SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
Download to read offline
Els volcans
Introducció
●
    Els volcans constitueixen l'únic intermedi que posa en
    comunicació directa la superfície amb els nivells profunds de
    l'escorça terrestre; és a dir, són l'únic mitjà per a l'observació i
    l'estudi     dels   materials   lítics   d'origen   magmàtic,     que
    constitueixen aproximadament el 80 % de l'escorça sòlida. En la
    profunditat del Mantell terrestre, el magma sota pressió
    ascendeix, creant càmeres magmàtiques dins o per sota de
    l'escorça.    Les   esquerdes     en     les   roques   de   l'escorça
    proporcionen una sortida per a la intensa pressió, i té lloc
    l'erupció. Vapor d'aigua, fum, gasos, cendres, roques i lava són
    llançades a l'atmosfera.
Parts de un volcà
Focus volcànic → O zona de la litosfera a gran temperatura, on les
roques es fonen i es genera el magma.

Xemeneia → Es a dir l'esquerda que comunica el focus amb l'exterior.

Cràter → És l'acabament de la xemeneia en forma d'embut.
Con Volcànic → Envolta el cràter i ésta format amb els expilsats pel
volcà. De vegades es formen a les faldes del volcà uns cons més petits
anomenats cons adventicis.
Una mica més...
A que anomenem erupció?                               La freqüencia d'erupció d'un volcà es
                                                      directament proporcional amb el moviment de
Quan la pressió a l'interior de l'escorça terrestre
                                                      les plaques tectoniques, i la rapides de les
es fa incontenible i troba una fuita a l'exterior,
                                                      mateixes, gracies a aixo, les futures erupcions,
ocorre una erupció volcànica que acaba
                                                      son facilment predectibles. Per ficar unes dades,
únicament quan la pressió cedeix i els materials
                                                      la mitjana de erupcions en volcans actius situats
volcànics han sortit a l’exterior. Aquestes
                                                      per Sud-Ameria es de uns cent anys. En canvi,
'explocions' poden durar un minuts de intensa
                                                      aqui en espanya, no tenim activiat volcanica
activitat, o tambe anys, com es el cas del volca
                                                      desde fa mes de 500 anys.
Sangay, el cual porta me de 60 anys en erupció,
clar esta que no amb la mateixa intensitat que un     Les explocions poden tindre una força equivalent
volca que erupciona en una hora.                      a varies bombes atòmiques, aixi que una roca
                                                      magmàtica, pot ser llançada a diversos
                                                      quilómetres d'altura.
L’illa de Thera
  (Santorini)
Introducció
L'illa de Thera, anomenada Santorini. Situada al sud del mar Egeo, es un
arxipèlag en forma circular, format per diverses illes volcàniques. En
l’origen de la illa, la mateixa posseïa 16 quilometres de diàmetre.
Actualment, Santorini es fruit d'una explosió volcànica, que va ocórrer
entre el 1650 -- 1500 a.C.

Aquesta expiació va ser anomenada 'erupció minoica', degut a la època en
la qual va ocórrer, Aquesta gran explosió, va ocórrer a la illa de Santorini,
però va ser tan espectacular que es considera un dels fets mes
significatius que han ocorregut en tot el mar Egeo durant l’Edat de Bronze.
Un sol fet pot canviar la historia
Segons diuen, actualment el nostre planeta, es veuria diferent, si el volcà
Thera ( d'aquí el nom de illa de Thera ) no hagués entrat en aquella
espectacular erupció, que segons creiem, va tindre lloc fa uns 3500 anys.
Segons un grup de geòlegs, la explosió mes gran que s'ha vist a la terra
( per ficar un punt de comparació, podríem dir, que aquesta erupció, va ser
5 cops major que la de Krakatoa, produïda al 1883 ) La civilització Minoica,
que era la que habitava el lloc en aquella època, va ser testimoni de la
catàstrofe, la qual va matar a unes 40.000 persones unes quantes hores
desprès, provocant també tsunamis d'uns 15 metres d'alt ( el que vindria a
ser un edifici d'unes 4 plantes ).
Algunes persones relacionen aquesta catàstrofe amb dues possibles
llegendes; La desaparició de la Atlàntida, y algunes de les plagues
d'Egipte que s'anuncien en l'Antic Testament
Les plaques tectòniques
Introducció
La superfície terrestre està construïda per una sèrie de peces de puzle que es
diuen plaques tectòniques o litosfèriques, que s’encaixen unes a altres.
Aquestes plaques són grans blocs de roca. Les plaques que es troben al fons
del mar es diuen plaques oceàniques i les que estan sota la superfície plaques
continentals.


La Terra no a tingut sempre la forma que té ara. Les plaques es mouen i
canvien l’aspecte de l’escorça.


Aquests moviments han fet que els continents se separin, abans era tot un, i es
deia Pangea. La Terra continua movent-se. Quan dues plaques es mouen, de
vegades poden xocar, quan ho fan, formen com unes ones. D’aquestes en diem
els terratrèmols.
Les plaques més importants
•   Africana, placa tectònica continental que cobreix l'Àfrica.

•   Antàrtica, placa tectònica continental que cobreix l’Antàrtica.

•   Australiana, placa tectònica continental que cobreix Austràlia, formava un
    continu amb la placa índica fa 50-55 milions d'anys.

•   Eurasiàtica, placa tectònica continental que cobreix Euràsia.

•   Nord-americana, placa tectònica continental que cobreix l'Amèrica del Nord
    i la Sibèria nord-oriental.

•   Pacífica, placa tectònica oceànica que cobreix el Pacífic.
•   Sud-americana, placa tectònica continental que cobreix l'Amèrica del Sud.
Fotografia
Allau
Terratrèmol
Inundacions
Tsunami
Huracà

More Related Content

What's hot (18)

Els Volcans
Els VolcansEls Volcans
Els Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Vulcanisme
Vulcanisme Vulcanisme
Vulcanisme
 
Estructura Interna I Tectònica De Plaques
Estructura Interna I Tectònica De PlaquesEstructura Interna I Tectònica De Plaques
Estructura Interna I Tectònica De Plaques
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
U.9 el moviment del continents
U.9 el moviment del continentsU.9 el moviment del continents
U.9 el moviment del continents
 
Tema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continentsTema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continents
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
dinàmica
dinàmicadinàmica
dinàmica
 
Geodinamica
Geodinamica Geodinamica
Geodinamica
 
Tectplaques
TectplaquesTectplaques
Tectplaques
 
geodinamica_interna
 geodinamica_interna geodinamica_interna
geodinamica_interna
 
1 la litosfera un element dinàmic
1 la litosfera un element dinàmic 1 la litosfera un element dinàmic
1 la litosfera un element dinàmic
 
1. estructura i dinàmica de la terra
1. estructura i dinàmica de la terra1. estructura i dinàmica de la terra
1. estructura i dinàmica de la terra
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Processos geològics interns i
Processos geològics interns iProcessos geològics interns i
Processos geològics interns i
 
Els tipus de volcans
Els tipus de volcansEls tipus de volcans
Els tipus de volcans
 
Els volcans 2n eso
Els volcans 2n esoEls volcans 2n eso
Els volcans 2n eso
 

Viewers also liked (11)

Balanç desastres naturals 2009 2010
Balanç desastres naturals 2009 2010Balanç desastres naturals 2009 2010
Balanç desastres naturals 2009 2010
 
Pintura turner
Pintura turnerPintura turner
Pintura turner
 
Treball alex (plaques tectóniques)2
Treball alex   (plaques tectóniques)2Treball alex   (plaques tectóniques)2
Treball alex (plaques tectóniques)2
 
Efecte hivernacle
Efecte hivernacle Efecte hivernacle
Efecte hivernacle
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriques
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Fenomens naturals
Fenomens naturalsFenomens naturals
Fenomens naturals
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 Biomolecules
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 

Similar to Volcans i plaques tectòniques. Fotografies

Gerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionisGerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionis
Esther Bona
 
Exposició dels volcans
Exposició dels volcansExposició dels volcans
Exposició dels volcans
Núria Martín
 
Bloc 1. ORIGEN DE LA TERRA, LLUNA I TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
Bloc 1. ORIGEN DE LA TERRA, LLUNA I TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTALBloc 1. ORIGEN DE LA TERRA, LLUNA I TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
Bloc 1. ORIGEN DE LA TERRA, LLUNA I TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
bendinat2esoc
 
Proves deriva continental
Proves deriva continentalProves deriva continental
Proves deriva continental
CC NN
 

Similar to Volcans i plaques tectòniques. Fotografies (20)

Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Gerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionisGerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionis
 
Exposició dels volcans
Exposició dels volcansExposició dels volcans
Exposició dels volcans
 
TEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptx
TEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptxTEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptx
TEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptx
 
Els Volcans Cm
Els Volcans CmEls Volcans Cm
Els Volcans Cm
 
Proves de la deriva continental
Proves de la deriva continentalProves de la deriva continental
Proves de la deriva continental
 
Bloc 1. ORIGEN DE LA TERRA, LLUNA I TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
Bloc 1. ORIGEN DE LA TERRA, LLUNA I TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTALBloc 1. ORIGEN DE LA TERRA, LLUNA I TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
Bloc 1. ORIGEN DE LA TERRA, LLUNA I TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
 
Proves deriva continental
Proves deriva continentalProves deriva continental
Proves deriva continental
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisLes Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
 
L'escorça canvia
L'escorça canviaL'escorça canvia
L'escorça canvia
 
Caaco dos 1415_mt130_r1_geografia_tema_3
Caaco dos 1415_mt130_r1_geografia_tema_3Caaco dos 1415_mt130_r1_geografia_tema_3
Caaco dos 1415_mt130_r1_geografia_tema_3
 
Voltem per la Terra
Voltem per la TerraVoltem per la Terra
Voltem per la Terra
 
GEODINÀMICA II
GEODINÀMICA IIGEODINÀMICA II
GEODINÀMICA II
 
Energia interna de la terra
Energia interna de la terraEnergia interna de la terra
Energia interna de la terra
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Interior de la terra
Interior de la terraInterior de la terra
Interior de la terra
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriques
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriques
 

More from Isabel Castro

Presentación chachi
Presentación chachiPresentación chachi
Presentación chachi
Isabel Castro
 
El vi i la seva música
El vi i la seva músicaEl vi i la seva música
El vi i la seva música
Isabel Castro
 
Tradicions i costums
Tradicions i costumsTradicions i costums
Tradicions i costums
Isabel Castro
 
Contrast entre cultures
Contrast entre culturesContrast entre cultures
Contrast entre cultures
Isabel Castro
 
Arquitectura emblemàtica icar
Arquitectura emblemàtica icarArquitectura emblemàtica icar
Arquitectura emblemàtica icar
Isabel Castro
 

More from Isabel Castro (20)

La Mussara (Baix Camp). a través de la novel·la Al cor de la muntanya, de Jos...
La Mussara (Baix Camp). a través de la novel·la Al cor de la muntanya, de Jos...La Mussara (Baix Camp). a través de la novel·la Al cor de la muntanya, de Jos...
La Mussara (Baix Camp). a través de la novel·la Al cor de la muntanya, de Jos...
 
U1 valoración de callejeros literarios
U1 valoración de callejeros literariosU1 valoración de callejeros literarios
U1 valoración de callejeros literarios
 
Ventajas y desventajas abp
Ventajas y desventajas abpVentajas y desventajas abp
Ventajas y desventajas abp
 
Viaje a madrid
Viaje a madridViaje a madrid
Viaje a madrid
 
Gonzalo de berceo
Gonzalo de berceoGonzalo de berceo
Gonzalo de berceo
 
Presentación chachi
Presentación chachiPresentación chachi
Presentación chachi
 
Joel
JoelJoel
Joel
 
El vi i la seva música
El vi i la seva músicaEl vi i la seva música
El vi i la seva música
 
Claudia
ClaudiaClaudia
Claudia
 
Treball
TreballTreball
Treball
 
La comunicació no verbal(cristina bartumeus)
La comunicació no verbal(cristina bartumeus)La comunicació no verbal(cristina bartumeus)
La comunicació no verbal(cristina bartumeus)
 
La comunicació no verbal power(cristin bartumeus)
La comunicació no verbal power(cristin bartumeus)La comunicació no verbal power(cristin bartumeus)
La comunicació no verbal power(cristin bartumeus)
 
Tradicions
TradicionsTradicions
Tradicions
 
Power context geogràfic (bo)
Power context geogràfic (bo)Power context geogràfic (bo)
Power context geogràfic (bo)
 
La fotografia
La fotografiaLa fotografia
La fotografia
 
Tradicions i costums
Tradicions i costumsTradicions i costums
Tradicions i costums
 
Música
MúsicaMúsica
Música
 
Contrast entre cultures
Contrast entre culturesContrast entre cultures
Contrast entre cultures
 
Context geogràfic
Context geogràficContext geogràfic
Context geogràfic
 
Arquitectura emblemàtica icar
Arquitectura emblemàtica icarArquitectura emblemàtica icar
Arquitectura emblemàtica icar
 

Volcans i plaques tectòniques. Fotografies

  • 2. Introducció ● Els volcans constitueixen l'únic intermedi que posa en comunicació directa la superfície amb els nivells profunds de l'escorça terrestre; és a dir, són l'únic mitjà per a l'observació i l'estudi dels materials lítics d'origen magmàtic, que constitueixen aproximadament el 80 % de l'escorça sòlida. En la profunditat del Mantell terrestre, el magma sota pressió ascendeix, creant càmeres magmàtiques dins o per sota de l'escorça. Les esquerdes en les roques de l'escorça proporcionen una sortida per a la intensa pressió, i té lloc l'erupció. Vapor d'aigua, fum, gasos, cendres, roques i lava són llançades a l'atmosfera.
  • 3. Parts de un volcà Focus volcànic → O zona de la litosfera a gran temperatura, on les roques es fonen i es genera el magma. Xemeneia → Es a dir l'esquerda que comunica el focus amb l'exterior. Cràter → És l'acabament de la xemeneia en forma d'embut. Con Volcànic → Envolta el cràter i ésta format amb els expilsats pel volcà. De vegades es formen a les faldes del volcà uns cons més petits anomenats cons adventicis.
  • 4.
  • 5. Una mica més... A que anomenem erupció? La freqüencia d'erupció d'un volcà es directament proporcional amb el moviment de Quan la pressió a l'interior de l'escorça terrestre les plaques tectoniques, i la rapides de les es fa incontenible i troba una fuita a l'exterior, mateixes, gracies a aixo, les futures erupcions, ocorre una erupció volcànica que acaba son facilment predectibles. Per ficar unes dades, únicament quan la pressió cedeix i els materials la mitjana de erupcions en volcans actius situats volcànics han sortit a l’exterior. Aquestes per Sud-Ameria es de uns cent anys. En canvi, 'explocions' poden durar un minuts de intensa aqui en espanya, no tenim activiat volcanica activitat, o tambe anys, com es el cas del volca desde fa mes de 500 anys. Sangay, el cual porta me de 60 anys en erupció, clar esta que no amb la mateixa intensitat que un Les explocions poden tindre una força equivalent volca que erupciona en una hora. a varies bombes atòmiques, aixi que una roca magmàtica, pot ser llançada a diversos quilómetres d'altura.
  • 6. L’illa de Thera (Santorini)
  • 7. Introducció L'illa de Thera, anomenada Santorini. Situada al sud del mar Egeo, es un arxipèlag en forma circular, format per diverses illes volcàniques. En l’origen de la illa, la mateixa posseïa 16 quilometres de diàmetre. Actualment, Santorini es fruit d'una explosió volcànica, que va ocórrer entre el 1650 -- 1500 a.C. Aquesta expiació va ser anomenada 'erupció minoica', degut a la època en la qual va ocórrer, Aquesta gran explosió, va ocórrer a la illa de Santorini, però va ser tan espectacular que es considera un dels fets mes significatius que han ocorregut en tot el mar Egeo durant l’Edat de Bronze.
  • 8. Un sol fet pot canviar la historia Segons diuen, actualment el nostre planeta, es veuria diferent, si el volcà Thera ( d'aquí el nom de illa de Thera ) no hagués entrat en aquella espectacular erupció, que segons creiem, va tindre lloc fa uns 3500 anys. Segons un grup de geòlegs, la explosió mes gran que s'ha vist a la terra ( per ficar un punt de comparació, podríem dir, que aquesta erupció, va ser 5 cops major que la de Krakatoa, produïda al 1883 ) La civilització Minoica, que era la que habitava el lloc en aquella època, va ser testimoni de la catàstrofe, la qual va matar a unes 40.000 persones unes quantes hores desprès, provocant també tsunamis d'uns 15 metres d'alt ( el que vindria a ser un edifici d'unes 4 plantes ). Algunes persones relacionen aquesta catàstrofe amb dues possibles llegendes; La desaparició de la Atlàntida, y algunes de les plagues d'Egipte que s'anuncien en l'Antic Testament
  • 10. Introducció La superfície terrestre està construïda per una sèrie de peces de puzle que es diuen plaques tectòniques o litosfèriques, que s’encaixen unes a altres. Aquestes plaques són grans blocs de roca. Les plaques que es troben al fons del mar es diuen plaques oceàniques i les que estan sota la superfície plaques continentals. La Terra no a tingut sempre la forma que té ara. Les plaques es mouen i canvien l’aspecte de l’escorça. Aquests moviments han fet que els continents se separin, abans era tot un, i es deia Pangea. La Terra continua movent-se. Quan dues plaques es mouen, de vegades poden xocar, quan ho fan, formen com unes ones. D’aquestes en diem els terratrèmols.
  • 11. Les plaques més importants • Africana, placa tectònica continental que cobreix l'Àfrica. • Antàrtica, placa tectònica continental que cobreix l’Antàrtica. • Australiana, placa tectònica continental que cobreix Austràlia, formava un continu amb la placa índica fa 50-55 milions d'anys. • Eurasiàtica, placa tectònica continental que cobreix Euràsia. • Nord-americana, placa tectònica continental que cobreix l'Amèrica del Nord i la Sibèria nord-oriental. • Pacífica, placa tectònica oceànica que cobreix el Pacífic. • Sud-americana, placa tectònica continental que cobreix l'Amèrica del Sud.
  • 12.
  • 14. Allau