1. L’ A G
U L L
A
Juny 2011 - Any XVI - Número 75
Polítics i banquers
Han passat moltes coses, en aquests darrers mesos. La vida econòmica, social i
política ha patit tota mena de sacsejades, i darrerament, al voltant de les eleccions
municipals, sembla que s’hagin concentrat totes les contradiccions. Com a símbol
només cal veure, per una banda, les acampades dels indignats; i per l’altra, la marea
imparable de la dreta que ho ha escombrat tot.
Les acampades dels indignats, independentment de cap on derivin i quin futur
tinguin, resulten profundament simptomàtiques. Perquè, aquí al darrere, no hi ha
en general cap programa maximalista, cap voluntat de capgirar la societat. Hi ha
coses tan assenyades com la que explicava els primers dies un dels acampats a la
televisió: “Només que s’aconseguís implantar la taxa Tobin –l’impost que aquest
economista nord-americà proposava per als moviments de capitals–, quin gran avanç
seria!”. I és que el que els indignats demanen és, simplement, una democràcia que
sigui democràcia. És a dir, que el govern del món no estigui en mans d’això que ara
s’anomena els mercats, sinó que siguin els representants del poble els qui dirigeixin
la vida col·lectiva, al servei del conjunt de la col·lectivitat i en connexió directa amb
aquesta col·lectivitat.
“Ni polítics ni banquers”, han dit els indignats. Perquè els banquers –i tots els qui
es poden englobar darrere aquest nom– són els qui fan el que volen amb nosaltres,
i els polítics, mentrestant, no es veu que facin res per frenar aquesta dictadura i per
afavorir l’interès de la majoria.
Necessitem que els polítics d’esquerres tornin a actuar políticament. Que ofereixin
plantejaments conjunts i amb visió de globalitat perquè el que primi sigui el bé de tots
i no els interessos dels rics, i que ho facin de manera que el conjunt de la ciutadania
se senti realment representada en la seva actuació. I ho necessitem de pressa, abans
que desapareguin les il·lusions i les esperances i les nostres societats es deixin abduir
definitivament per les crides del populisme i de la insolidaritat.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg
Veure, mirar
Any XVI. Número 75 03 La força de la indignació. E. Mir
juny 2011
04 La tisorada és interessada. M. Andreu
Periodicitat:
5 números l’any.
05 Eleccions municipals? J. Lligadas
Subscripció anual: 10 € 06 Fandema-Solidança. J. M. Fisa
Grup promotor: 07 Salt: compromís per la interculturalitat. F. Mussoll
Jaume Botey
Joaquim M. Cervera LA PALMERA I LA FONT
Salva Clarós
Kitty Guirao 09 Des del Brasil. A.Belloso
Maria-Josep Hernàndez 08 Retrobament amb la JOBAC. S. Clarós
Tere Jorge
Josep Lligadas
Josep Pascual
El debat de l’Agulla
Mercè Solé 11 Refundació de l’esquerra. Q. Cervera
Coordinació: a peu
Josep Lligadas
Compaginació:
12 La Sauva Negra. J. Pascual
Mercè Solé
Dibuixos: amb entitat (i experiència)
Montserrat Cabo
13 Viladecans Punt de Trobada. M. Solé
Capçalera:
Mercè Gallifa 14 Puntades
Imprimeix:
Multitext, S.L. 15 Per airejar el cervell
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça:
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1 Les idees
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@gmail.com
no ens
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual) les podeu
Bloc:
www.catalunyareligio.cat/
blogs/la-puntada
desallotjar!
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
La força de la indignació
Ezequiel Mir
Hi ha qui té la indignació fàcil i en fa quasi un ofici.
Només cal recordar els programes escombraries
de certs mitjans de comunicació o certs periodistes
penells que s’indignen un dia per una cosa i,
l’endemà, pel seu contrari. Tot sigui per vendre
el seu paper o la seva imatge. Cap d’aquests
m’interessen. No és pas aquest tipus d’indignació
que vull tractar aquí. La indignació que m’importa
és aquella que sentim en ser testimonis d’una
injustícia, que sacseja i indigna tot el nostre ésser,
obligant-nos a actuar i a comprometre’ns. Una recerca, des de la responsabilitat que ens confereix
força subterrània que ens situa al marge. És a dir, el fet de viure. És així que la indignació pot ser
en l’estret lloc de la incomoditat, del conflicte i de vista com una força que sorgeix de les entranyes de
la lluita; en els espais de la societat on l’humiliat la terra. Una força tel·lúrica que sacseja i esquerda
sofreix, crida o lluita, col·locant-nos al seu costat, la rutina quotidiana i ens col·loca al cor del combat
solidaris de la seva humiliació, dels seus sofriments, de la vida esdevinguda conscient i solidària. La
del seu crit, del seu combat. protesta, la revolta, la insurrecció, en són possibles
figures col·lectives. Hom n’observa el poder en
Si la indignació és una emoció forta, aclaparadora,
el món àrab. Les grans epifanies de la llibertat
també és un do. Hom no la tria. No ens pertany. Es
sorgeixen d’ella.
refereix sempre a un altre. Proper o llunyà. Conegut
o desconegut. Mai a un mateix. Ens recorda així, en Tanmateix, com podem explicar la poca indignació
la nostra pròpia carn, la nostra comuna humanitat, en les nostres societats de consum i de l’espectacle?
aquest vincle vital que ens uneix als altres. És com Serà que les persones s’han resignat i han oblidat
si aquest, sobtadament, amenacés de trencar-se la indignació? Viure sense indignació i viure en la
sota l’efecte d’alguna cosa intolerable: acceptar resignació van sens dubte plegades. És igualment
pertànyer a un món dividit entre amos i esclaus, cert que la publicitat i l’entreteniment omnipresents,
entre botxins i víctimes, entre justos i injustos, la influència del virtual i de la freda lògica del
entre dominadors i oprimits, i avalar-lo feliçment mercat, així com el discurs dominant de la societat
tot repetint l’excusa de Caín, “que potser sóc el que vehicula sense relax el somni dels rics i dels
guardià del meu germà?”. La indignació agullona poderosos, i la seva manera de veure el món des
la consciència. La resignació, al contrari, l’ofega, la de l’òptica dels seus interessos i dels seus beneficis
protegeix dels altres, aixeca un mur d’indiferència –i els pobres com uns perdedors–, contribueix
i de fatalitat. a immunitzar contra l’escàndol i la indignació.
Com si el desarrelament del món, tan denunciat
Com un do, la indignació arriba també
per Simone Weil i tan ben comprès per Hannah
inesperadament. Surt al nostre encontre. Aleshores
Arendt, que caracteritza la nostra època obnubilada
la humiliació, la injustícia, la violència sofertes pels
pel progrés tècnic, debilités efectivament les arrels
altres –els seus crits, els seus sofriments– esdevenen
de la nostra condició humana.
nostres. I l’única manera de desprendre-se’n, és
prestant la nostra veu, les nostres mans, el nostre Però la vida no és més forta que els grillons de
cor. Vet aquí el que la indignació ens exigeix, fins ferro o numèrics? La indignació persisteix, vibra i
i tot si ens costa... Ofegar-la, esquivar-la és sempre es propaga encara en les lluites socials i polítiques.
possible. Però aleshores, al preu de quina traïció? En les paraules i els gestos de tantes persones
Renegar de si mateix, doblegar-se davant d’un que mantenen viva la flama de la dignitat i de la
senyor amenaçador i sotmetre’s a l’esclafit del fuet. solidaritat amb els humiliats de la terra.
Consentir a la inhumanitat. Ezequiel Mir és coordinador TALC (Tallers d’Acollida
Lingüística i Cultural) de Càritas Diocesana de Girona
La indignació ens eleva, ens fa créixer. Aquest do
és una gràcia, ja que gratifica la vida, una vida en
i per a la llibertat. La vida que s’obre des d’una 3

4. La tisorada és interessada
Marc Andreu
Segons Artur Mas, la majoria
silenciosa que el 22 de maig va fer
que CiU guanyés les eleccions
municipals ha ratificat a les urnes
la política de retallades socials
promoguda pel Govern de la
Generalitat. I segons José Luis
Rodríguez Zapatero, és aquesta
política de retallades en drets
socials i laborals imposada fa
un any pel Govern espanyol en ciutats i barris per fer sentir la que a Catalunya i Espanya, per
resposta a una crisi econòmica seva veu en contra del sistema raons històriques, no arriba
que va ser negada, primer, i polític i econòmic. És aviat per encara als mínims dels països
menystinguda, després, la que aventurar en què cristal·litzarà europeus més desenvolupats no
ha causat l’estrepitosa derrota el magma assembleari del és sinònim de dispendi públic.
electoral dels socialistes. moviment dels indignats, nascut I ha de ser compatible amb
Paradoxalment, Zapatero ja ha el 15 de maig, i per veure com plantejar polítiques serioses de
deixat clar –en sintonia amb un s’articularà (o no) amb l’esquerra decreixement. Ara bé, tot això
liberal nacionalista com Mas social, sindical i política que, apunta cap a un canvi radical de
i amb el suport públic d’un a Barcelona, també va sortir sistema polític, social, econòmic
socialdemòcrata històric com massivament al carrer contra les i fiscal, i això és precisament el
Felipe González– que la política retallades, el 14 de maig. que no volen els mercats ni els
de retallades ha de continuar per Però el que sí que deixa clar seus agents. Al capitalisme el que
evitar el risc de fallida financera aquesta immensa minoria sorollosa li va bé són les retallades socials
o bancarrota pública que té –i així ho han posat de manifest en imposades indiscriminadament
enganxats països com Grècia, xerrades a la plaça de Catalunya per governs socialdemòcrates
Portugal o Irlanda. Així ho imposa veus autoritzades com les de i liberals, tant se val. Perquè
el diktat dels poders econòmics i l’economista Arcadi Oliveres i trenquen les xarxes de solidaritat
dels lobbies polítics europeus i el sociòleg Quim Sempere– és i defensa col·lectiva i pública que
internacionals (Angela Merkel, que la retallada de l’Estat del la classe obrera va anar guanyant
Banc Central Europeu, Fons Benestar no és ineludible. Que se progressivament durant gairebé
Monetari Internacional...) que li pot plantar cara sense que això dos segles de lluita. I perquè
actuen al servei dels mercats. Un signifiqui anar més enllà (tot i que desregulen i desmantellen
eufemisme, el dels mercats, molt convindria) d’una revolució que serveis públics susceptibles
en boga per referir-se al capital es limiti a refundar el capitalisme, de ser privatitzats i esdevenir
especulatiu i financer i, en tal i com va prometre Nicolas un negoci especulatiu més. En
definitiva, al sistema capitalista, Sarkozy fa un parell d’anys. I, en definitiva, que les retallades
versió neoliberal. tot cas, la immensa minoria també no són cap plaga divina, sinó
comença a tenir clar que el que cal mesures interessades per
Així doncs, no hi ha res a fer?
plantejar-se seriosament no són afavorir uns quants (pocs) en
La tisorada en drets socials i
retallades socials, sinó polítiques detriment d’una majoria. El
laborals va a missa, peti qui
de decreixement en benefici de que cal, doncs, és que aquesta
peti? No ho creu així la immensa
la sostenibilitat, la solidaritat i majoria deixi de ser silenciosa (o
minoria sorollosa de persones
l’equitat social i mediambiental. silenciada) i prengui consciència
indignades que, enfront de la
de la indignació que ja expressa
majoria silenciosa –un concepte Defensar i ampliar un Estat del una immensa minoria.
franquista, per cert–, ha sortit Benestar (i una democràcia)
al carrer a ocupar les places de Marc Andreu és periodista i historiador
4

5. Eleccions municipals?
Josep Lligadas
Se suposa que, a l’hora de valorar unes tot Espanya, continuant la
eleccions municipals, el que tocaria fóra línia que es va iniciar en les
valorar els problemes i necessitats que tenen eleccions al Parlament. Val
els nostres ajuntaments i veure cap a quin tipus a dir que la campanya de la
de solucions s’han inclinat els ciutadans. I. dreta política i mediàtica ha
juntament amb això, veure quines deficiències sabut tocar tots els ressorts
estructurals tenen també –la principal, la necessaris, però això sol no
manca de finaçament– i quines perspectives hauria estat suficient si el
de solució s’albiren. socialisme mateix no hagués
Però resulta que la cosa no va per aquí. No mostrat tanta inconsistència.
sembla que les eleccions tinguessin aquests temes I no sembla que estigui en
com a centre d’interès. camí de recuperar-se. El socialisme hauria d’obrir
moltes portes i finestres i fer entrar l’aire, perquè,
Sí que és cert que, si un ciutadà interessat s’hi realment, no ens podem permetre que aquest partit
esforçava, podia trobar els programes dels continuï en hores tan baixes.
respectius partits, i veure com dins d’aquests
programes hi havia un bon nombre de propostes La solidesa convergent. Convergència i Unió,
que diferenciaven clarament uns partits dels altres. malgrat les retallades, continua creixent i
I l’examen d’aquestes diferències feia adonar que, reforçant-se. Sap vestir el seu conservadorisme
realment, valia la pena pensar-s’ho bé a l’hora de amb vestidures d’interès del país i amb un bon
triar. Per exemple, puc dir que a Viladecans les estil de “bona gent”, sense estridències, i alhora
propostes d’ICV-EUiA i les d’ERC estaven molt amb l’horitzó d’una Catalunya lliure però que ja ho
bé. serà quan ho pugui ser, sense que aquest horitzó
li hagi de complicar la vida a ningú. Deu ser que
Però això només passava si el ciutadà hi estava Catalunya, majoritàriament, és així.
realment interessat. Si no, si només es fixava,
per exemple, en els cartells electorals, es podia L’amenaça del PP. Ens ve a sobre. A la resta
trobar amb un conjunt d’eslògans perfectament d’Espanya en forma d’allau imparable, i a
intercanviables entre uns i altres, que, de fet, només Catalunya creixent també cada cop més. I només
es distingien en el to més o menys continuista s’hi pot fer front si l’esquerra presenta propostes
en els partits que tenien l’alcaldia i més o menys creïbles, si aquestes propostes es vehiculen amb
rupturista en els qui no la tenien. Servidor, que actuacions també creïbles, i si ens animem a lluitar
la setmana abans de les eleccions vaig haver de seriosament la batalla dels valors.
passar en cotxe pels municips de Viladecans, Sant El cul-de-sac independentista. L’independentisme
Boi, Cornellà i Sant Joan Despí, vaig estat temptat català, plantejat com a prioritat política, diria jo
de copiar tots els eslògans que els diversos partits que té poc futur. A Catalunya hi ha un percentatge
havien inventat a cada localitat, i després mirar a més o menys destacable de gent a qui li agradaria
veure si algú era capaç d’identificar a qui partit que Catalunya fos independent, però en l’estil de
corresponia cada eslògan. Gosaria dir que era Convergència: sense fer-ne un objectiu prioritari
impossible d’encertar. ni complicar-se gaire la vida per aconseguir-ho.
Poc municipals han estat, doncs, aquestes eleccions. I això, malgrat flamarades com la del 10 de juliol
Perquè els partits no semblen haver trobat –no sé de l’any passat. En canvi, els partits o moviments
si buscat– la manera de crear debat de propostes i que posen la independència de Catalunya com a
projectes, i més encara per un altre fet més greu: principal prioritat, estan subjectes a tal quantitat de
perquè, com que tot ho tenim globalitzat, la gent contradiccions que és molt dificil que aconsegueixin
tendeix a votar més amb criteris de política general l’estabilitat necessària per crear un projecte sòlid i
que no pas pensant en què convé al seu municipi. permanent.
El cas és que, de tot plegat, en poden sortir, per El bons rèdits de la xenofòbia. L’ascens de PxC és
exemple, aquestes constatacions: molt preocupant. Però no sé si no ho és més encara
L’ensorrament socialista. És, sens dubte, el fet més la utilització –més o menys descarada– de l’arma
de la xenofòbia per part de partits suposadament
rellevant d’aquestes eleccions. Una enfonsada amb
dimensions de cataclisme, tant a Catalunya com a més respectables. És una realitat que hi ha un bon 5

6. nombre de gent que se sent incòmoda davant el fet tants esforços com sigui possible a les tasques
de la immigració. Davant d’això, una resposta és d’explicació, de pedagogia, de lluita pels valors.
donar-los peixet i afavorir la reticència envers els Que no és fàcil, però que és, crec, l’única resposta
immigrants. I una altra resposta és, en canvi, mirar coherent tant per part de l’esquerra com per part,
de solucionar les causes d’aquesta incomoditat en també, dels cristians.
allò que es pugui, treballar per una millor qualitat I, finalment, la constatació més complicada:
de vida per a autòctons i nouvinguts sobretot en l’abstenció. El problema és molt seriós. Però això
els llocs on hi pugui haver més conflicte, promoure seria ja tot un altre article.
oportunitats de trobada mútua, i dedicar
Josep Lligadas és escriptor
Fandema-Solidança
Josep M. Fisa
Havíem dit en el número propis productes fets amb roba
anterior de L’Agulla (“Àfrica africana. A més, com altres
encara existeix”) que un ferry cooperatives sostingudes per
ens traslladava des de la part projectes missioners que fa anys
del Senegal a Gàmbia, just a que funcionen, s’estan elaborant
la capital, Banjul. Gàmbia era artesanies en roba que més tard
colònia anglesa i passem del seran venudes en les nostres
francés a l’anglès d’una vora botigues del Nord. És el que fa
a l’altra del riu. Una mateixa Akh Ben al Senegal.
regió, dos estats, dues identitats En la visita que hi hem fet hem
polítiques fruit de les transaccions aprofitat per posar en marxa
europees. Uns mateixos pobles i un petit projecte de reg gota a
una mateixa cultura. Africa. gota. Encara que els pous donen
Des de fa dos anys, Solidança ha aigua abundant és important
emprès un projecte d’intercanvi transmetre la cultura de l’estalvi.
i cooperació amb un equip de Molt més si tenim en compte
dones de Tujerenk que volen que l’energia elèctrica està
sortir de la seva situació de produïda totalment amb plaques
dependència. Aprendre a fotovoltaiques que fan anar tant
cosir, a llegir i a escriure és un el motor d’extracció de l’aigua
pas molt important de cara immediatament el comentari com els ordinadors o la màquina
a poder guanyar uns diners negatiu que això malmet la seva de cosir. Començar un projecte
complementaris per a l’economia pròpia indústria i els teixits amb energies renovables i netes
i per a l’autosuficiència familiar. tradicionals... Cal dir, aleshores, és millor que crear dependències
En la parcel·la cedida a Solidança, que des de fa molts anys la respecte a les energies fòssils
de 5.000 metres quadrats, a la roba del Nord hi arriba de cada vegada més cares i més
ciutat de Tujerenk, no gaire lluny totes passades i la competència, escasses. Un motor de gasoil que
de la capital, s’ha pogut construir actualment, només és dels molia blat ha quedat inutilitzat
una petita nau amb sostre de intermediaris i ara també de tots molt de temps justament per
palla i encavallats de fusta, per els productes xinesos. De molt aquest fet: no era sostenible.
tal d’emmagatzemar la roba que mala qualitat, per cert. D’altra banda el projecte és de
periòdicament s’envia des d’aquí llarg abast. L’equip de set dones
a Barcelona, en contenidor de 40 Fandema, la contrapart, fa un
doble servei. D’una banda tanca inicials s’ha ampliat a gairebé
peus. Allà es descarrega al port quaranta perquè ha funcionat
i es ven a la menuda, en petits el cercle de la roba recollida
aquí perquè arriba allà, sense la propaganda boca-orella.
mercats, d’acord amb els seus Fandema vol dir, més o menys,
propis codis comercials. intermediaris. El benefici es
reinverteix en el projecte. ajuda’t a tu mateix. I no solament
Quan informem a casa nostra hi aprens i t’hi relaciones sinó
6 de l’enviament a l’Africa de
roba de segona mà, sorgeix
De l’altra, ensenya a produir
–o ajuda a produir– els seus que pots ajudar a d’altres i et pots
preparar per muntar el teu petit

7. comerç. Pots revendre roba en els mercats.
Pots aprendre a cultivar hortalisses. Uns joves
han après a construir la nau de què hem parlat, Salt:
i a fer-hi la instal·lació elèctrica... Així han
començat un projecte empresarial. A partir
d’ara es volen fer alguns cursos d’instal·lació
Compromís per la
interculturalitat
fotovoltaica i de reg.
La Sílvia i el Malang, que són els líders del
projecte, estan creant una xarxa de relacions
impressionant. A través de l’Agència de Terres Fèlix Mussoll
Llunyanes, faciliten el coneixement turístic
de la regió i proposen un estil d’apropament
a l’Àfrica des de la seva gent i donant suport
als seus projectes. És el que podem anomenar
turisme solidari. Ara, alguns dels visitants
s’han ofert a col·laborar en el projecte Fandema,
des del coneixement directe del que s’hi fa i
del que s’hi pot fer. Tot a través de la relació
personal i de les necessitats que manifesten
ells mateixos i que esperen resposta.
El projecte Fandema-Solidança és un projecte
petit i modest, però té la gràcia d’estar basat
Salt és un poble amb més de 30.000 habitants. Un
en la relació, en el compartir petits somnis,
poble tradicionalment tèxtil, ara amb les fàbriques
petites millores de la vida quotidiana. Establir
tancades, molt d’atur i sense perspectives de feina.
una relació absolutament de tu a tu, sense
L’associacionisme i el voluntariat és molt gran: més
pretensions, i partint del que hi ha, d’acord
d’un centenar d’entitats socials, culturals i esportives.
amb el que ells diuen i comparteixen.
Dues parròquies. Hi ha un 43% d’immigració, que
Si la Sílvia i el Malang, ells mateixos, prové de països molt diversos. Fins a les eleccions
ja expressen aquest “maridatge” entre l’ajuntament era socialista, ara és de CiU.
Catalunya i Gàmbia, Fandema-Solidança
Des de les parròquies, que fan un treball conjuntat,
–amb la Irena, com a primera cooperant del
des de Càritas Salt, amb un centenar de voluntaris,
projecte– és la síntesi d’un projecte social que
des de la Taula de Diàleg Interreligiós, amb tots
aquí dóna feina als qui podrien estar exclosos
els responsables i líders religiosos, des dels Serveis
d’oportunitats laborals i allà obre una nova
Socials municipals, des de les escoles i instituts i des
porta a dones que no podien somniar un
de pràcticament totes les associacions i entitats, hi
canvi positiu en el seu rol domèstic i en la seva
ha una voluntat molt clara i manifesta: apostem pel
economia familiar. De projectes així, jo en dic
progrés en la bona convivència amb els nouvinguts,
“cooperació homeopàtica”, és a dir, aquella
pensin com pensin. L’acolliment, el respecte i la
cooperació petita que pot canviar alguna cosa
defensa de la interculturalitat són valors cabdals. Els
del funcionament global. En això estem.
nouvinguts formen part del nostre poble, amb els
I això no és tot. Vam poder fer una bona incursió mateixos drets i deures que els saltencs de sempre. Ja
a la regió de Kassamance, a dins del Senegal, no hi ha marxa enrere, s’imposa la convivència en la
una regió massa lluny de la capital, Dakar, i diversitat. Cal anar mentalitzant progressivament els
massa cobejada per la seva riquesa de recursos ciutadans que encara no ho tenen clar.
naturals i, sembla, de recursos d’or negre, mai
Evidentment, no tothom ho té clar i assumit. La
millor dit. Encara s’hi respecten els grans
convivència amb algunes persones immigrades, amb
arbres, molts dels quals són sagrats i perviuen
la diversitat de cultures, amb la manca de feina i amb
tradicions animistes amb perfecte convivència
la pobresa que va en augment, porta problemes. Un
amb el cristianisme i l’islam. Poder acabar
exemple recurrent, però real, és el dels veïns d’escala
una visita fent una pregària benedicció com la
que han de pagar pels immigrants que no ho poden
cosa més natural i ecumènica és un goig que
fer perquè amb prou feines poden sobreviure.
agraeixes. Africa et pot tornar amb escreix
el que tu li dónes. La llàstima és que durant Fent una mica d’història, el conflicte de finals de febrer
segles només s’hi ha anat per explotar-la. del 2010, difós i agreujat per la pressió mediàtica, neix
Josep M. Fisa és capellà
d’una sèrie de robatoris i la sensació d’inseguretat
per part d’alguns comerços i particulars, que, en un 7

8. ple municipal, es queixen i creen aldarulls per els coneixia, els va perseguir. Un dels nois es va
fer sentir les seves reivindicacions de més escapar, l’altre va pujar fins al cinquè pis i, quan
seguretat. Algú acusa d’alguns robatoris volia baixar pel pati interior per escapar-se dels
a immigrants. Els marroquins municipals, va caure. El van traslladar a la UVI de
se senten ofesos i manifesten l’hospital. Pocs dies després va córrer el rumor
públicament el seu desacord. Els que ja era mort. Una bona colla de companys es
mitjans de comunicació extremen van manifestar davant de la policia municipal
les posicions. cridant: “assassins” i van
Les dues parròquies, Sant Cugat cremar contenidors.
i Sant Jaume, es reuneixen i es L’endemà, la nit del
parla de la situació, juntament amb dissabte, dia 15, la situació
Càritas Salt fan costat als immigrants es va agreujar: cinc cotxes
més desafavorits i a l’Ajuntament, que i set motos cremats, parets
manifesta el compromís de trobar- emmascarades i una gran
hi solució proposant més atenció sensació d’indefensió, tot i
als immigrants i més seguretat la gran quantitat de mossos
ciutadana, però que no disposa d’esquadra repartits pel
de recursos suficients. Les poble.
dues parròquies fan públic Les associacions de veïns i
el comunicat “Treballem pel les entitats convoquen una
respecte, el diàleg i la convivència”, manifestació silenciosa pel
que sintetitza el valor fonamental dissabte 22 de gener. Tot i no
de la convivència i la defensa dels més desprotegits, veure-ho clar, ja que pot complicar el clima de
i al qual se li dóna la més àmplia difusió, per crispació i poden venir grups radicals contra els
contrarestar el clima de crispació i d’incertesa: “A immigrants. Aquella setmana va ser de molta
partir dels fets conflictius d’aquests darrers dies en el tensió. El noi va morir. Hi va haver moltes reunions.
nostre poble, dels quals s’han fet ressò els mitjans de Finalment es consensua el manifest que es llegeix al
comunicació, les dues parròquies de Salt reiterem la final i el lema de la manifestació silenciosa: “Volem
nostra voluntat de treballar pel respecte, el diàleg i la viure a Salt en pau i bé”. A la manifestació hi van
bona convivència entre els veïns, com ho fem des de la participar més de 3.000 persones, moltes d’elles
Taula pel Diàleg Interreligiós de Salt. La seguretat és immigrants, colze amb colze amb els saltencs de
un dret, com és un dret tenir un treball digne i ho és sempre. Va ser una lliçó de civisme i de voluntat de
poder posar cada dia un plat a taula. Més que prendre convivència, de respecte i de voler avançar junts.
partit, es tracta de fer costat a les persones més febles En les darreres eleccions hi ha hagut uns resultats
i desprotegides. La solució dels conflictes no es troba preocupants: tres regidors de PxC. Això vol dir
en els enfrontaments, sinó en el respecte i el diàleg, que al darrere hi ha un nombre considerable de
que asseguren una bona convivència. Recordem, en tot persones que els fan confiança. Cal desemmascarar
moment, l’anomenada Regla d’Or evangèlica, vàlida per la demagògia de fer creure que hi ha ciutadans
a tothom: “Feu als altres tot allò que voldríeu que ells us de primera i de segona: uns amb més drets que
fessin a vosaltres”. altres.
L’Ajuntament dialoga amb totes les parts, amb La comunitat cristiana i les persones i grups més
el compromís, com s’ha dit, de més atenció als compromesos de Salt ens reiterem en el compromís
immigrants i més seguretat ciutadana. A les per la interculturalitat. Els nostres veïns immigrants
nostres parròquies, la relació amb els immigrants són treballadors, molts d’ells sense feina. Viuen en
és un dels punts prioritaris dels objectius i extrema pobresa. Són els que més necessiten el
del treball pastoral. Des del març, el clima de nostre suport. Volem afavorir l’intercanvi de
convivència és cada vegada millor i cultures. En definitiva, apostem per la
la situació cívica s’estabilitza convivència a Salt, costi
completament. el que costi.
Un altre fet més recent va Fèlix Mussoll i
portar a la tensa situació Segura és rector
viscuda el passat mes de la parròquia de
de gener a Salt, que va Sant Cugat de Salt i
començar amb el robatori Delegat de Pastoral
Obrera de Girona.
d’una moto per part de
8 dos nois marroquins. La
policia municipal, que ja

9. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Des del Brasil
Àngel Belloso
Amics de L’Agulla, fa temps que el
meu germà Marcel·lí em guarda
tots els números de la revista i els
llegeixo amb interès. Ell m’ha dit
que ja és hora que digués alguna
cosa als amics lectors que, com
jo, gaudeixen d’uns escrits que
m’agraden i segueixo des de tan
lluny, Brasil.
Bé doncs, em dic Àngel Belloso, soc
capellà i fa quaranta anys que estic
a Brasil, pertanyo i estic incardinat
a la diòcesi de Barcelona. També,
continuo pertanyent a l’IEME
(Institut Espanyol de Missions
Estrangeres).
Fa anys, quan vaig començar L’àpat de Nadal de l’any passat. Els sacerdots van d’invitats (extrem inferior
als barris de Sabadell, vaig dret) entre les famílies de la parròquia.
adquirir una bona experiència
d’apostolat i molts bons records
de treball en equip amb altres ser torturats i perseguits. En certa por en aquest moment
capellans. Però la major part una ocasió van haver d’estar eclesial, sentim una Església més
de la meva activitat ha estat en amagats a diferents vivendes propera a Jesús de Natzaret.
terres brasileres, especialment d’uns professors que també Es per això que les coses que
en les faveles de les perifèries feien oposició al règim. Arns, expresseu a L’Agulla són un
de Sâo Paulo i Santo Andrés on Casaldàliga, Luciano... vaig bon refresc i espero que em
em trobo actualment. Si, bé, va participar amb ells en la denúncia vagi arribant. També puc seguir
haver-hi un parèntesi de dos pública a les CEBS. Totes els moments que es viuen
anys que vaig ser a Cuba. aquestes coses en van confirmar a Catalunya. He de dir-vos
em la meva posició d’acord amb que també m’envien diverses
La meva vocació missionera l’Església dels pobres, vaig tornar
va néixer de diversos factors, publicacions d’allà, encara que
a rellegir la Bíblia amb ulls dels no recullen el pensament general
la família, els grups de JOC de pobres (Carlos Mestres).
Sabadell, l’HOAC i del meu de les bases.
germà gran i predecessor, que En la primera parròquia, vam Ja fa quaranta anys que estic en
s’havia fet missioner seglar i va fer un treball intens per crear aquestes terres de Brasil, com
estar entre els indis natius del guarderies, perquè així les mares us he dit al principi. Estic vivint
Chami a la jungla colombiana. Ell, poguessin anar a la feina a les les noves línies polítiques (Lula
amb les seves cartes, m’animava, fàbriques, un altre treball va ser i Dilma Rousseff), hi ha hagut
i jo em feia constantment la amb grups d’adolescents que una significativa millora enfront
pregunta: “Si ell ho està fent, ateníem a mitja jornada. de les grans desigualtats i grans
per què jo no?”. Actualment estic treballant injustícies socials que encara
Les meves experiències inicials juntament amb un company estan presents. Ara tinc 67 anys
va ser com sacerdot obrer a en un barri on hi ha de tot, i em queda molta feina per fer.
Sâo Paulo (ja ho havia estat a cases de classe mitjana i també Una abraçada i endavant amb
Sabadell). Van ser moments faveles, una difícil combinació. L’Agulla.
difícils, imperava, per aquells Ens anima les línies marcades Angel Belloso és capellà missioner a
anys, una forta dictadura
militar, alguns companys van
pel document “Aparecida”, al
mateig temps sentim un fre i
Brasil
9

10. Retrobament amb la Jobac
Salvador Clarós
A començament dels anys 70, i en El Moviment va calar les xarxes en el
ple temporal de canvis de tot ordre, llavors anomenat cinturó industrial de
aparegué la Jobac. Al principi era Barcelona, convidant alguns milers de
una coordinació de grups de joves joves a ser protagonistes mitjançat
de barris de la perifèria de Barcelona l’acció organitzada en els seus
que compartien la revisió de vida pobles i barris. Una experiència
com a mètode per a créixer en la que sens dubte ha deixat petjada.
fe i en el compromís amb altres Això és el que vol explicar
joves i amb la classe treballadora. ara La Jobac (1974-1992),
Un bagatge lleuger i obert en desencís i utopia de la joventut
consonància amb l’indecís moment a Catalunya. El llibre, escrit per
que es vivia a Catalunya i al món. Els la historiadora Montserrat Sintes i
grups van fer-se Moviment i confluirien Bou, que es presenta al públic el 16 de juny,
amb la JOC uns vint anys després, en un procés explica la història de la Jobac en el context de
que pretenia reconstruir la pastoral de moviments l’època a partir d’entrevistes amb antics militants i
de joves sense renunciar a l’esperit fundacional de consiliaris, i de la documentació arxivada a l’Arxiu
Joseph Cardijn. Nacional de Catalunya.
A Barcelona i a Catalunya es va viure una crisi La presentació de la història de la Jobac és una
d’àmbit global que va fer tancar fàbriques. Apareixia oportunitat per a un retrobament històric entre
amb força un atur que colpejava principalment els els que hi militaren. Què se n’ha fet de tots
joves. Altrament, les creixents possibilitats per a aquells militants?, recordant aquelles estrofes
accedir a la formació universitària i una emergent de l’entranyable Pete Seeger: “Què se n’ha fet
cultura del lleure anirien configurant canvis d’aquelles flors?”. Doncs la resposta el 16 d’octubre
profunds en els mecanismes de socialització del als Salesians de Rocafort a Barcelona en una gran
joves. La Jobac es deixava modelar pels avatars trobada que servirà per presentar el llibre i perquè
de l’època, amb l’única obsessió de trobar els aquells nois i noies dels anys 70 i 80 comparteixin
instruments idonis per a educar els joves en la fe ara amb perspectiva històrica les seves flors, les
compromesa i rellançar la JOC, el referent històric que han nascut i les que s’han marcit. I les que
en el que s’havien fixat els joves consiliaris que naixeran...
impulsaren la Jobac. Salvador Clarós és sindicalista
Per a unes comunitats socialment atentes
El 4 d’abril el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, va presentar la “Guia per a unes
parròquies i comunitats socialment atentes”, que ha preparat l’Equip de Pastoral
P 
Obrera del Bisbat. Ho va fer en el marc de les Jornades Quaresmals de l’arxiprestat
 de Piera i Capellades. Conté orientaciones pràctiques perquè parròquies, comunitats i

 moviments puguin revisar la seva praxi pastoral; i proposa un seguit de suggeriments
amb vista a donar respostes als problemes que la crisi actual està plantejant, sobretot
Equip de Pastoral Obrera
del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
entre la classe treballadora, les capes mitges empobrides, el món rural, els immigrants
i les dones. Lluitar contra la pobresa, l’exclusió social, defensar els més desafavorits,
promoure la justícia i la vida digna és un deure essencial de la comunitat cristiana.
L’Equip de la Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu es mostra particularment actiu.
Així, a més de publicar regularment el butlletí titulat “Crit Solidari”, anuncia per al 26
de maig una altra taula rodona a Sant Vicenç dels Horts sobre els efectes de la crisi
i les iniciatives per combatre-la o, si més no, amainar-ne els efectes. J.T.
10 Publicat a la revista El Pregó, núm. 412 de 15 de maig del 2011

11. El debat de l’agulla
El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla
Refundació de l’esquerra
Quim Cervera
Manuel Valls, alcalde
d’Evry, pot ser un dels ecologista, feminista, pacifista, pel quart món,
elegits per liderar el Partit pel tercer món, de joves, de dones... i tots aquells
Socialista francès. M’ha moviments que podríem anomenar d´una “política
caigut simpàtic en primer i cultura de la pau i de la solidaritat”, i així seguir
lloc perquè és un barceloní configurant un moviment internacional per una
i en segon lloc perquè nova globalització, basat en els valors de la justícia,
es veu atrevit a renovar la llibertat, la pau i el pa, treball i cultura per a
l’esquerra a Europa i obrir-li futur. tothom.
Per a la nostra esquerra catalana plural seria molt 4. Una revisió de l’esquema assumit acríticament
convenient, en vistes a la refundació de l’esquerra, per molta part de l’esquerra, de la divisió de la
fer servir les seves propostes per plantejar-se: realitat social entre el que és públic i el que és
1. Una reconsideració de la utopia socialista (“a privat. Penso que és un esquema caduc, que no
cadascú segons el seu treball”) per tal que respon a la realitat molt més complexa. Més aviat
impregni les seves polítiques i no es quedin produeix conflictes falsos i infecunds entre escola
senzillament en una bona gestió del capitalisme, privada, escola pública, sanitat privada i sanitat
reformant-lo, o evitant els seus efectes destructius pública... En la nostra societat a més del mercat
en la dignitat de la majoria de la població, amb (sector privat...), Estat (sector públic), existeix la
unes polítiques socials, que sovint esdevenen societat civil (entitats del tercer sector, empreses
purament assistencialistes. Cal posar en qüestió d’economia social, entitats i ONG). O ens trobem
de nou el mateix sistema capitalista. Per això cal amb un sector de l’esquerra, que segueix defensant
una reflexió sobre les noves dimensions que el de paraula el sector públic però a la pràctica
sistema ha adquirit (globalització, depredació, malpacta (fins i tot menysprea) amb el tercer sector
augment de la pobresa, segregació d’un discurs perquè li solucioni aquells buits que l’Estat no pot
ideològic justificador transmès a través de les grans omplir, i així li resol de forma més barata. O ens
empreses de comunicació i en la xarxa...). Ens cal trobem amb una esquerra que segueix confiant
doncs avançar vers el veritable “comunisme” (“ a de manera ingènua en l’Estat, que el percep quasi
cadascú segons les seves necessitats”) en el segle com omnipotent. Caldria que l’esquerra propiciés
XXI. Ens cal molta imaginació i elaborar discurs un nou pacte entre societat civil, estat i mercat.
utòpic i estratègic que expressi els desigs del poble 5. L’esquerra, a vegades, sembla que tingui por del
i l’aglutini. desenvolupament de la democràcia. No acaba
2. Una revisió autocrítica sobre el nacionalisme. de valorar la importància que tindria que els
Certs grups de l’esquerra política encara el veuen estrangers votessin, que s’elegissin els alcaldes
massa unilateralment, com un moviment burgès i directament, que els partits presentessin llistes
els costa descobrir la pluralitat del nacionalisme, obertes, o que d’una vegada aprovin una bona
i per tant la seva vessant popular i obrera. Altres proposta de distribució del territori (llei de
sectors de l’esquerra els costa relacionar la lluita vegueries suprimint les diputacions) i una llei
nacional amb la lluita de classes i no prioritzar electoral... Alguns sectors encara són reticents en
una o altra. Seria necessari retornar a les anàlisis fer consultes populars (sobre la independència,
de Maurin i de Nin per recuperar la relació que o sobre temes de la vida quotidiana, ciutadana,
hi ha entre la reconstrucció nacional i la superació laboral...). Convindria avançar en la democràcia
del capitalisme per encaminar-nos vers un directa, aprofitant les possibilitats de les noves
sistema més fraternal. Per això caldrà tenir en tecnologies.
compte avui, els canvis socials, la globalització i la 6. Seria finalment molt positiu que l’esquerra canviés
importància de els noves tecnologies i dels mitjans d’esquema mental en la seva tradicional anàlisi
de comunicació. sobre el fet religiós. Però això pot ser motiu d’un
3. Un treball d’aproximació entre el moviment obrer i
sindical, els moviments ciutadans i els moviments
altre article.
Quim Cervera és capellà i sociòleg
11

12. A PEU
A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu
La Sauva Negra
Josep Pascual
Passejarem per la Sauva Negra, petit espai En record de l’Oleguer Bellavista,
protegit declarat d’interès natural, que conté que em va fer conèixer aquest indret
les restes d’una antiga fageda (el topònim està
documentat ja el 1121). «És un espai representatiu
del paisatge subhumit de l’altiplà del Moianès
que acull una mostra significativa de la irradiació
extrema d’unitats de vegetació extramediterrànies,
destacant la presència relictual, i extremadament
singular en aquest territori, de la fageda i altres
elements de caràcter eurosiberià.» (De la Declaració
d’espai d’interès natural)
Partim de Castellcir. La pista de terra surt arran
del Local Social i l’escola bressol. És la que mena
al Castell i a l’església de Sant Andreu. Baixem per
Negra. Comencem a veure algun faig entre roures,
uns revolts pronunciats. Deixem a l’esquerra un
pi roig, blades, aurons i moixeres. Tirem endavant.
parell de camins. La vista s’eixampla cap a la dreta
De cop el bon camí sembla que es talli i un corriol
i veiem Sant Andreu de Castellcir. Deixem un altre
s’enfili per la dreta i un altre davalli per l’esquerra.
camí a l’esquerra.
Aquest que baixa ens porta a la font (sulfurosa?).
Arribem a una cruïlla ampla. I ara sí, prenem el Raja poc i presideix una placeta amb un roure i un
camí de l’esquerra, per damunt una gran llosa de grèvol al mig.
pedra. De seguida veiem unes naus de granja i Ca
Deixem la font a la nostra esquena i baixem per
l’Antoja. Les voregem. Davant, enlairat, albirem
l’obaga per un caminet cap al torrent. Primer baixa
el castell de Popa. A l’esquena ens queda Sant
poc, però aviat fem un revolt fort a la dreta i baixem
Andreu. Avancem. Deixem un camí que trenca cap
de valent per la fageda fins a trobar un camí ample.
a la dreta, i al cap de molt poc, un altre. Aviat ens
Fita. Si tiràvem cap a la dreta aniríem a Santa
quedaran a la dreta, entre l’arbreda més enllà d’un
Maria Savall. Nosaltres tirem cap a l’esquerra. El
camp, les restes difícils de distingir d’una torre
camí travessa la fageda i segueix el torrent. A poc
de defensa (s. xi-xii), la Torrassa o la Torrota dels
a poc la deixarem enrere. Passem una porta i se’ns
Moros.
uneix un camí per la dreta, a la confluència sembla
No trigarem a deixar un camí a mà esquerra endevinar-se la resta d’un pou de glaç. El camí es
(tornarem per aquest). Passem una tanca i fa menys ombrívol. Un parell de cops travessem
travessem el torrent de la Sauva Negra. Pugem. el torrent, deixem enrere un mas enrunat. Passem
S’obre la vista. El castell, davant, i a l’esquerra, els una tanca i aviat se’ns ajunta per l’esquerra el camí
camps del Pla Fesoler. Continuem pujant. Passem que hem fet de pujada: de seguida som al pla de la
una cadena i una porta. Som a l’altura del castell. Torrota. A partir d’aquí desfem el camí tirant cap a
El mirem de tu a tu. Deixem un camí que trenca a Ca l’Antoja i Castellcir.
la dreta. Arribem a un coll. Tirem recte endavant,
passem una cadena i ja s’endevina la Casanova del Recomanem seguir el recorregut, i contextualitzar-
Castell. lo dins el seu entorn, amb el mapa Cingles de Bertí
d’Editorial Alpina. L’excursió, d’unes tres hores
Just abans de la casa, deixem la pista i passem a i mitja a pas tranquil, és per a qualsevol època
tocar d’una pilastra. Tirem pel camí (no gaire de l’any, però especialment recomanable a la
evident al principi) que planejant voreja el turó primavera i a la tardor. La passejada que hem fet
de sobre la casa. A l’esquerra, un camp. Al fons, potser us animarà, en altres ocasions, a arribar-vos
a ponent, destaca la silueta del Montcau i de a l’església de Sant Andreu (s. xi), al castell de la
Montserrat, i més a prop, la gran masia de la
12 Talladella i la urbanització de La Penyora. Acabat
el camp, ens anem endinsant a l’obaga de la Sauva
Popa o de Castellcir (s. x-xi) o a les ruïnes de Santa
Maria Savall (s. xi-xiii).

13. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Viladecans Punt de Trobada
Mercè Solé
Viladecans Punt de Trobada és una I un espai respectuós. En els
petita revista que vam començar darrers anys, sentim pedregar
fa quatre anys a Viladecans. La i pedregar fort, en alguns
iniciativa va sorgir d’un grup de mitjans de comunicació, tant de
persones de diverses entitats i de la premsa escrita com de ràdio i
diferents sensibilitats polítiques, televisió. En el millor dels casos,
amb l’objectiu de facilitar un espai les coses es diuen pel broc gros,
de comunicació i de reflexió sobre sovint de forma superficial
la ciutat de Viladecans. Un espai i sense contrastar. Un petit i
independent del poder municipal, modest antídot és treure’ns de
fora dels circuïts comercials i sobre les consignes, intentar
accessible a la col·laboració de veure la complexitat de les
tanta gent com fos possible. I amb coses, obrir els ulls i aprendre
la voluntat d’esdevenir un servei a analitzar-les, a veure’n causes
per a la difusió de l’activitat d’altres i conseqüències, a argumentar
entitats. Una cosa semblant a propostes i a escoltar els
L’Agulla, que coneixeu bé, però en arguments del veí, aprendre a
clau ciutadana. crear consens i a promoure la
El Punt de Trobada té una periodicitat mensual, es llibertat d’expressió, això sí, sense insultar ningú i
distribueix per correu electrònic i arriba a unes signant allò que s’escriu. Fent allò que de vegades
1.300 adreces. Compta amb un blog i amb la xarxa els polítics no saben fer: pedagogia. La llibertat
del Facebook. Funcionem de manera totalment d’expressió comporta corresponsabilitat.
voluntària. Les poques despeses que tenim es Valorem l’aportació de la gent senzilla. No és una
financen amb la quota dels membres del Consell de revista de savis ni de grans col·laboradors, ni de
Redacció i hem acordat renunciar a subvencions. persones que pretenen tenir tota, l’absoluta raó o
El Punt de Trobada sorgeix en una ciutat on no hi ha la veritat, sinó una revista on qualsevol persona
pràcticament mitjans de comunicació locals, llevat pot col·laborar-hi. Cal treure tot el potencial
d’un parell de publicacions de distribució gratuïta comunicatiu que portem dins.
de caràcter mensual i del butlletí municipal, orientat I un espai on pugui fer-se visible allò que de
a justificar l’actuació municipal i no pas a descriure vegades no es veu perquè no se’n parla, però que
la vida i inquietuds dels ciutadans. Per això mateix existeix: les aportacions i experiències positives
és convenient expressar altres punts de vista. de persones i entitats, de Viladecans i de fora, el
Sobretot si ens creiem que això de la democràcia patiment d’alguna gent que viu a la marginalitat
parteix del joc participatiu de cadascú de nosaltres. o que sol ser objecte de tots els tòpics negatius del
Viure la ciutat a fons és saber què volem i com ho món; els efectes “col·laterals” d’algunes mesures
volem, i estar disposats a treballar per assolir-ho. socials i econòmiques a la nostra ciutat… La vida
Això, sens dubte, contribueix a construir això que dels homes i dones treballadors, al món de la
en diuen “cohesió social” i de què a Viladecans no pagesia, de la indústria o dels serveis en el nostre
anem sobrats. cas, que no serem mai ni famosos ni triunfitos, però
És un espai crític, per una altra banda, perquè de que som a la base d’allò que és la nostra ciutat i que
vegades el nostre sentit crític més aviat sembla tenim una massa desconeguda història col·lectiva.
una perpètua reclamació d’atenció als meus, En resum, un espai per fer cultura, en el sentit més
únics, immensos, individuals problemes. Sense autèntic de la paraula.
contrapartides ni obligacions. El sentit crític
comporta també drets i deures, esperit col·lectiu, http://puntviladecans.blogspot.com
prioritats clares, recerca d’alternatives i de
propostes, i compromís per dur-les a terme. puntviladecans@gmail.com 13

14. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
L
’AUSTERITAT COM A VALOR. Ara de l’Església a Espanya encarregat pel cardenal
es torna a fer servir normalment la Vidal i Barraquer i que el mateix cardenal va fer
paraula austeritat. Semblava proscrita, arribar a la Santa Seu, s’hi deia: “L’oficialitat
probablement per un mal entès estat del del Catolicisme durant la monarquia ha
benestar que no tenia en compte que perquè un impedit veure l’autèntica realitat: Espanya no
sistema social sigui just ha de ser comptablement és realment el país catòlic que sembla”. ¿Com
sostenible. O sia, que no ha de ser malbaratador. és possible, aleshores, que encara avui hi hagi
Potser no està bé dir-ho, però a mi em reconforta una part tan important de la jeraquia catòlica
veure que teníem raó els que sempre hem cregut que continuï reclamant que l’Estat actuï amb
que l’orgia del benestar era un pecat social que criteris de protector dels desigs i plantejaments
caldria redimir algun dia o altre. eclesiàstics? ¿Però que no veuen que això és la
La mala premsa del mot tenia algun origen en la mort de l’Església catòlica? Josep Lligadas
llunyana economia de postguerra viscuda pels
D
pares i els avis. Un temps que no havia de tornar,
E S A P R O F I TAT S . És la sensació que
i per tant un mot que no caldria recuperar. Si
em produeix un fenomen que en Quim
per cas es parlava eufemísticament d’ajustar el
Cervera descriu molt bé en el seu llibre
cinturó quan venien temps de vaques magres i
Església mare-creu (Edicions Saragossa,
calia una certa contenció temporal. Deixant clara
Barcelona 2010). Cada cop veig els meus
però la diferencia amb d’altres connotacions més
voluntariosos amics capellans més escanyats
afranciscanades o directament ermitanes, gens
de temps i d’activitat: se’ls menja sobretot la
de moda, que s’associaven al conservadorisme
parròquia amb tot el que comporta: catequesi,
catòlic.
misses, casaments, bateigs, confirmacions,
L’esquerra socialdemòcrata ha menystingut joves, grups parroquials, consells, esplais, i
l’austeritat com a valor. Ha enfocat ingènuament la moviments, i tasques diocesanes... Han de
disputa de plusvàlues i la redistribució de la riquesa fer tots els papers de l’auca. I el fet de ser
sense denunciar el malbaratament. En poques consiliaris de moviments, per exemple, no
paraules, hem cregut que la justícia consistia a els allibera de cap tasca parroquial. I els laics
elevar el nivell de vida dels treballadors perquè tots i laiques de les parròquies es van fent grans,
fóssim rics. Les desigualtats, que si bé s’atenuaren molts d’ells acumulen una bona experiència i
amb el creixement de les classes mitjanes, es una bona formació... que no sol rendir gaire
perpetuaren i s’incrementaren en relació a les per a la comunitat, perquè no se’ls encomanen
classes marginals i sobretot a les poblacions de feines de responsabilitat. De vegades aquestes
països poc desenvolupats, augmentat la injustícia tasques no es volen assumir prou, de vegades
global. no se sap delegar. No sé ben bé què passa,
La pobresa no té res a veure amb l’austeritat. Ser però és una llàstima. Em fa la sensació que
auster vol dir voler viure amb menys, només amb estem desaprofitant una bona oportunitat, que
allò que cal, i prou. Aquest valor tan evangèlic pot d’aquí uns anys ja no serà possible. La solució
estar ara obrint els ulls a les esquerres gràcies a la diocesana sol passar per ordenar diaques
lliçó de realisme de l’actual “crisi del deute” com permanents i la sensació és que així més aviat
l’anomena l’economista Josep Oliver. Tenim un es vol descarregar els capellans d’algunes
deute per retornar que comporta renúncies i obliga feines, i no tant potenciar el ministeri diaconal.
a decréixer en l’estil de vida. Serà que l’Evangeli Perquè en els laics i laiques no s’hi confia gaire,
sempre té alguna cosa a dir i una esperança per per no dir gens. I la gent jove més aviat tendeix
oferir quan s’ensorren les ideologies. Salva Clarós a desenvolupar una teologia justificadora del
paper “sagrat” del clergat, a gran distància de la
gent, que sempre es veu com a contaminadora.
És una realitat que em fa mal als ulls, sobretot quan
E
es parla tant de “noves evangelitzacions”. Qui
SPANYA CATÒLICA. El cardenal Vives esperen que faci la feina? Mercè Solé
i Tutó afirmava l’any 1906: “A Espanya la
religió mor a poc a poc sota l’ombra de
14 la protecció de l’Estat”. I el 1931, a l’inici
de la república, en un informe sobre la situació

15. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
Poble Valencià i dos del PSOE. feministes d’aquí i de fora que
Ara, de Compromís n’hi ha sis, i aporten vivències i pensament
del PSOE un. És dels poquíssims sobre temes d’actualitat que ens
llocs del País Valencià on el PP qüestionen moltes coses que
no ha presentat candidatura. Per s’accepten simplement perquè
tot plegat, val la pena anar-hi. les diu l’Església. Tot el llibre
Josep Lligadas és fruit del compromís per la
formació de les dones i per la
denúncia profètica feta amb
respecte, però amb la llibertat
que dóna saber que anem per
bon camí, seguidores de Jesús,
evangelitzadores dels apòstols.
La il·lustració de la coberta, un
dibuix de Josep Perpiñà per
al CDE, representa Maria de
Magdala que corre a anunciar la
Otos, Ca les Senyoretes, els bona nova de Jesús, figura que el
rellotges de sol i un ajuntament CDE ha reconegut com a patrona.
atípic. Us convido a tenir aquest llibre
Otos és un poble de 500 habitants entre els vostres més estimats; és
de la Vall d’Albaida, al País un referent del que fan les dones
Valencià. Una part treballa al perquè l’Església de tots sigui
camp, però la majoria vivia cada dia més que una promesa
de les fàbriques tèxtils de les Una història necessària. llunyana, una realitat propera.
poblacions properes, i ara hi ha Col·lectiu de Dones en l’Església Ernestina Ródenas
molt d’atur. Ca les Senyoretes 25 anys (1986-2011). Sefa Amell,
és una casa que era propietat Joana Ripollès i Magda Tomàs
de dues germanes, que eren les (ed.). Barcelona, Viena Edicions,
riques del poble. Quan van morir, 2011.
la van comprar uns familiars que
Sefa Amell, Joana Ripollès
l’han convertida en allotjament
i Magda Tomàs, sòcies del
rural, molt agradable i ben atès.
Col·lectiu de Dones en l’Església
El propietari, d’altra banda, és
(CDE), són les editores d’aquest
professor d’institut a Gandia,
llibre que recull l’experiència i el
escriptor de tota mena de
pensament d’un grup de dones
gèneres i, sobretot, un activíssim
que es van atrevir a preguntar-
constructor de rellotges de
se per què, si en la societat les
sol. Els rellotges de sol són un Cartes d’un cristià tranquil.
dones anaven donant passos
atractiu bàsic del poble. N’hi Jacint Torrents.
cap a la igualtat de drets amb
ha de totes menes i a tot arreu.
els homes, en l’Església era, i és Aquest és el títol d’un llibre que
Uns de construïts pel propietari
encara avui, un tema tabú i les fou presentat el dilluns 11 d’abril
de Ca les Senyoretes, i altres per
dones continuem discriminades d’enguany, a Castellar del Vallès.
altra gent també interessada.
pel que fa a la nostra participació L’autor, Jacint Torrents, és fill de
I l’afició s’ha estès per tota la
i a l’accés als espais sagrats i de Santa Coloma de Gramenet i
comarca, de manera que s’hi
responsabilitat dins l’Església resideix actualment a Castellar,
pot fer la “ruta dels rellotges de
catòlica a la qual pertanyem, on s’edita el setmanari Forja. En
sol”. I finalment, l’ajuntament és
espais i responsabilitats reservats la seva joventut va fer filologia
d’allò més atípic al País Valencià.
als homes en exclusiva. El llibre és catalana i crítica literària. En
Abans de les darreres eleccions,
fàcil de llegir per la varietat de les aquest setmanari, a partir del
de set regidors, cinc eren de
Compromís – Iniciativa del
aportacions: sòcies i socis del CDE
que hi diuen la seva, teòlogues
2004, Jacint Torrents hi començà
a publicar periòdicament sota 15

16. l’epígraf de “Cartes d’un Perquè, diuen, sortir junts en
cristià tranquil” uns escrits familia i amics, és crèixer junts.
prou interessants com perquè Hi trobareu idees de tota
els amics i lectors habituals mena: espectacles infantils,
l’encoratgéssim a aplegar-los parcs, festes populars, tallers
en un llibre (hi ha poc més als museus i excursions fàcils
d’una cinquantena de cartes). amb bici o caminant arreu de
Ell mateix, en la presentació, Catalunya. L’equip de Demà
explicà el perquè d’aquestes sortim.
tres paraules: “cartes” (el
gènere epistolar és prou
present en la literatura), d’un Pregàries per adults que sóm
“cristià” (ell pensa que no ens com nens. Francesc Cònsola.
n’hem d’amagar per res, oimés Abadia de Montserrat,
quan s’ha viscut amb goig Barcelona, 2010
el fet de ser-ne) i “tranquil”
(perquè tot i que moltes coses La persona que prega ha après
ens neguitegin, ho volem viure a estimar-se. La seguretat
amb pau). Aquestes cartes, li ve donada per la certesa
diu l’autor, estan escrites des d’una experiència que ell ha
de l’esperança per a infondre realitzat. Aquesta experiència
esperança. També és una virtut fonamentarà la seva vida donant
que ens cal! L’autor parteix de un sentit als esdeveniments i a
l’observació de la vida real, la complexa realitat quotidiana.
Pregar és sempre quelcom Super-vivències quotidianes.
de fets i sobretot de persones Maria Escalas. Col·lecció Emaús
que ha conegut, de situacions personal que no es basa en la
por sinó en l’autoestima que 93. Centre de Pastoral Litúrgica.
dures o tendres que ens porten Barcelona 2011.
a pensar. Parla de tu a tu a neix d’una experiència amb
aquestes persones, comparteix Déu. Quim Cervera La Maria Escalas, mataronina i
els seus neguits i esperances, mallorquina, músic, professora,
exerceix el que avui s’anomena cristiana, mare d’en Miquel
l’ètica de la compassió (del i d’en Mateu, casada amb en
posar-se a la pell de l’altre), sense Jordi... i moooltes més coses, té
imposar, escoltant, comprenent, un blog (www.mariaescalas.cat)
dialogant... són cartes que fan esplèndid, d’aquells que es fan
de bon llegir, perquè són breus llegir i que enganxen, on exposa
i molt ben escrites, i perquè en les seves supervivències diàries
totes es respira l’aire fresc de i les seves SUPERvivències,
l’evangeli de Jesús. Estic content veritables càrregues de
www.demasortim.com profunditat.
d’haver-ne escrit la presentació. demasortim@gmail.com
Potser no el trobareu a la vostra El CPL n’ha publicat alguns
llibreria; per comandes, us Un grupet de mares i pares que fragments. És una bona mostra
podeu adreçar al telèfon 93 714 han dedicat el seu temps lliure de com reflexionar sobre el
30 71 o bé a: jacint2009@hotmail. a muntar una web de sortides dia a dia, de com compartir la
es El llibre es ven a 15,00 €, i activitats en família per tal fe sense pretensions, de com
més les despeses d’enviament. de donar a conèixer un munt afrontar les alegries i les penes
Miquel Raventós d’activitats, rutes i tallers per de la vida. Molt recomanable!
poder compartir amb els fills. Mercè Solé
Avui cap força crea valors d’il·lusió.
El retall
L’única excepció és el culte a la cobdícia.
Rafael Argullol. El País, 16 d’abril de 2011