Xerrades pensions i atur nou estat

Reptes i Oportunitats per Catalunya independent 2016-2019
Reptes i Oportunitats per Catalunya 2016-2019
El nou estat català:
La Seguretat Social Catalana,
La economia i l’Atur

• Quin es el model estatal i què
ofereix als catalans.
• Sí seguirem al euro i a la UE.
• Els avantatges del model català.
• Quin pressupost i què pot fer
amb ell la Generalitat de la
Catalunya independent?
• Un exemple: Qui pagarà millor
les pensions, Espanya o
Catalunya?

Múltiples economistes han fet pronòstics molt negatius sobre l’evolució
de l’economia espanyola
• La situació econòmica a Espanya no remuntarà fins als anys 2016 o 2017
• Després, el creixement serà baix, lluny dels que es van viure abans de la crisi
• Els bons temps mai seran com abans
Josep Piqué
(Pres. de Vueling)
 Sense noves reformes, l’economia espanyola creixerà per sota del 1,5% durant 10
anys seguits
400 experts i
empresaris (1)
(1) “Consenso Económico”, elaborat per PWC a partir de 400 experts i empresaris
(2) Economista i professor de la Universitat de New York
(3) Fonts: Expansión, Cinco Días, El Confidencial
 La recessió d’Espanya es perllongarà fins el 2015
 Quan acabi, les expectatives de creixement són molt febles
Nouriel Roubini(2)
(Economista)
 El creixement màxim que Espanya pot esperar el 2017 és només del 1,7%
 Aquest creixement és massa baix per crear ocupació.
 L’atur estarà al voltant del 30% en 4 anys
Charles Robertson
(Renaissance capital)
 Per a Espanya, no hi ha llum al final del túnel
 El futur d’Espanya és molt preocupant
Joseph Stieglitz
(premi Nobel)

Espanya, a diferència d’altres països, no va apostar per la indústria ni per la recerca
Font: Instituto Nacional de Estadística, Fons Monetari Internacional
Pes del sector industrial i energètic
en el PIB espanyol
% I+D / PIB

Espanya no va aprofitar la conjuntura econòmica positiva
per incrementar la productivitat
Font: “Productivité, temps de travail et taux d’emploi dans l’Union européenne », Jean-François Jamet, Fondation Robert Schuman
Creixement anual de la productivitat
per persona ocupada (1996 - 2005)
Espanya és l’únic país
desenvolupat que va
perdre productivitat
Espanya va perdre
competitivitat respecte
Alemanya any rere any
Tipus de canvi real anual
Alemanya
Espanya
Residents estrangers a Espanya (milions)

Endeutant-se i amb els fons de la UE, Espanya va construir múltiples infraestructures
faraòniques no rendibles i va estimular una bombolla immobiliària gegantina
Autopistes
Aeroports
Trens
Edificis
institucionals

De la bombolla immobiliària queda un deute impagable i una
caiguda en picat de la construcció de vivendes
Font: Banco de España
Nombre de vivendes iniciades a Espanya
(milers)
408
511
534 524 543
624
692
716
760
616
346
159
124
87 74
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2014
El nombre de vivendes
iniciades s’ha dividit per
9 respecte el 2006

Les subvencions han estat una eina política per obtenir rendiments electorals
sense millorar el model productiu
• El subsidi agrari, l'excés de funcionaris, la falta d'una estratègia d'inversió productiva i l'economia
submergida han pogut agreujar aquesta situació. Les diferències entre el nord i el sud d'Espanya
s'agreugen a causa de l'actual crisi econòmica.
Font Dirección General de Coordinación Financiera con las Comunidades Autónomas y con las Entidades Locales e IGAE (vv. aa.),
INE (2011), Ministerio de la Presidencia (2009)

La morositat a Espanya ha assolit nivells esfereïdors i ha superat
tots els rècords dels darrers 50 anys
Taxa de morositat a Espanya
Font: Banc d’Espanya,
0,7% 0,9%
3,4%
5,1%
5,8%
7,6%
11,2%
13,8%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 oct-12 ene-14
En els darrers 50 anys, mai
havia superat el 9,2%

Gràfic : Público. Dades pagament interesos del 2015.
Les despeses financeres son a prop dels 36.000 Mi €, equivalents al 3,25% del PIB i
quasi dupliquen les del 2007 (14.996 Mi €)
 La càrrega financera del deute segueix i seguirà creixent encara que baixi el tipus
mitjà que es paga per ella.
 Les acumulacions de dèficit i la incapacitat de reduir deute i els efectes compostos
del finançament ho fan irreversible.

Atur
Impostos
Pensions
Interessos
del deute
El continuat dèficit públic provocarà encara més augment del deute de l’Estat
Espanya seguirà generant un alt dèficit públic, donat que l’increment dels ingressos
no compensarà l’augment de despeses
Estimació del dèficit públic d‘Espanya
-7,0%
-6,0% -5,6%
2014 2015 2016
Font: “European Economic Forecast, Winter 2013”, Comissió Europea
Els ingressos de l’Estat no podran compensar les
enormes despeses d’atur, pensions i interessos
del deute

En definitiva, Espanya es troba dins una espiral negativa, amb baix creixement,
alt endeutament, elevat atur i alt índex de pobresa
Deute de l’Estat
elevat i creixent
Alt cost dels interessos
del deute
Elevada taxa d’atur
Envelliment de la
població
Major cost de les
pensions
Major taxa de
dependència
Baix creixement
econòmic
Dèficit públic
Pobresa i emigració

Kenneth Rogoff
ExCap del Fons Monetari Internacional, Professor d’Economia a Harvard
“Catalunya, independent, seria un dels països més rics del món"
James Mackintosh
Editor d’Inversions del Financial Times
“Una Catalunya independent tindria el producte interior brut (PIB) per càpita més alt
dels països mediterranis”
“La independència de Catalunya de la resta d'Espanya no suposaria un desastre
econòmic per a la regió catalana”
Gary Stanley Becker
Premi Nobel de Economia el 1992. Membre de la Oficina Nacional
d'Investigació Econòmica i professor a les universitats de Columbia i Chicago
“Si Catalunya fos independent podria crear el mateix nivell de confiança que ha
permès a Irlanda créixer tan espectacularment en els últims 20 anys”
Erling Kydland
Premi Nobel de Economia el 2004. Professor a la Universitat de California
Font: uoc.edu, economista.es, CNA.com
Economistes de reconegut prestigi tenen clara la viabilitat
econòmica de Catalunya independent

Banc d’Espanya, A.Castells, Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya 7.11.2009 - Generalitat de Catalunya Ecomomia i Coneixement
Solvència: el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya
és molt superior al dèficit públic català actual
 Catalunya genera prou riquesa per ser un contribuïdor net a la UE, reduir el deute ràpidament i
proporcionar els serveis i infraestructures als seus ciutadans, en no estar permanentment
bloquejats per l’Estat espanyol.
24632
30587
34697
42239
50489
15.521
32.385
50.481
67.636
84.883
101.598
117.181
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
Milions€
Evolució del deute de la Generalitat de
Catalunya
Deute total GenCat Espoli fiscal acumulat La balança de 7
anys = deute 0 i
superàvit de
66.692 MMEUR

Segons l’Informe Global de competitivitat del World Economic Forum,
8 dels 20 Estats amb major competitivitat del món són Estats europeus petits
Font: “The Global Competitiveness Report 2011–2012”, Professor Xavier Sala-i-Martin, Columbia University, Chief Advisor of the Centre
for Global Competitiveness and Performance. World Economic Forum. Geneva, Switzerland 2011
5,74
5,63
5,61
5,47
5,43
5,41
5,41
5,40
5,40
5,39
5,36
5,33
5,26
5,24
5,20
5,18
5,17
5,14
5,14
5,11
Suïssa
Singapur
Suècia
Finlàndia
Estats Units
Alemanya
Holanda
Dinamarca
Japó
Gran Bretanya
Hong Kong
Canadà
Taiwan
Qatar
Bèlgica
Noruega
Aràbia Saudí
França
Àustria
Austràlia
Ranking del “Global Competitiveness Index 2011-2012”
El ranking demostra que no
cal ser un país gran per a
ser competitiu

L’augment del comerç internacional entre països
permet el naixement de petits nous Estats
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0
20
40
60
80
100
120
140
160
1950 1960 1970 1980 1990
Nombre d’Estats
(exclosa Àfrica
subsahariana)
Evolució del nombre d’Estats i del grau d’obertura
comercial de l’economia
Font: “Trade, Growth and the Size of Countries”, Alberto Alesina, Enrico Spolaore, Romain Wacziarg
Comerç exterior
respecte PIB (promig
de 61 països)Nombre d’Estats
Comerç exterior
respecte PIB

Els Estats europeus que s’han independitzat recentment
han crescut més del doble que la mitjana de la Unió Europea
5,0
4,7
5,3 5,4
5,6
6,8
7,9
3,8
2
1,2 1,3
2,5
2
3,4
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Creixement del PIB
Països europeus independitzats
recentment
(Txèquia, Eslovàquia, Croàcia, Letònia,
Eslovènia, Estònia)
Promig dels països de la
Unió Europea
Font: Eurostat

http://www.swp-berlin.org/fileadmin/contents/products/research_papers/2012_RP01_lpt_prt.pdf
Dr. Kai-Olaf Lang is Head of the EU Integration
Research Division for SWP-Aktuell 50. August
2013
One might think about an inverse Cyprus
model, for example: The whole island is a
member of the EU, but the acquis is only
applied to a part of the territory; in the
case of secession, only the reduced-size
successor state would initially be a
member of the EU; but European law
would apply to the whole territory
El Govern alemany ja té preparat com mantenir Catalunya dins el sistema EU

El BCE podrà acceptar bons catalans com a contrapartida de manera immediata

La Moneda i els Bancs: la UE no vol paradisos fiscals
que distorsionin el model econòmic europeu
Reproduint els anàlisi de Jordi Gali :
“ L’acord monetari amb el Principat de Mònaco, que és una plaça financera
important que no pertany a la Unió Europea ni a la
zona euro, però que té l’euro com a única moneda oficial és,
malgrat les diferents circumstàncies, una referència útil.
A més de “beneir” l’ús de l’euro al Principat de Mònaco, la Unió Europea
garanteix als bancs allí establertes, l’accés als mecanismes de finançament del
Banc Central Europeu, així com a la infraestructura europea de pagaments
interbancaris i de liquidació de valors coneguda com a Target2.
A canvi d’aquestes facilitats financeres i creditícies, “Mònaco es compromet a
adoptar tota la legislació europea sobre regulació i supervisió bancària i de
lluita contra el blanqueig de diners”
Jordi Galí Garreta, director del Centre de Recerca en Economia Internacional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Després d'obtenir el seu doctorat en el MIT el 1989 sota la supervisió d'Olivier Blanchard, va ocupar càrrecs docents a
la Universitat de Columbia i la Universitat de Nova York

El sistema financer català tindrà accés al TARGET2 del BCE
El catedràtic de la Pompeu Fabra i conseller del Banc d’Espanya Guillem López
Casasnovas, reforça a Galí:
I es pregunta el professor López Casasnovas:
“Les entitats financeres amb seu a Catalunya podrien accedir a les injeccions de liquiditat
del Banc Central Europeu”?
I ell mateix respon:
G.L.Casasnovas “Catalunya fora de l’euro”, La Vanguardia, 16 d’octubre de 2013
“Si Catalunya tingués un Estat propi, les entitats de crèdit amb seu a Catalunya sí que podrien
continuar participant en el sistema TARGET2 de consolidació de transaccions financeres. N’hi
hauria prou que les nostres entitats financeres disposessin d’una sucursal o filial establerta a
qualsevol dels vint-i-vuit països membres de la Unió Europea o, fins i tot, de L’Espai Econòmic
Europeu”.
“sens dubte que sí, també gràcies a una sucursal o filial establerta -algunes ja en tenen- a
qualsevol Estat membre de la zona euro, sempre que continuessin complint els criteris generals
de selecció per ser reconegudes com a entitats de contrapartida.”

L’estat espanyol sense Catalunya pot reduir despesa innecessària o sumptuària i
compensar el permanent drenatge fiscal de Catalunya
Fonts: Ministerio de Hacienda. UpyD. Generalitat de Catalunya
34.000
16.500
35.000
0
10000
20000
30000
40000
50000
60000
70000
80000
Catalunya Espanya sense Catalunya
Dèficit fiscal
Duplicitats AAPP
centrals
Infraestructures

Una planificació europea amb els estats d’Espanya i Catalunya
afavorirà la eficiència econòmica de la UE
• Si Europa vol que el sud del continent sigui un motor econòmic ha de permetre la independència de Catalunya,
que té prou força per si mateixa, i ajudar en la reconstrucció del model industrial espanyol.
• Amb això el paper d‘Espanya, en un esforç planificat d'integració europea, pot consolidar-se com el pont
comercial entre Europa i Llatinoamèrica. Catalunya és una zona logística i industrial de primer ordre, que un
estat propi potenciarà amb un model econòmic de valor afegit més semblant al centre-nord europeu. Catalunya
faria de baula entre el comerç de l’economia del pacífic-xina i Europa i generaria altes sinèrgies amb Espanya
dins les especialitzacions i complementarietats de cada economia.

Catalunya té els elements que conformen una economia potent, condició obligatòria
per a poder repartir la riquesa generada entre tots els ciutadans
 Estructura econòmica diversificada
 Exportacions
 FDI
 Recerca
 Innovació i desenvolupament
 Indústria
 Formació
 Infraestructures
 Administracions públiques eficients i
àgils
Fonts: Potencial d’Estat, Joan Canadell. Catalunya: Estat propi, estat ric: Joan Canadell i Albert Macià
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
Nivell
tecnològic
alt total
Nivell
tecnològic
mitjà alt
total
Nivell
tecnològic
mitjà baix
total
Nivell
tecnològic
baix total
% Exportacions / PIB
1998 2012

COMPETÈNCIA EXCLUSIVA DEL ESTAT
ESPANYOL (CCAA)
QUE PODRIA LEGISLAR LA CATALUNYA INDEPENDENT PER MILLORAR LA
SEVA SITUACIÓ ECONÒMICA?
7.ª Legislación laboral;  Nou contracte de treball
 Llei concursal
 Estatut del treballador autònom
 Nova assegurança d'atur
10.ª Régimen aduanero y arancelario;
comercio exterior.
 Agencia Catalana d'Expansió Internacional
 “Produce of Catalunya”,“Made in Catalonia”: marca internacional de
qualitat
14.ª Hacienda general y Deuda del
Estado.
• Impost de Societats, IRPF
• Impost sobre el Valor Afegit, Impostos hidrocarburs
17.ª Legislación básica y régimen
económico de la Seguridad Social
 Reduir quotes a la Seguretat Social
 Crear el Fons de Reserva de Pensions Català
18.ª Las bases del régimen jurídico de
las Administraciones públicas y del
régimen estatutario de sus
funcionarios
 Estatut del Funcionari públic del S XXI
 Simplificar les relacions amb l’Administració, reduint tràmits, burocràcia
i costos.
 Digitalització de l'Administració
20.ª (…); puertos de interés general;
aeropuertos de interés general;
control del espacio aéreo..
 Quarta pista a l’aeroport del Prat
 Corredor portuari València-Barcelona-Marsella
21.ª Ferrocarriles y transportes
terrestres que transcurran por…
 Corredor del Mediterrani a Europa
 Millorar xarxa d’autovies

Governança: Catalunya és la Comunitat amb menor índex de corrupció:
5% casos per milió d’habitants, 2% import defraudat
Índex de corrupció per Comunitat Autònoma
(Casos per milió d’habitants) (1984-2013)
S’han identificat 534 casos de corrupció en el període 1984 – 2013.
L’estudi inclou només casos de corrupció política i urbanística:
31
24
19
17
16
13
12
12
12
11
10
10
9
9
8
7
7
6
5
Baleares
Ceuta
Galicia
Canarias
Andalucía
Cantabria
Melilla
Castilla - La Mancha
Región de Murcia
Aragón
Asturias
País Valencià
Castilla - León
Extremadura
Navarra
Comunidad de Madrid
Euskadi
La Rioja
Catalunya
Informe CCN La corrupció política a Espanya 1984-2013

1. PREU: Ser el més barat
2. DIFERENCIACIÓ: Fer-ho diferent
3. SEGMENTACIÓ: Explotar nínxols de mercat
Avantatges competitius de Catalunya,
quines de les 3 estratègies d’èxit tenim per competir al Món?
TURISME ESCOLES DE NEGOCISFARMAMODA - TÈXTIL AGROALIMENTARI
CREATIVITAT!

30
 16% de la població
 20% del PIB
 26% de les exportacions
 26% del FDI
 25% del turisme
 21% de la recaptació fiscal
 13,7% de la despesa pública i infraestructures
 9% de la despesa pública sense comptar la Seguretat
Social
* Fonts: INE, Idescat, Frontur. (Dades 2012)
L’avantatge competitiu de les nacions,
El Cas de Catalunya
Catalunya / Espanya

La Nova Revolució Econòmica: La Recerca
Catalunya pot competir a primera línia mundial als sectors econòmics de futur
Source: González- Sastre, IEC.
 L’European Research Council Grants ha donat dins el programa CERCA des del 2007,
el 52% de totes les ajudes de la UE a Espanya.
 La producció científica de Catalunya és superior a la mitjana internacional europea, i
comparable a la del Regne Unit.
 L’informe “Indicadores bibliométricos de la actividad científica de Cataluña (Scopus,
2003-2008)”, situa Catalunya com la comunitat autònoma amb més impacte científic

-4%
-3%
-2%
-1%
0%
1%
2%
3%
4%
2009 2010 2011
Cost Laboral Unitari. Taxa de variació interanual
Catalunya
Espanya
UE17
UE27
 Contribueixen essencialment al diferencial del 20% que hi ha entre el PIB per càpita espanyol i
el català.
 De manera sorprenent s’observa com la productivitat de les pimes tendeix a convergir amb la de
les grans empreses. El que ens demostra que mentre Espanya va créixer de manera extensiva
i demogràfica, Catalunya ho va fer a través de millores productives.
Font: D G.P.E. del D.E i F. de Cat. Enquesta Industrial
La productivitat industrial catalana és un 10,7% superior
a l'espanyola gràcies a les pimes

Les exportacions catalanes superen al 2014 els 60.217 M€
50.516
41.462
48.872
55.185
58.881 58.981 60.217
63.770
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
60.000
65.000
70.000
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
EXPORTACIONS CATALUNYA (M€)
Font: Idescat. Previsió 2015 basat en índex creixement acumulat al maig 2015.
25,1%
11,7% 11,0% 9,3%
Catalunya Madrid Andalusia País Basc
0
0,2
0,4 % sobre Total exportacions Espanya

L’indicador borsari INDEXCAT es revaloritza el 45%
des de l’inici del procés sobiranista
Font: Borsa de Barcelona. Informe del Cercle Català de Negocis
En termes interanuals, l’Indexcat ha aportat una rendibilitat de l’11,25% de mitjana en aquests últims quatre anys, mentre la
resta de borses espanyoles aporten pèrdues o guanys inapreciables des de 2010. Així, l’evolució de la borsa de Barcelona
és superior a la majoria de borses europees analitzades: FTSE100 anglès (+31%), CAC 40 francès (+23%) i SMI PRICE
suís (+29%). I només es veu superada significativament pel DAX alemany (+92%).

La inversió exterior no ha parat d’incrementar-se des del
inici del procés català a la independència

36
• Primer port del Mediterrani
• Primer port de creuers d’Europa i segon del món
• Aeroport amb potencial per actuar com un hub de connexions
internacionals
• Porta d’entrada a Europa

37
Catalunya: un estat innovador, competitiu i avançat socialment,
amb la fita dels 300.000 milions € PIB en els propers 10 anys

Catalunya es l’eix central de la 11a Megaregió mundial:
l’Eurosunbelt, amb un PIB de 1.000 milions de euros i 25 milions d’habitants
• Sigui quina sigui l’evolució politica de la UE,
el model europeu es basarà en potenciar les
zones d’alta eficiència econòmica com
Catalunya, que guanyaran un pes polític
considerable.
• Catalunya pertany a una Megaregió o unitat
econòmica (Eurosunbelt), juntament amb
València, Barcelona, Marsella i Lió com a
ciutats principals però amb un continu
de rerepaís o hinterland1 molt important.
• La Megaregió Eurosunbelt és l’onzena del
món en potència econòmica, amb un PIB de
1.000 milions de euros i 25 milions
d’habitants.
The Rise of the Mega Region. Richard Florida, oct 2007

Els indicadors de Catalunya son favorables per aconseguir un crèdit força bo, entre
AA i A+, en ser Estat
Catalunya presenta uns indicadors favorables per aconseguir un crèdit força alt.
Això implicarà una baixada del cost financer ofert a les empreses de +3 punts
Font: CCN: “La ratio del deute sobirà de Catalunya”. “Aproximació al risc sobirà d’un Estat català”. Joan Elias i Joan M. Mateu.

L’increment dels ingressos vindrà donat principalment per
la recaptació del 100% dels impostos...
Pressupost d’ingressos de la Generalitat
(milions d’euros)
2015 2016 2017 2018 2019 2020
MEUR MEUR MEUR MEUR MEUR MEUR
1. Impostos directes 8.766 21.775 22.166 23.200 24.328 25.773
1.a. IRPF 7.419 15.283 15.931 16.689 17.519 18.587
1.b. Societats 0 5.064 5.279 5.530 5.805 6.159
1.c. Successions i donacions 424 437 448 459 470 481
1.e. Altres directes 481 495 0 0 0 0
1.d Patrimoni 442 495 508 521 534 546
2. Seguretat Social 0 28.007 29.193 30.583 32.104 34.061
3. Impostos indirectes 9.382 16.791 17.545 18.435 19.413 20.682
2.a. IVA 5.762 11.881 12.401 13.011 13.679 14.540
2.b. Especials 1.980 3.496 3.615 3.753 3.903 4.094
2.c. Transmissions patrimonials i AJD 1.336 1.414 1.529 1.670 1.831 2.047
2 d. Impost hidrocarburs i transports 304 313 326 342 359 381
4. Taxes i altres ingressos no financers 2.555 2.632 2.700 2.768 2.834 2.899
5. Resta Transferències corrents 2.316 2.385 2.448 2.509 2.569 2.628
6. Ingressos patrimonials 710 731 750 769 788 806
7. Alienació d'inversions reals 251 259 265 272 278 285
8. Transferències de capital 822 847 869 890 912 933
9. Variació d'actius financers 928 956 981 1.005 1.029 1.053
10. Variació de passius financers (deute) 1.405 2.026 1852 1810 0 0
Total 27.135 76.408 78.769 82.241 84.256 89.120

...especialment dels impostos directes i indirectes
8.766
21.775 22.166 23.200 24.328 25.7739.382
16.791 17.545 18.435 19.413 20.682
0
28.007 29.193 30.583 32.104 34.061
1.405
2.026 1.852
1.810 0
0
7.582
7.809 8.013
8.213 8.410
8.603
2015 2016 2017 2018 2019 2020
Pressupost d’ingressos de la Generalitat
(milions d’euros)
27.136 76.408 78.769 82.241 84.256 89.120
Impostos directes
Impostos indirectes
Var. de passius financers
Resta de partides
Seguretat social

Pressupost de despeses de la Generalitat (milions d’euros)
2015 2016 2017 2018 2019 2020
MEUR MEUR MEUR MEUR MEUR MEUR
Presidència 415 415 415 415 415 415
Governació i Relacions Institucionals 240 240 240 240 240 240
Economia i Coneixement 1.086 1.086 1.086 1.086 1.086 1.086
Ensenyament 4.433 4.433 4.433 4.433 4.433 4.433
Salut 8.342 8.342 8.342 8.342 8.342 8.342
Interior 1.161 1.161 1.161 1.161 1.161 1.161
Territori i Sostenibilitat 1.619 1.619 1.619 1.619 1.619 1.619
Cultura 229 229 229 229 229 229
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 281 281 281 281 281 281
Benestar Social i Família 1.804 1.804 1.804 1.804 1.804 1.804
Empresa i Ocupació 653 653 653 653 653 653
Justícia 816 816 816 816 816 816
SUBTOTAL DEPARTAMENTS (base actual) 21.078 21.078 21.078 21.078 21.078 21.078
Despesa financera (Interessos i amortitzacions del deute) 1.713 4.289 4.289 4.289 4.962 9.298
Resta seccions no departamentals, fons de contingència i transvers 599 599 599 599 599 599
TOTAL 23.390 25.966 25.966 25.966 26.639 30.975
Participacio dels ens locals en els ingressos de l'Estat i altres... 3.745 3.745 3.745 3.745 3.745 3.745
Seguretat Social 25.088 26.220 27.410 27.410 27.410
Pensions 22.652 23.785 24.974 24.974 24.974
Estructures d'estat pendents 4.232 4.232 4.232 4.232 4.232
Pla Urgent infraestructures i actuacions caràcter econòmic 2.000 2.750 3.500 4.000 4.000
I+R+i 504 544 826 1.034 1.183
Despesa Catalunya solidària i social 8.610 8.893 8.774 9.039 9.063
Pla de xoc social (desnonaments, pobresa, 3e sector ...) 3.000 3.500 4.000 4.200 2.500
Atur 3.532 2.774 1.452 380 380
Justícia 125 157 213 295 517
Ensenyament 678 854 1.079 1.444 1.966
Salut 1.276 1.608 2.030 2.719 3.700
Inversions productives 4 CCAA més pobres Espanya 2.500 2.800 3.300 3.900 4.100
Pagament Net UE 1.509 1.573 1.648 1.730 1.835
Fons Reserva SegSoc 1.500 1.500 1.500 1.500 1.500
Altres despeses 754 546 1.340 1.028 1.077
Total 27.135 76.408 78.769 82.241 84.256 89.120

Catalunya podrà aplicar el seu propi model de creixement,
invertint en la prosperitat dels ciutadans catalans
El pressupost de la Generalitat creix al ser independent, al primer any: 282%
El pressupost de la Generalitat creix al ser independent, en 4 anys: 311%
El pressupost destinat a despesa social creix, al primer any: 133%
El pressupost destinat a despesa social creix, en 4 anys: 156%
Les pensions de la seguretat social es poden pujar un 10% en dos anys 10%
El destinat a Salut i Ensenyament creix al primer any, un: 15,3%
El destinat a Salut i Ensenyament creix en 4 anys, un: 32,6%
El destinat a Infraestructures creix al primer any, un: 124%
El destinat a Infraestructures creix en 4 anys, un: 247%
Es crea un Fons Català per Inversions productives a zones deprimides de CCAA
ESP, gestionat via UE, el 1er any de (milions €): 2.500
i en 5 anys per un import total de (milions €): 16.600
Es crea un pla de xoc d'ajuda social de 4 anys, per import de (milions €): 14.700
Es crea un Fons de Reserva de la SegSoc, en 4 anys per import de (milions €): 6.000
Es disposa de les noves estructures d'estat, en 4 anys per import de (milions €): 16.928
Estalvi impostos en 4 anys dels actuals contribuents (-10%) per millora recaptació
fiscal de 10 punts amb la nova Hisenda Catalana (milions €): 16.159

Catalunya podrà aplicar el seu model de creixement, invertint en el benestar dels
ciutadans catalans i ajudant amb la UE a les CCAA espanyoles més necessitades
d’inversió productiva
1.619
3.619 4.369 5.119 5.619
0
4.232
4.232
4.232 4.232
0
2.500
2.800
3.300
3.900
0
3.763
3.619
4.488
4.258
1.086
1.590
1.630
1.912
2.120
2015 2016 2017 2018 2019
Economia i Coneixement,
I+R+i
Pagament UE, Fons Reserva
SegSoc i Fons contingències
Inversions Productives a 4
CCAA Espanya
Noves estructures d'Estat
Territori i Sostenibilitat, Pla
urgent Infraestructures
Algunes partides de despesa de la Generalitat
(milions d’euros)

L’Estat Català podrà reduir la càrrega impositiva als contribuents d’avui,
reduint l’economia submergida amb la nova Hisenda catalana
Estalvis impostos directes, indirectes i SegSoc a contribuents actuals
(milions d’euros)
18.148
66.573 68.905
72.218 75.846
0
666
2.733
5.622
7.138
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
80.000
2015 2016 2017 2018 2019
Total Impostos Directes, Indirectes i SegSoc
Disminució equivalent en impostos directes/indirectes/SegSoc als contribuients actuals

Les pensions no estan garantides a l’estat espanyol
• El model econòmic no garanteix les pensions, com assegurà recentment el
Governador del Banc de España.
• Catalunya sí que garanteix la sostenibilitat i millora de les seves pensions, degut a un
sistema econòmic competitiu i de valor afegit.
Projecció desaparició en 4 anys
“Fondo Reserva Seguridad Social”
http://www.elmundo.es/economia/2015/06/24/lhttp://www.ccncat.cat/news/el-ccn-adverteix-que-el-fons-de-reserva-de-la-seguretat-social-
espanyola-quedara-0-abans-dacabar-el-2017/

-0,8%
-0,3%
0,5% 0,8%
1,2%
1,5% 1,8% 1,8% 1,9% 1,6% 1,7% 1,9% 1,8%
1,3%
-0,6%
-1,1%
-2,2%
-1,7%
-0,7% -0,7% -0,7% -0,5%
0,0%
-0,8%
0,2% 0,1% 0,2% 0,3% 0,2%
-0,3%
-2,6%
-3,0%
-4,0%
-3,0%
-2,0%
-1,0%
0,0%
1,0%
2,0%
3,0%
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Catalunya Espanya sense Catalunya
• Entre 1995 i 2010 Catalunya havia acumulat un superàvit de 24.774 milions
d’euros (0,9% del PIB) mentre que la resta d’Espanya havia acumulat un dèficit de
88.332 milions d’euros (-0,8% del PIB).
• Inclús en els moments de màxima recessió el dèficit de Catalunya ha sigut 3
cops inferior al de la resta del estat.
Saldo Seguretat Social com a % del PIB
Font: “Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009”.
Dept. d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya. Març de 2012
La Seguretat Social Catalana ha estat finançant
la sostenibilitat del sistema estatal

16%
29%
84%
71%
POBLACIÓ APORTACIÓ AL FONS DE
RESERVA ESTATAL
Aportació catalana al fons de reserva
de la Seg. Social
¿Es millor dependre de l’estat espanyol per les prestacions
de la Seguretat Social?
• Catalunya ha estat finançant la Seguretat Social del conjunt de l’Estat, de
manera que pot fer front a una Seguretat Social pròpia.
• Catalunya del 1995 al 2010 amb un 16% de la població de l’Estat, aportà el 29% del
fons de reserva estatal de la Seguretat Social.
• D’altra banda, el fons de reserva estatal està sent buidat a enorme velocitat lo que
posa en risc el manteniment del poder adquisitiu de les pensions dins l’estat
espanyol.
66.400
48.772
39.520
29.487
MARÇ 2012 JULIOL 2014 JULIOL 2015 DIC 2016
Buidament del
“Fondo Reserva Seguridad Social”
- 55,6%
Previsió 2016 basat en extraccions per pagar les pagues extres 2015 i “Presupuestos generales del Estado 2016”

¿Catalunya pot assegurar el pagament de les pensions?
El sistema de pensions estatal es de repartiment, depèn directament de les
cotitzacions que empreses i treballadors cotitzen cada mes i que permet pagar al
mateix temps les pensions, ILTs o invalideses. Es paga cada mes amb el que es cotitza
cada mes.
• A Catalunya hi ha un 16% menys atur (20,05%) que a la resta del estat (23,78%)
• A Catalunya el salari mitjà anual és de 24.499 euros, un 7,5% més, mentre que a
Espanya és de 22,790 euros.
• A Catalunya el nombre de treballadors ocupats per pensionista és de 2,54. Un 2,4%
més que a Espanya, on hi ha 2,48 treballadors per pensionista
Tots aquests factors asseguren la solvència del sistema de la Seguretat Social
català en un estat independent al ser una economia més potent, amb menys atur,
sous més alts i demografia més avantatjosa.
Font: Idescat I trimestre 2015. INE 2011 pels sous mitjos i ratis pensionista/empleat

La capacitat de pagament de les pensions per part de Catalunya és un 21,01%
superior a la del estat espanyol
.
Comparant les dues economies i per una determinada Capacitat de Pagament de la
Seguretat Social de l’estat espanyol (suposem valor 100), Catalunya, per l’efecte
acumulatiu de menys atur, més sou mig i més empleats per pensionista té una capacitat
de pagament superior en un 21% a la del estat espanyol.
Les pensions de la seguretat social catalana es poden pujar un 10% en dos anys.
100 110 118,25 121,09
0
50
100
150
Base Espanya sense
Catalunya
Atur -16% +7,5% Salari mig +2,4% rati
empleat/pensionista
Capacitat de pagament relativa SegSoc Catalunya/Espanya
Font: Idescat II trimestre 2014. INE 2011 pels sous mitjos i ratis pensionista/empleat

CONCLUSIONS
La capacitat de pagament de les pensions per part de Catalunya és un 21,01%
superior a la del estat espanyol.
Perspectives a curt termini:
• Plena ocupació
• Renda per càpita de les més altes a Europa
• Organització pública i governança eficient
• Capacitat de millorar i pujar el pressupost per les pensions (la paga de la
independència)
• Establiment del Fons de Reserva de la Seguretat Social Catalana

“El major perill per a la majoria de nosaltres no és que el nostre
objectiu sigui massa alt i que no hi arribem,
però que sigui massa baix i que l’aconseguim”
Miquel Àngel

Xerrades pensions i atur nou estat

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to Xerrades pensions i atur nou estat

Similar to Xerrades pensions i atur nou estat (20)

More from Albert Macià Vivó

More from Albert Macià Vivó (13)

Xerrades pensions i atur nou estat