UNA ESCOLA PER A TOTHOM                                                       L’EDUCACIÓ INCLUSIVAAtendre la diversitat, e...
Atenció                                 L’escola que avança          a la diversitat                              cap a la...
LES BARRERES PER A        LES NECESSITATS                                                          L’APRENENTATGE I LA    ...
CONDICIONS QUE FAN POSSIBLE      Resituar l’escola al seu                                    Plantejar una base     lloc, ...
   Concebre       l’escola   com      una     comunitat    d’aprenentatge al servei d’una comunitat més    àmplia (el pob...
   L’escola inclusiva posa un èmfasi especial en els objectius generals de    l’educació, allò que perseguim en última in...
Ensenyament Multinivell                  Plans de Treball PersonalitzatsIdentificar els continguts més importants    El qu...
Com més alumnes hi hagi en una aulaamb la capacitat d’autoformar-se, de sermés autònom en el seu aprenentatge,més possibil...
L’estructura més adequada per a l’aprenentatge dels alumnes, la que possibilita que tot elsalumnes aprenguin més i millori...
 L’alumnat que presenta NEE és aquell que requereix per un període  d’escolarització o al llarg de tota ella, determinats...
Nivell  institucionalAmb polítiques per promoure el treball col·laboratiu i la creació de cultures i demetodologies inclu...
La comissió d’atenció a la diversitat és la que s’encarrega d’organitzar i  donar suport a tota aquesta tasca d’atenció a ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Una escola per a tothom

702 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
702
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
325
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Una escola per a tothom

  1. 1. UNA ESCOLA PER A TOTHOM L’EDUCACIÓ INCLUSIVAAtendre la diversitat, educar en la diversitat en definitiva, no vol dir adoptar mesures especialsper a alumnes difícils, sinó organitzar els elements escolars i curriculars ordinaris per tal quefacilitin l’aprenentatge de tots els alumnes. No etiquetem mestres per a que etiquetin alumnes.Cerquem criteris generals per poder ensenyar tots a tots, per poder aprendre tots de tots”. Un model inclusiu de Pla anual d’atenció a la diversitat G.Spano (2004)
  2. 2. Atenció L’escola que avança a la diversitat cap a la inclusió Avui dia la manera d’entendre el Des d’una perspectiva inclusiva, aquests tractament de la diversitat educativa ha alumnes amb dificultats canviat degut a l’aparició del moviment d’aprenentatge, trastorns de la de l’escola inclusiva. En els anys conducta, dèficits noranta autors com el britànic M. comunicatius, mancances en l’autonomia Ainscow van propugnar l’exigència que i l’autocontrol entre altres, han de els centres ordinaris obrissin les portes compartir amb la resta d’alumnes la a tot l’alumnat, sense distinció de mateixa classe, el mateix barri, la gènere, races, creences, estatus mateixa ciutat i en definitiva el mateix socioeconòmic o nivell de competència món i, per tant, han d’aprendre a física o intel·lectual. comunicar-se amb l’altre respectant les seves característiques i fent els ajustos de conducta necessaris perquè aquesta comunicació sigui possible. L’ESCOLA INCLUSIVA L’escola inclusiva es preocupa, fonamentalment per trobar mètodes, estratègies i maneres d’organitzar la classe que li permetin d’atendre junts alumnes diferents, sense que cap ensurti perjudicat, encara que no “vulguin” o no “puguin” aprendre (Pujolàs, 2002). Aquest és elrepte: trobar mètodes que permetin ensenyar més a més alumnes sobre els continguts de les diferents àrees, a cadascú fins al màxim de les seves possibilitats o capacitats.
  3. 3. LES BARRERES PER A LES NECESSITATS L’APRENENTATGE I LA EDUCATIVES ESPECIALS PARTICIPACIÓ El concepte de necessitats educatives Amb el concepte de barreres per a especials (informe Warnock, 1978) va laprenentatge i a la participació(Booth i comportar un canvi radical de perspectiva i Ainscow, 2002) ja no ens centrem només els alumnes van passar a ser avaluats en en les necessitats de la nena o del funció de les necessitats educatives que nen, sinó que també tenim en compte els presentaven per poder aconseguir contextos socials i escolars i les barreres determinats objectius educatius. El punt de que aquests mateixos imposen a certs mira ja no era lindividu, i menys encara la alumnes "diferents". seva etiqueta diagnòstica. Malgrat lavenç, al cap dels anys sha anat associant a una visió que les dificultats educatives es troben encara en els alumnes i no tenen prou en compte les barreres a laprenentatge i a la participació que existeixen en tots els nivells educatius ni els canvis culturals i metodològics que caldria fer per minimitzar les dificultats que certs infants presenten per accedir als currículums escolars.Com més inclusiva és l’escola i menys barreres té perquè tots els alumnes i les alumnes hi puguinparticipar i aprendre, menys haurem de parlar de les necessitats educatives especials de certs nois inoies, ja que aquestes quedaran incloses dins el projecte del centre i en la seva política i cultura.
  4. 4. CONDICIONS QUE FAN POSSIBLE Resituar l’escola al seu Plantejar una base lloc, com una comunitat curricular realment d’aprenentatge al servei comuna d’una comunitat. Fomentar l’autonomia Programar perquè de l’alumnat: els tothom pugui aprendre: mecanismes de la personalització de coregulació i l’ensenyament autoregulació dels aprenentatge. aprenentatges. Organitzar el treball a l’aula de manera que puguin aprendre junts alumnes diferents: l’estructuració cooperativa de l’aprenentatge.UNA ESCOLA PER A TOTHOM
  5. 5.  Concebre l’escola com una comunitat d’aprenentatge al servei d’una comunitat més àmplia (el poble, el barri...) que està al servei de l’educació dels seus membres juntament amb altres institucions, com un sistema més d’aquesta xarxa social i on tots els seus membres (membres de la comunitat educativa, mestres i professors...) s’han de sentir corresponsables que l’escola assoleixi les seves metes i sigui una escola per a tothom. Resituar l’escola al seu lloc, com una comunitat d’aprenentatge al servei d’una comunitat.
  6. 6.  L’escola inclusiva posa un èmfasi especial en els objectius generals de l’educació, allò que perseguim en última instància, i no tant en els objectius més immediats, relacionats amb els coneixements que s’han d’assolir en cada una de les assignatures o matèries. D’aquesta manera tots els alumnes poden progressar en l’assoliment d’aquests objectius generals que constitueixen, en el seu conjunt, una Base Curricular Comuna (BCC) Això no vol dir, és clar, que tots els alumnes puguin assolir els mateixos tipus i graus d’aprenentatge, sinó que alguns dels elements del currículum prescriptiu (PCC) i del seu desplegament als centres s’han de poder ajustar, concretar, etc., per tal de proporcionar a cada alumne les oportunitats d’assolir el grau de creixement personal més alt possible, entès en un sentit ampli i vinculat als requeriments socials i culturals de la col·lectivitat. Plantejar una base curricular realment comuna
  7. 7. Ensenyament Multinivell Plans de Treball PersonalitzatsIdentificar els continguts més importants El que es pretén és facilitar a l’alumne,comuns per a tot l’alumnat, pensar amb la deguda orientació per part deldiferents estratègies de presentació, per professor, allò que vol i pot assolirpart del professor, de les tasques que (objectius) i aprendre (continguts) i fers’han de portar a terme a l’aula de (activitats). Això vol dir organitzar elmanera que siguin comprensibles per a treball a l’aula mitjançant els Plans detots els alumnes, proposar diferents Treball Personalitzats, la qual cosapràctiques sobre els mateixos continguts suposa que tot i treballar sobre elsperquè siguin, a un nivell o un altre, mateixos continguts no tots els alumnesrealitzables per a tots els alumnes i han de fer exactament el mateix (lesdeterminar finalment diferents mateixes activitats, els mateixosestratègies d’avaluació adequades al exercicis, els mateixos problemes...) nique han fet i al que han après, i com ho exactament al mateix nivell de dificultat.han après, tots els alumnes. Programar perquè tothom pugui aprendre: la personalització de l’ensenyament aprenentatge.
  8. 8. Com més alumnes hi hagi en una aulaamb la capacitat d’autoformar-se, de sermés autònom en el seu aprenentatge,més possibilitats tindran els mestres i elsprofessors d’estar per aquells que sónmenys autònoms. Fomentar l’autonomia de l’alumnat: els mecanismes de coregulació iautoregulació dels aprenentatges.
  9. 9. L’estructura més adequada per a l’aprenentatge dels alumnes, la que possibilita que tot elsalumnes aprenguin més i millorin les relacions interpersonals és l’estructura d’aprenentatgecooperatiu que es fonamenta en el següent principi: els alumnes no solament aprenen perquè elprofessor els ensenya, sinó perquè cooperen entre si, tot ensenyant- se els uns als altres.Les interaccions entre iguals, entre els alumnes en el nostre cas, que es fonamenten d’unamanera explícita i ben decidida en una estructura d’aprenentatge cooperatiu, tenen una granimportància en la construcció del coneixement. Efectivament una de les característiques del’estructura d’aprenentatge cooperatiu és la utilització freqüent, tot i que no exclusiva, del treballen grups reduïts, estables i heterogenis (en gènere, ètnia, interessos, capacitats, motivació...)on la responsabilitat individual i el compromís personal dins de l’equip adquireix una granimportància i on es donen relacions constructives entre alumnes diferents i es fomenta l’ajudaentre companys. “cooperar per aprendre i aprendre a cooperar”, D’aquesta manera el professor transfereix una part de la responsabilitat als alumnes, els qualstenen un paper més participatiu i rellevant, fomenta l’autonomia dels alumnes en el procésd’aprenentatge, facilita i possibilita la personalització ja que sense el concurs dels companysdifícilment el professor podria atendre de manera personalitzada tots els alumnes. Organitzar el treball a l’aula de manera que puguin aprendre junts alumnes diferents:l’estructuració cooperativa de l’aprenentatge
  10. 10.  L’alumnat que presenta NEE és aquell que requereix per un període d’escolarització o al llarg de tota ella, determinats recolzaments i atencions específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta (LOE, article 73) Tradicionalment, aquests alumnes amb NEE han estat escolaritzats en centres especials, amb la idea de proporcionar-los aprenentatges funcionals que els permetessin integrar-se a la societat amb més facilitat. Avui dia aquesta justificació no té cap fonament perquè si el que volem és que aquests alumnes s’integrin en un futur dins la seva comunitat i que siguin persones autònomes i capaces no podem escolaritzar-los en “entorns separats” que no acullen l’heterogeneïtat ni la complexitat que hi ha a la societat. El model d’escola inclusiva opta per atendre tot l’alumnat dins l’aula ordinària a partir del treball cooperatiu dels mestres: el mestre curricular i el mestre de suport que s’impliquen per un igual en l’atenció a la diversitat dels alumnes. L’alumnat amb necessitats educatives específiques
  11. 11. Nivell institucionalAmb polítiques per promoure el treball col·laboratiu i la creació de cultures i demetodologies inclusives. Un equip directiu compromès que tot l’alumnat estigui atès iperquè tot el professorat es vagi implicant en aquesta atenció. Un equip directiuimplicat en l’organització dels espais i el temps, la gestió dels recursos humans imaterials, la coordinació dels equips educatius, la supervisió i control i la gestió de laformació.Nivell d’aulaPer anar modificant les metodologies, introduint-hi progressivament activitats mésobertes i diversificades, per no solament ajudar i adaptar les activitats a les necessitatsde l’alumnat, sinó també treballar per disminuir les barreres a l’aprenentatge i a laparticipació a l’aula i permetre que tot l’alumnat hi pugui participar d’acord amb lesseves possibilitats. El repte consisteix en que tots els mestres vagin acceptant ladiversitat i vagin aprenent a donar-hi resposta dins de la seva aula.Nivell de l’alumnePerquè tots els escolars necessiten que se’ls tingui en compte amb les sevesparticularitats i necessitats. Entre aquests n’hi ha alguns que, ateses les sevescaracterístiques (discapacitats, trastorns de comportament, problemàtiques socials ifamiliars importants) pateixen més dificultats per aprendre i participar en les activitatsde l’aula i necessiten una mirada més personalitzada i una dedicació intencional. Àmbits d’intervenció
  12. 12. La comissió d’atenció a la diversitat és la que s’encarrega d’organitzar i donar suport a tota aquesta tasca d’atenció a la diversitat.Les seves funcions principals són: Coordinar les mesures que el centre estableix per atendre la diversitat de l’alumnat Anar construint un marc de referència comú a nivell de centre sobre la inclusió de tot l’alumnat i sobre les formes de suport i ajuda que s’hi ofereixen. Fer propostes a l’equip directiu sobre criteris com organitzar els suports i els horaris per facilitar la necessària coordinació del professorat i els professionals que intervenen en un grup o en relació amb un cas. Organitzar els suports i posar en comú els problemes que sorgeixen a les aules en relació amb la diversitat i amb l’alumnat amb greus barreres per a l’aprenentatge i la participació Fer el seguiment dels acords presos a les diferents aules, revisar i intentar trobar alternatives o solucions quan hi hagi alguna dificultat, ja sigui a nivell de cicle, d’aula o d’un escolar en concret. La comissió d’atenció a la diversitat

×