2. Introducció
●
Els volcans constitueixen l'únic intermedi que posa en
comunicació directa la superfície amb els nivells profunds de
l'escorça terrestre; és a dir, són l'únic mitjà per a l'observació i
l'estudi dels materials lítics d'origen magmàtic, que
constitueixen aproximadament el 80 % de l'escorça sòlida. En la
profunditat del Mantell terrestre, el magma sota pressió
ascendeix, creant càmeres magmàtiques dins o per sota de
l'escorça. Les esquerdes en les roques de l'escorça
proporcionen una sortida per a la intensa pressió, i té lloc
l'erupció. Vapor d'aigua, fum, gasos, cendres, roques i lava són
llançades a l'atmosfera.
3. Parts de un volcà
Focus volcànic → O zona de la litosfera a gran temperatura, on les
roques es fonen i es genera el magma.
Xemeneia → Es a dir l'esquerda que comunica el focus amb l'exterior.
Cràter → És l'acabament de la xemeneia en forma d'embut.
Con Volcànic → Envolta el cràter i ésta format amb els expilsats pel
volcà. De vegades es formen a les faldes del volcà uns cons més petits
anomenats cons adventicis.
4.
5. Una mica més...
A que anomenem erupció? La freqüencia d'erupció d'un volcà es
directament proporcional amb el moviment de
Quan la pressió a l'interior de l'escorça terrestre
les plaques tectoniques, i la rapides de les
es fa incontenible i troba una fuita a l'exterior,
mateixes, gracies a aixo, les futures erupcions,
ocorre una erupció volcànica que acaba
son facilment predectibles. Per ficar unes dades,
únicament quan la pressió cedeix i els materials
la mitjana de erupcions en volcans actius situats
volcànics han sortit a l’exterior. Aquestes
per Sud-Ameria es de uns cent anys. En canvi,
'explocions' poden durar un minuts de intensa
aqui en espanya, no tenim activiat volcanica
activitat, o tambe anys, com es el cas del volca
desde fa mes de 500 anys.
Sangay, el cual porta me de 60 anys en erupció,
clar esta que no amb la mateixa intensitat que un Les explocions poden tindre una força equivalent
volca que erupciona en una hora. a varies bombes atòmiques, aixi que una roca
magmàtica, pot ser llançada a diversos
quilómetres d'altura.
7. Introducció
L'illa de Thera, anomenada Santorini. Situada al sud del mar Egeo, es un
arxipèlag en forma circular, format per diverses illes volcàniques. En
l’origen de la illa, la mateixa posseïa 16 quilometres de diàmetre.
Actualment, Santorini es fruit d'una explosió volcànica, que va ocórrer
entre el 1650 -- 1500 a.C.
Aquesta expiació va ser anomenada 'erupció minoica', degut a la època en
la qual va ocórrer, Aquesta gran explosió, va ocórrer a la illa de Santorini,
però va ser tan espectacular que es considera un dels fets mes
significatius que han ocorregut en tot el mar Egeo durant l’Edat de Bronze.
8. Un sol fet pot canviar la historia
Segons diuen, actualment el nostre planeta, es veuria diferent, si el volcà
Thera ( d'aquí el nom de illa de Thera ) no hagués entrat en aquella
espectacular erupció, que segons creiem, va tindre lloc fa uns 3500 anys.
Segons un grup de geòlegs, la explosió mes gran que s'ha vist a la terra
( per ficar un punt de comparació, podríem dir, que aquesta erupció, va ser
5 cops major que la de Krakatoa, produïda al 1883 ) La civilització Minoica,
que era la que habitava el lloc en aquella època, va ser testimoni de la
catàstrofe, la qual va matar a unes 40.000 persones unes quantes hores
desprès, provocant també tsunamis d'uns 15 metres d'alt ( el que vindria a
ser un edifici d'unes 4 plantes ).
Algunes persones relacionen aquesta catàstrofe amb dues possibles
llegendes; La desaparició de la Atlàntida, y algunes de les plagues
d'Egipte que s'anuncien en l'Antic Testament
10. Introducció
La superfície terrestre està construïda per una sèrie de peces de puzle que es
diuen plaques tectòniques o litosfèriques, que s’encaixen unes a altres.
Aquestes plaques són grans blocs de roca. Les plaques que es troben al fons
del mar es diuen plaques oceàniques i les que estan sota la superfície plaques
continentals.
La Terra no a tingut sempre la forma que té ara. Les plaques es mouen i
canvien l’aspecte de l’escorça.
Aquests moviments han fet que els continents se separin, abans era tot un, i es
deia Pangea. La Terra continua movent-se. Quan dues plaques es mouen, de
vegades poden xocar, quan ho fan, formen com unes ones. D’aquestes en diem
els terratrèmols.
11. Les plaques més importants
• Africana, placa tectònica continental que cobreix l'Àfrica.
• Antàrtica, placa tectònica continental que cobreix l’Antàrtica.
• Australiana, placa tectònica continental que cobreix Austràlia, formava un
continu amb la placa índica fa 50-55 milions d'anys.
• Eurasiàtica, placa tectònica continental que cobreix Euràsia.
• Nord-americana, placa tectònica continental que cobreix l'Amèrica del Nord
i la Sibèria nord-oriental.
• Pacífica, placa tectònica oceànica que cobreix el Pacífic.
• Sud-americana, placa tectònica continental que cobreix l'Amèrica del Sud.
