir alguna cosa …)
  2. 2. 1. INTRODUCCIÓ
  3. 3. Algunes consideracions prèvies…  L’Art és una forma d’expressió.
  4. 4.  Darrere una obra d’art hi ha una intenció. Si la coneixem, podrem entendre millor: El seu significat  La seva funció  que, segurament, ens aproparan: A l’autor  A qui ha encarregat l’obra  Al moment històric en què va ser realitzada   A la societat que l’ha fet possible
  5. 5.  Nosaltres avui ens centrarem i buscarem exemples en les tres arts plàstiques (aquelles que es plasmen en objectes físics) que es consideren més essencials: Edificis (Arquitectura)  Volums materials (Escultura )  Colors, textures sobre una (Pintura)  superfície
  6. 6. 2. A QUI o A QUÈ ENS APROPA UNA OBRA D’ART?
  7. 7. 2.A. a l’autor A través de la seva obra podem descobrir…  La seva ideologia o compromís polític Théodore Géricault, Pablo Picasso, Guernika El rai de la Medusa (1937) Frida Kahlo, El marxisme curarà els malalts (1954) (1819)
  8. 8.  El seu estat d’ànim Vasili Kandinski, Improvisació 26 (1912) Vincent Van Gogh, Nit estelada (1889) Quadrats amb cercles concèntrics, 1913 Edward Munch, El crit, 1895 La sombrilla (1777) Francisco de Goya, Pintures negres (1819-1823)
  9. 9.  Les seves relacions afectives Leandre Cristòfol, Nit de lluna (1935) Louise Bourgeois, Maman (1999)
  10. 10.  Les seves obsessions personals Salvador Dalí, El gran masturbador (1929), Leda atòmica (1949) Willem De Kooning, Dona 2 (1950-1952)
  11. 11. Joan Miró, Constel·lacions (1939-41)  Les seves obsessions estètiques André Derain, L’estaque (1906) Antoni Tàpies, Creu i R (1975) Claude Monet, Nimfees (1916) Alberto Giacometti, Home caminant (1961) Paul Cézanne, Sainte Victoire (1885)
  12. 12.  El seu compromís social La Montserrat ( 1936-37) Jean-François Millet, Les espigadores (1857) Juli González, Cap de la Montserrat cridant (1942)
  13. 13. 2.B. a qui encarrega l’obra  El poder polític: una obra d’art pot esdevenir símbol del poder polític D’una ciutat D’un faraó D’un rei D’un emperador Columna Trajana (s.II d.C) Miquel Àngel, David (1501-1504) Temple de Ramsés II, Mansart, Le Nôtre, Versalles (1677-1710) Abu Simbel (1284 a.C) Columna Vendôme, París (1810)
  14. 14. Mausoleu d’Adrià, 130 d.C. Panteó, 118 d.C. Circ Màxim, a partir s. II d.C. Colosseu, 70 d.C.
  15. 15.  El poder econòmic: una obra d’art pot representar el poder econòmic D’una ciutat Ictinos, Cal·lícrates, Partenó d’Atenes D’una classe social Taberna a Pompeia (s. I a. C) (s. V. a. C) Llotja de Palma de Mallorca (1426) Rembrandt Van Rijn, L’Oriental Lorenzo Ghiberti, Portes Baptisteri Florència (1425-1452) (1635) Antoni Gaudí, Casa Batlló (1905-1907)
  16. 16.  El poder religiós: la religió ha utilitzat l’art per arribar als fidels amb objectius diversos: Reforçar el poder polític Adoctrinar Conques, Judici Final (1100) L’Infern, capitell claustre Catedral Girona Tríada de Mikerinos (s. XII) (!532 a.C) August de Prima Porta Gregorio Fernández, Cristo yacente (s. XVII) (cap any 20 a.C) Crist d’Escunhau (s. XIII) Crist d’Ochánduri (s. XIV)
  17. 17. Manifestar el seu propi poder Bramante, Miquel Àngel, Maderno, Bernini, Sant Pere del Vaticà, Roma (acabament s. XVII)
  18. 18. 2.C. a un moment històric  Quantes vegades també una obra d’art esdevindrà un document de gran valor històric Eugène Delacroix, La Llibertat guiant el poble (1830) Columna Trajana, Roma (113 d.C) Ramon Casas, El garrot vil Francisco de Goya, Los Fusilamentos del 3 de mayo (1813) (1894)
  19. 19. 2.D. a la societat que l’ha fet possible  Quantes vegades una obra d’art ens aportarà informació sobre costums, formes de vida i estètiques, referents, sentiments, innovacions tecnològiques, mentalitats… Relleus egipcis (instrumental quirúrgic), Kom Ombo (s. II a.C.) Gustave Eiffel, Tour Eiffel, París (1887) Pintures al fresc, prostíbul de Pompeia (Segle I.a.C) Jan Van Eyck, Matrimoni Arnolfini (1434) Lluís Domènech i Montaner, Palau de la Música Catalana (1905-1908)
  20. 20. Teatre d’Epidaure (grec) (s. IV a.C.) i de Mèrida (romà) (s. I a. C) Velázquez, Vieja friendo huevos Rubens, Les Tres Gràcies (1639) Johanes Vermeer, La lletera Policlet, Dorífor (s. V. a C.) (1618) (1660)
  21. 21. Pintures al fresc, Santa Maria de Taüll (cap el 1223) Joaquin Sorolla, Otra Margarita (1892)
  22. 22. Elements de la cultura de masses americana anys cinquanta Richard Hamilton, Però què fa que les llars d’avui dia siguin tan diferents , tan atractives? (1956)
  23. 23. Pont du Gard (40-70 d.C.) Nîmes Ove Grup/ Norman Foster, Viaducte de Millau (2001-2004)
  24. 24. Per tot plegat, davant una obra d’art us convido …  A més de valorar/apreciar tot allò que ens aporta: estilísticament, tècnicament, formalment, temàticament … A fer-vos més preguntes … 1. 2. Apropant-vos al seu context històric (estructura política, social, religiosa …). Apropant-vos a l’artista o a qui li ha encarregat l’obra i a les seves raons.  Només així comprendreu el seu significat i la seva funció …
  25. 25. Només així … estareu en condicions d’atansar-vos al MISSATGE que amaga
  26. 26. … i ja com a síntesi … Venus de Willendorf 20.000 – 22.000 anys a. C.
  27. 27. Robert Rauschenberg, Combines, 1957
  28. 28. Jorn Utzon , Òpera de Sidney, inaugurat 1973
  29. 29. El que jo no sàpiga quin és el significat del meu art, no vol dir que no el tingui     Salvador Dalí

×