Recommended
Recommended
More Related Content
Viewers also liked
Viewers also liked (11)
Similar to Conferència César Coll
Similar to Conferència César Coll (20)
More from aprep1
More from aprep1 (9)
Conferència César Coll
- 1. EL CURRICULUM ESCOLAR DAVANT LA NOVA ECOLOGIA DE L’APRENENTATGE César Coll ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 2. Temps d’aprenentatge al llarg de la vida (Font: Banks, A. et. alt. (2007) ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 3. L’ecologia de l’aprenentage del model d’escolarització universal La nova ecologia de l’aprenentatge: cap a un model d’educació distribuïda i interconnectada L’impacte de la nova ecologia de l’aprenentatge en el curriculum: tensions, reptes i tendències ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 4. L’ecologia de l’aprenentage del model d’escolarització universal L’ecologia de l’aprenentatge conjunt de contextos presents en espais físics o virtuals que proporcionen oportunitats per aprendre a les persones que participen en ells. Cada context està format per una configuració única d'activitats, recursos, relacions i interaccions entre aquests elements (Barron, 2006) Els ingredients d’una ecologia de l'aprenentatge els contextos socio-institucionals; els actors; les activitats i pràctiques socioculturals; les exigències de la participació; els recursos disponibles per l’aprenentatge ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 5. L’ecologia de l’aprenentage del model d’escolarització universal Trets distintius de l’ecologia de l’aprenentatge pròpia del model d’escolarització universal el protagonisme creixent, fins esdevindre gairebé absolut, dels contextos i les pràctiques d’educació formal l’existència d’institucions i de professionals especialitzats en promoure l’aprenentatge: centres educatius i professorat la concentració dels aprenentatges en els períodes inicials de la vida: l’importància de l’educació bàsica entesa com educació bàsica inicial els textos escrits i la llengua escrita com recursos fonamentals per aprendre ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 6. L’ecologia de l’aprenentage del model d’escolarització universal Algunes implicacions curriculars d’aquesta ecologia de l’aprenentatge La incorporació al curriculum de la educació bàsica de TOTS els aprenentatges considerats importants: amb independència de la seva naturalesa i funcionalitat pel desenvolupament de l’alumnat i per l’exercici de la ciutadania i la realització personal i professional en la vida adulta El curriculum de l’educació bàsica com a expressió del protagonisme que aquesta ecología atribueix a l’escolarització com context d’aprenentatge ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 7. L’ecologia de l’aprenentage del model d’escolarització universal El pes en el curriculum escolar de la llengua escrita i de les competències requerides pel seu ús (llegir, escriure, llegir i escriure per aprendre) La centralitat de l’acció educativa intencional, sistemàtica i planificada del professorat (ensenyança) en la promoció de l’aprenentatge ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 8. La nova ecologia ...: cap a un model d’educació distribuïda i interconnectada On i amb qui s’aprèn: aparició i generalització de nous nínxols d'aprenentatge i nous agents educatius aprenentatge en el lloc de treball, a casa, educació a distància, televisió educativa, recursos en línia, programari educatiu, xarxes socials, etc. el paper de les TIC en l'aparició, generalització i interconnexió dels nínxols d'aprenentatge les particulars ecologies d'aprenentatge de les persones i el seu impacte sobre la qualitat i l'equitat en educació ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 9. La nova ecologia ...: cap a un model d’educació distribuïda i interconnectada Quan s’aprèn: les necessitats d'aprenentatge al llarg de la vida les transformacions del mercat laboral i les necessitats bàsiques d'aprenentatge al llarg de la vida la distribució dels períodes de formació al llarg de la vida el trànsit bidireccional entre les institucions d’educació formal i el món laboral ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 10. La nova ecologia ...: cap a un model d’educació distribuïda i interconnectada què es necessita aprendre i per a què: sabers fonamentals i competències clau la naturalesa del treball i del mercat de treball en la societat de la informació i el coneixement: formar aprenents competents, meta educativa fonamental en un món en canvi l'èmfasi en les competències (saber fer en contextos de pràctiques socio-culturals) i en l'adquisició de les competències o “habilitats bàsiques per al Segle XXI” les “velles” i “noves” alfabetitzacions en la Societat de la Informació (digital, en mitjans, científic-tecnològica, mediambiental, emocional, econòmica, etc.) ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 11. La nova ecologia ...: cap a un model d’educació distribuïda i interconnectada Com s'aprèn: les vies cap a l'aprenentatge la utilització flexible de diferents llenguatges i formats de representació de la informació com a via d'accés a l'aprenentatge i la preponderància del llenguatge audiovisual les tecnologies digitals i el seu impacte sobre la capacitat per representar, processar i transmetre informació l’aprenentatge col.laboratiu i la importància dels iguals como agents educatius les comunitats de practica i aprenentatge: identitat, participació i aprenentatge ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 12. L’impacte de la nova ecologia de l’aprenentatge en el curriculum: … Tensions i desajustaments La sobrecàrrega de continguts curriculars (també i especialment a l’educació bàsica) L’escasa funcionalitat d’alguns continguts curriculars Repeticions, falta d’articulació i fins i tot contradiccions entre els continguts curriculars i les pràctiques socioculturals en les que participa l’alumnat fora dels centres educatius L’absència de continguts (sabers fonamentals i competències bàsiques) necessaris pel segle XXI ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 13. L’impacte de la nova ecologia de l’aprenentatge en el curriculum: … Reptes i propostes Escometre una revisió en profunditat del currículum de l'educació escolar amb la finalitat de: redimensionar-lo, atenent a les xarxes de nínxols d’aprenentatge per les que transiten els alumnes / aprenents ajustar-lo a les necessitats bàsiques d'aprenentatge en la SI i a la seva satisfacció “a l'ample” i “al llarg” de la vida (el debat sobre “el bàsic” en l'educació bàsica) promoure en l'alumnat la construcció d'una identitat d'aprenent que els habiliti per seguir aprenent al llarg de la vida ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 14. L’impacte de la nova ecologia de l’aprenentatge en el curriculum: … establir mecanismes de coordinació i procediments d’acompanyament de l’alumnat en el seu trànsit entre nínxols d'aprenentatge assegurar la infraestructura i l’equipament en TIC necessàris per facilitar l'accés de l’alumnat i del professorat a recursos i agents educatius situats fora de l'aula dissenyar i desplegar polítiques intersectorials per combatre les desigualtats educatives associades a les ecologies d'aprenentatge ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 15. Comentari final: Les dues agendes de les polítiques educatives en el moment actual Generalitzar, compensar les mancances i millorar l'eficàcia del model d'escolarització universal… atenent a les característiques, exigències i possibilitats de la nova ecologia de l’aprenentatge Avançar cap a un nou model d’educació capaç de fer front a les necessitats d'aprenentatge de les persones en el nou escenari de la societat de la informació, un escenari format per espais d’aprenentatge interconnectats pels que transiten les persones ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 16. EL CURRICULUM ESCOLAR DAVANT LA NOVA ECOLOGIA DE L’APRENENTATGE GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ! César Coll Universitat de Barcelona ccoll@ub.edu www.ub.es/grintie - www.psyed.edu.es/mipe ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 17. Referencias bibliográficas Banks, A. et. alt. (2007). Learning In and Out of School in Diverse Environments: Life- Long, Life-Wide, Life-Deep. The Learning in Informal and Formal Environments Center. University of Washington, Stanford University, and SRI International. Available (01/10/2011) at: http://education.washington.edu/cme/cenpub.htm BROWN, J.S. (1999). Learning, working, and playing in the digital age. BARRON, B. (2006). Interest and self-sustained learning as catalysts of development: A learning ecologies perspective. Human Development, 49, 193-224. BARRON, B. (2010). Conceptualizing and Tracing Learning Pathways over Time and Setting. National Society for the Study of Education, 109(1), 113–127. COLLINS, A & HALVERSON, R. (2010). Rethinking education in the age of technology. The digital revolution and schooling in America. New York: Teachers College. GREENHOW, CH., ROBELIA, B. & HUGHES, J. E. (2009). Learning, Teaching, and Scholarship in a Digital AgeToward a Creative Social Web for Learners and Teachers. Educational Researcher, 38(4) 246–259. HAYES JACOBS, H. (Ed.) (2009). Curriculum 21. Essential education for a changing world. Virginia: ASCD. ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
- 18. Referencias bibliográficas LOOI, C. K. (2001). Enhancing learning ecology on the internet. Journal of Computer Assisted Learning, 17, 13-20. MILLER, R. et al. (2008). School's Over: Learning Spaces in Europe in 2020: An Imagining Exercise on the Future of Learning. Joint Research Center. European Commission. RUDD, T., SUTCH, D. & FACER, K. (2006). Towards new learning networks. Available (04.09.2011) at: www.futurelab.org.uk/research/opening_education.htm. SPIRES, H., WIEBE, E., YOUNG, C. A., HOLLEBRANDS, K. & LEE, J. (2009). Toward a New Learning Ecology: Teaching and Learning in 1:1 Environments. Friday Institute White Paper Series. NC State University: Raleigh, NC US DEPARTMENT OF LABOR (1991). What Work Requires of Schools: A SCANS Report for America 2000. The Secretary's Commission on Achieving Necessary Skills, a publication of the US Department of Labor, June 1991. WILLIAMS, R., KAROUSOU, R. & MACKNESS, J. (2011). Emergent Learning and Learning Ecologies in Web 2.0. International Review of Research in Open and Distance Learning, 12(3), 39-59. ASSOCIACIÓ PITIÜSA PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. 12 DE MARÇ DE 2012
Editor's Notes
- ..
- Punto de partida: el concepto de ecología del aprendizaje. Argumento: estamos asistiendo a la aparición de una nueva ecología del aprendizaje que comporta cambios la mayoría, por no decir en todos, sus ingredientes: en dónde se lleva a cabo el aprendizaje (con la aparición de nuevos nichos de aprendizaje), en cuándo se lleva a cabo el aprendizaje (con el concepto de aprendizaje a lo largo de la vida), en qué se necesita aprender y para qué (los saberes fundamentales y las competencias básicas en la SI), en cómo se aprende y en los procedimientos mediante los cuales se puede ayudar a las personas a aprender (es decir, en cómo desplegar una enseñanza eficaz). La hipótesis es que la toma en consideración de estos cambios cuestiona algunos aspectos esenciales del modelo educativo de escolarización universal y sugiere la dirección en la que avanzar. Una ecología es básicamente un sistema abierto, complejo, adaptativo que incluye elementos que son dinámicos e interdependientes [An ecology is basically an open, complex adaptive system comprising elements that are dynamic and interdependent (Brown, 1999)]. “ a set of contexts found in physical or virtual spaces that provide opportunities for learning ” (Barron, 2006, p. 195). Pueden ser contextos formales, informales y no formales. Ejemplos de nichos de aprendizaje que han conocido o están conociendo una gran expansión: escuela en casa, aprendizaje en el lugar de trabajo, centros de aprendizaje, educación a distancia, aprendizaje en línea, televisión educativa, software educativo, certificaciones técnicas, cafés internet, etc.
- Punto de partida: el concepto de ecología del aprendizaje. Argumento: estamos asistiendo a la aparición de una nueva ecología del aprendizaje que comporta cambios la mayoría, por no decir en todos, sus ingredientes: en dónde se lleva a cabo el aprendizaje (con la aparición de nuevos nichos de aprendizaje), en cuándo se lleva a cabo el aprendizaje (con el concepto de aprendizaje a lo largo de la vida), en qué se necesita aprender y para qué (los saberes fundamentales y las competencias básicas en la SI), en cómo se aprende y en los procedimientos mediante los cuales se puede ayudar a las personas a aprender (es decir, en cómo desplegar una enseñanza eficaz). La hipótesis es que la toma en consideración de estos cambios cuestiona algunos aspectos esenciales del modelo educativo de escolarización universal y sugiere la dirección en la que avanzar. Una ecología es básicamente un sistema abierto, complejo, adaptativo que incluye elementos que son dinámicos e interdependientes [An ecology is basically an open, complex adaptive system comprising elements that are dynamic and interdependent (Brown, 1999)]. “ a set of contexts found in physical or virtual spaces that provide opportunities for learning ” (Barron, 2006, p. 195). Pueden ser contextos formales, informales y no formales. Ejemplos de nichos de aprendizaje que han conocido o están conociendo una gran expansión: escuela en casa, aprendizaje en el lugar de trabajo, centros de aprendizaje, educación a distancia, aprendizaje en línea, televisión educativa, software educativo, certificaciones técnicas, cafés internet, etc.
- Education experts have proposed answers to this question, and although they differ in the details all recognize that what we need to know goes beyond the traditional three Rs of Reading, ’ Riting, and ’ Rithmetic. Experts also agree that people no longer can learn everything there is to know in a lifetime, and the economic reality is that most people will change jobs throughout their lifetime. Therefore, we need adaptive learning skills that blend content knowledge with the ability to learn new things. 21st century competencies and expertise such as critical thinking, complex problem solving, collaboration, and multimedia communication should be woven into all content areas. SCANS REPORT (1991) This document outlines both these "fundamental skills" and "workplace competencies ” A Three-Part Foundation Basic Skills: Reads, writes, performs arithmetic and mathematical operations, listens and speaks A. Reading --locates, understands, and interprets written information in prose and in documents such as manuals, graphs, and schedules B. Writing --communicates thoughts, ideas, information, and messages in writing; and creates documents such as letters, directions, manuals, reports, graphs, and flow charts C. Arithmetic/Mathematics --performs basic computations and approaches practical problems by choosing appropriately from a variety of mathematical techniques D. Listening --receives, attends to, interprets, and responds to verbal messages and other cues E. Speaking --organizes ideas and communicates orally Thinking Skills: Thinks creatively, makes decisions, solves problems, visualizes, knows how to learn, and reasons A. Creative Thinking --generates new ideas B. Decision Making --specifies goals and constraints, generates alternatives, considers risks, and evaluates and chooses best alternative C. Problem Solving --recognizes problems and devises and implements plan of action D. Seeing Things in the Mind's Eye --organizes, and processes symbols, pictures, graphs, objects, and other information E. Knowing How to Learn --uses efficient learning techniques to acquire and apply new knowledge and skills F. Reasoning --discovers a rule or principle underlying the relationship between two or objects and applies it when solving a problem Personal Qualities: Displays responsibility, self-esteem, sociability, self-management, and integrity and honesty A. Responsibility --exerts a high level of effort and perseveres towards goal attainment B. Self-Esteem --believes in own self-worth and maintains a positive view of self C. Sociability -demonstrates understanding, friendliness, adaptability, empathy, and D. Self-Management --assesses self accurately, sets personal goals, monitors progress, and exhibits self-control E. Integrity/Honesty --chooses ethical courses of action Five Workplace Competencies Resources: Identifies, organizes, plans, and allocates resources A. Time --Selects goal-relevant activities, ranks them, allocates time, and prepares and follows schedules B. Money --Uses or prepares budgets, makes forecasts, keeps records, and makes adjustments to meet objectives C. Material and Facilities --Acquires, stores, allocates, and uses materials or space efficiently D. Human Resources --Assesses skills and distributes work accordingly, evaluates performance and provides feedback Interpersonal: Works with others A. Participates as Member of a Team --contributes to group effort B. Teaches Others New Skills C. Serves Clients/Customers --works to satisfy customers' expectations D. Exercises Leadership --communicates ideas to justify position, persuades and convinces others, responsibly challenges existing procedures and policies E. Negotiates --works toward agreements involving exchange of resources, resolves divergent interests F. Works with Diversity --works well with men and women from diverse backgrounds Information: Acquires and uses information A. Acquires and Evaluates Information B. Organizes and Maintains Information C. Interprets and Communicates Information D. Uses Computers to Process Information Systems: Understands complex inter-relationships A. Understands Systems --knows how social, organizational, and technological systems work and operates effectively with them B. Monitors and Corrects Performance --distinguishes trends, predicts impacts on systems operations, diagnoses deviations in systems' performance and corrects malfunctions C. Improves or Designs Systems --suggests modifications to existing systems and develops new or alternative systems to improve performance Technology: Works with a variety of technologies A. Selects Technology --chooses procedures, tools or equipment including computers and related technologies B. Applies Technology to Task --Understands overall intent and proper procedures for setup and operation of equipment C. Maintains and Troubleshoots Equipment --Prevents, identifies, or solves problems with equipment, including computers and other technologies
- The Neuroscience of Learning Three broad types of learning – learning that, learning how, and learning why – each correspond to one of three main human brain divisions. Learning that is associated with the posterior brain regions (the parietal, occipital, and temporal lobes within the cerebral cortex). These regions primarily take information in from the senses, transforming it into usable knowledge – the patterns, facts, concepts, objects, principles, and regularities of our world. The medial temporal lobe, including the hippocampus, provides a system of anatomically related structures essential to conscious memory for facts and events, what is called declarative knowledge (Squire, Stark, & Clark, 2004). Learning how is associated with the anterior parts of the brain (the frontal lobe, from primary motor cortex to prefrontal cortex), specialized for learning how to do things, and is expressed through performance (Squire, 2004). This has also been called procedural knowledge, implicit memory, and knowing-how. This type includes learning “ low level ” motor skills but also higher level skills and strategies known as executive functions. Learning why is associated with the interior or central brain regions, including the extended limbic system and amygdale. These evolutionarily primitive brain regions are specialized for affective and emotional learning (LeDoux, 2000). They contribute to learning and remembering not what an object is or how to use it but why it is important to us. These structures underlie what attracts our attention and interest, sustains our effort, motivates our behavior, and guides our goal-setting and priorities. With these regions, we learn our values and priorities: our image as a person and as a learner and the values and goals that comprise it.
- Individualization refers to instruction that is paced to the learning needs of different learners. Learning goals are the same for all students, but students can progress through the material at different speeds according to their learning needs. For example, students might take longer to progress through a given topic, skip topics that cover information they already know, or repeat topics they need more help on. Differentiation refers to instruction that is tailored to the learning preferences of different learners. Learning goals are the same for all students, but the method or approach of instruction varies according to the preferences of each student or what research has found works best for students like them. Personalization refers to instruction that is paced to learning needs, tailored to learning preferences, and tailored to the specific interests of different learners. In an environment that is fully personalized, the learning objectives and content as well as the method and pace may all vary (so personalization encompasses differentiation and individualization).
- El aprendizaje bajo demanda comporta un paso más en la dirección de la Individualización (ajustar el ritmo de la enseñanza a los ritmos de aprendizaje, manteniendo los mismos objetivos y contenidos) y diferenciacion del aprendizaje (ajustar los métodos de enseñanza a las necesidades de aprendizaje, manteniendo los mismos objetivos y contenidos). Wen the material that knowledge learners require cannot be covered in school or when they are not in school, learners need on-demand opportunities for learning anytime and anywhere. On-demand learning is essential to life-long and life-wide learning, and technology produces a vital bridge, enabling productive use of learning resources across formal and informal learning settings (Barron, 2006). On-demand learning is facilitated by the vast information and learning resources on the web that are available in an always-on connection to the Internet. This is powerful for individual learners but even more so when accessed by groups of learners and learning communities – from small groups with different roles and responsibilities in pursuit of a learning project to far larger communities that may be pursuing ambitious design and learning products, such as developing an entry for Wikipedia or planning the reinvigoration of the environment of their city. Specific examples of on-demand learning include the following: • Inquiry and adventure environments with games and activities that foster learning. • Online “ collaboratories ” (National Science Foundation, 2008a) in which scientists establish protocols for collecting data with sensors from local environments across the planet. Learners and teachers learn science by doing science as they capture, upload, and then visualize and analyze geospatial and temporal data patterns from the data contributed by the globally networked community. • Earth- and sky-mapping web resources with data from the sciences and other fields of scholarly inquiry that anyone can use to develop virtual travel tours to be applied in learning and teaching activities. • Augmented reality platforms and games that bring locally relevant learning resources into view for users of mobile devices with a GPS (Johnson, Levine, Smith, & Stone, 2010). • Use of the power of collective intelligence and crowdsourcing to tackle complex interdisciplinary problems. • Powerful learning applications for mobile Internet access devices such as musical instrument simulators, language learning tools, and mathematical games. • Sites and communities that publish academic content, including user-generated content. One notable example is the videotaped lectures of MIT physics professor Walter Lewin, available on MIT ’ s OpenCourseWare site as well as through commercial courseware and video sharing sites. Lewin ’ s engaging and entertaining lectures have earned him a following of millions worldwide.
- 3.0 Teaching Professional educators will be supported individually and in teams by technology that connects them to data, content, resources, expertise, and learning experiences that enable and inspire more effective teaching for all learners. To meet this goal, we recommend the following actions: 3.1 Design, develop, and adopt technology-based content, resources, and online learning communities that create opportunities for educators to collaborate for more effective teaching, inspire and attract new people into the profession, and encourage our best educators to continue teaching. 3.2 Provide pre-service and in-service educators with preparation and professional learning experiences powered by technology that close the gap between students ’ and educators ’ fluencies with technology and promote and enable technology use in ways that improve learning, assessment, and instructional practices. 3.3 Transform the preparation and professional learning of educators and education leaders by leveraging technology to create career-long personal learning networks within and across schools, pre-service preparation and in-service educational institutions, and sprofessional organizations. 3.4 Use technology to provide access to the most effective teaching and learning resources, especially where they are not otherwise available, and to provide more options for all learners at all levels. 3.5 Develop a teaching force skilled in online instruction. 4.0 Infrastructure All students and educators will have access to a comprehensive infrastructure for learning when and where they need it. To meet this goal, we recommend the following actions: 4.1 Ensure that students and educators have adequate broadband access to the Internet and adequate wireless connectivity both inside and outside school. 4.2 Ensure that every student and educator has at least one Internet access device and software and resources for research, communication, multimedia content creation, and collaboration for use in and out of school. 4.3 Leverage open educational resources to promote innovative and creative opportunities for all learners and accelerate the development and adoption of new open technology-based learning tools and courses. 4.4 Build state and local education agency capacity for evolving an infrastructure for learning. 4.5 Support “ meaningful use ” of educational and information technology in states and districts by establishing definitions, goals, and metrics.
- Las reformas educativas se encuentran pues en la tesitura de tener que poner en marcha actuaciones que se orientan en dos direcciones distintas, ambas necesarias, pero no siempre fácilmente compatibles: mejorar la eficacia del modelo educativo de escolarización universal y avanzar hacia un nuevo modelo educativo más ajustado a las necesidades y exigencias de la SI. Si bien estas dos agendas están presentes, a mi juicio, en las reformas educativas de todos los países, su peso relativo depende del nivel de generalización y de eficacia del modelo educativo de escolarización universal. En los países en los que este modelo se ha generalizado y ha alcanzado un nivel aceptable de eficacia, los esfuerzos se dirigen más bien a explorar vías de avance hacia un nuevo modelo educativo más acorde con las características y las exigencias de la SI. En cambio, en los países en los que la implantación de este modelo está aún lejos de ser total (tasas de escolarización en educación infantil y en educación secundaria) y su eficacia está lejos de ser satisfactoria (tasas de abandono; tasas de absentismo; bajos niveles de rendimiento; etc.), inevitablemente los esfuerzos de las reformas educativas acaban orientándose en buena medida en actuaciones orientadas a ampliar y afianzar su implantación y a mejorar su eficacia. También las Metas 2021 están presentes las dos agendas y ésta es, a mi juicio, una de sus características y uno de sus méritos. Yo me voy a centrar, embargo en la segunda, en la agenda de las RE orientada a la búsqueda de un nuevo modelo de educación formal acorde con las exigencias y necesidades de la SI y lo voy a hacer desde la perspectiva de los cambios que se han producido ya, que se están produciendo y que sin duda continuarán produciéndose, y probablemente a un ritmo cada vez mayor, en lo que constituye el núcleo y la meta de todo modelo educativo: el aprendizaje.