La colonització del Delta del Llobregat

1,889 views
1,715 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,889
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La colonització del Delta del Llobregat

  1. 1.  Introducció Antiguitat 600 aC-713 (des dels ibers fins als musulmans) Alta Edat Mitjana 713-1213 (fins a la fi de l‟expansió de la Coronad‟Aragó) Baixa Edat Mitjana 1213-1516 (fins a la mort de Ferran II) Edat Moderna 1516-1808 (fins a la guerra del Francès 1808) Edat Contemporània 1808-….
  2. 2. Termes del Delta actualLa superfície del Delta és de 100 km2. L‟únic terme situat totalment al Delta ésel del Prat de Llobregat, i representa el 32% del total
  3. 3. Evolució de la poblacióEn ser el terme del Prat l‟únic situat totalment al Delta, podemconsiderar l‟evolució de la seva població com a típica del Delta. Lapoblació no va créixer fins als inicis del segle XVIII.
  4. 4. Comparació de l’evoluciópoblacions Prat - BarcelonaEl comerç amb Amèrica del segle XVIII va provocar un augmentde la població a Catalunya del doble de la d‟Espanya.
  5. 5. AntiguitatLa costa en temps del romans
  6. 6. Forma de creixement El delta del Llobregat va créixer a partir de l‟èpocaromana. La línia de costa dèpoca romana coincidiaaproximadament amb els límits dels terrenys al·luvialsdel quaternari recent. El creixement del delta s‟hauria iniciat a partir d‟unlòbul que s‟hauria format davant de Cornellà - Sant Boii que s‟hauria anat estenent, ocupant primer la regióoriental del Delta. Sota Montjuïc existia un gran complex portuari, quefuncionava, com a mínim, des del segle V aC.
  7. 7. Restes ocupació romana Sota l‟església deSanta Eulàlia i aponent de Montjuïcs‟han trobat restesromanes. Aquesta zona vaser la primera en sercolonitzada. També mostresd‟un estany, abans delque coneixem com aEstany de Port.
  8. 8. El Delta. Segle VIPomponi Mela, elprimer geògrafromà, va escriure, ala primera meitatdel segle I, que elriu Llobregatdesguassava aprop de Montjuïc.S‟han trobat restes arqueològiques del segles V-VI,d‟una zona d‟ancoratge, coneguda com les Sorres.
  9. 9. Alta Edat Mitjana. 713-1213 A partir de lany 801, en què Lluís el Pietós conqueríBarcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entreles terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnesde la riba dreta. Les terres situades entre la riba dreta del Llobregat il‟altra banda de Garraf no van ser conquerides fins afinals del segle IX, per els comtes de Barcelona GuifréBorrell i Sunyer. Les parròquies que van tenir un paperclau en l‟estructuració del territori no es constitueixenfins al final del segle X.
  10. 10. Castells termats. Segle X.Per defensar Barcelona és va procedir a aixecar unasèrie de castells, cadascun dels quals controlava una rutad‟accés a Barcelona des de la terra de l‟islam. Aquestscastells estaven comandats per nobles en nom del Comte.
  11. 11. La RamaderiaDes de temps immemorials,els prats del Prat han estataprofitats per a les pastures.Els ramats d‟ovelles veniendels Pirineus i pasturaven alDelta per l‟abundànciad‟herba i aigua. Estaven untemps per engreixar-seabans d‟anar a lescarniceries de Barcelona.Travessaven el riu perdiversos guals.
  12. 12. Establiment al territoriPropietat per ConcesióEs podia ser propietari d‟una terra per concessió del‟autoritat (el poder, reial al segle IX i comtal al segleX), que s‟acredita mitjançant un document escrit.Propietat per AprisióOcupació d‟una terra erma amb permís del rei i que, através del seu cultiu, passava a la seva propietat.Propietat per EstablimentA través del contracte anomenat emfiteusi, un senyorcedeix a una altra persona (emfiteuta) el domini útild‟una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini,per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el dominidirecte. A canvi de rebre un cens o altres prestacionsdel senyor útil, l‟emfiteuta paga una quantitat.
  13. 13. Propietats per Concessió Així trobem terres al Delta des del‟època de la conquesta, que escapavende la jurisdicció reial, sobretot des deGarraf fins al riu. Bàsicament. eren institucionseclesiàstiques: Sant Cugat (des del966), Sant Pere de les Puel·les (desdaproximadament lany 1000), la Seude Barcelona (des del 980) i altresmenys importants.
  14. 14. Zona occidental. Segle XEl monestir de Santa Maria de Castelldefels, des de laseva fundació cap el 950, fou posat sota l‟advocació deSanta Maria, Sant Miquel, Sant Joan, Sant Pere i SantPau. El seus dominis s‟estenien des del Llobregat fins alGarraf.Per augmentar l‟efectivitat en el conreu de les terrespròpies, el monestir s‟anà descentralitzant, establint tot decel·les monàstiques (domus), on vivien en comunitat unsquants clergues.Cadascuna d‟aquestes cel·les adoptà per protector undels sants dels altars de l‟església principal
  15. 15. Cel·la Sant Pau. Segle XLa data del 980 ve del testament de Galí de Sant Martí alcartulari de Sant Cugat (ACA, Cartulari de Sant Cugat, fol.269, doc. 832, publicat per J. Rius, "Cartulario de SantCugat del Vallés", vol. I, pag. 111, doc. 136).En aquest testament, el vicari Galí deixa tot dalmoines adiverses esglésies i cel·les monacals, i fa referència al«domum s. Marie de kastrum Fidelis» (Castelldefels),«domum s. Iohanis» (Viladecans), «domum s. Petri» (Gavà)i «domum s. Pauli» (El Prat). Tots ells, es diu que estan «inipsius loco situm». El mateix document esmenta «domum s.Michaelis in Erapruniano» (Eramprunyà), «domum s.Clementis» (Sant Climent) i «domum s. Christofori»(Begues).
  16. 16. Zona OrientalTota la part deltaica o de marina era coneguda amb elnom de Banyols, és a dir, estanyols. La naturalesa semiaquàtica del terreny es fa més visible vora l‟Estany de Port,on unes vendes de l‟any 975 “... són de terra i aigua i àdhucde aigua sola”.Es van construir torres de defensa prop de Montjuïc, alsBanyols, per a la defensa de les masies contra lesinvasions sarraïnes, que solien fer en llocs poblats, propersal mar.Es cita explícitament una d‟aquestes torres, l‟any 984. ”Estrobava in pago barchinonense prope monte judaico adipso porto vel in baneols”.
  17. 17. Mapa. Segle XL‟any 984 s‟esmenta la torre de defensa en els banyols alcostat de la rada «circulo», a prop de Montjuïc.
  18. 18. Revolució feudal. Segle XIAprofitant la mort de Berenguer Ramon I, el 1035,es va produir una rebel·lió feudal. Els nobles,prescindint totalment del poder del comte,prengueren ells mateixos el control de lesfortaleses de les quals disposaven per alienar-les oinfeudar-les, com si fossin de la seva propietat, és adir, sense la supervisió de la cúria comtal.A la part oriental del Delta es va mantenir el poderdirecte comtal.En aquest segle es van crear les parròquies, ambels seus termes.
  19. 19. Nivells de poderEls drets senyorials eren els que provenien per raó dedomini del castell. Dret privatiu del senyor dusarpastures, deveses, estanys, boscos, de pescar, de caçar,monopoli descorxar, d‟usar la farga, de moldre blat ivendre carn i altres productes o dhostatjar vianants, laqual cosa s‟obtenia pagant un cens.El dret de l‟església era el d‟obtenir una prestació, queshavia de donar a l„església per al seu sosteniment, i ques‟anomenava delme (impost en espècies), El delmeequivalia a la desena part de la producció de blats, ordi,verema, etc.
  20. 20. Terme de PortLa possessió de les terres en la zona deltaica, denaturalesa semi-aquàtica, a l‟entorn de l‟estany dePort, en contraposició al paisatge conreat de lamuntanya, va fer augmentar el control per al‟apropiació dels anomenats prats i de la muntanyade Montjuïc.Es va construir una torre de defensa al Banyols(984) per defensar les masies de les invasionssarrahines.La defensa d‟un territori conreat i l‟aprofitamentdels seus recursos van fer, que a inicis del segle XI,s‟alcés el Castell de Port a Montjuïc.
  21. 21. Termes parroquials. Segle XI
  22. 22. Línia de costa. Segle XIEl primer pagès documentat del Prat fou un tal Gerbert, delCasal de Jovan, situat a l‟estany de Castelló, precedent del‟actual Remolar.
  23. 23. Baixa Edat Mitjana. 1213-1516 A partir del segle XIII, la monarquia fomenta eldesenvolupament del comerç i l‟obra pública, iBarcelona, aliada de la monarquia, incrementa el seu poder. Les primeres dades de què disposem de la barca del Pratsón de 1327, quan la propietat era pública, de la Ciutat deBarcelona. Per poder aconseguir aquest servei, s‟hagué de recórrer alpoder reial, que administrava la Batllia General deCatalunya, que detenien l‟administració general delpatrimoni reial i àmplies funcions judicials, administratives ipolítiques, i que la concedí en emfiteusi.
  24. 24. Segle XIIIEl 1266, el rei Jaume I el Conqueridor atorgà privilegia la ciutat de Barcelona, perquè pogués tenir i pasturarramats en tot el territori comprès des de Garraf fins aMontgat, en llocs no cultivatsAl segle XIII, el Castell de Port estava connectat aMontjuïc i a la desembocadura del Llobregat per mitjàde les torres de guaita, de manera que oferien a laciutat de Barcelona una completa protecció del litoralcontra les intrusions foràniesTenim dades del 1258, de Jaume Codina, del‟existència de 13 masies a la demarcació del Prat.
  25. 25. Segle XIVLa pesta, coneguda com la Mort Negra, vaarribar a Catalunya el 1348. Aquesta granepidèmia va deixar delmada tota la poblaciód‟Europa. Va morir entre un terç i un quartd‟aquesta població, i aquesta pesta no es vaextingir fins a l‟acabament de segle.Aquesta situació, acompanyada d‟un fred glacial,i també d‟una forta pressió per part del‟aristocràcia sobre els pagesos, en baixar lesseves rendes, a conseqüència d‟una menorproducció agrària per falta de mà d‟obra, vaproduir importants problemes socials.
  26. 26. Desguassos. Prat deçà l’aigua. S. XIVDe l‟any 1397 tenim dades de l‟existència d‟una xarxade cèquies, que anaven a desguassar a l‟Estany de Porti d‟aquest al mar.Es va nomenar un «càrrech de tenir uberta la boca delstany de port per los dans que provenen aixi a la ditaCiutat i poblats en aquella com encara als poblats iyhabitants en lo prat y altres stant la boca del dit stanytancada».Les cèquies rebien el nom decorredores, vehinals, reguers i madriguera.Aquestes cèquies passaven per Sant JoanDespí, Esplugues, Cornellà, Provençana i Sants.
  27. 27. El Prat. Segle XIVEl cultiu de secà feia que el principal trànsit agrícola fos de blat, ordi icivada, transportada en animals de càrrega a bast. L‟autoconsum fa queles quantitats dedicades al comerç fossin escasses.Els bous continuen sent la força de tracció predominant.La manca de camins fa que tot el transport es faci amb animals decàrrega a bast. Es transporta així la pedra per fer les masies, elsproductes del camp, etc.Cada bèstia podia portar una càrrega d‟uns 125 kg o un volum d‟uns120 litres.Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà HabitantsConread Tm Tm Barcelona1327 26 5 130 30000
  28. 28. BARCA DE PASSATGE. 1327Es situa unasirga, fixada a banda ibanda del riu. La barcaes situa amb la proacontra el corrent i ambla sirga contra elmolinet, perquè elcorrent no s‟emporti labarca. La barca esdesplaça lateralment enun sentit o en unaltre, segons la posiciódel timó.
  29. 29. Mapa. Segle XIV
  30. 30. Segle XVEls conflictes entre els aristòcrates i els pagesos pelsproblemes dels mals usos van provocar la revolta delsremences. Ferran II, a la Cort reunida a Guadalupe l‟abrilde 1486, va promulgà la famosa sentència que resolia elconflicte.La sentència havia establert el dret pagès de vendrelliurement a la menuda. Així es posava fi al monopoli delcontrol senyorial del mercat local i produïa unenriquiment del pagès.Les espècies que es conreen bàsicament són elblat, l‟ordi, la civada i la vinya. Es comença a veure mill icànem, que, amb el lli, són conreus perillosos per a lasalut. Es conrea dintre dels closos dels masos, per evitarels perills de les riuades.
  31. 31. Gavà i Castelldefels. Segle XVEl litoral del costa occidental (Josep Campmany).
  32. 32. Mapa. Segle XV
  33. 33. Edat Moderna (lleis catalanes)1516-1714Des del 1516, Catalunya resta associada als altres territoris de lafamília dels Àustries. Es tracta d‟un enorme imperi europeu, queaviat s‟estén per Amèrica i Àsia. En aquest conjunt, liderat des deCastella, Catalunya és una província perifèrica, i que no disposa degaire capacitat d‟intervenció en els afers generals.Les constitucions medievals asseguren, però, les llibertats del país.Tot i les pressions centralistes i uniformitzadores, Catalunya manté elseu propi Estat en l‟època dels Àustries.L‟increment de la pressió fiscal, imposada pel comte-duc d‟Olivaresal Principat, topà amb la resistència de les institucions catalanes, iprecipitaren la revolta (Guerra dels Segadors).
  34. 34. Segle XVILa immigració francesa dels segles XV-XVI-XVII va contribuir a la millora de l‟economia delDelta.Aquesta immigració va provocar la desaparicióde l‟esclavatge i un augment menor del salaridels mossos i bovers (personal poc qualificat)respecte als Jornalers.En aquest segle es van produir intensesriuades, que deixaven el territori fet un fangar.
  35. 35. Població. Segle XVIÈpoca 1550-1560Demarcacions Masies Habitants %Marina de Sants 3 16 4,4Marina de Cornellà 4 23 6,4Marina de L’Hospitalet 7 66 18,4Illa de Banyols 9 98 27,3El Prat de Sant Boi 9 122 34,1Sant Boi 5 28 7,8Marina de Viladecans 0 0 0Marina de Gavà 0 0 0Marina de Castelldefels 1 5 1,4TOTAL 65 358 100
  36. 36. Densitat de poblacióDemarcacions Habitants Superfície Hab/SuperfMarina de Sants 16 0,4 40Marina de Cornellà 23 2,6 88,4Marina de L’Hospitalet 66 11,7 5,64Illa de Banyols 98 5,8 16,9El Prat de Sant Boi 122 9,9 12,3Sant Boi 28 10 2,8Marina de Viladecans 0 2,2 0Marina de Gavà 0 2,6 0Marina de Castelldefels 5 0,2 25TOTAL 358 45,4 78,9
  37. 37. Població %Densitat habitants/km2
  38. 38. El Prat. Segle XVIEn aquest segle, van aparèixer al Prat les carretes, quehavien de ser lleugeres a causa de la fragilitat dels caminsde terra d‟al·luvió, i en nombre molt reduït, i que anaventirades per mules o rossins.Fins aquell moment, i encara llavors, el transport es feia abast. No cal ponderar, doncs, la transcendència de lautilitat de les carretes de la novetat.Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà HabitantsConread Tm Tm Barcelona1545 54 5 270 54 200001550 65 5,5 358 65 500001590 68 6 408 68 25000
  39. 39. La Parròquia de Sant Pere iSant Pau. 1556El 1556, es construeix unaesglésia a l‟altre costat de laplaça, situada en el mateix llocque l‟actual.La necessitat d‟aixoplugar elstreballadors fa que aparegui, el1587, una casa, al nord de laplaça, ja com a hostal.
  40. 40. Mapa. Segle XVIEl Prat obté un terme parroquial propi.
  41. 41. Desembocadura del riu. 1556Mapa que situala línia de costaal 1556. A ladesembocaduradel riu és on esva alçar laprimera Torre delCap del Riu.
  42. 42. Vista del delta oriental. 1563Detall d‟una pintura d‟Anton Van der Wyngaerde, feta perordre de Felip II, on es veuen les dues torres de senyals.
  43. 43. Segle XVIILa revolta i posterior guerra dels Segadors s‟had‟emmarcar amb la guerra dels Trenta Anys, de 1618 finsal 1648, per l‟efecte de l‟estacionament de l‟exèrcit enterritori català, que va provocar molts incidents amb lestropes hispanes.Aquesta guerra va frenar la prosperitat de la primerameitat del segle.La crisi per les despeses de guerra i l‟anunci de nousallotjaments de soldats van provocar un alçament el 1688,anomenat «dels Barretines»El 1695, una nova guerra amb França, on el Llobregatesdevingué front de guerra.
  44. 44. El Prat. Segle XVIIEl Consell de propietaris va passar a mans barcelonines,però aquests van iniciar la construcció dels marges dedefensa contra el riu, a causa a d‟una riuada que vaemplenar de sorre moltes propietats.Les tres quartes parts dels propietraris eren forasters itenien masovers, que conreaven les seves terres.Segons els productes de conreu, quedava per a l‟amouna quarta part dels grans (blat, ordi, etc.) i una ciquenapart dels llegums, i del cànem, mill i lli.Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà HabitantsConread Tm Tm Barcelona1646 52 6 312 26 2297 2501682 60 6 360
  45. 45. Marges de defensa. 1606 - 1869A l‟any 1606, els propietaris pratencs van decidir l‟erecció demarges de defensa contra les riuades, perquè, si no es feienels terraplens, la gent no podria viure en dita parròquia.
  46. 46. Transport amb carretes. Segle XVIIPer manca d‟unscamins transitables,al Prat no es vanpoder utilitzar lescarretes fins ameitat de segle.L‟any 1702, es vaconstruir un tipusde barca més gran,per així podertravessar el riu.
  47. 47. Mapa Camins. 1698En aquest mapa podemobservar la situació delscamins de la Marina deL‟Hospitalet i de la sevaequivalència:- Camí del Prat Camí delMig.- Camí dels Tarongers Camídel Prat (Bellvitge).- Camí de València No enté actualment.Per les variacions de les lleresdel riu, les masies tant podienestar en el terme del Prat comen el de L‟Hospitalet.
  48. 48. Camins al delta. 1700
  49. 49. Cursos del riu
  50. 50. Mapa. Segle XVIIEl Camí del Mig és deia Camí del Prat o de la Barca,i el Camí de Baix es deia Camí dels Tarongers.
  51. 51. Edat Moderna (lleis castellanes)1714-1808En ser derrotades les forces catalanes en la Guerra de Successió,Felip V imposa el decret de Nova Planta i s‟estableix el Cadastrenomés al Principat de Catalunya, com a sistema únic de contribucióreal, pagat per les rendes de les finques i altres béns. Fou estructuratper Patiño l‟any 1716 i restà vigent fins a 1808.Responia a tres tipus impositius:1. Cadastre real (béns territorials i llurs ingredients hipotecaris, comara censos, censals i delmes; representava el 10% del benefici).2. Cadastre personal (béns industrials i comercials; representava el8,5% dels beneficis personals).3. Cadastre ganancial (sobre els homes d‟empresa; representava el10%)Tot plegat representava un règim tributari 6 vegades superior al règimanterior.
  52. 52. Segle XVIIILes naus catalanes encara no van a Amèrica,però comercien i contrabandejen amb Cadis iLisboa. El port de Barcelona duplica el seutrànsit, amb motiu de l‟augment del comerç.Amb el decret de Carles III de 1778, va facultaral port de Barcelona a comerciar lliurement ambAmèrica i l‟expansió comercial es va incrementar.L‟índex de creixement de la població deCatalunya durant el segle XVIII duplica eld‟Espanya.
  53. 53. El Prat. Segle XVIIIEs produeix una intensificació del cultiu, sense augmentar l‟extensióconreada, gràcies a la dessecació i a una millora dels desguassos ide la tècnica de conreu.La terra és més femada. En el padró de 1789 es diu: “A más delestiércol, que se trae en grandes cantidades de Barcelona, y el quehacen los ganados de las casas en los corrales y establos, se hacenpodrir juncos y otras hierbas para abonar las tierras”.Una nova barca grossa permet als carruatges passar el riu.Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà HabitantsConread Tm Tm Barcelona1702 46 7,2 3311709 60 7,2 4361718 63 7,2 451 370001760 96 6,25 6001787 135 7,8 1055 719 95000
  54. 54. Desembocadura. 1713El riu feia créixer lalínia de costa i elseu curs anavavariant i sovintderruint masies.Es veu el masVilarrúbia, amb unclos per evitar lesinundacions.
  55. 55. Estabilització línia de costaZona central. 1713Mapa, on s‟aprecia la Torre del Cap del Riu, queestà en el mateix lloc on ara hi ha el Far.
  56. 56. Maqueta de la barca de 15 x 6 m1702-1873La barca podia transportar tres carretes amb les sevescavalleries. Mesurava 15 m de llargada per 6 md‟amplada. El calat era només de 0,77 m, a causa de lapoca profunditat del riu.
  57. 57. El Poble del Prat. 1800
  58. 58. Costa occidental. Segle XVIII«... l’emperadriu Margarida d’Àustria, germana del rei Carles IId’Espanya, desembarcà a Castelldefels procedent de Cartagena,acompanyada de 27 galeres» (1666).
  59. 59. Estabilització de la línia de costaZona occidental. 1800Mapa, on es veu les dunes ja havien arribat a l‟estany de La Murtra.
  60. 60. Mapa. Segle XVIII
  61. 61. Edat contemporània. 1808-1873En aquest segle es produeix la dissolució del règimsenyorial i el procés de desamortització (donar el caràcterde lliure a les terres en propietat de persones físiques ojurídiques que no tenen capacitat de vendre)La reforma liberal suprimeix el delme (tribut en espècies) iel substitueix per tributs en moneda, el 1845. Era unsistema mixt d‟impostos directes (contribució territorial,industrial i de comerç) i indirectes, que gravava la riquesa(impost de consum).Tenim dades del 1856 del canvi de sistema, en què espagava en metàl·lic un 20% de la renda obtinguda .Arriben nous propietaris burgesos, en substitució depropietaris eclesiàstics i de la noblesa.
  62. 62. Segle XIXLa construcció d‟infraestructures hidràuliques(canals, bombes hidràuliques i pous artesians) vanpermetre un augment del conreu de regadiu.El regadiu i l‟increment de l‟adob produeixen unaugment del rendiment de la terra.El 1893, Jaume Casanovas, propietari de laColònia Casanovas del Prat, aconsegueix aiguaartesiana al construir amb èxit un pou.Al Prat, el blat representava el 1818 el 76% de laproducció, quan el 1918 només representava el15%.
  63. 63. Camins al Delta. Segle XIXEl Prat es comunicavaamb Barcelona pelCamí del Mig, passantamb barca pel pas de laSirga Grossa, pel camíde Baix pel pas de calMosso i, més tard, pelpont de Ferran Puig opel pas del gual delRamena, quecontinuava per la partbaixa de l‟Hospitalet.El Camí de València, que venia de Castelldefels, tenia un camí en direccióal poble i un altre en direcció al gual del Remena.El camí del Sabogal i la carretera de l‟aviació comunicaven més masies.
  64. 64. Mapa del camí Prat-Barcelona1850Camí del Prat aBarcelona, passantper La Bordeta(L‟Hospitalet), la CreuCoberta (Sants), ientrant a Barcelonaper la porta de SantAntoni.
  65. 65. Canal de la Infanta. 1817-1820Pren l‟aigua a Molins de Rei, passa per Santa Creu d‟Olorda, SantFeliu, Sant Joan Despí, Cornellà, L‟Hospitalet i Sants. Regava 3200Ha, amb un cabal de 4,2 m3/s.Cèquies(d‟esquerra adreta):- Quert- Feixa Llarga- Bellvitge- del Pont- Torrent Gornal- del Port
  66. 66. Canal de la Dreta. 1855-1885Pren l‟aigua a Sant Vicenç dels Horts, passa per Santa Coloma deCervelló, Sant Boi i el Prat. Inicialment regava 1200 Ha, amb un cabal de1,3 m3/s. El 1890 va passar a regar 4300 Ha i 3,75 m3/s.Canals principals:- Prat(centre del poble)- Inferior(costat del riu)- Bonich(fins a l‟Estany deL‟Illa)Les derivacions es fanal Salt del Musset.
  67. 67. Camins i canals de rec. Segle XIXEl Canal de la Infanta (1817-1820) i el Canal de la Dreta (1855-1885), dues obres que van canviar l‟explotació agrícola.
  68. 68. El Prat. Segle XIXEl regadiu a mitjan segle XIX augmenta la producció i lavarietat dels conreus. El cultiu de blat de moro, faves imongetes fa augmentar els ingressos de la pagesia.Amb el regadiu, augmenten les necessitat d‟adobar la terra.En no tenir localment prou adob, s‟ha de portar fems deBarcelona.Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà HabitantsConread Tm Tm Barcelona1802 135 1151 2123 710 1000001857 1895 3527 726 1600001864 1792 3122 1200 11451877 440 4,9 2137 3090 14001887 520 4,6 2411 3200 1600 570 4000001918 3500 3800 2900 604 550000
  69. 69. Pous artesians. 1893
  70. 70. Estabilització de la línia de costaZona oriental. 1850Mapa, on es veu la costa fins a Montjuïc, queencara no havia arribat a la línia actual.
  71. 71. Pont de Ferran Puig. 1873
  72. 72. Línia de ferrocarril. 1881
  73. 73. Segle XIX
  74. 74. Estructura de les masiesTipus de masia al Prat- Vessant sobre la façana (60)- Vessants laterals (21)- Vessants laterals, amb un altrepis central (7)- Quatre vessants, amb pis(de tipus senyorials) (3)Peixo Vell – Senyoret - Xirivit
  75. 75. Fide laPresentació

×