1. ACTIVITAT 02
El Centre escolar en el qual ens centrarem serà C.P. Sant Bartomeu, situat a Alaró.
1. ENTORN ESCOLAR: CARACTERÍSTIQUES DE LA
POBLACIÓ O BARRI EN QUÈ ES TROBA L’ESCOLA.
1.1. DADES GENERALS DEL POBLE.
Alaró és un poble situat als contraforts meridionals de la Serra de Tramuntana, amb una
extensió de 4.547 hec. Té una població de 5.265 habitants, amb una densitat de població
de 81,6 h/km2, estabilitzada i aglomerada al nucli urbà. La seva orografia és
muntanyenca, tret de la part de la part sud del terme, plana i cultivable. És drenat pels
torrents Solleric i de na Marrantxa, el qual deixa a la part nord el barri més antic,
actualment menor, anomenat “los damunts”,i , a la part sud, el barri avui més extens i
recent, anomenat “los davalls” . Les màximes altures les constitueixen el Puig d’Alaró
(822 m) i el Puig d’Alcadena (817 m).
L’altura mitjana està entorn dels 230 m repsecte al nivell de la mar. Limita amb els
municipis de Consell, Santa Maria del Camí, Lloseta, Mancor de la Vall, Binissalem i
Bunyola. El nom del Poble pot provenir d’al-rum, forma àrab d’una paraula llatina o de
la llatinització de la paraula pre-romana ilurone – oleron – oloron – oleró – alaró.
1.2. SITUACIÓ DE L´ESCOLA I MITJANS D´ACCÈS AL CENTRE.
El nucli inicial de població se situa a l'actual Los Damunts i va créixer fins a la part més
plana, coneguda com Los Davalls.
Alaró es comunica per carretera amb els municipis de Bunyola (per Orient), Consell,
Lloseta i Santa Maria del Camí. La distància d’Alaró a Ciutat és de 25 Km.
Fins fa poc temps, el municipi era eminentment industrial, dedicat a la indústria del
calçat i la mineria. La crisi econòmica ha provocat el tancament de moltes fàbriques i de
les mines de lignit, deixant molta de gent desocupada que ha cercat treball en altres
indrets, especialment a Ciutat. Darrerament, el nombre d'habitants es manté perquè part
de la població hi té el lloc de residència, malgrat faci feina fora. Per altra part s'han
establert al nostre poble persones d’altres comunitats o de països estrangers.
A l’hora de classificar les diferents institucions ho farem tenint en compte si pertanyen a
l’Ajuntament, l’Església o la iniciativa privada.

2. 1.3. CARACTERÍSTIQUES SOCIALS I ECONÒMIQUES DE LA POBLACIÓ O
BARRI.
1.3.1. Història
Té l’orígen en l’alqueria musulmana d’Oloron. La història documentada comença al
segle XIII, a partir de la conquesta de Mallorca, i gira entorn al seu castell. Durant
l’ocupació catalana del Regne de Mallorca, resistiren al Castell d’Alaró Guillem Cabrit i
Guillem Bassa, que després de ser capturats, foren condemnats a morir rostits damunt
les brases, tal i com indicava el cognom d’un dels defensors del Castell, que durant la
resistència no havia reconegut com a rei l’invasor Alfons del Regne de Mallorca.
- Festes
En relació a les festes patronals, aquestes es commemoren anualment en honor del Patró
de la localitat, Sant Roc; la seva festivitat és el 16 d’agost. Juntament amb Sant Roc, són
co-patrons d’Alaró Sant Antoni i Sant Sebastià. Però també es celebren altres festes com
les de Sant Pere. Finalment, indicar en aquest apartat que hi ha celebracions durant les
festes de Nadal i de Setmana Santa, on destaquen principalment les processons de
Diumenge del Ram, Dijous i Divendres Sant, i el tradicional Encontre, que es produeix
a les 8 del matí del dia de Pasqua, i després del qual és costum menjar frit mallorquí de
Pasqua, amb panades i robiols com a celebració de la Ressurrecció de Crist. També hem
de destacar les peregrinacions que dues vegades a l’any fan els habitants d’Alaró al
Castell per celebrar una missa a prop de la Mare de Déu del Refugi (una el diumenge
següent al de Pasqua i una altra en el mes de setembre).
1.4. SECTORS DE TREBALL
En parlar d’economia, cal dir que gran part de les famílies del poble treballen en el
sectors secundari i terciari, amb un nivell socioeconòmic mig-baix. Darrerament hi ha
una presència considerable de famílies vingudes de fora, de països europeus i d’altres.
Una de les activitats econòmiques més importants a Alaró, ha estat, i d’alguna manera
ho continua essent (malgrat la crisi), la indústria de la sabata, que en els seus moments
d’esplendor va arribar a mantenir en actiu més de 30 fàbriques i 2.000 persones.
També foren importants les mines de lignit, avui tancades, i que en la seva última fase
pertanyien a GESA.

3. Pel que fa a l’agricultura, s’ha d’indicar que l’extensió del municipi és bàsicament
forestal (pins, alzines,...). Per cultius, i sempre per extensió, els més importants són ( per
aquest ordre): oliveres, ametllers, garrofers i figueres. S’hauria d’afegir també que
l’agricultura és predominantment de secà. La ramaderia també ès important a Alaró;
destaca també per aquest ordre: ramat oví, porcí i cabrum. A tot això s’hauria d’afergir
la presència d’una granja d’aus de corral destinada a la producció d’ous per vendre.
1.5. EQUIPAMENTS CULTURALS, SANITARIS I SERVEIS SOCIALS
EXISTENTS
Pel que fa a serveis culturals, mèdics i socials hem de fer referència al gran nombre
d’associacions que hi ha al poble:
A) Serveis que pertanyen a l’Ajuntament:
 Camp municipal d’esports: Té les següents instal·lacions: camp de futbol,
camp de futbet, pista de bàsquet, piscina, tres pistes de tennis i poliesportiu
cobert. És obert tots els dies.
 Mercats: S’ubica a la plaça de l’Ajuntament. Es fa cada dissabte matí. Si pot
trobar una gran quantitat d’aliments variats ( fruites, verdures, embotits...)
d’articles (roba, neteja, plantes...) i artesania.
 Casa de cultura: Es troba a l’Ajuntament. A la planta baixa hi ha dues sales on
normalment es fan exposicions d’art. El primer pis una sala àmplia amb un petit
escenari. I el segon un lloc ampli on hi ha l’arxiu municipal, obert per a la
consulta del públic.
 Escoleta municipal: Actualment, l’escoleta municipal s’ubica a un edifici de
nova construcció que hi ha a devora l’edifici d’Educació Infantil (antiga escola
graduada). Acull a nins de 0 mesos a 3 anys. L’horari es de 9 a 14 amb
dematinet de 8 a 9 i menjador de 14 a 16 hores. Hi ha una hora extraordinària
que es de 16 a 17 h.
 Zones Verdes: el poble compta amb zones verdes com la Pl. General i Plaça de
Son Duran,...
 Centre de salut: Està situat a la plaça Gaspar Perelló, està ates per dos metges i
dues infermeres. Tot i així, fora del seu horari, si es té una urgència, poden anar
al PAC de Binissalem , Son Llàtzer o Hospital d´Inca.

4.  Policia Local: Actualment, quatre agents formen la plantilla. Disposen d’un
cotxe patrulla i de ciclomotor. Cobreixen el servei les 24 hores del dia.
 Serveis Socials: l’Ajuntament disposa dels serveis especialitzats d’una assistenta
social i d’una educadora de carrer, que atenen al públic a les hores establertes.
Completen els serveis socials tres treballadores d’ajuda a domicili.
 Biblioteca: És oberta al públic de 16.30h a 20.00h. Disposa de servei de préstec
i també, organitza algunes activitats relacionades amb el món del llibre i la
literatura ( L’hora del conte, dia del llibre...). Està ubicada a Son Tugores.
 Orfeó i Coral infantil: Són agrupacions corals obertes al poble. La primera
funciona des de l’any 1.989.
B) Serveis que pertanyen a l’església:
 Club d’Esplai: és una agrupació d’esplai que organitza activitats culturals i
recreatives per a 4-5 anys fins a 14-15 els dissabtes horabaixa. També organitzen
campaments durant l’estiu i col·laboren amb l’Ajuntament amb l programació
d’actes infantils com són els Reis i altres festes populars.
C) Serveis que pertanyen a iniciativa privada:
 Comissió de Sant Antoni: Està formada per un grup de persones que
programen diferents actes per a la celebració d’aquesta festa. Tenen el suport de
l’Ajuntament, església i altres entitats del poble.
 Obra cultural: Està constituïda com a grup, i les seves activitats més important
es centren en el dia de Sant Jordi i en la publicació mensual de a revista “Noves i
Parers”.
 Grup excursionista: És un grup obert a tothom, des de petits a grans. Els seus
responsables organitzen sortides i excursions per tot arreu de l’illa, amb una
periodicitat mensual, excepte a l’estiu.
 Tercera Edat: La junta directiva de dita agrupació s’encarrega d’organitzar
activitats recreatives i culturals per a tots els seus membres. Disposen d’un local
propi per a les seves reunions.
 S’Auborada: Associació de la Segona Edat. Organitzen activitats recreatives i
culturals per als seus afiliats.

5.  S’orengar: Associació cultural que organitza i participa en diferents activitats
entre les quals podem destacar la fundació d’un grup de teatre.
 Agrupació Escolta Sant Roc: agrupació d’esplai que organitza activitats
culturals i recreatives. Tenen el seu local a l’antic escorxador, però degut a que
ara l’estan reformant, ocupen la planta baixa de l’edifici d’educació infantil del
C.P. Sant Bartomeu.
 Colla de dimonis i Ball infantil de dimonis.
 Colla de geganters.
 Club de voleibol i futbol.
 Col·legi de Nostra Sra de la Consolació: Centre d’ensenyament concertat que
acull infants d’Educació Infantil i Primària.
 Grups musicals i d’animació infantil: participen a les festes locals.
1.6. LLENGUA PREDOMINANT
Cal dir que el poble, i en conseqüència també l’escola, funciona amb amb un règim de
normalització lingüística. La majoria de la gent d’Alaró utilitza el català com a llengua
vehicular cada dia. Tot i això, les persones vingudes de fora no solen fer ús entre
ells/elles de la llengua de la comunitat, sinó que mantenen la seva pròpia llengua, la
gent dels serveis públics gira la seva llengua propia per poder dur a terme una
comunicació amb els inmigrants i/o la gent que no enten el català.
Annex 1: Situació sociolingüística de l´alumnat.
1.7. RELACIÓ DE L’ESCOLA AMB ENTITATS, ORGANITZACIONS I
SERVEIS DE LA POBLACIÓ O BARRI
L’escola forma part de l’entorn i per tant s’ha de potenciar el seu paper social a través
de:
- El coneixement, el respecte i la conservació del nostre medi natural i social més
pròxim,per tal d’arribar a una visió de la situació global del món.
- El coneixement de la cultura pròpia i d’altres països.
- La participació en activitats locals.
- La relació amb altres comunitats escolars tant de l’entorn com d’altres països.

6. - La relació amb els pares i especialment en la participació en l'educació dels seus
fills.

7. 2. COMUNITAT EDUCATIVA 0
2.1. DADES D’IDENTIFICATIVES
- Nom de l’escola: Col·legi Públic Sant Bartomeu
- Codi del centre: 07000029
- Titularitat: Jordi Escudero Tomàs
- Telèfon i fax: 971518014
- E-mail: cpsantbartomeu@educacio.caib.es
- Adreça: c/ Per Rosselló i Oliver, 46
- Codi postal: 07340
- Horari
o Dematinet: 7´30 a 9h
o Lectiu: 9 a 14h
o Menjador: 14 a 16h
o Extraescolars: 16 a 17h
- Unitat en funcionament:
o Ed. Infantil: Escola de doble línea de 3 a 5 anys
o Ed. Primària: Escola de doble línea manco el curs de sisè, l´any que ve
totes les classes seran de doble línea.:
2.2. EDIFICI ESCOLAR
2.2.1. Característiques generals de l’edifici
Escola Primària
Planta baixa
- Cuina
- Menjador
- Secretaria
- Despatx director
- Banys
- 4 aules de 1er cicle
- Aula de suport
- Sala professors

8. 1er pis
- 4 aules de segon cicle
- 3 aules de tercer cicle
- Banys
- Aula de suport lingístic
- Aula de música
- Sala d’ordenadors i biblioteca
Escola Infantil
Planta baixa
- 3 aules de 3-4 anys
- 1 aula gran
- 2 aules més petites, una d´elles per fer feinetes a les taules i l´altre per dur a
terme activitats més dinàmiques, racons, jocs simbòlics, …
- Aula psicomotricitat
- Banys petits
- Bany adult
- Sala de bebés amb bressols
1er pis
- Aules de 4-5 anys
- Banys
- Aula d’audiovisuals.
- Sala de mestres
Annex 2 - Plànols de l´edifici
2.2.2. Nombre i característiques generals de les aules
Totes les aules de l’escola disposen de gran espais,el que ens permet tenir una aula molt
flexible a l’hora d’organitzar les diferents activitats. Al no tenir un material fix a l’aula
ens permet com hem dit abans una màxima flexibilitat per col-locar l’aula de la manera
més adequada al grup.
Cada una d’elles disposen de bastant de material:
- Didàctic: jocs, biblioteca d’aula, , material educatiu,..

9. - De consulta: llibres de text, enciclopèdies
- Biblioteca d’aula: llibres de consulta, contes adequats a les seves edats,
Una gran avantatge es que cada una d’elles disposen de llum natural gràcies a les grans
finestres, calefacció i llum artificial necessària.
El nombre d´aules d´infantil és de 2 aules per cada edat menys els de 3-4 anys que en
tenen tres, ja que dues d´elles són més petites.
- 3 aules de 3-4anys
- 2 aules de 4-5 anys
- 2 aules de 5-6 anys
El nombre d’aules de primària és també de quatre aules per cada cicle menys el curs de
sisè que només té una aula, ja que hi ha menys alumnat. És a dir, és una escola de doble
línea menys el darrer curs ( sisè )
S’accedeix a n´aquestes a través de passadissos poc lluminosos, decorats amb
fotografies i dibuixos realitzats pels alumnes, fotografies d´antics alumnes, murals del
medi ambient...
A l’entrada de l’escola trobem un tauler d’anuncis amb tota la informació d’interès
dirigida als pares (cursos, tallers, informació del poble...) i exposicions/tallers que fan
els alumnes amb temàtiques variades i on hi poden participar tots independentment de
l’edat (actualment hi ha una exposició amb fotografies dels seus carrers i escrits que els
nins fan d’allà on viuen).
A la part dreta de l’entrada trobem el despatx del director i un petit passadís que ens
porta al despatx de la cap d’estudis i secretària (on hi ha la fotocopiadora del centre);
allà també hi trobem una habitació de material, l’habitació on es guarden els productes
de neteja, un bany pel professorat i una sala on hi ha dos ordinadors pels mestres i on
també s’hi realitzen algunes reunions. A la part esquerra de l’entrada hi trobem una aula
que s’ha habilitat per al professorat, on hi berenen, i on hi ha un gran tauler d’anuncis
amb tota la informació de interès pels mestres; aquesta aula també s'utilitza per a
activitats de suport i l’activitat extraescolar de plàstica, té accés directe del pati i a través
d’ella s’accedeix a la cuina del centre.
Annex 3: Llibres de text
Annex 4: Full de material d’aula

10. 2.2.3. Descripció dels patis
Cada zona del pati està destinada cada dia a diferents alumnes, cada aula disposa
d´un horari de racó de pati, d’aquesta manera tothom té les mateixes avantatges per
emprar tots els espais a dies concrets.
Espais exteriors
- Pista futbet ( de ciment ) que disposa de dues porteries a cada costat del llarg de
la pista i d´ample té 4 cistelles de bàsquet per poder jugar a dos partits al mateix
temps
- Pista de terra amb porteries, els alumnes juguen a futbol en ella.
- Gran joc, actualment en nova construcció, està dins una zona de terra, la qual
està tancada per un gran tronc de fusta per tal d´evitar la sortida fàcil de dita
arena però fomentant una important barrera arquitectònica
- Zona amb joc per l’alumnat d’infantil on també la zona d´aquest és d´un sol de
tatami que provoca una lleu barrera arquitectònica.
- Pàrking mestres
2.2.4. Instal·lacions i espais específics: descripció i ús
ESCOLA D’INFANTIL
- Sala psicomotricitat
o Què hi fan? Hi fan classes de psicomotricitat, com també classes
d’educació física si el temps atmosfèric no acompanya per emprar les
instal·lacions de fora. Els horabaixes hi fan activitats extraescolars ( tenis
de taula, dansa, multiesports, taller d’expressió corporal ).
o Qui la pot utilitzar? La pot emprar tota l’escola, però sempre seguint un
ordre de planificació per així no coincidir dues activitats en el mateix
temps i amb presencia d’un mestre o monitor depenent de l’activitat.
- Sala d’audiovisuals
o Què hi fan? Els alumnes de 3 a 5 anys hi van a mirar pel·lícules, contar
contes, jugar a jocs,... és un espais gros que l’empren per diverses coses.

11. o Qui la pot utilitzar? La pot emprar tota l’escola infantil, i també segueix
un ordre de planificació d’aula.
ESCOLA PRIMÀRIA
- Menjador
o Què hi fan? En aquesta sala sols hi dinen els nins de menjador.
o Qui la pot utilitzar? En principi està dedicat exclusivament pels
alumnes que queden a dinar a l’escola, així mateix hi ha vegades que si
el temps atmosfèric no acompanya a sortir a fora, s’ha emprat per mirar
alguna pel·lícula.
- Aula anglès
o Què hi fan? Les classes d’anglès, és solen fer amb mitja classe, una
vegada per setmana, és a dir en grup reduït i l’altre meitat de classe és
queda a l’aula i l’altre hora setmanal és fa dins l’aula amb tot el grup
classe.
o Qui la pot utilitzar? Tots els alumnes però sempre amb els mestres
d’anglès. Ja que és una aula preparada per tal; amb jocs, cassets, ...
- Sala suport
o Què hi fan? Hi fan suport als nins amb n.e.e. La mestra de suport va a
cercar els nins que ho necessiten, normalment hi treballen en grups molt
reduïts.
o Qui la pot utilitzar? Tots aquells alumnes que necessiten una ajuda per
tal de millorar el seu aprenentatge, però sempre l’empraran amb
presencia d’una mestra.
- Sala d’informàtica
o Què hi fan? Classes d’informàtica i recerca d’informació a més els
mestres hi fan les comissions de noves tecnologies on preparen tot allò
que treballaran els alumnes de l’escola

12. o Qui la pot utilitzar? Tota l’escola i sempre amb presencia o permís d’un
mestre/a.
- Biblioteca
o Què hi fan? Recerca de informació, lectura de llibres i reunions de
professorat.
o Qui la pot emprar? Tota l´escola, però sempre cal que hi hagi algún
mestre/a. En cas de no ser possible cal tenir permís per entrar.hi.
- Aula de música
o Què hi fan? Es duen a terme les classes de música.
o Qui la pot emprar? Tot l´alumnat però sols amb la mestra de música,
aquest any na Jero, la qual va a cercar els nins a les seves aules i van tots
junts cap a l´aula de música i un cap acabada la seva hora torna a
acompanyar.los a la seva aula.
- Gran joc
o Què hi fan? Juguen al temps de l’esplai i/o a l’entrada i/o sortida de les
classes. En el cas del temps de l’esplai, cada cicle té designat un dia per
poder-ho emprar, i així aconseguir igualtat d’avantatges per cada
membre de l’escola.
o Qui la pot utilitzar ? Tota l’escola però sempre respectant el seu torn de
racó.
( actualment no n´hi ha cap, l´han de canviar per un altre que compleixi el reglament
de seguretat, d´això s´encarrega l´AMIPA )
- Pistes futbol, futbet,
o Què hi fan? Juguen a futbol a la pista d’arena i a la de futbet juguen a
futbet i/o a bàsquet, en aquesta pista hi ha 2 porteries i 4 cistelles.

13. o Qui la pot utilitzar? Tot l’alumnat però sempre en el seu torn de racó de
pati
2.2.5. Condicions de seguretat i higiene
2.2.5.1. Edifici i instal·lacions
Es respectaran l’edifici, les instal·lacions esportives i qualsevol altra dependència del
Centre, procurant conservar-los nets.
Es posarà especial atenció a que les instal·lacions sanitàries presentin sempre la major
netedat possible, com a forma de respecte a tots els que les utilitzen.
Per respecte als companys d’altres cursos es deixaran ordenades les dependències que
s’utilitzin (taller, laboratori, biblioteca, aula de psicomotricitat, aula de música... etc.)
2.2.5.2.Mobiliari
S´han de donar bon tracte a tots els mobles del Centre, procurant no ratxar, escriure ni
pintar als pupitres, cadires, taules, etc.
Es fomentarà que els alumnes tinguin cura del mobiliari de la seva aula.
Les subtraccions , els desperfectes i destrosses intencionats o produïts per
comportaments imprudents es sancionaran amb l’aplicació de l’article 44 del Reial
Decret de 5 de Maig del 1995 de Drets i Deures dels alumnes.
2.2.5.3- Material.
El material es deixarà ordenat i al seu lloc, tant si es de classe com de laboratori,
informàtica, biblioteca, esportiu, aula de psicomotricitat , taller, etc.
Si per qualsevol causa es fes malbé el material que s’està utilitzant es comunicarà
immediatament al professor encarregat. No es pot emprar el material esportiu sense
l’autorització della professora d’educació Física.

14. Professors responsables:
Material Esportiu i Psicomètric : Professor d’educació Física.
Biblioteca: Coordinador Comissió Biblioteca.
Laboratori: Professor de Ciències Naturals.
Material Audiovisual: Coordinador Projecte Mercuri.
Material Informàtic: Coordinador Projecte Ateneu
Material Aula: Professor tutor.
Material d’esplai: Professors de torn de pati. La manca de material s’informarà a la
Direcció.
Material de Música: Professora de música
Material d’Educació especial: Professora de Pedagogia Terapèutica.
Material de Logopèdia: Professora de Logopèdia.
Els Professors responsables seran els encarregats de adquirir material, fer l´inventari,
controlar, i fer reparar els possibles desperfectes.
2.2.5.4 - Normes generals de comportament
A- ENTRADES I SORTIDES
A les hores d’entrada sonarà la música i els alumnes aniran entrant duna manera
ordenada, dirigint-se a les aules respectives, prèviament obertes pel tutor. S’ha d’entrar
sense empènyer, sense córrer i sense cridar, respectant-ne mútuament.
Els alumnes procuraran entrar a la seva classe abans que la música acabi de sonar.
Per a la sortida i l’entrada del temps d’esplai s’utilitzaran les portes anteriors i
posteriors.

15. No es podrà sortir del recinte escolar sense autorització del professor tutor corresponent
sota la seva responsabilitat. A més a més si es en temps de pati, l’alumne haurà
d’informar al professor de torn
Els alumnes d´Educació Infantil es reuniran a l’entrada i pujaran a la classe quan els /les
professors/es ho indiquin. Passat el període d’adaptació els pares s’abstindran, per
norma, de pujar a les classes per a acompanyar als seus fills/illes.
El responsable de tancar la barrera i la porta de l’edifici d’educació infantil serà la
professora que no té tutoria
Els mestres de torn de vigilància de pati, es faran responsables de les següents tasques:
• Posar música a l’hora d’entrar i sortir.
• Obrir i tancar les barreres i les portes dels dos edificis.
• Avisar als alumnes i tenir esment de fer recollir els papers del pati els dies
acordats.
• Posar a disposició dels alumnes els jocs d’esplai i recollir-los.
B- PUNTUALITAT
Passats deu minuts de l’hora d’entrada es tancaran les portes d’accés. A partir d’aquest
moment s’haurà de presentar un justificant dels pares (agenda) explicant el motiu del
retard
Passada mitja hora de l’entrada no es permetrà l’accés a les classes fins a la següent
sessió, també presentant el justificant (agenda) al professor tutor.
C- ASISTENCIA
En cas de no assistència, s’ha de presentar el justificant en el mateix dia de la
incorporació “ o en el termini de tres dies com a màxim”. La falta a classe de manera
reiterada pot motivar la impossibilitat d’aplicar els criteris d’avaluació i la pròpia
avaluació continua.
Davant les reiterades faltes injustificades es seguirà al següent procediment:

16. 1. - El tutor/a comunicarà als pares les primeres quatre faltes no justificades.
2. - A les cinc faltes (A ESO es contabilitzaran per àrees i a EP per dies)
s’informarà a la cap d’estudis, es farà una amonestació oral ,es comunicarà per
correu certificat a la família i es prendran les mesures correctives oportunes.
3. - A les deu fa les es convocarà a les famílies, per escrit i correu certificat , a una
reunió al centre, en un termini màxim de 48 hores, on es farà entrega de la
segona amonestació i de la possibilitat de perdre la avaluació contínua, així com
també de la possibilitat d’esser objecte de denúncia als serveis socials, si no es
modifica la situació. Es prendran les mesures correctives que calguin. A la
reunió hi assistiran els pares, la Cap d’estudis i el tutor.
4. - A les 15 faltes (ídem apartat c).La diferència es qui assistirà la directora del
Centre. Es posarà en coneixement dels Serveis Socials.
5. - A les 20 faltes es convocarà a la família pel mateix procediment que als
apartats c, d. En aquesta reunió la Direcció del Centre comunicarà a la família
que el fill/a podrà perdre el dret a l’avaluació continua, així com que cal fer per
tenir dret a esser avaluat i amb quines condicions a final de curs.
NOTA DECLARATÒRIA:
Totes les amonestacions es faran amb un document signat per les dues parts. La no
presència de la família, passades 48 hores no podrà aturar el procediment.
Per quantificar les faltes serà: a primària per dies i a secundària per sessions. Només es
consideren faltes justificades les motivades per aconteixements familiars greus o
malalties.
2.2.5.5. Permanència en el recinte escolar
No es podrà romandre dins el recinte escolar més de deu minuts d´hora abans de les
entrades i deu minuts desprès de les sortides, a no ser amb permís explícit d´un
professor.
2.2.5.6. Actitud i comportament en temps de classe

17. Per anar al bany és necessària l’autorització expressa del professor/a. En temps de classe
s’han de respectar les condicions normals de convivència derivades del respecte als
drets i deures que apareixen en els capítols anteriors d’aquest reglament. No es permès
menjar ni mastegar qualsevol llepolia en temps de classe. A les sortides i excursions els
alumnes s’abstindran de dur llepolies ni doblers.
Els canvis d’aules es faran respectant el temps de treball de les altres aules.
S’abstindran d’usar aparells i jocs electrònics (mòbils,walkmans..) que distorsionin el
bon funcionament de les classes i altres activitats.
Els alumnes són els responsables d’aportar el material necessari per realitzar les
activitats a totes les àrees.
2.2.5.7.Actitud i comportament en temps d’esplai
Durant el temps d’esplai els alumnes han d’estar al pati, excepte en el cas que tinguin
autorització d’un professor.
Els alumnes procuraran comportar-se amb correcció, evitant les bregues i jocs
perillosos.
Els alumnes aprofitaran el temps d’esplai per anar al bany de la plantat baixa, evitant
fer- ho en temps de classe.
Les bicicletes i altres vehicles no podran utilitzar-se en temps de pati
ni en el recinte escolar.
Durant el temps d’esplai no es pot utilitzar el material d’ E.F. Es farà bon ús del
material disponible per al temps d’esplai (jocs, pilotes...) i es respectaran els torns
d’utilització de pistes.
No és permès jugar amb pilotes a la zona de l’aparcament de cotxes.
Els dies de pluja l’esplai tindrà lloc dins les aules, procurant dedicar aquest temps a
berenar, fer jocs de taula.... No es podrà jugar pels passadissos.

18. 2.2.5.8. Indumentària personal
Els alumnes atendran esment de la seva higiene i presentació personal adequada a
l’àmbit escolar.
Per a les classes d’educació Física és obligatori l’ús de vestimenta adequada i còmoda.
Són imprescindibles les sabates esportives.
2.2.5.9. Utilització de l’agenda
És obligatòria per als alumnes a partir de 1r. d’E.P.
És el mitjà de comunicació i d’intercanvi d’informació entre el professorat i la família.
S’utilitzarà per : justificar malalties, faltes, retards i comunicacions en general.
Els alumnes cada dia hi anotaran les tasques que han de fer a casa i les que indiqui el
professor/a.
2.2.6 . Normes de convivència
2.2.6.1. Principis generals que el regulen
El règim disciplinari d’aquest Centre es basarà en el reial Decret de 5 de Maig de 1995
sobre Decrets i Deures dels alumnes i en el present Reglament de Règim Intern.
2.2.6.2. Faltes de convivència, sancions i garanties procedimentals
En general es consideraran faltes de convivència, totes aquelles actuacions, individuals
o col.lectives que suposin una manca de respecte pels drets de qualsevol dels
components de la comunitat educativa o pel sistema de funcionament de les activitats
del Centre i una actitud contrària a les normes del present R.R.I, que fan referència als
recursos materials (punt 5) i les normes de comportament ( punt 6).
Conductes greument perjudicials per a la convivència del Centre:

19. • La reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de
convivència en un mateix curs acadèmic.
• Actes d’indisciplina, injúria o ofenses greus contra els membres de la comunitat
educativa.
• La suplantació de personalitat en actes de la vida docent i la falsificació o
subtracció de documents acadèmics.
• Agressió física o la discriminació greu contra els altres membres de la comunitat
educativa.
• Causar, per ús indegut danys greus en els locals, material o documents del centre
o en els objectes que pertanyin a altres membres de la comunitat educativa.
• Els actes injustificats que pertorbin greument el normal desenvolupament de les
activitats del Centre.
• Les actuacions perjudicials per a al salut i la integritat personal dels membres de
la comunitat educativa.
• L´incompliment de les sancions imposades.
• La comissió d’alguna d’aquestes faltes serà sancionada segon contempla l’article
53 del Reial Decret de 5 de Maig de Drets i Deures del alumnes, i d’acord amb
les garanties procedimentals que regula el mateix Decret .
2.2.6.3. Procediments sancionadors
Les faltes de convivència i altre incorreccions seran sancionades pel professor
corresponent, el tutor, cap d’estudis, director o Consell Escolar d’acord amb l’article 48
i 49 de R.D. de 5 de Maig de 1995.
Aquestes conductes es registraran a direcció i es comunicaran per escrit als pares.
La comissió de cinc faltes de convivència en un mateix curs escolar es considera com a
conducta greument perjudicial per a la convivència del Centre.
Al viatge d’estudis i sortides únicament hi podran assistir aquells alumnes que amb el
seu comportament se’n facin mereixedors segons el criteri del tutor, i en darrer terme,
serà decisió del Consell Escolar. Els alumnes que no hi assisteixin seran atesos
degudament a l’escola i serà obligatòria la seva assistència (art 48è).

20. Les tres faltes de convivència o la segona amonestació per falta d’assistència a classe
pot suposar la pèrdua del dret de participar al viatge de convivència o a les activitats
complementàries organitzades pel centre.
El tutor/a farà la proposta al Consell Escolar i aquest resoldrà. Les faltes greument
perjudicials seran sancionades pel Consell Escolar, prèvia instrucció d’expedient
disciplinari (art.51).
2.2.7. Barreres arquitectòniques
El centre d’educació primària és un espai sense barreres arquitectòniques, ja que
disposa de:
ENTRADA A L´ESCOLA DE PRIMÀRIA
- Accés anivellat amb el carrer
- Rampes principal d’accés al centre
DINS CENTRE I AULES
- Arrambadors que acompanyen tant rampes com escales
- 4 escalons de molta amplada
- Ascensor per poder accedir a la 1er planta de l’edifici
- Espais gran que faciliten la mobilitat
La cosa canvia si parlem del centre d´infantil, tenen en compte que es l´antigua escola
de la República, aquest té barreres arquitectòniques, per accedir a la 1era planta s’ha de
fer a través d’una trentena escalons i no disposa de ascensor, a més l’accés del pati dels
petits al pati dels grans és a través de tres escalons grans i cap rampa.
Els alumnes d’educació infantil tenen el seu propi pati per jugar, envoltat de pins, on hi
ha zones d’arena, i jocs adaptats a la seva edat. Es comunica amb el pati d’educació
primària per un caminet que travessa l’hort.
Els alumnes d’educació infantil es desplacen a l’edifici d’educació primària per a les
classes de música i informàtica, i per anar al menjador i ho fan pel pati, pel caminet
que he dit abans el qual s´inicia amb 2 grans escalons i amb desnivells.

21. 3. ALUMNAT, PROFESSORAT I FAMÍLIES
Nombre d’alumnes i ràtios
La ràtio educadora/alumnes ve determinada per la Conselleria d’Educació (art. 9):
- Un/a educador/a per cada 25 alumnes, o fracció superior a 15 en E.P.
- Un/a educador/a per cada 15 alumnes, o fracció superior a 10 en E.I.
2.3.2. Característiques a destacar de l’alumnat de l’escola
2.3.2.1. Nombre d’alumnes per classe que requereix atenció específica

22. Podem classificar els alumnes amb atenció específica en tres tipus:
1. Alumnes amb necessitats educatives especials.
2. Alumnes amb necessitats de reforç a les àrees instrumentals.
3. Alumnes d’incorporació tardana.
2.3. 3. Alumnes amb necessitats educatives especials
Quan el/la tutor/a detecti que la classe hi ha alumnes amb dificultats greus
d’aprenentatge o d’adaptació, es posarà en contacte amb el/la mestre/a de pedagogia
terapèutica per tal de fer una avaluació inicial conjunta i, si es veu necessari,
complimentar el full de demanda per presentar-lo a l’equip psicopedagògic. La demanda
es canalitzarà a través del/la cap d’estudis.
L’EOEP realitzarà l’avaluació psicopedagògica i emetrà el dictamen pertinent, en el
qual es concretaran els suports personals (PT, AL i ATE), donant pautes d’intervenció
als/les tutors/res i mestres que treballen amb l’alumne.
Els alumnes que presentin N.E.E. seran objecte d’atenció del/la mestre/a de Pedagogia
Terapèutica i del tutor/a que elaboran conjuntament les Adaptacions Curriculars
Individuals, els informes a les famílies i els informes ordinaris.
L’elaboració de les A.C.I.S., comprendrà els següents punts:
- Identificació de l’alumne i del professorat que hi participa en l’elaboració.
- Les necessitats educatives especials detectades.
- El nivell de competència curricular i l’estil d’aprenentatge.
- La proposta d’adaptació.

23. - L’organització de professorat i les pautes de distribució temporal del seguiment
s’elaborarà un calendari de reunions entre el/la tutor/a i P.T.
- Els recursos materials.
- Criteris d’avaluació.
- Criteris de promoció contemplats en el P.E.C. i P.C.C.
Es partirà dels objectius o dels criteris d’avaluació del cicle on està escolaritzat/da o de
cicles anteriors si no els té assolits. S’analitzarà allò que és capaç de fer l’alumne amb
n.e.e., allò que volem aconseguir i quines mesures s’adoptaran per aconseguir-ho.
Els/les alumnes estaran integrats dins l’aula ordinària. En funció de les necessitats i
característiques dels nins/es i de la naturalesa de la tasca, el suport es farà dins i fora de
l’aula.
L’avaluació de l’alumnat es realitzarà a partir dels criteris d’avaluació establerts a la
seva A.C.I. Per tal fi s’utilitzaran diferents procediments.
2.3.3.1. Alumnes amb necessitats de reforç a les àrees instrumentals:
Els alumnes que no han estat valorats com a alumnes amb n.e.e. de caràcter permanent,
però presenten dificultats per a l’aprenentatge, per seguir el ritme del grup-classe,
dificultats puntuals per assolir alguns objectius o manca d’hàbits concrets (organització
de la feina...) rebran una dedicació especial.
a) Atenció especial per part del tutor/a dins l’aula: atenció individualitzada,
material específic, material de recolzament..., durant l’horari de classe.
b) Reforç educatiu per part d’un mestre/a durant unes hores setmanals (segons la
disponibilitat horària), que els atendrà a dins i fora de l’aula segons es consideri
oportú per a cada cas individualment. Es tindrà en compte la naturalesa de la
tasca i les característiques personals de l’alumne.
Cada tutor/a donarà les pautes d’actuació al professorat que imparteix reforç i els
continguts que s’han de treballar, i aquest enregistrarà els avenços o les dificultats
observades en el full de seguiment. Trimestralment es realitzarà una reunió de
seguiment que determinarà la necessitat o no de continuar el reforç.
Cada curs i d’acord amb les necessitats de reforç, es confeccionarà un horari d’atenció a
aquests alumnes segons la disponibilitat horària del professorat. Per a la designació
d’aquest es prioritzarà l’adscripció del professorat al mateix cicle.
2.3.4. Mesures per l´acolliment de l´alumnat nouvingut a l´escola

24. 2.3.4.1. alumnes d’incorporació tardana:
Els darrers cursos escolars no s’ha produït una incorporació tardana significativa
d’alumnes no catalano-parlants. Així i tot en el centre hi ha alumnes d’altres cultures
(comunitaris i no comunitaris) amb desconeixement de les llengües oficials. El Pla
d’activitats d’acolliment de nous alumnes de cultures diferents està inclòs dins el Pla
d’Acció Tutorial i les mesures d’atenció a la diversitat lingüístiques estan contemplades
al Projecte Ligüístic de centre.
• El pla d’acció tutorial recull un nucli d’activitats d’acollida i integració però el cas
d’alumnes procedents de cultures, europees o d’hispanoamèrica, resulta cada vegada
més freqüent i un poc més complexa. Normalment es tracta d’alumnes, les famílies dels
quals, per diferents motius, han vingut a viure al nostre poble, i han hagut de “deixar”
amics, escola, costums... i s’han d’adaptar progressivament a una nova situació. En
aquest casos ens agradaria que des de l’escola rebessin en primer lloc una “integració
afectiva”, en aquesta línia anirien les activitats que proposarem a continuació. Però el
que es fonamental es l’actitud de tots els membres de la comunitat escolar. Una actitud
oberta i receptiva als canvis, podrà ajudar-nos a iniciar altres processos d’integració
lingüística (veure PL.) i curricular.
Abans que el nou alumne s’integri a una aula la família ( i si cal el propi
alumne) rebrà per part de l’equip directiu tota la informació referida al centre: serveis,
horaris, fons de llibres, activitats...També els mostrarem les dependències i els
presentarem el /la tutor/a del seu fill o filla. En el cas de desconèixer la seva llengua ens
poden donar suport els propis alumnes, altres professors o també altres pares/mares.
És important que el/ la seva tutor/ora mantengui una entrevista inicial amb la família
del nou alumne per tal de conèixer el seu origen, la seva situació, el que ha viscut...
Algunes propostes d’activitats d’acolliment que es poden desenvolupar a l’aula :
El primer dia a la classe pot convertir-se en un moment “especial” en el qual es podem
presentar els companys, el propi nou vingut ens pot contar d’on ve, es pot situar el país i
la ciutat en el mapa...
A poc a poc, i per no saturar-lo d’informació, el/ la tutor o algun alumne amb traça, li
podrà anar mostrant els racons de l’aula, explicar-li l’horari, presentar-li els professors

25. especialistes... el temps d’esplai també pot aprofitar-se per mostrar-li el pati i procurar
que no es senti sol, facilitant -li els jocs amb un grup de nins i nines.
També cal facilitar-li la integració en les rutines diàries de l’aula (a través dels càrrecs,
les rutines d’entrada i sortida...). En el cas d’E.I. serà important incloure la seva foto o el
seu nom al fitxer, al penjador, al tren de les lletres...
A mida que l’infant agafi confiança podem suggerir-li que ens mostri fotos del seu país,
que ens ensenyi salutacions en la seva llengua... i es pot proposar als companys de
l’aula que també cerquin informació del país per després fer una posada en comú.
Durant les primeres setmanes serà important que procurem facilitar-li la seva relació
amb companys de l’aula fora de l’escola: suggerir que juguin junts si viuen a prop, si es
possible que participi en alguna festa, suggerir que li mostrin els llocs d’encontre i de
jocs dels nins i nines de la seva edat (Plaça, Son Tugores, Camp de futbol, etc.), anar
se’n o venir junts a l’escola...
Al llarg del curs escolar la diversitat de cultures present a la nostra comunitat educativa
pot enriquir les diferents activitats. Algunes de les propostes ja fa temps que les posam
en pràctica, altres han anant sortint a mida que ens fet més conscients del canvis socials
i la realitat pluricultural que cada vegada es fa més patent.
ü A les entrades i sortides podem escoltar música del lloc de procedència dels
nostres alumnes, dels països de la zona Euro...
ü Per Nadal es fa una mostra i degustació de dolços tradicionals propis i de
diferents països i on es preten sobertot la participació de les famílies.
ü Especialment a l’Educació Física es poden fomentar jocs populars i tradicionals
dels països catalans i de diferents regions i països.
ü Comentar la procedència dels contes, llegendes, danses, còmics, lectures, obres
d’art... i dels seus autors, que es treballen a l’aula.
ü Contrastar les festes, costums i tradicions del nostre país amb la d’altres països.
ü Celebració del dia de la Pau i no violència amb diferents actes que tenen com
objectiu fomentar la solidaritat i el respecte .
ü Aprofitar les celebracions de festes ( Nadal, Sant Antoni, Carnestoltesl,
Pasqua...) incloses a la PGA, per potenciar la participació de les famílies
procedents d’altres indrets.

26. ü Aprofitar les vivències i l’experiència d’aquests alumnes per explicar
determinats conceptes del currículum: clima, paisatge...
• Projecte Lingüístic, hi trobam les mesures d’atenció a la diversitat d’integració
lingüística.
La majoria d’alumnes són catalanoparlants, però també n’hi ha provinents d’altres
comunitats autònomes de parla castellana. També ens trobam casos d’alumnes que parlen
castellà però són de països sudamericans (el Salvador, Uruguai,Colòmbia...). La presència
d’alumnat estranger és habitual i generalment pertany a països de la comunitat europea,
sobretot d’Alemanya i d’ Anglaterra (veure annex del present curs).
L’alumnat castellanoparlant de nova incorporació s’adreça normalment al companys i
mestres en castellà i a mesura que transcorre el curs i la seva actitud de cara a la nova
llengua es pot observar la utilització del català. El professorat utilitza la llengua catalana
per adreçar-se al gran grup, mentre que particularment ho fa en castellà. Passat un temps
d’adaptació de l’alumne/a i segons la seva capacitat d’aprenentatge es va introduint el
català.
El que hem pogut comprovar és que els alumnes que s’incorporen als cursos superiors
(3er. cicle, ES.O.) són els que presenten més dificultats per arribar a utilitzar el català com
a llengua de relació.
Amb els alumnes que parlen alguna llengua estrangera el mestres utilitzen el català,si no
saben el castellà, o en la seva llengua materna (si la coneixen) durant un cert temps
d’adaptació i quan ho fan particularment. Després es va incorporant el català . Els alumnes
majoritàriament utilitzen el castellà quan parlen entre ells.
ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ
ü Fer suport de català durant l’horari lectiu de reforç als alumnes no catalanoparlants,
que s’incorporin a la nostra escola.
ü El alumnes amb N.E.E. seguiran els objectius específics, si presenten alguna dificultat,
s’estudiarà individualment el cas i es prendran les decisions oportunes d’acord amb les
seves característiques i les del grup al qual pertanyen amb assessorament oportú.
2.3.5. Professorat del centre i personal no docent
A. PERSONAL DOCENT

27. • EQUIP DIRECTIU
- Director: Jordi Escudero Tomas
- Cap d’estudis: Margalida Pons Homar
- Secretària: Francisca A. Giner Mayol
• PROFESSORAT DOCENT
o Claustre format per tots els membres del centre durant el present curs
escolar (2007-08):
 Margalida Vallori Arrom
 Catalina Amengual Agulló
 Lluïsa Juncosa Darder
 Joana Mª Pujol Monjo
 Joana Maria Bernassar Jaume
 Yazmina Amengual Balaguer
 Antònia Jaume Pico
 Antònia Villalonga Coll
 Àngela Bergas Coll
 Catalina Capo Bibiloni
TUTORES D´Ed.
Infantil

28.  Magdalena Rotger Coll
 Francisca Fullana Bibiloni
 Mª Magdalena Pizà González
 Aina Coll Carbonell
 Francisca A. Giner Mayol
 Jerònima Coll Rubí
 Margalida Pons Homar
 Paula Menorca Ametller
 Pep Estarellas Borrás
 Margalida Pons Mas
 Catalina Homar Florit
 Pere Truyols Carreras
 Catalina Ferragut Cloquell
 Jordi Escudero Tomás
 Antoni Martorell Gelabert
 Catalina Ramis Florit
 Joan Pons Julià
 Aina Morilla López
 Francisca Joan Mesquida
B. PERSONAL NO DOCENT
DOCENTS D´Ed.
Primària

29. o ATE: Aina Morilla López
o Monitores de l´escola matinera
 Antònia Simonet Riera
 Mª José Coll
o Personal de menjador
 Margalida Gibert
 Antònia Pizà
 Cuiner
o Personal de manteniment i neteja
 Conveni amb l´ajuntament
o Monitors de les activitats extraescolars
 Francisca Campins / Isabel Gayoso.
 Miquel Jaume.
 Alberto Trabado.
 Benet Capó Socis Socis
 Francisca Campins
 Yoco Nomura
 Carlos Cazador
 Jaume Bibiloni
 Cèlia Mulet
 Antònia Pizà
 Miquel Àngel Homar
 Antònia Isern
 Juan José Cabello
o Administració: Francisca Giner

30. 2.3.6. Estructura organitzativa ( equips docents, comissions de treball,... )
A. GESTIÓ DEL CENTRE
El Centre està gestionat pels següents òrgans:
• Òrgans Unipersonals: Director, Cap d'Estudis i Secretari. Els tres òrgans
unipersonals formaran l'Equip Directiu.
• Òrgans Col·legiats: Consell Escolar ( d'entre els seus membres sortirà la Junta
Econòmica), Claustre de Professors.
CONSELL ESCOLAR (DATA DE CONSTITUCIÓ): 04/12/06
a) Representant municipal: Maria Sebastiana Campins
b) Representants elegits pel Claustre:
- Pere Truyol Carreras
- Margalida Vallori Arrom
- Aina Coll Carbonell
- Magdalena Rotger Coll
- Catalina Ramis Florit
c) Representants dels pares i de les mares d'alumnes:
- Margalida Segura Portas (AMIPA)
- Mª Teresa Moll Cifre
- Catalina Morro Fullana
- Mercè Cuquerella Caplliure
- Cristina Simonet Wickholm
d) Representants dels/de les alumnes:
e) Representant del personal d'Administració i Serveis:
f) Comissió permanent
- Representants mestres: Aina Coll
- Representant de l'Ajuntament: M: ª Sebastiana Campins
- Representants pares: Catalina Morro
g) Comissió Econòmica:
Mestre/a: Magdalena Rotger
Pare/mare de l'alumne/a: Teresa Moll

31. Representant municipal (si n'és el cas): Mª Sebastiana Campins
h) Altres comissions que funcionen en el centre aprovades pel Consell Escolar (1):
Comissió de Convivència:
- Mestres: Margalida Pons H, Margalida Vallori, Catalina Ramis
- Pares: mercè Cuquerella
Comissió de Fons de Llibres:
- Mestres: Pere Truyol
- Pares: Margalida Segura, Cristina Simonet
La gestió seria democràtica en tots els casos que afectin a la Comunitat Escolar,
exceptuant les decissions personals d'atribució pròpia del Director o de l'Equip Directiu.
En tots els casos es garantitzarà la informació de la gestió als membres de la Comunitat
Escolar.
El Centre està estructurat de la següent manera:
• Tutors i professors responsables d'alguna àrea, taller o departament.
- 3-4 anys
• Margalida Vallori
• Catalina Amengual
- 4-5 anys
• Mª Lluisa Juncosa
• Joana Mª Pujol
• Joana Mª Bernassar
• Yasmina Amengual
- 1er Cicle
• Magdalena Rotger Coll
• Catalina Capo
• Francisca Fullana

32. • Mª Magdalena Pizà González
- 2n cicle
• Aina Coll Carbonell
• Jerònima Coll Rubí
• Catalina Ferragut
• Paula Menorca Ametller
- 3er cicle
• Pep Estarellas Borrás
• Margalida Pons Mas
• Catalina Homar Florit
• Equip de Cicle, formats pels tutors del Cicle més qualsevol professor que tingui
incidència en el Cicle. Cada Equip de Cicle anomenarà un Coordinador.
• Equip de Coordinadors, format pel Cap d'Estudis i els Coordinadors de cada
Cicle i la PT.
• Comissions: Podrà funcionar qualsevol tipus de Comissió sempre i quan el
Claustre de Professors ho hagi comunicat al Consell Escolar, al qual
correspondrà l'aprovació del seu finançament.
o Comissió de coordinació pedagògica
 MªAntònia Vallès
o Comissió de normalització lingüística
o Comissió de Convivència
 Cap d’estudis
 Director
 Representant del departament d’orientació
 Representant del professorat

33.  Representant de pares i mares
Els membres de la Comissió seran: el Coordinador, anomenat pel Claustre de Professors
i tots els membres que hi tinguin incidència, a més els proposats pel Coordinador de la
Comissió, sempre i quan aquest ho consideri oportú.
Qualsevol dels òrgans podrà anomenar comissions, formades per membres de la
Comunitat Escolar per resoldre qüestions puntuals, encara que sempre haurà d'esser
aprovada per la majoria dels membres de l'òrgan corresponent.
• El Director del Centre serà l'encarregat de fer complir les resolucions del
Consell Escolar o del Claustre de Professors, podent delegar sobre una altra
persona de la Comunitat Escolar,capacitada per dur-ho a terme.
• Els representants dels professors al Consell Escolar oiran el Claustre de
Professors i transmetran la seva opinió davant el Consell Escolar. De la mateixa
manera mantindran informat el Claustre de Professors dels acords del Consell
Escolar.
• La informació o la problemàtica que sorgeixi dels alumnes o pares dels alumnes
estarà canalitzada a través del tutor en primera instància, a través del
Coordinador de Cicle cap al Claustre de Professors o al Cap d'Estudis per fer-ho
arribar a l'Equip Directiu o Consell Escolar, si és necessari.
• La informació o la problemàtica que arribi al Centre procedent de l'exterior
estarà canalitzada des de l' Equip Directiu, través del Cap d'Estudis cap al
Consell Escolar, Claustre de Professors, o bé Coordinadors de Cicle,Tutors i
altres professors.
• Tots els membres de la Comunitat Escolar estan obligats a participar en la gestió
del Centre en la mesura que els correspongui segons el seu càrrec.
A nivell de Centre:
• Biblioteca i Audiovisuals: Organitzades per comissions formades per membres
del claustre, amb el seu corres ponent coordinador

34. • Esportius: El responsable és el professor d'Educació Física.
• Laboratori: El responsable és el professor de Ciències de la Natura d’E.S.O.
• Immobles: el director és responsable de l'edifici.
Cada equip responsable dels recursos elaborarà una normativa per a la seva utilització.
* D'aula: El responsable és el mestre tutor i l'aprofitament quedarà reflectit a la seva
programació.
* D'entorn: Cada professor ha de realitzar les seves programacions d'acord amb els
recursos que l'entorn posa al seu abast.
B. ORGANIGRAMA DEL CENTRE:
Pares
Alumnes
Ajuntament
CONSELL
ESCOLAR
Coordinadicó
de
Seveis i
Activitats
Comissió
Econòmica
Comissió
Permanent
Comissió de
Convivència
Menjador
Activitats
Extraescolars
Claustre de Professors
Equip Directiu
Cap d’Estudis
Directora
Secretària
Coordinació
Pedagògica
Coordinació
General
Coordinació
Administrativa
Educació Infantil
1er Cicle EP
2n Cicle EP
3r Cicle EP
1r Cicle ESO
Noves
Tecnologies
Bibioteca
Atenció a la diversitat
Relació amb els
EOEP
Aplicació del RRI
Presidència
Òrgans Col·legiats
Representació i
Relació exterior
Supervisió de neteja
i manteniment
Control de Personal
Coordinació d’AAEE
Control de menjador
Secretària
d’Òrgans de
Col·legiats
Règim
administratiu i
burocràtic
Gestió
Econòmica

35. 2.3.7. Participaciió de les families
Òrgans de participació de les famílies:
Els pares o tutors dels alumnes són considerats pel centre com als principals
responsables de l’educació dels seus fills, per tant, les relacions pares-mestres han de ser
regulars i tan freqüents com ho requereixin les necessitats educatives dels alumnes. Per
tal de posar en pràctica aquesta pauta s’han creat dos nivells de participació:
• Col·lectiu: Són les reunions de pares/mares a nivell de centre, cicle o classe amb els
mestres respectius, que tenen com a finalitat orientar als pares en el procés educatiu
dels seus fills. Per norma general se’n convoca una a principi de curs i les que es
considerin oportunes a cada trimestre (per exemple, per presentar el P.E.C. als
pares).
• Individual: Són les entrevistes de pares amb el mestre respectiu o amb el director
per a tractar qüestions concretes dels alumnes. Es duen a terme respectant l’horari
establert pel centre (una hora setmanal dins l’horari no lectiu).
Els pares rebran informació puntual sobre aquells aspectes que afectin l’educació dels
seus fills. A nivell d’escola es remetran circulars informatives o es convocaran reunions
per tractar temes d’interès general.
A nivell d’aula existeixen diferents mecanismes d’informació:
• Reunions de pares del grup-classe o per cicles, que es celebraran
com a mínim una vegada a principi de curs i quantes vegades es
consideri necessari.
• Entrevistes personals entre els pares i el tutor/a, a petició de
qualsevol d’ambdues parts, i es convocaran tantes vegades com
es consideri oportú.
• Comunicacions per escrit.
• A partir de primer els alumnes utilitzaran l’agenda escolar, que a
més i a més de servir per la planificació del treball individual,
servirà com a vehicle de comunicació diària entre els pares i els
mestres.

36. Per tal de propiciar la relació pares-mestres-alumnes, el C.P. Sant Bartomeu va posar
en marxa l’Escola Oberta, programa en el que es publica (normalment mitjançant un
fulletó editat a principi de curs) diverses xerrades i sortides familiars de cap de
setmana. Algunes de les activitats dutes a terme durant el curs 2003-04 són:
• Separació de residus a la cuina (xerrada a la que totes les practicants
hi acudírem).
• Sortida familiar a Tossals Verds (prevista per el dia 7 de juny).
Les xerrades solen ser dutes a terme gratuïtament per diverses entitats (Mallorca
Recicla, Institut Balear de la Dona...) i es realitzen al menjador i a la biblioteca del
centre, a més a més s’ofereix un servei d’atenció per als més petits.
Per altra banda, els pares dels alumnes han creat l’Associació anomenada AMIPA
(Associació de Mares i Pares d’Alumnes), aquesta és una organització autònoma
amb personalitat jurídica pròpia, que es regeix mitjançant els seus propis estatuts,
acollits a la legalitat vigent. L’AMIPA disposa d’una seu dins el propi centre ( a
l'edifici d'educació infantil).
Durant el mes de setembre de cada curs, l’AMIPA presentarà al Consell Escolar el
seu pla d’activitats per tal d’harmonitzar-les amb totes les altres, per tant les
activitats extraescolars correran a càrrec d’aquesta.
Aquests tipus d’activitats es duran a terme immediatament abans o després de
l’horari lectiu. L’AMIPA es responsabilitzarà del bon ús de l’edifici i de la correcta
utilització del material i les dependències autoritzades (ja que el centre els hi permet
la utilització d’algunes aules) i del comportament dels alumnes.
2.3.8 Activitats anuals de tota l’escola

37. 2.4. SERVEIS COMPLEMENTARIS DE L´ESCOLA
2.4.1. Activitats extraescolars:

38. ACTIVITAT
HORARI
SETMANAL
MONITOR/A
JOCS 16 a 17h
Francisca Campins / Isabel
Gayoso.
PINTURA
Dilluns i dimecres de
15 a 16h.
Miquel Jaume.
TALLER DE CÒMIC
Dilluns i dimecres de
16 a 17h.
Miquel Jaume.
DANSA Dijous de 16 a 18h Alberto Trabado.
MULTIESPORTS Dilluns de 16 a 17h Benet Capó
MANUALITATS
Dimecres de 16 a 17h
Francisca Campins
15€
KUNG-FU
Dimecres de 16 a 17h
Yoco Nomura 2a activitat 12€
2a activitat 12€
TIR AMB ARC Dimecres i dijous; de
16 a 17,30h
Carlos Cazador 3a i posteriors
10€ 3a i posteriors 10€
BÀSQUET Divendres de 16 a 17h Jaume Bibiloni
FANG I CERÀMICA Dijous de 16 a 18h Cèlia Mulet
BALL DE BOT
Dimecres de 16 a 17h
Antònia Pizà
25€ per activitat
TENNIS TAULA
Dimecres de 16 a
17,30h
Miquel Àngel Homar
TALLER D'EXPRESSIÓ
CORPORAL
Divendres de 16 a 17h Antònia Isern
JOCS AMB
MATEMÀTIQUES
Divendres de 16 a 17h Juan José Cabello
2.4.2. Serveis escolars complementaris
• Escola matinera
Gestió directa AMIPA
Horari setmanal: de 7.30 a 9h
Monitores: Antònia Simonet / Maria José Coll
Preu: - Soci 25€
- no soci 45€
• Menjador escolar

39. Contracte Nom: Alcari
Preu: 62,50 €
Annex 5 : veure normes de menjador
Annex 6 : Menú menjador d’abril 2008
2.4.3.- Altres
 ESCOLA DE FAMÍLIA
QUÈ ÉS L'ESCOLA DE FAMÍLIA?
L'Escola de Família, és un espai on reflexionar i aprendre sobre la tasca d'educar als
fills. La intenció és que pares, mares, educadors.... juntament amb la col•laboració de
professionals, treballem temes i qüestions que ens interessen, referits a l'educació, la
família, la infància i l'adolescència, etc.
La idea és facilitar la resolució dels problemes i conflictes més freqüents, prevenir-ne
l'aparició, i també, millorar les condicions i les relacions dins la pròpia família, entre els
seus membres i la comunitat
COM VOLEM QUE SIGUI?
Volem que l'Escola de Família sigui participativa i oberta a totes les famílies d'Alaró.
Que es basi en el diàleg i es converteixi en un espai d'intercanvi i reflexió. I que doni les
eines necessàries per tal de facilitar els canvis de conducta.
OBJECTIUS
• Compartir i tractar temes que ajudin a la tasca d'educació dels fills d'una manera
amena i participativa.
• Conscienciar als pares sobre la necessitat de prevenir l'aparició de problemes.
• Atendre la problemàtica que envolta l'educació dels infants i que és causa d'interès i de
preocupació per part de les famílies.
• Promoure la participació dels pares en el projecte.
QUI HI POT PARTICIPAR?
L'Escola de Família està oberta a totes aquelles persones que participen en la criança i
educació dels nins (mares, pares, padrins, tutors, educadors, etc.)

40. COM PARTICIPAR?
Les sessions estan obertes a totes aquelles persones que estiguin interessades.
La participació és totalment gratuïta
QUINS TEMES ES TRACTARAN?
Tots aquells que despertin interès als participants.
En el següent apartat podreu marcar aquells temes que més us interessin, i ens els podeu
fer arribar a qualsevol de les tres entitats organitzadores:
- Centre de Serveis Socials de l'Ajuntament.
- Col•legi Nostra Senyora de la Consolació.
- Col•legi Públic Sant Bartomeu.
DATES I HORARIS
En principi es durà a terme una xerrada mensual, començant el proper mes de
Novembre. Anirem informat puntualment dels diferents temes que es tractaran.
La durada de les sessions serà d'una hora i mitja i es duran a terme al Casal de Cultura
de Son Tugores
Feis arribar les vostres preferències dels temes a tractar, el més aviat possible a les
escoles o als serveis socials de l'Ajuntament. Gràcies per la vostra col·laboració.
TEMES A TRACTAR
Respecte als fills
Etapes evolutives i comportaments específics segons les
edats.
Relacions entre germans
Adolescència: els inicis (despertar dels instints sexuals)
Importància de l'alimentació
Potenciar l'auto-estima en els nins: superar dificultats.
Respecte als pares
Els pares: models i figures de referència
Relacions de parella i educació dels fills
Normes i límits

41. Tècniques educatives
Estils educatius (de l'autoritarisme a la permissivitat)
Respecte a la família
El cicle vital a la família: els canvis
La comunicació
Habilitats socials
Negociació: entre pares, i entre pares i fills
Assertivitat
Resolució de conflictes
Autocontrol i estrès
Gestió del temps lliure.
Altres
Escola: relacions família i escola. Responsabilitat
compartida.
La prevenció del fracàs escolar
Bullying
Coneix la història d'Alaró
Reciclatge i Reutilització
El canvi climàtic
Massatge per a nadons
Influència TV
 ESCOLA OBERTA
Sòn reunions que tenen lloc a la biblioteca del centre, on hi pot anar tothom. I a més hi
haurà servei d´infants
Març, dia 22 a les 19 h.
"Per créixer bé hem de menjar mot bé"
a càrrec de Francisca Bibiloni
de la Conselleria de Sanitat.
Presentació del llibre
"menjar ràpid, sa i bo"
a càrrec de Margalida Munar,
mestra i pedagoga.

42. Abril, dia 23 a les 14 h.
Taller d'objectes elaborats amb material de rebuig:
"decoració, bijuteria, desfresses"
a càrrec de Mallorca Recicla.
Abril, dia 25 a les 18:30 h
.Presentació
“Projecte educatiu de Centre”
A càrrec de l’equip directiu
Maig, dia 24 a les 19:30
Xerrada: "Normes, límits i responsabilitats dels nostres fills i filles"
a càrrec de Beatriu Pons Comella
Maig, data a determinar
Sortida familiar a la
“ XXVII Trobada d’Escoles Mallorquines”
Juny, dia 9
Sortida familiar al
"Parc de Llevant" (Artà)
Totes les conferències es faran a la biblioteca del
centre.
Hi haurà servei d'atenció als infants.
 FONS DE LLIBRE
OBJECTIUS
• Mantenir un fons de llibres de text administrat pel Consell Escolar en règim de préstec
als alumnes.
• Incentivar el bon ús dels llibres de text com a material curricular i el seu millor
aprofitament.
ORGAN REGULADOR
1. Comissió del Consell Escolar del Centre formada per:
- Un professor i/o un membre de l'equip directiu (a determinar pel C.E.)
- Dos pares / mares, un dels quals sigui de la Junta Directiva de l'AMIPA que actuaria
com a administrador del fons.

43. COM ES MANTENDRÀ
1. Amb la donació dels llibres usats durant el present curs per part de les famílies.
2 . Per compra anual de llibres de text nous (o material substitutori) que es financiaria
amb una aportació econòmica de les famílies i les subvencions rebudes d’altres entitats.
CONDICIONS DE FUNCIONAMENT
1. Poden participar-hi, de manera voluntària, totes les famílies que tenen fills a l'escola
als cursos de 1er a 6è d’E.P. durant el curs.
2. Les famílies han de fer donació dels llibres de text usats durant el present curs.
3. Per a l'adquisició de llibres nous es farà una aportació familiar de:
1 fill/a...... 95€
2 fills/es... 175€
3 fills/es... 245€
Els alumnes que hagin de repetir pagaran la quota completa.
Per a l'aplicació d'aquestes quotes només es comptabilitzaran els fills que cursen els
nivells afectats per la creació del fons.
4. Els membres de la comissió faran la comanda dels llibres a la distribuidora o llibreria
que el Consell Escolar determini a proposta de dita comissió.
5. Els llibres adquirits quedaran en dipòsit a l'escola a final de curs. En cas d'haver de
realitzar activitats de recuperació durant l'estiu es podrà perllongar el préstec fins al mes
de setembre.
6. Si un alumne es dóna de baixa al Centre haurà de deixar els llibres.
7. Si un alumne es matricula una vegada iniciat el curs adquirirà el dret de poder
participar del fons de llibres de text en les mateixes condicions.
8. Si un llibre es perd o es fa malbé les famílies hauran de restituir-lo, en cas contrari
perdrà el dret de participar al fons de llibres.
9. L'AMIPA es compromet a aportar una quantitat anual per al finançament del fons de
llibres de text, que vendrà determinada per les condicions econòmiques de l'associació.
10. Cada llibre serà inventariat i numerat i serà assignat a un alumne en totes les àrees.
11. S'establiran una sèrie de normes d'utilització (forrar, subratllar per indicació del
mestre/a, a llàpis...) que els alumnes hauran de respectar.

44. 12. Es procurarà deixar un remanent de doblers en previsió de les possibles noves
matrícules o per el fons de llibres del pròxim curs. A proposta de la comissió i amb
l’aprovació del Consell Escolar es podria utilitzar per a la compra de diccionaris, atles o
llibres per a la biblioteca d’aula.
13. El llibre de religió, que és una assignatura optativa no entrarà en el fons de llibres.
14. Aquesta proposta només serà possible si es acceptada per una majoria de
pares/mares.
15. Aquesta proposta serà revisada anualment per la comissió i aprovada pel Consell
Escolar.
 REVISTA ESCOLAR
A partir de l’any 1984 la revista va adoptar definitivament el nom de “ES CASTELL”
tenint com a principal novetat el fet de publicar les nostres revistes en Llengua Catalana.
En un principi la revista va ser elaborada per un grup de pares i mares, de professors i
d'alumnes. Des del curs 98/99, com tots ja sabem, s'editava gràcies a la dedicació del
grup d'alumnes d'ESO que feien l'assignatura optativa de Processos de Comunicació. A
partir d'enguany serà editada per una comissió creada expressament, a partir del material
aportat per cada grup.
Algunes de les característiques que caldria destacar són les següents:
- La seva periodicitat és trimestral.
- Es segueix repartint gratuïtament entre els alumnes i famílies sense oblidar-nos al
professorat.
- També es fa arribar a la biblioteca del poble i a altres escoles o institucions amb les
quals es fan intercanvis.
- Normalment es solen publicar uns 200 exemplars però, de vegades, com és el cas de la
revista anterior, se n’arriben a fer uns 225.
- Es finança gairebé en la seva totalitat gràcies a l’aportació anual voluntària dels
col·laboradors, que disposen durant aquest temps d’un espai publicitari a la
contraportada de la revista.
- L’ús dels mitjans informàtics, cada vegada més presents a la nostra societat i també a
la nostra escola, és també cada vegada més freqüent en l’elaboració de la revista.
- Els continguts i la temàtica que es tracta va emmarcada per l’activitat general del
Centre des de la perspectiva del professorat, dels alumnes i de les famílies.
- Aquests continguts són treballats dins totes les aules amb la participació de la totalitat

45. dels alumnes i mestres.
- Normalment es dedica un dels tres números de cada curs a un tema monogràfic, un
altre a explicar les diferents experiències que es van duent a terme i el tercer es
determina segons les necessitats o circumstàncies específiques de cada any.
- Les seccions van variant d’un curs a un altre i també d’un número a un altre. A part de
l’aportació de cada curs o de cada cicle, hi solem trobar l’editorial, passatemps,
entrevistes, notícies, reportatges...

46. QUIP DE NOVES TECNOLOGIES -
• Coordinació: Francisca Giner
• Manteniment de maquinari i programari-
Responsables: Catalina Homar i Francisca Giner
• Assessorar l'equip Directiu en l'ús dels recursos informàtics i en la
diagnosi d'avaries en els sistemes informàtics i cercar les solucions
més adients.
• Instal·lar, configurar i fer funcionar programes i aplicacions
necessaris per a la dinàmica educativa i administrativa del Centre.
• Actualització de la pàgina web del centre
Responsables: Aina Morilla, Jordi Escudero
• Dinamització de l'ús de les TIC com a instrument didàctic
Professorat participant:
Anglès: Pere Truyol
Catalina Ferragut
EI: Antònia Jaume
Toni Martorell
1r cicle EP: Francisca Fullana
Mª Magdalena Pizà
Magdalena Rotger
Catalina Capó
Kika Juan
2n cicle EP: Paula Menorca
Aina Coll Jero Coll
Margalida Pons
3r cicle EP: Cati Homar
Suport: Caty Ramis
Aina Morilla
Joan Pons
Coordinació: Francisca Giner

47. Cada una d’aquestes persones participarà en la mida de les seves
possibilitats en la implantació de les TIC com a instrument didàctic.
TASQUES A REALITZAR
• Programar activitats amb diferents aplicacions: Clics, Edu365,
Educalia, Google earth,....
• Seqüenciació de les competències bàsiques per als diferents cicles i
programació d'activitats per fer els alumnes a l'aula de TICs:
• El processador de textes
• Presentacions
• Programa de dibuix. Paint.
• Conèixer webs interessants que puguin servir als professors en la seva
tasca docent.
• Recull d'informació i de materials i creació d'activitats per treballar
amb alumnes dislèxics.
• Introducció en el coneixement de la utilització i confecció de
Webquest.
• Utilització dels aparells informàtics de què disposa el centre:
escànner, càmera fotos, canó de projecció, portàtil,.... com a mitjans
didàctics
• Animar al professorat a participar en cursets de formació a distància o
presencials relacionats amb la informàtica.
ORGANITZACIÓ DE L'AULA
HORARI DE L'AULA D'INFORMÀTICA
S'estableix a principi de curs l'horari de l'aula d'informàtica des de 4
anys fins a 6è d'EP. De manera que cada grup-classe disposi d'una o
dues sessions setmanals, reservant tres sessions per al manteniment de
l'aula.
AGRUPAMENT D'ALUMNES.

48. Tots els cursos es desdoblaran a fi que els alumnes puguin treballar
individualment.
Els alumnes d'Educació Infantil i de primer cicle de primària hi
assistiran en grups de mitja classe que s'alternaran quinzenalment,
acompanyats de la tutora i d'un mestre de suport.
A partir de 3r tendran dues sessions setmanals d'informàtica desdoblats
amb anglès i amb l'atenció d'un sol mestre. Una de cada cinc sessions es
dedicarà a treballar continguts de llengua anglesa.
DEDICACIÓ HORÀRIA ESTIMADA
Coordinació:
Set sessions setmanals en horari lectiu
Professorat:
• Una sessió quinzenal en horari d'exclusiva dedicada a la formació i
preparació d'activitats.
• Els professors encarregats del manteniment i de la pàgina web
disposaran d'algunes sessions en horari lectiu d'acord amb la
disponibilitat del seu horari personal
• En horari lectiu es procurà la coincidència de 2 professors a cada una
de les sessions d'EI i 1r cicle EP a l'aula d'informàtica .
• Dedicar una sessió mensual de cada grup de Primària a treballar
l'àrea d'anglès a l'aula d'informàtica.