• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Agulla 75
 

Agulla 75

on

  • 588 views

 

Statistics

Views

Total Views
588
Views on SlideShare
588
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Agulla 75 Agulla 75 Document Transcript

    • L’ A G U L L A Juny 2011 - Any XVI - Número 75 Polítics i banquersHan passat moltes coses, en aquests darrers mesos. La vida econòmica, social ipolítica ha patit tota mena de sacsejades, i darrerament, al voltant de les eleccionsmunicipals, sembla que s’hagin concentrat totes les contradiccions. Com a símbolnomés cal veure, per una banda, les acampades dels indignats; i per l’altra, la mareaimparable de la dreta que ho ha escombrat tot.Les acampades dels indignats, independentment de cap on derivin i quin futurtinguin, resulten profundament simptomàtiques. Perquè, aquí al darrere, no hi haen general cap programa maximalista, cap voluntat de capgirar la societat. Hi hacoses tan assenyades com la que explicava els primers dies un dels acampats a latelevisió: “Només que s’aconseguís implantar la taxa Tobin –l’impost que aquesteconomista nord-americà proposava per als moviments de capitals–, quin gran avançseria!”. I és que el que els indignats demanen és, simplement, una democràcia quesigui democràcia. És a dir, que el govern del món no estigui en mans d’això que aras’anomena els mercats, sinó que siguin els representants del poble els qui dirigeixinla vida col·lectiva, al servei del conjunt de la col·lectivitat i en connexió directa ambaquesta col·lectivitat.“Ni polítics ni banquers”, han dit els indignats. Perquè els banquers –i tots els quies poden englobar darrere aquest nom– són els qui fan el que volen amb nosaltres,i els polítics, mentrestant, no es veu que facin res per frenar aquesta dictadura i perafavorir l’interès de la majoria.Necessitem que els polítics d’esquerres tornin a actuar políticament. Que ofereixinplantejaments conjunts i amb visió de globalitat perquè el que primi sigui el bé de totsi no els interessos dels rics, i que ho facin de manera que el conjunt de la ciutadaniase senti realment representada en la seva actuació. I ho necessitem de pressa, abansque desapareguin les il·lusions i les esperances i les nostres societats es deixin abduirdefinitivament per les crides del populisme i de la insolidaritat.Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
    • L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar Any XVI. Número 75 03 La força de la indignació. E. Mir juny 2011 04 La tisorada és interessada. M. Andreu Periodicitat: 5 números l’any. 05 Eleccions municipals? J. Lligadas Subscripció anual: 10 € 06 Fandema-Solidança. J. M. Fisa Grup promotor: 07 Salt: compromís per la interculturalitat. F. Mussoll Jaume Botey Joaquim M. Cervera LA PALMERA I LA FONT Salva Clarós Kitty Guirao 09 Des del Brasil. A.Belloso Maria-Josep Hernàndez 08 Retrobament amb la JOBAC. S. Clarós Tere Jorge Josep Lligadas Josep Pascual El debat de l’Agulla Mercè Solé 11 Refundació de l’esquerra. Q. Cervera Coordinació: a peu Josep Lligadas Compaginació: 12 La Sauva Negra. J. Pascual Mercè Solé Dibuixos: amb entitat (i experiència) Montserrat Cabo 13 Viladecans Punt de Trobada. M. Solé Capçalera: Mercè Gallifa 14 Puntades Imprimeix: Multitext, S.L. 15 Per airejar el cervell D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 Les idees 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@gmail.com no ens Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) les podeu Bloc: www.catalunyareligio.cat/ blogs/la-puntada desallotjar! Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____ Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
    • Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... La força de la indignació Ezequiel MirHi ha qui té la indignació fàcil i en fa quasi un ofici.Només cal recordar els programes escombrariesde certs mitjans de comunicació o certs periodistespenells que s’indignen un dia per una cosa i,l’endemà, pel seu contrari. Tot sigui per vendreel seu paper o la seva imatge. Cap d’aquestsm’interessen. No és pas aquest tipus d’indignacióque vull tractar aquí. La indignació que m’importaés aquella que sentim en ser testimonis d’unainjustícia, que sacseja i indigna tot el nostre ésser,obligant-nos a actuar i a comprometre’ns. Una recerca, des de la responsabilitat que ens confereixforça subterrània que ens situa al marge. És a dir, el fet de viure. És així que la indignació pot seren l’estret lloc de la incomoditat, del conflicte i de vista com una força que sorgeix de les entranyes dela lluita; en els espais de la societat on l’humiliat la terra. Una força tel·lúrica que sacseja i esquerdasofreix, crida o lluita, col·locant-nos al seu costat, la rutina quotidiana i ens col·loca al cor del combatsolidaris de la seva humiliació, dels seus sofriments, de la vida esdevinguda conscient i solidària. Ladel seu crit, del seu combat. protesta, la revolta, la insurrecció, en són possibles figures col·lectives. Hom n’observa el poder enSi la indignació és una emoció forta, aclaparadora, el món àrab. Les grans epifanies de la llibertattambé és un do. Hom no la tria. No ens pertany. Es sorgeixen d’ella.refereix sempre a un altre. Proper o llunyà. Coneguto desconegut. Mai a un mateix. Ens recorda així, en Tanmateix, com podem explicar la poca indignacióla nostra pròpia carn, la nostra comuna humanitat, en les nostres societats de consum i de l’espectacle?aquest vincle vital que ens uneix als altres. És com Serà que les persones s’han resignat i han oblidatsi aquest, sobtadament, amenacés de trencar-se la indignació? Viure sense indignació i viure en lasota l’efecte d’alguna cosa intolerable: acceptar resignació van sens dubte plegades. És igualmentpertànyer a un món dividit entre amos i esclaus, cert que la publicitat i l’entreteniment omnipresents,entre botxins i víctimes, entre justos i injustos, la influència del virtual i de la freda lògica delentre dominadors i oprimits, i avalar-lo feliçment mercat, així com el discurs dominant de la societattot repetint l’excusa de Caín, “que potser sóc el que vehicula sense relax el somni dels rics i delsguardià del meu germà?”. La indignació agullona poderosos, i la seva manera de veure el món desla consciència. La resignació, al contrari, l’ofega, la de l’òptica dels seus interessos i dels seus beneficisprotegeix dels altres, aixeca un mur d’indiferència –i els pobres com uns perdedors–, contribueixi de fatalitat. a immunitzar contra l’escàndol i la indignació. Com si el desarrelament del món, tan denunciatCom un do, la indignació arriba també per Simone Weil i tan ben comprès per Hannahinesperadament. Surt al nostre encontre. Aleshores Arendt, que caracteritza la nostra època obnubiladala humiliació, la injustícia, la violència sofertes pels pel progrés tècnic, debilités efectivament les arrelsaltres –els seus crits, els seus sofriments– esdevenen de la nostra condició humana.nostres. I l’única manera de desprendre-se’n, ésprestant la nostra veu, les nostres mans, el nostre Però la vida no és més forta que els grillons decor. Vet aquí el que la indignació ens exigeix, fins ferro o numèrics? La indignació persisteix, vibra ii tot si ens costa... Ofegar-la, esquivar-la és sempre es propaga encara en les lluites socials i polítiques.possible. Però aleshores, al preu de quina traïció? En les paraules i els gestos de tantes personesRenegar de si mateix, doblegar-se davant d’un que mantenen viva la flama de la dignitat i de lasenyor amenaçador i sotmetre’s a l’esclafit del fuet. solidaritat amb els humiliats de la terra.Consentir a la inhumanitat. Ezequiel Mir és coordinador TALC (Tallers d’Acollida Lingüística i Cultural) de Càritas Diocesana de GironaLa indignació ens eleva, ens fa créixer. Aquest doés una gràcia, ja que gratifica la vida, una vida eni per a la llibertat. La vida que s’obre des d’una 3
    • La tisorada és interessada Marc Andreu Segons Artur Mas, la majoria silenciosa que el 22 de maig va fer que CiU guanyés les eleccions municipals ha ratificat a les urnes la política de retallades socials promoguda pel Govern de la Generalitat. I segons José Luis Rodríguez Zapatero, és aquesta política de retallades en drets socials i laborals imposada fa un any pel Govern espanyol en ciutats i barris per fer sentir la que a Catalunya i Espanya, per resposta a una crisi econòmica seva veu en contra del sistema raons històriques, no arriba que va ser negada, primer, i polític i econòmic. És aviat per encara als mínims dels països menystinguda, després, la que aventurar en què cristal·litzarà europeus més desenvolupats no ha causat l’estrepitosa derrota el magma assembleari del és sinònim de dispendi públic. electoral dels socialistes. moviment dels indignats, nascut I ha de ser compatible amb Paradoxalment, Zapatero ja ha el 15 de maig, i per veure com plantejar polítiques serioses de deixat clar –en sintonia amb un s’articularà (o no) amb l’esquerra decreixement. Ara bé, tot això liberal nacionalista com Mas social, sindical i política que, apunta cap a un canvi radical de i amb el suport públic d’un a Barcelona, també va sortir sistema polític, social, econòmic socialdemòcrata històric com massivament al carrer contra les i fiscal, i això és precisament el Felipe González– que la política retallades, el 14 de maig. que no volen els mercats ni els de retallades ha de continuar per Però el que sí que deixa clar seus agents. Al capitalisme el que evitar el risc de fallida financera aquesta immensa minoria sorollosa li va bé són les retallades socials o bancarrota pública que té –i així ho han posat de manifest en imposades indiscriminadament enganxats països com Grècia, xerrades a la plaça de Catalunya per governs socialdemòcrates Portugal o Irlanda. Així ho imposa veus autoritzades com les de i liberals, tant se val. Perquè el diktat dels poders econòmics i l’economista Arcadi Oliveres i trenquen les xarxes de solidaritat dels lobbies polítics europeus i el sociòleg Quim Sempere– és i defensa col·lectiva i pública que internacionals (Angela Merkel, que la retallada de l’Estat del la classe obrera va anar guanyant Banc Central Europeu, Fons Benestar no és ineludible. Que se progressivament durant gairebé Monetari Internacional...) que li pot plantar cara sense que això dos segles de lluita. I perquè actuen al servei dels mercats. Un signifiqui anar més enllà (tot i que desregulen i desmantellen eufemisme, el dels mercats, molt convindria) d’una revolució que serveis públics susceptibles en boga per referir-se al capital es limiti a refundar el capitalisme, de ser privatitzats i esdevenir especulatiu i financer i, en tal i com va prometre Nicolas un negoci especulatiu més. En definitiva, al sistema capitalista, Sarkozy fa un parell d’anys. I, en definitiva, que les retallades versió neoliberal. tot cas, la immensa minoria també no són cap plaga divina, sinó comença a tenir clar que el que cal mesures interessades per Així doncs, no hi ha res a fer? plantejar-se seriosament no són afavorir uns quants (pocs) en La tisorada en drets socials i retallades socials, sinó polítiques detriment d’una majoria. El laborals va a missa, peti qui de decreixement en benefici de que cal, doncs, és que aquesta peti? No ho creu així la immensa la sostenibilitat, la solidaritat i majoria deixi de ser silenciosa (o minoria sorollosa de persones l’equitat social i mediambiental. silenciada) i prengui consciència indignades que, enfront de la de la indignació que ja expressa majoria silenciosa –un concepte Defensar i ampliar un Estat del una immensa minoria. franquista, per cert–, ha sortit Benestar (i una democràcia) al carrer a ocupar les places de Marc Andreu és periodista i historiador4
    • Eleccions municipals? Josep LligadasSe suposa que, a l’hora de valorar unes tot Espanya, continuant laeleccions municipals, el que tocaria fóra línia que es va iniciar en lesvalorar els problemes i necessitats que tenen eleccions al Parlament. Valels nostres ajuntaments i veure cap a quin tipus a dir que la campanya de lade solucions s’han inclinat els ciutadans. I. dreta política i mediàtica hajuntament amb això, veure quines deficiències sabut tocar tots els ressortsestructurals tenen també –la principal, la necessaris, però això sol nomanca de finaçament– i quines perspectives hauria estat suficient si elde solució s’albiren. socialisme mateix no haguésPerò resulta que la cosa no va per aquí. No mostrat tanta inconsistència.sembla que les eleccions tinguessin aquests temes I no sembla que estigui encom a centre d’interès. camí de recuperar-se. El socialisme hauria d’obrir moltes portes i finestres i fer entrar l’aire, perquè,Sí que és cert que, si un ciutadà interessat s’hi realment, no ens podem permetre que aquest partitesforçava, podia trobar els programes dels continuï en hores tan baixes.respectius partits, i veure com dins d’aquestsprogrames hi havia un bon nombre de propostes La solidesa convergent. Convergència i Unió,que diferenciaven clarament uns partits dels altres. malgrat les retallades, continua creixent iI l’examen d’aquestes diferències feia adonar que, reforçant-se. Sap vestir el seu conservadorismerealment, valia la pena pensar-s’ho bé a l’hora de amb vestidures d’interès del país i amb un bontriar. Per exemple, puc dir que a Viladecans les estil de “bona gent”, sense estridències, i alhorapropostes d’ICV-EUiA i les d’ERC estaven molt amb l’horitzó d’una Catalunya lliure però que ja hobé. serà quan ho pugui ser, sense que aquest horitzó li hagi de complicar la vida a ningú. Deu ser quePerò això només passava si el ciutadà hi estava Catalunya, majoritàriament, és així.realment interessat. Si no, si només es fixava,per exemple, en els cartells electorals, es podia L’amenaça del PP. Ens ve a sobre. A la restatrobar amb un conjunt d’eslògans perfectament d’Espanya en forma d’allau imparable, i aintercanviables entre uns i altres, que, de fet, només Catalunya creixent també cada cop més. I noméses distingien en el to més o menys continuista s’hi pot fer front si l’esquerra presenta propostesen els partits que tenien l’alcaldia i més o menys creïbles, si aquestes propostes es vehiculen ambrupturista en els qui no la tenien. Servidor, que actuacions també creïbles, i si ens animem a lluitarla setmana abans de les eleccions vaig haver de seriosament la batalla dels valors.passar en cotxe pels municips de Viladecans, Sant El cul-de-sac independentista. L’independentismeBoi, Cornellà i Sant Joan Despí, vaig estat temptat català, plantejat com a prioritat política, diria jode copiar tots els eslògans que els diversos partits que té poc futur. A Catalunya hi ha un percentatgehavien inventat a cada localitat, i després mirar a més o menys destacable de gent a qui li agradariaveure si algú era capaç d’identificar a qui partit que Catalunya fos independent, però en l’estil decorresponia cada eslògan. Gosaria dir que era Convergència: sense fer-ne un objectiu prioritariimpossible d’encertar. ni complicar-se gaire la vida per aconseguir-ho.Poc municipals han estat, doncs, aquestes eleccions. I això, malgrat flamarades com la del 10 de juliolPerquè els partits no semblen haver trobat –no sé de l’any passat. En canvi, els partits o movimentssi buscat– la manera de crear debat de propostes i que posen la independència de Catalunya com aprojectes, i més encara per un altre fet més greu: principal prioritat, estan subjectes a tal quantitat deperquè, com que tot ho tenim globalitzat, la gent contradiccions que és molt dificil que aconsegueixintendeix a votar més amb criteris de política general l’estabilitat necessària per crear un projecte sòlid ique no pas pensant en què convé al seu municipi. permanent.El cas és que, de tot plegat, en poden sortir, per El bons rèdits de la xenofòbia. L’ascens de PxC ésexemple, aquestes constatacions: molt preocupant. Però no sé si no ho és més encaraL’ensorrament socialista. És, sens dubte, el fet més la utilització –més o menys descarada– de l’arma de la xenofòbia per part de partits suposadamentrellevant d’aquestes eleccions. Una enfonsada ambdimensions de cataclisme, tant a Catalunya com a més respectables. És una realitat que hi ha un bon 5
    • nombre de gent que se sent incòmoda davant el fet tants esforços com sigui possible a les tasques de la immigració. Davant d’això, una resposta és d’explicació, de pedagogia, de lluita pels valors. donar-los peixet i afavorir la reticència envers els Que no és fàcil, però que és, crec, l’única resposta immigrants. I una altra resposta és, en canvi, mirar coherent tant per part de l’esquerra com per part, de solucionar les causes d’aquesta incomoditat en també, dels cristians. allò que es pugui, treballar per una millor qualitat I, finalment, la constatació més complicada: de vida per a autòctons i nouvinguts sobretot en l’abstenció. El problema és molt seriós. Però això els llocs on hi pugui haver més conflicte, promoure seria ja tot un altre article. oportunitats de trobada mútua, i dedicar Josep Lligadas és escriptor Fandema-Solidança Josep M. Fisa Havíem dit en el número propis productes fets amb roba anterior de L’Agulla (“Àfrica africana. A més, com altres encara existeix”) que un ferry cooperatives sostingudes per ens traslladava des de la part projectes missioners que fa anys del Senegal a Gàmbia, just a que funcionen, s’estan elaborant la capital, Banjul. Gàmbia era artesanies en roba que més tard colònia anglesa i passem del seran venudes en les nostres francés a l’anglès d’una vora botigues del Nord. És el que fa a l’altra del riu. Una mateixa Akh Ben al Senegal. regió, dos estats, dues identitats En la visita que hi hem fet hem polítiques fruit de les transaccions aprofitat per posar en marxa europees. Uns mateixos pobles i un petit projecte de reg gota a una mateixa cultura. Africa. gota. Encara que els pous donen Des de fa dos anys, Solidança ha aigua abundant és important emprès un projecte d’intercanvi transmetre la cultura de l’estalvi. i cooperació amb un equip de Molt més si tenim en compte dones de Tujerenk que volen que l’energia elèctrica està sortir de la seva situació de produïda totalment amb plaques dependència. Aprendre a fotovoltaiques que fan anar tant cosir, a llegir i a escriure és un el motor d’extracció de l’aigua pas molt important de cara immediatament el comentari com els ordinadors o la màquina a poder guanyar uns diners negatiu que això malmet la seva de cosir. Començar un projecte complementaris per a l’economia pròpia indústria i els teixits amb energies renovables i netes i per a l’autosuficiència familiar. tradicionals... Cal dir, aleshores, és millor que crear dependències En la parcel·la cedida a Solidança, que des de fa molts anys la respecte a les energies fòssils de 5.000 metres quadrats, a la roba del Nord hi arriba de cada vegada més cares i més ciutat de Tujerenk, no gaire lluny totes passades i la competència, escasses. Un motor de gasoil que de la capital, s’ha pogut construir actualment, només és dels molia blat ha quedat inutilitzat una petita nau amb sostre de intermediaris i ara també de tots molt de temps justament per palla i encavallats de fusta, per els productes xinesos. De molt aquest fet: no era sostenible. tal d’emmagatzemar la roba que mala qualitat, per cert. D’altra banda el projecte és de periòdicament s’envia des d’aquí llarg abast. L’equip de set dones a Barcelona, en contenidor de 40 Fandema, la contrapart, fa un doble servei. D’una banda tanca inicials s’ha ampliat a gairebé peus. Allà es descarrega al port quaranta perquè ha funcionat i es ven a la menuda, en petits el cercle de la roba recollida aquí perquè arriba allà, sense la propaganda boca-orella. mercats, d’acord amb els seus Fandema vol dir, més o menys, propis codis comercials. intermediaris. El benefici es reinverteix en el projecte. ajuda’t a tu mateix. I no solament Quan informem a casa nostra hi aprens i t’hi relaciones sinó6 de l’enviament a l’Africa de roba de segona mà, sorgeix De l’altra, ensenya a produir –o ajuda a produir– els seus que pots ajudar a d’altres i et pots preparar per muntar el teu petit
    • comerç. Pots revendre roba en els mercats.Pots aprendre a cultivar hortalisses. Uns joveshan après a construir la nau de què hem parlat, Salt:i a fer-hi la instal·lació elèctrica... Així hancomençat un projecte empresarial. A partird’ara es volen fer alguns cursos d’instal·lació Compromís per la interculturalitatfotovoltaica i de reg.La Sílvia i el Malang, que són els líders delprojecte, estan creant una xarxa de relacionsimpressionant. A través de l’Agència de Terres Fèlix MussollLlunyanes, faciliten el coneixement turísticde la regió i proposen un estil d’apropamenta l’Àfrica des de la seva gent i donant suportals seus projectes. És el que podem anomenarturisme solidari. Ara, alguns dels visitantss’han ofert a col·laborar en el projecte Fandema,des del coneixement directe del que s’hi fa idel que s’hi pot fer. Tot a través de la relaciópersonal i de les necessitats que manifestenells mateixos i que esperen resposta.El projecte Fandema-Solidança és un projectepetit i modest, però té la gràcia d’estar basat Salt és un poble amb més de 30.000 habitants. Unen la relació, en el compartir petits somnis, poble tradicionalment tèxtil, ara amb les fàbriquespetites millores de la vida quotidiana. Establir tancades, molt d’atur i sense perspectives de feina.una relació absolutament de tu a tu, sense L’associacionisme i el voluntariat és molt gran: méspretensions, i partint del que hi ha, d’acord d’un centenar d’entitats socials, culturals i esportives.amb el que ells diuen i comparteixen. Dues parròquies. Hi ha un 43% d’immigració, queSi la Sílvia i el Malang, ells mateixos, prové de països molt diversos. Fins a les eleccionsja expressen aquest “maridatge” entre l’ajuntament era socialista, ara és de CiU.Catalunya i Gàmbia, Fandema-Solidança Des de les parròquies, que fan un treball conjuntat,–amb la Irena, com a primera cooperant del des de Càritas Salt, amb un centenar de voluntaris,projecte– és la síntesi d’un projecte social que des de la Taula de Diàleg Interreligiós, amb totsaquí dóna feina als qui podrien estar exclosos els responsables i líders religiosos, des dels Serveisd’oportunitats laborals i allà obre una nova Socials municipals, des de les escoles i instituts i desporta a dones que no podien somniar un de pràcticament totes les associacions i entitats, hicanvi positiu en el seu rol domèstic i en la seva ha una voluntat molt clara i manifesta: apostem peleconomia familiar. De projectes així, jo en dic progrés en la bona convivència amb els nouvinguts,“cooperació homeopàtica”, és a dir, aquella pensin com pensin. L’acolliment, el respecte i lacooperació petita que pot canviar alguna cosa defensa de la interculturalitat són valors cabdals. Elsdel funcionament global. En això estem. nouvinguts formen part del nostre poble, amb elsI això no és tot. Vam poder fer una bona incursió mateixos drets i deures que els saltencs de sempre. Jaa la regió de Kassamance, a dins del Senegal, no hi ha marxa enrere, s’imposa la convivència en launa regió massa lluny de la capital, Dakar, i diversitat. Cal anar mentalitzant progressivament elsmassa cobejada per la seva riquesa de recursos ciutadans que encara no ho tenen clar.naturals i, sembla, de recursos d’or negre, mai Evidentment, no tothom ho té clar i assumit. Lamillor dit. Encara s’hi respecten els grans convivència amb algunes persones immigrades, ambarbres, molts dels quals són sagrats i perviuen la diversitat de cultures, amb la manca de feina i ambtradicions animistes amb perfecte convivència la pobresa que va en augment, porta problemes. Unamb el cristianisme i l’islam. Poder acabar exemple recurrent, però real, és el dels veïns d’escalauna visita fent una pregària benedicció com la que han de pagar pels immigrants que no ho podencosa més natural i ecumènica és un goig que fer perquè amb prou feines poden sobreviure.agraeixes. Africa et pot tornar amb escreixel que tu li dónes. La llàstima és que durant Fent una mica d’història, el conflicte de finals de febrersegles només s’hi ha anat per explotar-la. del 2010, difós i agreujat per la pressió mediàtica, neix Josep M. Fisa és capellà d’una sèrie de robatoris i la sensació d’inseguretat per part d’alguns comerços i particulars, que, en un 7
    • ple municipal, es queixen i creen aldarulls per els coneixia, els va perseguir. Un dels nois es va fer sentir les seves reivindicacions de més escapar, l’altre va pujar fins al cinquè pis i, quan seguretat. Algú acusa d’alguns robatoris volia baixar pel pati interior per escapar-se dels a immigrants. Els marroquins municipals, va caure. El van traslladar a la UVI de se senten ofesos i manifesten l’hospital. Pocs dies després va córrer el rumor públicament el seu desacord. Els que ja era mort. Una bona colla de companys es mitjans de comunicació extremen van manifestar davant de la policia municipal les posicions. cridant: “assassins” i van Les dues parròquies, Sant Cugat cremar contenidors. i Sant Jaume, es reuneixen i es L’endemà, la nit del parla de la situació, juntament amb dissabte, dia 15, la situació Càritas Salt fan costat als immigrants es va agreujar: cinc cotxes més desafavorits i a l’Ajuntament, que i set motos cremats, parets manifesta el compromís de trobar- emmascarades i una gran hi solució proposant més atenció sensació d’indefensió, tot i als immigrants i més seguretat la gran quantitat de mossos ciutadana, però que no disposa d’esquadra repartits pel de recursos suficients. Les poble. dues parròquies fan públic Les associacions de veïns i el comunicat “Treballem pel les entitats convoquen una respecte, el diàleg i la convivència”, manifestació silenciosa pel que sintetitza el valor fonamental dissabte 22 de gener. Tot i no de la convivència i la defensa dels més desprotegits, veure-ho clar, ja que pot complicar el clima de i al qual se li dóna la més àmplia difusió, per crispació i poden venir grups radicals contra els contrarestar el clima de crispació i d’incertesa: “A immigrants. Aquella setmana va ser de molta partir dels fets conflictius d’aquests darrers dies en el tensió. El noi va morir. Hi va haver moltes reunions. nostre poble, dels quals s’han fet ressò els mitjans de Finalment es consensua el manifest que es llegeix al comunicació, les dues parròquies de Salt reiterem la final i el lema de la manifestació silenciosa: “Volem nostra voluntat de treballar pel respecte, el diàleg i la viure a Salt en pau i bé”. A la manifestació hi van bona convivència entre els veïns, com ho fem des de la participar més de 3.000 persones, moltes d’elles Taula pel Diàleg Interreligiós de Salt. La seguretat és immigrants, colze amb colze amb els saltencs de un dret, com és un dret tenir un treball digne i ho és sempre. Va ser una lliçó de civisme i de voluntat de poder posar cada dia un plat a taula. Més que prendre convivència, de respecte i de voler avançar junts. partit, es tracta de fer costat a les persones més febles En les darreres eleccions hi ha hagut uns resultats i desprotegides. La solució dels conflictes no es troba preocupants: tres regidors de PxC. Això vol dir en els enfrontaments, sinó en el respecte i el diàleg, que al darrere hi ha un nombre considerable de que asseguren una bona convivència. Recordem, en tot persones que els fan confiança. Cal desemmascarar moment, l’anomenada Regla d’Or evangèlica, vàlida per la demagògia de fer creure que hi ha ciutadans a tothom: “Feu als altres tot allò que voldríeu que ells us de primera i de segona: uns amb més drets que fessin a vosaltres”. altres. L’Ajuntament dialoga amb totes les parts, amb La comunitat cristiana i les persones i grups més el compromís, com s’ha dit, de més atenció als compromesos de Salt ens reiterem en el compromís immigrants i més seguretat ciutadana. A les per la interculturalitat. Els nostres veïns immigrants nostres parròquies, la relació amb els immigrants són treballadors, molts d’ells sense feina. Viuen en és un dels punts prioritaris dels objectius i extrema pobresa. Són els que més necessiten el del treball pastoral. Des del març, el clima de nostre suport. Volem afavorir l’intercanvi de convivència és cada vegada millor i cultures. En definitiva, apostem per la la situació cívica s’estabilitza convivència a Salt, costi completament. el que costi. Un altre fet més recent va Fèlix Mussoll i portar a la tensa situació Segura és rector viscuda el passat mes de la parròquia de de gener a Salt, que va Sant Cugat de Salt i començar amb el robatori Delegat de Pastoral Obrera de Girona. d’una moto per part de8 dos nois marroquins. La policia municipal, que ja
    • La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Des del Brasil Àngel BellosoAmics de L’Agulla, fa temps que elmeu germà Marcel·lí em guardatots els números de la revista i elsllegeixo amb interès. Ell m’ha ditque ja és hora que digués algunacosa als amics lectors que, comjo, gaudeixen d’uns escrits quem’agraden i segueixo des de tanlluny, Brasil.Bé doncs, em dic Àngel Belloso, soccapellà i fa quaranta anys que estica Brasil, pertanyo i estic incardinata la diòcesi de Barcelona. També,continuo pertanyent a l’IEME(Institut Espanyol de MissionsEstrangeres).Fa anys, quan vaig començar L’àpat de Nadal de l’any passat. Els sacerdots van d’invitats (extrem inferiorals barris de Sabadell, vaig dret) entre les famílies de la parròquia.adquirir una bona experiènciad’apostolat i molts bons recordsde treball en equip amb altres ser torturats i perseguits. En certa por en aquest momentcapellans. Però la major part una ocasió van haver d’estar eclesial, sentim una Església mésde la meva activitat ha estat en amagats a diferents vivendes propera a Jesús de Natzaret.terres brasileres, especialment d’uns professors que també Es per això que les coses queen les faveles de les perifèries feien oposició al règim. Arns, expresseu a L’Agulla són unde Sâo Paulo i Santo Andrés on Casaldàliga, Luciano... vaig bon refresc i espero que emem trobo actualment. Si, bé, va participar amb ells en la denúncia vagi arribant. També puc seguirhaver-hi un parèntesi de dos pública a les CEBS. Totes els moments que es viuenanys que vaig ser a Cuba. aquestes coses en van confirmar a Catalunya. He de dir-vos em la meva posició d’acord amb que també m’envien diversesLa meva vocació missionera l’Església dels pobres, vaig tornarva néixer de diversos factors, publicacions d’allà, encara que a rellegir la Bíblia amb ulls dels no recullen el pensament generalla família, els grups de JOC de pobres (Carlos Mestres).Sabadell, l’HOAC i del meu de les bases.germà gran i predecessor, que En la primera parròquia, vam Ja fa quaranta anys que estic ens’havia fet missioner seglar i va fer un treball intens per crear aquestes terres de Brasil, comestar entre els indis natius del guarderies, perquè així les mares us he dit al principi. Estic vivintChami a la jungla colombiana. Ell, poguessin anar a la feina a les les noves línies polítiques (Lulaamb les seves cartes, m’animava, fàbriques, un altre treball va ser i Dilma Rousseff), hi ha haguti jo em feia constantment la amb grups d’adolescents que una significativa millora enfrontpregunta: “Si ell ho està fent, ateníem a mitja jornada. de les grans desigualtats i gransper què jo no?”. Actualment estic treballant injustícies socials que encaraLes meves experiències inicials juntament amb un company estan presents. Ara tinc 67 anysva ser com sacerdot obrer a en un barri on hi ha de tot, i em queda molta feina per fer.Sâo Paulo (ja ho havia estat a cases de classe mitjana i també Una abraçada i endavant ambSabadell). Van ser moments faveles, una difícil combinació. L’Agulla.difícils, imperava, per aquells Ens anima les línies marcades Angel Belloso és capellà missioner aanys, una forta dictaduramilitar, alguns companys van pel document “Aparecida”, al mateig temps sentim un fre i Brasil 9
    • Retrobament amb la Jobac Salvador Clarós A començament dels anys 70, i en El Moviment va calar les xarxes en el ple temporal de canvis de tot ordre, llavors anomenat cinturó industrial de aparegué la Jobac. Al principi era Barcelona, convidant alguns milers de una coordinació de grups de joves joves a ser protagonistes mitjançat de barris de la perifèria de Barcelona l’acció organitzada en els seus que compartien la revisió de vida pobles i barris. Una experiència com a mètode per a créixer en la que sens dubte ha deixat petjada. fe i en el compromís amb altres Això és el que vol explicar joves i amb la classe treballadora. ara La Jobac (1974-1992), Un bagatge lleuger i obert en desencís i utopia de la joventut consonància amb l’indecís moment a Catalunya. El llibre, escrit per que es vivia a Catalunya i al món. Els la historiadora Montserrat Sintes i grups van fer-se Moviment i confluirien Bou, que es presenta al públic el 16 de juny, amb la JOC uns vint anys després, en un procés explica la història de la Jobac en el context de que pretenia reconstruir la pastoral de moviments l’època a partir d’entrevistes amb antics militants i de joves sense renunciar a l’esperit fundacional de consiliaris, i de la documentació arxivada a l’Arxiu Joseph Cardijn. Nacional de Catalunya. A Barcelona i a Catalunya es va viure una crisi La presentació de la història de la Jobac és una d’àmbit global que va fer tancar fàbriques. Apareixia oportunitat per a un retrobament històric entre amb força un atur que colpejava principalment els els que hi militaren. Què se n’ha fet de tots joves. Altrament, les creixents possibilitats per a aquells militants?, recordant aquelles estrofes accedir a la formació universitària i una emergent de l’entranyable Pete Seeger: “Què se n’ha fet cultura del lleure anirien configurant canvis d’aquelles flors?”. Doncs la resposta el 16 d’octubre profunds en els mecanismes de socialització del als Salesians de Rocafort a Barcelona en una gran joves. La Jobac es deixava modelar pels avatars trobada que servirà per presentar el llibre i perquè de l’època, amb l’única obsessió de trobar els aquells nois i noies dels anys 70 i 80 comparteixin instruments idonis per a educar els joves en la fe ara amb perspectiva històrica les seves flors, les compromesa i rellançar la JOC, el referent històric que han nascut i les que s’han marcit. I les que en el que s’havien fixat els joves consiliaris que naixeran... impulsaren la Jobac. Salvador Clarós és sindicalista Per a unes comunitats socialment atentes El 4 d’abril el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, va presentar la “Guia per a unes parròquies i comunitats socialment atentes”, que ha preparat l’Equip de Pastoral P  Obrera del Bisbat. Ho va fer en el marc de les Jornades Quaresmals de l’arxiprestat  de Piera i Capellades. Conté orientaciones pràctiques perquè parròquies, comunitats i   moviments puguin revisar la seva praxi pastoral; i proposa un seguit de suggeriments amb vista a donar respostes als problemes que la crisi actual està plantejant, sobretot Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat entre la classe treballadora, les capes mitges empobrides, el món rural, els immigrants i les dones. Lluitar contra la pobresa, l’exclusió social, defensar els més desafavorits, promoure la justícia i la vida digna és un deure essencial de la comunitat cristiana. L’Equip de la Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu es mostra particularment actiu. Així, a més de publicar regularment el butlletí titulat “Crit Solidari”, anuncia per al 26 de maig una altra taula rodona a Sant Vicenç dels Horts sobre els efectes de la crisi i les iniciatives per combatre-la o, si més no, amainar-ne els efectes. J.T.10 Publicat a la revista El Pregó, núm. 412 de 15 de maig del 2011
    • El debat de l’agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla Refundació de l’esquerra Quim Cervera Manuel Valls, alcalde d’Evry, pot ser un dels ecologista, feminista, pacifista, pel quart món, elegits per liderar el Partit pel tercer món, de joves, de dones... i tots aquells Socialista francès. M’ha moviments que podríem anomenar d´una “política caigut simpàtic en primer i cultura de la pau i de la solidaritat”, i així seguir lloc perquè és un barceloní configurant un moviment internacional per una i en segon lloc perquè nova globalització, basat en els valors de la justícia, es veu atrevit a renovar la llibertat, la pau i el pa, treball i cultura per a l’esquerra a Europa i obrir-li futur. tothom.Per a la nostra esquerra catalana plural seria molt 4. Una revisió de l’esquema assumit acríticamentconvenient, en vistes a la refundació de l’esquerra, per molta part de l’esquerra, de la divisió de lafer servir les seves propostes per plantejar-se: realitat social entre el que és públic i el que és1. Una reconsideració de la utopia socialista (“a privat. Penso que és un esquema caduc, que no cadascú segons el seu treball”) per tal que respon a la realitat molt més complexa. Més aviat impregni les seves polítiques i no es quedin produeix conflictes falsos i infecunds entre escola senzillament en una bona gestió del capitalisme, privada, escola pública, sanitat privada i sanitat reformant-lo, o evitant els seus efectes destructius pública... En la nostra societat a més del mercat en la dignitat de la majoria de la població, amb (sector privat...), Estat (sector públic), existeix la unes polítiques socials, que sovint esdevenen societat civil (entitats del tercer sector, empreses purament assistencialistes. Cal posar en qüestió d’economia social, entitats i ONG). O ens trobem de nou el mateix sistema capitalista. Per això cal amb un sector de l’esquerra, que segueix defensant una reflexió sobre les noves dimensions que el de paraula el sector públic però a la pràctica sistema ha adquirit (globalització, depredació, malpacta (fins i tot menysprea) amb el tercer sector augment de la pobresa, segregació d’un discurs perquè li solucioni aquells buits que l’Estat no pot ideològic justificador transmès a través de les grans omplir, i així li resol de forma més barata. O ens empreses de comunicació i en la xarxa...). Ens cal trobem amb una esquerra que segueix confiant doncs avançar vers el veritable “comunisme” (“ a de manera ingènua en l’Estat, que el percep quasi cadascú segons les seves necessitats”) en el segle com omnipotent. Caldria que l’esquerra propiciés XXI. Ens cal molta imaginació i elaborar discurs un nou pacte entre societat civil, estat i mercat. utòpic i estratègic que expressi els desigs del poble 5. L’esquerra, a vegades, sembla que tingui por del i l’aglutini. desenvolupament de la democràcia. No acaba2. Una revisió autocrítica sobre el nacionalisme. de valorar la importància que tindria que els Certs grups de l’esquerra política encara el veuen estrangers votessin, que s’elegissin els alcaldes massa unilateralment, com un moviment burgès i directament, que els partits presentessin llistes els costa descobrir la pluralitat del nacionalisme, obertes, o que d’una vegada aprovin una bona i per tant la seva vessant popular i obrera. Altres proposta de distribució del territori (llei de sectors de l’esquerra els costa relacionar la lluita vegueries suprimint les diputacions) i una llei nacional amb la lluita de classes i no prioritzar electoral... Alguns sectors encara són reticents en una o altra. Seria necessari retornar a les anàlisis fer consultes populars (sobre la independència, de Maurin i de Nin per recuperar la relació que o sobre temes de la vida quotidiana, ciutadana, hi ha entre la reconstrucció nacional i la superació laboral...). Convindria avançar en la democràcia del capitalisme per encaminar-nos vers un directa, aprofitant les possibilitats de les noves sistema més fraternal. Per això caldrà tenir en tecnologies. compte avui, els canvis socials, la globalització i la 6. Seria finalment molt positiu que l’esquerra canviés importància de els noves tecnologies i dels mitjans d’esquema mental en la seva tradicional anàlisi de comunicació. sobre el fet religiós. Però això pot ser motiu d’un3. Un treball d’aproximació entre el moviment obrer i sindical, els moviments ciutadans i els moviments altre article. Quim Cervera és capellà i sociòleg 11
    • A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu La Sauva Negra Josep Pascual Passejarem per la Sauva Negra, petit espai En record de l’Oleguer Bellavista, protegit declarat d’interès natural, que conté que em va fer conèixer aquest indret les restes d’una antiga fageda (el topònim està documentat ja el 1121). «És un espai representatiu del paisatge subhumit de l’altiplà del Moianès que acull una mostra significativa de la irradiació extrema d’unitats de vegetació extramediterrànies, destacant la presència relictual, i extremadament singular en aquest territori, de la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià.» (De la Declaració d’espai d’interès natural) Partim de Castellcir. La pista de terra surt arran del Local Social i l’escola bressol. És la que mena al Castell i a l’església de Sant Andreu. Baixem per Negra. Comencem a veure algun faig entre roures, uns revolts pronunciats. Deixem a l’esquerra un pi roig, blades, aurons i moixeres. Tirem endavant. parell de camins. La vista s’eixampla cap a la dreta De cop el bon camí sembla que es talli i un corriol i veiem Sant Andreu de Castellcir. Deixem un altre s’enfili per la dreta i un altre davalli per l’esquerra. camí a l’esquerra. Aquest que baixa ens porta a la font (sulfurosa?). Arribem a una cruïlla ampla. I ara sí, prenem el Raja poc i presideix una placeta amb un roure i un camí de l’esquerra, per damunt una gran llosa de grèvol al mig. pedra. De seguida veiem unes naus de granja i Ca Deixem la font a la nostra esquena i baixem per l’Antoja. Les voregem. Davant, enlairat, albirem l’obaga per un caminet cap al torrent. Primer baixa el castell de Popa. A l’esquena ens queda Sant poc, però aviat fem un revolt fort a la dreta i baixem Andreu. Avancem. Deixem un camí que trenca cap de valent per la fageda fins a trobar un camí ample. a la dreta, i al cap de molt poc, un altre. Aviat ens Fita. Si tiràvem cap a la dreta aniríem a Santa quedaran a la dreta, entre l’arbreda més enllà d’un Maria Savall. Nosaltres tirem cap a l’esquerra. El camp, les restes difícils de distingir d’una torre camí travessa la fageda i segueix el torrent. A poc de defensa (s. xi-xii), la Torrassa o la Torrota dels a poc la deixarem enrere. Passem una porta i se’ns Moros. uneix un camí per la dreta, a la confluència sembla No trigarem a deixar un camí a mà esquerra endevinar-se la resta d’un pou de glaç. El camí es (tornarem per aquest). Passem una tanca i fa menys ombrívol. Un parell de cops travessem travessem el torrent de la Sauva Negra. Pugem. el torrent, deixem enrere un mas enrunat. Passem S’obre la vista. El castell, davant, i a l’esquerra, els una tanca i aviat se’ns ajunta per l’esquerra el camí camps del Pla Fesoler. Continuem pujant. Passem que hem fet de pujada: de seguida som al pla de la una cadena i una porta. Som a l’altura del castell. Torrota. A partir d’aquí desfem el camí tirant cap a El mirem de tu a tu. Deixem un camí que trenca a Ca l’Antoja i Castellcir. la dreta. Arribem a un coll. Tirem recte endavant, passem una cadena i ja s’endevina la Casanova del Recomanem seguir el recorregut, i contextualitzar- Castell. lo dins el seu entorn, amb el mapa Cingles de Bertí d’Editorial Alpina. L’excursió, d’unes tres hores Just abans de la casa, deixem la pista i passem a i mitja a pas tranquil, és per a qualsevol època tocar d’una pilastra. Tirem pel camí (no gaire de l’any, però especialment recomanable a la evident al principi) que planejant voreja el turó primavera i a la tardor. La passejada que hem fet de sobre la casa. A l’esquerra, un camp. Al fons, potser us animarà, en altres ocasions, a arribar-vos a ponent, destaca la silueta del Montcau i de a l’església de Sant Andreu (s. xi), al castell de la Montserrat, i més a prop, la gran masia de la12 Talladella i la urbanització de La Penyora. Acabat el camp, ens anem endinsant a l’obaga de la Sauva Popa o de Castellcir (s. x-xi) o a les ruïnes de Santa Maria Savall (s. xi-xiii).
    • Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Viladecans Punt de Trobada Mercè SoléViladecans Punt de Trobada és una I un espai respectuós. En elspetita revista que vam començar darrers anys, sentim pedregarfa quatre anys a Viladecans. La i pedregar fort, en algunsiniciativa va sorgir d’un grup de mitjans de comunicació, tant depersones de diverses entitats i de la premsa escrita com de ràdio idiferents sensibilitats polítiques, televisió. En el millor dels casos,amb l’objectiu de facilitar un espai les coses es diuen pel broc gros,de comunicació i de reflexió sobre sovint de forma superficialla ciutat de Viladecans. Un espai i sense contrastar. Un petit iindependent del poder municipal, modest antídot és treure’ns defora dels circuïts comercials i sobre les consignes, intentaraccessible a la col·laboració de veure la complexitat de lestanta gent com fos possible. I amb coses, obrir els ulls i aprendrela voluntat d’esdevenir un servei a analitzar-les, a veure’n causesper a la difusió de l’activitat d’altres i conseqüències, a argumentarentitats. Una cosa semblant a propostes i a escoltar elsL’Agulla, que coneixeu bé, però en arguments del veí, aprendre aclau ciutadana. crear consens i a promoure laEl Punt de Trobada té una periodicitat mensual, es llibertat d’expressió, això sí, sense insultar ningú idistribueix per correu electrònic i arriba a unes signant allò que s’escriu. Fent allò que de vegades1.300 adreces. Compta amb un blog i amb la xarxa els polítics no saben fer: pedagogia. La llibertatdel Facebook. Funcionem de manera totalment d’expressió comporta corresponsabilitat.voluntària. Les poques despeses que tenim es Valorem l’aportació de la gent senzilla. No és unafinancen amb la quota dels membres del Consell de revista de savis ni de grans col·laboradors, ni deRedacció i hem acordat renunciar a subvencions. persones que pretenen tenir tota, l’absoluta raó oEl Punt de Trobada sorgeix en una ciutat on no hi ha la veritat, sinó una revista on qualsevol personapràcticament mitjans de comunicació locals, llevat pot col·laborar-hi. Cal treure tot el potenciald’un parell de publicacions de distribució gratuïta comunicatiu que portem dins.de caràcter mensual i del butlletí municipal, orientat I un espai on pugui fer-se visible allò que dea justificar l’actuació municipal i no pas a descriure vegades no es veu perquè no se’n parla, però quela vida i inquietuds dels ciutadans. Per això mateix existeix: les aportacions i experiències positivesés convenient expressar altres punts de vista. de persones i entitats, de Viladecans i de fora, elSobretot si ens creiem que això de la democràcia patiment d’alguna gent que viu a la marginalitatparteix del joc participatiu de cadascú de nosaltres. o que sol ser objecte de tots els tòpics negatius delViure la ciutat a fons és saber què volem i com ho món; els efectes “col·laterals” d’algunes mesuresvolem, i estar disposats a treballar per assolir-ho. socials i econòmiques a la nostra ciutat… La vidaAixò, sens dubte, contribueix a construir això que dels homes i dones treballadors, al món de laen diuen “cohesió social” i de què a Viladecans no pagesia, de la indústria o dels serveis en el nostreanem sobrats. cas, que no serem mai ni famosos ni triunfitos, peròÉs un espai crític, per una altra banda, perquè de que som a la base d’allò que és la nostra ciutat i quevegades el nostre sentit crític més aviat sembla tenim una massa desconeguda història col·lectiva.una perpètua reclamació d’atenció als meus, En resum, un espai per fer cultura, en el sentit mésúnics, immensos, individuals problemes. Sense autèntic de la paraula.contrapartides ni obligacions. El sentit críticcomporta també drets i deures, esperit col·lectiu, http://puntviladecans.blogspot.comprioritats clares, recerca d’alternatives i depropostes, i compromís per dur-les a terme. puntviladecans@gmail.com 13
    • Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades L ’AUSTERITAT COM A VALOR. Ara de l’Església a Espanya encarregat pel cardenal es torna a fer servir normalment la Vidal i Barraquer i que el mateix cardenal va fer paraula austeritat. Semblava proscrita, arribar a la Santa Seu, s’hi deia: “L’oficialitat probablement per un mal entès estat del del Catolicisme durant la monarquia ha benestar que no tenia en compte que perquè un impedit veure l’autèntica realitat: Espanya no sistema social sigui just ha de ser comptablement és realment el país catòlic que sembla”. ¿Com sostenible. O sia, que no ha de ser malbaratador. és possible, aleshores, que encara avui hi hagi Potser no està bé dir-ho, però a mi em reconforta una part tan important de la jeraquia catòlica veure que teníem raó els que sempre hem cregut que continuï reclamant que l’Estat actuï amb que l’orgia del benestar era un pecat social que criteris de protector dels desigs i plantejaments caldria redimir algun dia o altre. eclesiàstics? ¿Però que no veuen que això és la La mala premsa del mot tenia algun origen en la mort de l’Església catòlica? Josep Lligadas llunyana economia de postguerra viscuda pels D pares i els avis. Un temps que no havia de tornar, E S A P R O F I TAT S . És la sensació que i per tant un mot que no caldria recuperar. Si em produeix un fenomen que en Quim per cas es parlava eufemísticament d’ajustar el Cervera descriu molt bé en el seu llibre cinturó quan venien temps de vaques magres i Església mare-creu (Edicions Saragossa, calia una certa contenció temporal. Deixant clara Barcelona 2010). Cada cop veig els meus però la diferencia amb d’altres connotacions més voluntariosos amics capellans més escanyats afranciscanades o directament ermitanes, gens de temps i d’activitat: se’ls menja sobretot la de moda, que s’associaven al conservadorisme parròquia amb tot el que comporta: catequesi, catòlic. misses, casaments, bateigs, confirmacions, L’esquerra socialdemòcrata ha menystingut joves, grups parroquials, consells, esplais, i l’austeritat com a valor. Ha enfocat ingènuament la moviments, i tasques diocesanes... Han de disputa de plusvàlues i la redistribució de la riquesa fer tots els papers de l’auca. I el fet de ser sense denunciar el malbaratament. En poques consiliaris de moviments, per exemple, no paraules, hem cregut que la justícia consistia a els allibera de cap tasca parroquial. I els laics elevar el nivell de vida dels treballadors perquè tots i laiques de les parròquies es van fent grans, fóssim rics. Les desigualtats, que si bé s’atenuaren molts d’ells acumulen una bona experiència i amb el creixement de les classes mitjanes, es una bona formació... que no sol rendir gaire perpetuaren i s’incrementaren en relació a les per a la comunitat, perquè no se’ls encomanen classes marginals i sobretot a les poblacions de feines de responsabilitat. De vegades aquestes països poc desenvolupats, augmentat la injustícia tasques no es volen assumir prou, de vegades global. no se sap delegar. No sé ben bé què passa, La pobresa no té res a veure amb l’austeritat. Ser però és una llàstima. Em fa la sensació que auster vol dir voler viure amb menys, només amb estem desaprofitant una bona oportunitat, que allò que cal, i prou. Aquest valor tan evangèlic pot d’aquí uns anys ja no serà possible. La solució estar ara obrint els ulls a les esquerres gràcies a la diocesana sol passar per ordenar diaques lliçó de realisme de l’actual “crisi del deute” com permanents i la sensació és que així més aviat l’anomena l’economista Josep Oliver. Tenim un es vol descarregar els capellans d’algunes deute per retornar que comporta renúncies i obliga feines, i no tant potenciar el ministeri diaconal. a decréixer en l’estil de vida. Serà que l’Evangeli Perquè en els laics i laiques no s’hi confia gaire, sempre té alguna cosa a dir i una esperança per per no dir gens. I la gent jove més aviat tendeix oferir quan s’ensorren les ideologies. Salva Clarós a desenvolupar una teologia justificadora del paper “sagrat” del clergat, a gran distància de la gent, que sempre es veu com a contaminadora. És una realitat que em fa mal als ulls, sobretot quan E es parla tant de “noves evangelitzacions”. Qui SPANYA CATÒLICA. El cardenal Vives esperen que faci la feina? Mercè Solé i Tutó afirmava l’any 1906: “A Espanya la religió mor a poc a poc sota l’ombra de14 la protecció de l’Estat”. I el 1931, a l’inici de la república, en un informe sobre la situació
    • Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Poble Valencià i dos del PSOE. feministes d’aquí i de fora que Ara, de Compromís n’hi ha sis, i aporten vivències i pensament del PSOE un. És dels poquíssims sobre temes d’actualitat que ens llocs del País Valencià on el PP qüestionen moltes coses que no ha presentat candidatura. Per s’accepten simplement perquè tot plegat, val la pena anar-hi. les diu l’Església. Tot el llibre Josep Lligadas és fruit del compromís per la formació de les dones i per la denúncia profètica feta amb respecte, però amb la llibertat que dóna saber que anem per bon camí, seguidores de Jesús, evangelitzadores dels apòstols. La il·lustració de la coberta, un dibuix de Josep Perpiñà per al CDE, representa Maria de Magdala que corre a anunciar laOtos, Ca les Senyoretes, els bona nova de Jesús, figura que elrellotges de sol i un ajuntament CDE ha reconegut com a patrona.atípic. Us convido a tenir aquest llibreOtos és un poble de 500 habitants entre els vostres més estimats; ésde la Vall d’Albaida, al País un referent del que fan les donesValencià. Una part treballa al perquè l’Església de tots siguicamp, però la majoria vivia cada dia més que una promesade les fàbriques tèxtils de les Una història necessària. llunyana, una realitat propera.poblacions properes, i ara hi ha Col·lectiu de Dones en l’Església Ernestina Ródenasmolt d’atur. Ca les Senyoretes 25 anys (1986-2011). Sefa Amell,és una casa que era propietat Joana Ripollès i Magda Tomàsde dues germanes, que eren les (ed.). Barcelona, Viena Edicions,riques del poble. Quan van morir, 2011.la van comprar uns familiars que Sefa Amell, Joana Ripollèsl’han convertida en allotjament i Magda Tomàs, sòcies delrural, molt agradable i ben atès. Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaEl propietari, d’altra banda, és (CDE), són les editores d’aquestprofessor d’institut a Gandia, llibre que recull l’experiència i elescriptor de tota mena de pensament d’un grup de donesgèneres i, sobretot, un activíssim que es van atrevir a preguntar-constructor de rellotges de se per què, si en la societat lessol. Els rellotges de sol són un Cartes d’un cristià tranquil. dones anaven donant passosatractiu bàsic del poble. N’hi Jacint Torrents. cap a la igualtat de drets ambha de totes menes i a tot arreu. els homes, en l’Església era, i és Aquest és el títol d’un llibre queUns de construïts pel propietari encara avui, un tema tabú i les fou presentat el dilluns 11 d’abrilde Ca les Senyoretes, i altres per dones continuem discriminades d’enguany, a Castellar del Vallès.altra gent també interessada. pel que fa a la nostra participació L’autor, Jacint Torrents, és fill deI l’afició s’ha estès per tota la i a l’accés als espais sagrats i de Santa Coloma de Gramenet icomarca, de manera que s’hi responsabilitat dins l’Església resideix actualment a Castellar,pot fer la “ruta dels rellotges de catòlica a la qual pertanyem, on s’edita el setmanari Forja. Ensol”. I finalment, l’ajuntament és espais i responsabilitats reservats la seva joventut va fer filologiad’allò més atípic al País Valencià. als homes en exclusiva. El llibre és catalana i crítica literària. EnAbans de les darreres eleccions, fàcil de llegir per la varietat de les aquest setmanari, a partir delde set regidors, cinc eren deCompromís – Iniciativa del aportacions: sòcies i socis del CDE que hi diuen la seva, teòlogues 2004, Jacint Torrents hi començà a publicar periòdicament sota 15
    • l’epígraf de “Cartes d’un Perquè, diuen, sortir junts en cristià tranquil” uns escrits familia i amics, és crèixer junts. prou interessants com perquè Hi trobareu idees de tota els amics i lectors habituals mena: espectacles infantils, l’encoratgéssim a aplegar-los parcs, festes populars, tallers en un llibre (hi ha poc més als museus i excursions fàcils d’una cinquantena de cartes). amb bici o caminant arreu de Ell mateix, en la presentació, Catalunya. L’equip de Demà explicà el perquè d’aquestes sortim. tres paraules: “cartes” (el gènere epistolar és prou present en la literatura), d’un Pregàries per adults que sóm “cristià” (ell pensa que no ens com nens. Francesc Cònsola. n’hem d’amagar per res, oimés Abadia de Montserrat, quan s’ha viscut amb goig Barcelona, 2010 el fet de ser-ne) i “tranquil” (perquè tot i que moltes coses La persona que prega ha après ens neguitegin, ho volem viure a estimar-se. La seguretat amb pau). Aquestes cartes, li ve donada per la certesa diu l’autor, estan escrites des d’una experiència que ell ha de l’esperança per a infondre realitzat. Aquesta experiència esperança. També és una virtut fonamentarà la seva vida donant que ens cal! L’autor parteix de un sentit als esdeveniments i a l’observació de la vida real, la complexa realitat quotidiana. Pregar és sempre quelcom Super-vivències quotidianes. de fets i sobretot de persones Maria Escalas. Col·lecció Emaús que ha conegut, de situacions personal que no es basa en la por sinó en l’autoestima que 93. Centre de Pastoral Litúrgica. dures o tendres que ens porten Barcelona 2011. a pensar. Parla de tu a tu a neix d’una experiència amb aquestes persones, comparteix Déu. Quim Cervera La Maria Escalas, mataronina i els seus neguits i esperances, mallorquina, músic, professora, exerceix el que avui s’anomena cristiana, mare d’en Miquel l’ètica de la compassió (del i d’en Mateu, casada amb en posar-se a la pell de l’altre), sense Jordi... i moooltes més coses, té imposar, escoltant, comprenent, un blog (www.mariaescalas.cat) dialogant... són cartes que fan esplèndid, d’aquells que es fan de bon llegir, perquè són breus llegir i que enganxen, on exposa i molt ben escrites, i perquè en les seves supervivències diàries totes es respira l’aire fresc de i les seves SUPERvivències, l’evangeli de Jesús. Estic content veritables càrregues de www.demasortim.com profunditat. d’haver-ne escrit la presentació. demasortim@gmail.com Potser no el trobareu a la vostra El CPL n’ha publicat alguns llibreria; per comandes, us Un grupet de mares i pares que fragments. És una bona mostra podeu adreçar al telèfon 93 714 han dedicat el seu temps lliure de com reflexionar sobre el 30 71 o bé a: jacint2009@hotmail. a muntar una web de sortides dia a dia, de com compartir la es El llibre es ven a 15,00 €, i activitats en família per tal fe sense pretensions, de com més les despeses d’enviament. de donar a conèixer un munt afrontar les alegries i les penes Miquel Raventós d’activitats, rutes i tallers per de la vida. Molt recomanable! poder compartir amb els fills. Mercè Solé Avui cap força crea valors d’il·lusió.El retall L’única excepció és el culte a la cobdícia. Rafael Argullol. El País, 16 d’abril de 2011