1. EL LINX IBÈRIC
Lynx pardinus
Pep Capdevila
Mònica N.
Nil L.
Imad A.
Pep C.
1r ESO
La Salle Manlleu
Curs 2014/2015
2. ÌNDEX
• Nom científic
• Classificació científica
• Distribució
• Hàbitat
• Descripció
• Alimentació
• Reproducció
• Estat de conservació
• Amenaces
• Protecció
• Webgrafia
3. NOM CIENTÍFIC
• El nom científic del Linx Ibèric és Lynx pardinus
4. CLASSIFICACIÓ CIENTÍFICA
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Felidae
Gènere: Lynx
Espècie: L. pardinus
5. DISTRIBUCIÓ
• El principal lloc amb reproducció segura és al Parc Natural de la Serra d'Andújar. Fins fa uns cent
anys es podia trobar en gairebé tota la península Ibèrica i el sud de l'Estat francès, però
actualment la seva distribució ocupa menys del 5% d'Ibèria.
• El linx ibèric només està present al sud- oest de la península Ibèrica.
• Únics nuclis amb la presència de la reproducció segura de l'espècie es
limitaven a Serra Morena, en concret al Parc natural de la Serra
d'Andújar, que és la principal població de linx ibèric que hi ha en el
món, els parcs naturals de Cardeña i Montoro, i el Parc Nacional de
Doñana i el seu entorn.
6. HÀBITAT
• És una espècie lligada al paisatge mediterrani. L'abundància de grans masses de matoll unida a
un baix índex d'activitat humana expliquen la seva distribució. Les femelles hi estableixen territoris
en àrees amb una alta densitat de matolls.
• I pastures, els quals afavoreixen la presència de conills. Les plantacions forestals de pins i eucaliptus
són, generalment, pobres en aliment i s'utilitzen molt poc.
7. DESCRIPCIÓ
•Mida: 85–110 cm.
• La cua fa entre 12–30 cm.
•El mascle pesa 12,9 kg i la femella 9,4.
•Fa una alçada de 60–70 cm fins a les espatlles.
•És d'aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una
borla negra en l'extrem que sol mantenir alçada batent-la en moments
de perill o excitació.
•Les seves característiques són: orelles punxegudes estan acabades en un
pinzell de pèls negres rígids, la finalitat dels quals possiblement sigui la de
descompondre la rodona silueta del seu cap, afavorint d'aquesta manera el seu camuflatge.
•També són característiques les patilles que pengen de les seves galtes i que augmenten progressivament de
grandària amb l'edat. Els joves de poques setmanes manquen de patilles i gairebé de pinzells i en els individus d'un
any ja apareixen les patilles, encara que curtes, que tot just pengen per sota de la barbeta. Els mascles tenen les
patilles i els pinzells negres més llargs que les femelles.
•Presenta dimorfisme sexual: el mascle és més gros que la femella, però aquesta diferència no s'aprecia fins que no
són adults, de manera que si bé són molt similars en mida i característiques durant el primer any d’edat, a partir
d'aquest moment es fa palès la major longitud dels pinzells de les orelles i de les patilles.
8. ALIMENTACIÓ
• Es nodreix bàsicament de conills, caça els conills durant el crepuscle o la nit, atent i amagat entre
les mates fins a quedar a una distància de la presa que pugui cobrir amb un o uns pocs salts, tot i
que, de vegades, també espera els conills camuflat entre els arbusts. Els conills moren d'una
mossegada al bescoll i són consumits gairebé en la seva totalitat en un lloc tranquil.
9. REPRODUCCIÓ
• Les femelles assoleixen la maduresa sexual a l'any d'edat, tot i que no es reprodueixen fins que no
tenen el seu propi territori. Les femelles s'aparellen amb els mascles que tenen territoris superposats
als seus, la gestació té una durada de, si fa o no fa, dos mesos i pareixen en arbres buits, entre el
març i el setembre. Una ventrada típica consisteix de 2-3 cadells, però en pot tenir fins a 5. el
sistema d'aparellament és la monogàmia.
10. ESTAT DE CONSERVACIÓ
• Està en perill greu d’extinció.
• Es troba en el parc natural de Doñana.
• Una manera de que no s’extingeixi del tot seria tenir més parcs naturals on s’hi trobes el linx ibèric
11. AMENACES
•La contínua mort de linxs en llaços, ceps i trets de caçadors i atropellats en carreteres.
• La destrucció del seu hàbitat per part dels humans durant el ràpid desenvolupament
econòmic de l'Estat espanyol que va comportar la construcció de carreteres, vies fèrries i
embassaments, repoblacions forestals (sobretot, les de pins i eucaliptus que van ocasionar una
reducció dràstica del seu hàbitat), la construcció d'urbanitzacions, la conversió de les garrigues
en terrenys agrícoles.
• La reducció de les poblacions de la seva principal presa: el conill.
• La caça que va patir abans de ser protegit ja que era perseguit per la seva pell i per ser
considerat un depredador del bestiar són les causes del perquè està protegit.
12. PROTECCIÓ
• Amb els parcs nacionals com el de Doñana aconseguim que el linx aconsegueixi sobreviure,
nosaltres intentem protegir-lo de l’extinció però si segueix disminunint no tardarà a deseparèixer.
• Una manera de protegir-lo de l’extinció seria tenir més parc naturals on hi pogués haver el linx
ibèric.
