Societat i moviments socials al segle XIX

1. Societat i moviments
socials al segle XIX

2. De la societat estamental
a la societat de classes
Dissolució
estaments
igualtat jurídica
Noblesa: pèrdua de
privilegis. Mantenen
poder econòmic i polític
Classe
treballadora:
proletaris,
treballadors
urbans,servei
domèstic...
Classe
social
Desigualtat econòmica
Burgesia:
agrària,
financera,
industrial
La
noblesa
seguia
exisint
Institut Agrícola de Sant
Isidre
Petita burgesia:
càrrecs,
funcionaris,
professionals,
comerciants

3. Les classes populars
O Artesans i grups urbans
O Artesans: productes manufacturats
O Menestrals: petits artesans i comerciants
O Treballadors serveis
O Servei domèstic

4. Pagesia
O Reforma agrària liberal concentració
O Pagesos sense terra
O Latifundistes / jornalers (2,6 milions)
O Diferències regionals
O Castella – Lleó, Andalusia, Extremadura: propietat
plena dels antics senyors
O Castella-La Manxa, Aragó, València: pagesos van
millorar
O En general: «fam de terres»
O Influència propietari: cacic
O Analfabetisme. Conflictivitat social
O Catalunya: emfiteusi: domini útil. Contractes de
conreu a llarg termini.

5. Sorgiment proletariat
Orígens
classe
obrera
•= origens
industrialització
Catalunya
s.XIX
Mà d’obra
assalariada
•Indústria tèxtil
cotó
(Catalunya)
Patró ocupa
obrer a canvi
d’un salari
• Jornades laborals
molt llargues.
Salari de
subsistència.
Condicions molt
dures.

7. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/01-el-
naixement-del-mon-industrial/page/2/

8. Vida quotidiana i
comportaments socials: classes
dominants
Model
espanyol
Terratinents
agraris
(rendistes)
Model
emprenedor
Valor del treball
Esforç i autoritat
Nou model
burgès
Ostentació
Poder econòmic
Comercialització
de l’oci: Liceu.
Jardins, cafès

9. http://mirallmemoria.wordpress.com/2009/05/

10. Les dones al segle XIX
Condició subsidiària
al món masculí
Dones de classe alta:
el destí era el
matrimoni
Llei Moyano (1856):
ensenyament
obligatori i segregat
Dones de classe
obrera: força de
treball. Ideologia
hipòcrita
Dones rurals:
tasques agrícoles,
elaboració productes
de la vida familiar

11. Vaga de 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any
1881, en demanda de millors condicions de treball.
http://vedruna-angels.org/blocs/socials/category/general/

12. Olga Sacharoff
“Noies a la finestra”, c.
1910-1914
gouache, 53 x 41 cm
Thermalia. Museu de
Caldes de Montbui
Núm. reg. 629

13. Les primeres organitzacions
obreres
Naixement sindicats
•Luddisme: incendi fàbrica
Bonaplata (1835)
•Associacionisme obrer:
socors mutus: Associació
de Teixidors de Barcelona
(1840)
•Primeres vagues (1840).
Els moderats les van
prohibir.
Consolidació
•Bienni Progressista (1854-
1856): Vaga de les
selfactines (1854): crema
de fàbriques (luddisme).
Repressió molt dura, i
reacció solidària. Van
augmentar salaris.
•El govern va prohibir drets
obrers. Acomiadaments
massius.
•En conseqüència: 1855,
primera vaga general.
•Comissió mixta obrers-
patrons.
•1857: moderats prohibien
associacions obreres.
Revoltes agràries
•Problema social molt greu
a Andalusia.
•1840: jornalerisme va fer
moltes mobilitzacions,
algunes luddistes
•Insurreccions pageses
durament reprimides.
•Extensió del bandolerisme.

14. Imatge sobre l’incendi de la fàbrica Bonaplata
http://altresbarcelones.blogspot.com/2009_02_01_archive.html

15. L’arribada de l’internacionalisme (1868-1864)
Ruptura del FRE. Majoria
AIT espanyola: anarquista.
1871 Paul Lafargue
(marxista) impulsà
grups madrilenys
cap al marxisme
1870: 7000 afiliats AIT.
Federació Regional
Espanyola (FRE),
sobretot a Catalunya i
Andalusia
Arribada de la
Internacional: 1868,
Fanelli (bakuninista)
Difusió d’ideals
anarquistes: Supressió de
l’estat

16. Teatro del Circo, Barcelona. Junio de 1870.
Primer Congreso de la FRE y Primer Congreso Obrero en España.

17. Anarquisme i socialisme
(1874-1900)
Corrents anarquistes
•Prohibició de la
internacional: FTRE
•Molta afiliació a Catalunya.
Sindicalisme reivindicatiu.
•Davant la repressió: acció
directa contra L’ESTAT, LA
BURGESIA I L’ESGLÈSIA.
•1893-1897: violència
(atemptats polítics).
Processos de Montjuïc.
•Divisió:
•Acció directa
•Acció de masses
(Anselmo Lorenzo,
Federico Urales):
Solidaritat Obrera (1907)
– CNT (1910)
Socialisme obrer
•Nueva Federación
Madrileña (marxista) 
PSOE
•Reformes reivindicades:
•Dret a associació i a
reunió
•Sufragi universal masculí
•Reducció horari laboral
•Prohibició del treball
infantil
•II Internacional (1889)
•Celebració del Primer de
Maig (1890)
•Primer Congrés UGT
(1888)
•Per oficis
•Reivindicació de millores
en condicions laborals
Reformisme
•Liberalisme (pensament
burgès) preocupat per les
condicions de vida de la
classe obrera.
•Demanaven a l’estat que
regulés les condicions de
treball.
•1878: Regulació dels
treballs perillosos per a
infants.
•Creació d’asils
•Comissió de Reformes
Socials (1883): Recaptar
informació sobre les
condicions obreres.

18. Atemtat de Juan Oliva contra el rei Alfons XII