3. Característiques generals
L’àliga imperial ibèrica és un àliga gran, de bec i garres robustes, de cua
rectangular curta en relació a les seves ales,que varien entre 1’8 y 2,1
metres. El seu plomatge es part molt obscur per tot el cos, excepte en les
seves espatlles i la part alta de les ales, de color blanc. La nuca es
lleugerament més pàl·lida que altres parts del seu cos i la cua més obscura.
El tamany medi d’un adult és d’entre 78 i 83 cm d’altura i 2’8 kg, en els
mascles, i les femelles s’arriben a pesar 3’5 kg.Viuen uns 20 anys.
4. Hàbitat y zona geogràfica
Els seus territoris abarquen una gran quantitat de habites, des de pinars en
les zones de muntanya a sistemes dunars i en zones de costa. Les seves
majors densitats s’alcanzen en terrenys plans o amb relleus suaus, amb
formacions arbórees de importància, encara que no dominants i amb bones
poblacions de conills.
La seva distribució és limita al centre i part del sud de la península Ibèrica.
5. Alimentació
La seva alimentació constitueix en gran part en conills, que caçen en solitari o en parella. També
depreda coloms, corbs i altres aus, i en menor mesura a guineus i petits rosegadors, i s’alimenten
ocasionalment de carronya.
Utilitzen diferents tècniques de caça:
Intervenen els dos components de la parella, perfectament sincronitzats, de manera que mentre una de
les àguiles pica obliquament sobre la banda d'oques per espantar-los, l'altra, a la sortida d'un picat,
ataca de baix a dalt, agafant una presa distreta per l'altre atacant.
Una altra tècnica depredadora és la caça a l'aguait, en la qual l'àguila observa des d'una branca o
descrivint cercles en l'aire, als conills, i d'aquí es llança directament sobre la presa en un picat oblic.
Si el terreny està cobert per matolls, l'àguila interromp el picat a intervals frenant uns instants abans
de abatre sobre la seva presa; aquestes pauses fan més difícil la sorpresa i disminueixen les
possibilitats d'èxit, però eviten que l'àguila pugui espatllar el seu plomatge, el que resultaria fatal, ja
que moriria t de fam si les seves facultats resultessin disminuïdes.
6.
7. Reproducció
La seva reproducció és ovivípara i monògama. A principis d'any comença el
festeig.L'època de zel es dóna de març a juliol.La posada típica consta de 4
a 5 ous de 130 grams de pes que s'incuben durant 43 dies. És comú el que
es desenvolupin fins a tres pollets, encara que aquesta tendència ha
disminuït en els últims anys a causa del ús de pesticides, que augmenten el
nombre d'ous infèrtils.
8. Estat de conservació
En 2010 es van censar 282 parelles: 279 a Espanya i 3 a Portugal. BirdLife
International, seguint els criteris UICN 2001 per a les llistes vermelles, la
classificà com a Vulnerable (VU), fet que suposa un descens de categoria
des de l'última revisió, que la considerava com En Perill (EN). Malgrat
aquesta tendència poblacional positiva, es tracta d'una espècie amb un
nombre d'individus molt reduït i la supervivència està lligada a actuacions
de conservació intensives.
Entre les principals causes d'amenaça destaquen la mortalitat per verins,
electrocutació i persecució humana directa, l'escassetat de conills,
deteriorament de l'hàbitat, contaminació i malalties.
9. Perquè l’he triat
Vaig agafar aquest animal, concretament,
perquè em cridava l’atenció la seva manera
de caçar i així ho investigaria una mica.
