2. Què és l’accent gràfic?
• És un signe que es posa sobre una vocal, ja siga
majúscula o minúscula.
• Hi ha dos tipus: l'agut o tancat (´), i
el greu o obert (`).
Sempre obert: à
Sempre tancat: í, ú
Obert o tancat: é, ó, è i ò
3. Regles generals d’accentuació
• Com a norma, els monosíl·labs no porten accent
gràfic, encara que hi ha excepcions.
• Tot seguit, expliquem les normes generals
d'accentuació de les paraules polisíl·labes en
funció de si són agudes, planes o esdrúixoles.
4. Regles generals d’accentuació.
• 1. PARAULES AGUDES: Tenen l'accent en l'última
síl·laba i s'accentuen quan són:
Acabades en:
VOCAL VOCAL més S -EN, -IN
• Observacions. No s'accentuen les agudes acabades:
• En -an, -on i -un
• En diftong decreixent.
• En vocal + ns.
5. Regles generals d’accentuació.
2. PARAULES PLANES: Tenen l'accent
d'intensitat en la penúltima síl·laba i s'accentuen
quan no acaben en les terminacions anteriors (és
a dir, en vocal, vocal + s, -en, -in).
Observació. També s'accentuen les planes
acabades:
• En -an, -on i -un.
• En diftong decreixent.
• En vocal + ns.
6. Regles generals d’accentuació.
3. PARAULES ESDRÚIXOLES: Tenen l'accent
d'intensitat en l'antepenúltima síl·laba i s'accentuen
sempre, independentment de com acabe la paraula.
Observacions:
• Les combinacions -ia, -ie, -io, -ua, -ue i -
uo normalment formen hiat (dos síl·labes); això fa
que moltes paraules es consideren esdrúixoles i, per
tant, s'accentuen.
• Les terminacions cultes -ium i -ius també fan hiat.
