4. • Un model de proximitat, 6 punts d’atenció social
• Ubicació d’un equip d’atenció social al CAP Turó de Can
Mates, iniciem el camí cap a l’atenció integral centrada en la
persona
Equips d’atenció
7. 10,32% de la població de Sant Cugat
el 2014
2011 2012 2013 2014 Increment
2011/2014
Persones
ateses
7.897
9,29%
7.951 8.786 9.065
10’32%
1.168
Famílies
ateses
3.524 3.561 3.913 3.949 425
Població
Sant Cugat
84.941 86.325 87.118 87.788 2.847
Memòria 2014
Persones ateses 2011-2014
La Cartera de Serveis Socials arriba a 3.949 famílies
8. 9.065 persones ateses (10,32% de la població total de Sant Cugat)
77% són persones que tenen dificultats socials i/o econòmiques
(conflictes familiars, orientació i suport emocional, ajuts econòmics,
etc etc.)
23 % són persones que tenen dificultats en la seva autonomia
reb personal i reben algun recurs vinculat a la dependència
(teleassistència, servei atenció domiciliària, estada en residència, etc)
Persones ateses 2011-2014
10. 586,59%Subministraments · 7.256,40€ (2011)
· 49.822,33€ (2014)
Alimentació
Habitatge
Evolució dels ajuts socials més significatius del 2011 al 2014
· 42.064,60€ (2011)
· 117.251,76€ (2014)
· 80.509,57€ (2011)
· 218.836,10€ (2014)
171,81%
178.74%
11. Ajuts
menjador
2010/
2011
2011/
2012
2012/20
13
2013/20
14
2011-2014
Primària i
ESO
796 792 805 *793 3186
E. Bressol 75 85 85 85 330
El nombre d’ajuts de menjador a primària ha continuat creixent (*de
609 al curs 2012-13 a 692 al curs 2013-14)
Es mantenen els ajuts d’escola bressol
Disminueixen les sol·licituds i els ajuts de menjador a l’ESO a
causa de la implantació de l’horari continuat (*de 99 al curs 2012-13 a
31 al curs 2013-14)
Ajuts socials: beques menjador
Memòria 2014
Evolució pressupost mandat 2011-2015
480000
500000
520000
540000
560000
580000
600000
620000
640000
660000
2010-2011 2011-2012 2013-2014 2014-2015
Total pressupost executat
destinat a beques
2.339.454.26€
17,90%
2011 – 2015:
14. Plans Individuals d’Atenció (PIA) en actiu al 2014: 886
PIA amb els que s’ha efectuat seguiment al 2014: 920
Promoció de l’autonomia i atenció a la dependència 2014
Memòria 2014
229 222
242
530
1442
534
0
500
1000
1500
2000
2009 2010 2011 2012 2013 214
Sol·licituds de valoració de grau
199
93
192169145
36
3
0
50
100
150
200
250
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Modificacions
340
670
920
19093363
0
200
400
600
800
1000
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Seguiments
Expedients de
dependència
gestionats: 1.129
Modificacions per canvi
de situació: 653
Seguiments realitzats:
2.120
Mandat 2011 – 2015:
15. Hem donat servei a 523 persones durant el
2014, 30 persones més que el 2013
61.193,69 hores d’atenció
39 jornades laborals
Servei d’atenció domiciliària
Memòria 2014
493 523492
463454418
308
252
0
100
200
300
400
500
600
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Persones ateses
55747,25 56418,91
61193,69
50737,6652737,66
41307,38
32846,17
21714
0
10000
20000
30000
40000
50000
60000
70000
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Hores realitzades
Persones ateses: 866
Hores atenció: 224.098
Jornades laborals: 143
Mandat 2011 – 2015:
16. Teleassistència
1.191 persones ateses, 5,3%
d’increment (2013-2014)
Memòria 2014
1053
1131
1191
356
483
646
849
937
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Persones ateses
Persones ateses:
1.428
Increment del 40,28%
Mandat 2011 – 2015
17. Serveis de tecnologia suport i cura
126 persones ateses 2014
265 persones ateses durant 2011-2014
Memòria 2014
SERVEIS
Persones
ateses 2014
Persones ateses
mandat 2011-2015
Ajuts tècnics: grues, rentacaps,
cadires giratòries de bany... 29 50
Servei de medicació en blisters
(farmàcies)
39 67
Localitzador personal (antic SIMAP) 10 19
Assessorament tècnic: valoració
d’ajuts tècnics i de necessitats
d’adaptació a la llar
17 81
Programa d’arranjament
d’habitatges a persones grans
(Diputació)
25 42
Projecte Millorem els habitatges de
les Planes i la seva eficiència
energètica (Pla de barris)
6 6
Total 126 265
19. Línies d’acció Mandat 2011-2015
• Comissió de treball Promusa + Serveis socials+ Taula Habitatge
• Reserva d’habitatges al Fons Social 10%
• Increment recursos econòmics destinats a ajuts per a l’habitatge
• Programa arranjament d’habitatge per a persones grans
• Conveni amb el Col·legi de Procuradors en casos de llançament o desnonament
• Desplegament del punt d’atenció al municipi SIDH (Mediació)
• Mesures contra la pobresa energètica:
- Increment dels ajuts econòmics
- Conveni amb Sorea
- Adhesió al programa de l’Àrea Metropolitana de Mesures contra
la pobresa energètica
- Arranjaments per millorar l’eficiència energètica
- Auditories i tallers
• Habitatge protegit
Venda: 41 nous habitatges escriturats (Camí de la creu)+ 6 de mediació, 6
recuperats per Promusa.
Lloguer: 333 nous contractes ; 39 habitatges en construcció (Rius i Taulet)
Venda: 24 habitatges en construcció (Francesc Macià)
Projecte: 76 venda (Pla del Vinyet) i 60 lloguer Jeroni Pujades
• Projecte Casetes dels mestres de la Floresta
• Conveni amb Sostre Cívic per la recuperació d’habitatge en desús
Suport a l’habitatge
20. ARRANJAMENT D’HABITATGES PERSONES GRANS:
25 arranjaments en procés
42 arranjaments 2011-2014
Programa d’arranjament d’habitatges per a la gent gran 2014
Serveis socials + Diputació + Economia+ Territori
21. ARANJAMENTS D’HABITATGES DE LES PLANES: l’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Programa d’arranjaments d’habitatge 2014
6 arranjaments
Escola Arquitectura+Pla de Barris+Serveis Socials+Ocupació
22. Arranjaments
2%
20%
8%
14%
26%
30%
Substitució banyera
Canvi aixetes
Substitució altres
banys
Endolls
Protector paret
Ampliació porta
Ajuts tècnics
46% 54%
Barres de
recolzament
Seients
Memòria 2014
Programa d’arranjament d’habitatges
Edicions Arranjaments
d’habitatges
persones grans
2009-2010 20 habitatges
2012-2013 17 habitatges
2014-2015 25 habitatges (en
procés)
2009/2014
62 arranjaments
Mandat 2011 – 2015:
Tipologia d’arranjaments habitatges
de gent gran
23. Dotació d’habitatges del Fons Social
10%
Reserva d’habitatges
de protecció oficial al
Fons Social
1
4
5
10
18
28
0
5
10
15
20
25
30
2009 2010 2011 2012 2013 20142009 2010 2011 2012 2013 2014
Suport a l'habitatge
24. Tipologia d’habitatges del Fons social
INCLUSIÓ (3)
TEMPORALS I
URGÈNCIES (5)
LLOGUER SOCIAL (17)
Intervenció social Alta intensitat Alta / Mitja intensitat Baixa intensitat
Destinataris
Persones i/o famílies en
situació d’exclusió social
Persones i/o famílies en
situació crítica de`pèrdua
de l’habitatge
Persones i/o famílies
amb ingressos inferiors a
1,5 vegades IRSC
Tipus de contracte Contracte assistencial Contracte assistencial
Contracte directe amb
PROMUSA + Contracte
de bonificació
Durada
6 mesos Màxim 2
anys
6 mesos Màxim 2
anys
3 anys
Quota lloguer Taxa de lloguer just Taxa de lloguer just
Bonificació de la quota
segons ajuts socials
Accés
Mitjançant informe amb valoració del Cap de Secció i
Coordinadora
Sol·licitud orientada per
referents de seguiment i
valoració segons barem
Suport a l'habitatge
25. Distribució d’habitatges del Fons Social
Suport a l'habitatge
28 pisos fons social
84 beneficiaris
3 3
5
17
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Tipologia d'habitatges del Fons Social
Entitats
Inclusió
Urgències
Lloguer Social
7
12
15
50
0
10
20
30
40
50
Beneficiaris Habitatge Fons Social
Entitats
Inclusió
Urgències
Lloguer Social
26.
27. 38 infants
43 infants
37 noies i nois
Memòria 2014
118 infants i adolescents
Ús dels recursos any 2014
Atenció a la infància i adolescència: centres oberts/Natura
28. Recursos destinats a infants i a
adolescents, d’entre 6 i 16 anys, amb
necessitats socioeducatives.
L’objectiu d’aquests recursos és afavorir
l’adquisició, o la millora d’habilitats
socials i relacionals, i d’hàbits d’estudi, a
través de la realització d’activitats, tallers i
sortides diverses, i del suport de
professionals especialitzats.
També és facilita la integració de joves i
adolescents en el municipi, a través del
coneixement i la utilització de recursos i
entitats del municipi.
Així mateix, tant el Centre Obert, com el
Taller Natura, ofereixen acompanyament
i suport a les famílies, en el procés
educatiu que tots els pares hem de portar
a terme.
Atenció a la infància i adolescència: centres oberts/Taller Natura
foto
30. Presència dels serveis socials en altres projectes transversals i comunitaris:
Intervenció socioeducativa a la xarxa/Internet: als instituts públics i als nois/es del projecte Natura
11 xerrades preventives a 238 joves de 12 a 18 anys més 30 adults amb un total de 268 oients.
Grup d’intervenció amb pares del taller Jove Natura
Difusió i coordinació del Protocol de detecció de situacions de maltractament infantil.
Participació en el projecte d’orientació transversal, Jobfriend, destinat a persones majors de 45
anys, en situació d’atur (SOM / Serveis Socials)
Participació en la Taula de Salut Mental
Participació en la implementació del Pla d’Inclusió
Participació en la implementació del Pla d’Inclusió ( St. Francesc Monestir)
Participació en el Pla d’entorn.
Participació en l’elaboració del Pla d’Infància de St. Cugat (Ensenyament/S.Socials)
Colideratge del Projecte d’Arranjaments a les Planes (Territori/S.Socials)
Memòria 2014
31. OBSERVACIONS / TENDÈNCIES
Els serveis socials, més presents. cada vegada són més coneguts, la Llei de la
dependència i el Sistema Català de Serveis Socials del 2008 de caràcter universal
Crisi econòmica: la cronificació en determinats col·lectius. No s’observa un
increment notable de persones usuàries i sí un increment notable de la necessitat d’ajuts
i, per tant, una major dependència dels serveis socials.
Dificultats econòmiques: canvis d’estatus, augment dels ajuts en necessitats
bàsiques i acumulació de deutes difícilment assumibles.
Necessitat de suport emocional: ara més que mai és necessari el suport
emocional i l’acompanyament per a l’adaptació i acceptació d’aquestes situacions
Com ho afrontem?
•Dotació de més recursos: econòmics i de gestió
•Posant en marxa una actuació comunitària i transversal: Pla d’Inclusió
Ajuts socials 2011-2014
Memòria 2014
32. El Pla d’Inclusió:
Memòria 2014
Forma part de l’Estratègia
social, econòmica i ambiental
de la ciutat
Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat 2014-2015
• Facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques a
tota persona o unitat familiar que ho requereixi,
• Actuar de manera preventiva en la classe mitjana
cada vegada més sotmesa a la destrucció d’ocupació
i a la reivenció i readapació dels models de vida.
• Repte transversal: posar especial atenció a la
infància i a les famílies amb menors a càrrec.
Objectius
principals
33. El Pla d’Inclusió
8 eixos estratègics
1. Necessitats bàsiques
2. Salut
3. Habitatge
4. Educació
5. Ocupació
6. Econòmic
7. Relacional
8. Pobresa infantil
És el marc de referència comú per a totes les accions
compromeses amb la inclusió social a la ciutat
35. El Pla d’Inclusió:
Memòria 2014
Actuacions transversals destacades
Mapa de la
vulnerabilitat de
Sant Cugat
Identificació de
riscos socials
per zones
Pla d’Inclusió
Sant Francesc –
Monestir
Mesures específiques
al barri St. Francesc
Monestir
Càlcul retorn
inversió social
Per a cada € invertit en el
Programa d’activitats
extraescolars hi ha
hagut un retorn de
2,42€
Teaming
Donacions d’1 € al
mes a una causa
social escollida
36. El Pla d’Inclusió:
Memòria 2014
Guia recursos
persones amb
discapacitat
Estudi i difusió dels
recursos
municipals
Increment reserva
pisos socials
Acord d’incrementar
al 10% la reserva
dels pisos de
PROMUSA
Concurs
cooperatives
Promoció de
l’emprenedoria i
creació de nous llocs
de treball
Oficina del
voluntariat
Gestió i difusió del
voluntariat a Sant
Cugat
Actuacions transversals destacades
37. El Pla d’Inclusió:
Memòria 2014
eQuàliment
Tecnologia per a la
gestió de les
donacions
d’aliments
Serveis socials
Càritas+Creu Roja
Curs horticultura
ecològica i
autosuficiència
13 persones han
participat a la 1a
edició curs a Can
Monmany
Targeta moneder
Adhesió al programa
Diputació + La Caixa
Activació 200 targetes
Actuacions transversals destacades
38. El Pla d’Inclusió:
Memòria 2014
Tendències detectades: Observatori Sociològic
• Es detecta una millora
considerable de les expectatives
econòmiques tant a nivell general
com a nivell personal
2013 2014
% de persones que considera
que la seva situació econòmica
és pitjor que la de fa un any
47%
36%
% de persones que creuen que
la situació económica millorarà 25%
36%
• En contraposició, els indicadors de
dificultats econòmiques i privacions
materials es mantenen relativament
estables.
40. Igualtat Guia violència masclista, nou
servei atenció a la infància, coeducació,
Pla Igualtat, Explica’m teixint
Persones amb necessitats especials:
Diagnosi discapacitat, Guia, ordenança
accessibilitat; formació a 58 persones
cuidadores, 711 persones gaudint de
l'Apropa, Taller Windown
Immigració 69 cursos català bàsic
nouvinguts, 2800 assessoraments
d'estrangeria, 3 sessions de benvinguda
Promoció de la salut Salut Mental: espai
de lleure amb l'Ateneu 40 persones,
Programa drogodependències 1Segon; +
de 3000 infants i joves han rebut educació
sexual, alimentària, sobre drogues
Mediació comunitària hem gestionat 58
casos un 76% de conflictes veïnals
Cooperació internacional
0,7% dels ingressos municipals destinats
a la cooperació internacional
Capital social Campanya voluntariat i
suport al banc del temps
Ciutadania
41. Memòria 2014
La veritable civilització és aquella en què
tothom dóna als altres tots els drets que
reclama per a sí mateix.
Robert Green Ingersoll (1833-1899) Politíc i orador nord-americà.
MOLTES
GRÀCIES!!
Editor's Notes
La llei de Serveis socials catalana i el desplegament de la Llei estatatal de la promoció de l’autonomia i l’atenció a la dependència va suposar un cavni radical, l’accés UNIVERSAL als serveis socials. També va suposar l’increment de la Cartera de Serveis socials, delegant als Ajuntaments l’atenció social bàsica a diferència del Sistema Català de la Salut i del Sistema Català d’Educació on les competències són exercides directament per la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a curs 2014-2015, dades a aportar per Xavier.
158 persones beneficiàries durant l’any 2014.
Baixen les resolucions positives, per augment de requeriments.
Les unitats de convivència de les persones sol·licitants de la RMI estan formades, majoritàriament, persones soles, més del 72%, seguida de les unitats conformades per 2 o més membres (28%). Tot i això, s’observa una tendència a la disminució de beneficiaris sols, i un augment de nombres d’unitat de convivència amb dos o més membres.
La prestació mensual que han percebut els titulars de RMIs s’ha situat entre els 141.24 € i els 645.30€
El 58% dels expedients aprovats de la RMI tenen com a sol·licitants a homes, i el 42% a dones. Però hi ha hagut un increment en la proporció de dones beneficiaries de RMI.
EL 55,76% de les persones titulars de la RMI són nascudes al territori espanyol, i el 44,22% restant són estrangeres. D’aquestes darreres el 52,17% són originaris del Marroc.
Continua en descens de les valoracions de PIAS, tant per les restriccions, com perquè el creixement desprès de 6 anys de la llei, el creixement per força ha de ser sostingut.
Durant el primer semestre es va iniciar una acció específica de seguiment de PIA’s que inclou un protocol específic de seguiment, tant amb persones a domicili com amb persones ingressades en residència.. En total es van realitzar 482 seguiments de persones grans, 358 que vivien a domicili, i 121 a residències.
L’augment de seguiments, també ha implicat una variació dels plans de treball, i per tant un increment de modificacions d’acord PIA.
Durant el 2013 s’han realitzat 120 modificacions, un 16,5% més que durant l’any 2012 (103). El que vol dir, que qualsevol expedient de PIA és manté en actiu i viu sempre, per tant és un constant flux d’entrada però no de sortida quan a l’atenció dels serveis socials.
S’ha apostat pel treball de prevenció i de reforç del tractament amb famílies amb menors i com a resultat Increment de les hores de servei adreçada a famílies amb infants:Total 2012: 639,87 hores Total 2013: 1.927,75 hores
L’increment durant aquest any, respecte l’any passat ha estat d’un 208,3%, s’han triplicat les hores destinades a aquest sector de població.
Des de la implementació de la LAPAD l’increment ha estat de 70% de persones ateses.
Des de la implementació de la LAPAD l’increment ha estat de 86.3% d’hores.
Programa d’Arranjament d’Habitatges per a persones grans de la diputació de Barcelona.
2014
Durant l’edició 2014 – 2015 tenim aprovats 25 arranjaments, dels quals durant el 2014 s’han valorat 14.
El perfil majoritari de les persones beneficiàries fou:
Dona, entre 80 i 84 anys, que viu sola en un habitatge de propietat al nucli del municipi, que és independendent per les activitats de la vida diària, amb certes dificultats de salut i que percep uns ingressos mensuals entre 663 i 995 euros.
Grau de satisfacció: un 4.83 sobre 5Segons l’enquesta de satisfacció:
Autonomia: després de les intervencions el percentatge de les persones que no podrien realitzar les Activitats de la vida diària sense ajuda d’una altra persona ha disminuït en un 24%.
Seguretat: després de les intervencions, el 90% de les persones se senten plenament segures per a realitzar les activitats de la vida diària. Abans de les intervencions el percentatge es situava en un 1%.
Grau de satisfacció: un 4.83 sobre 5
Projecte realitzat conjuntament amb el Pla de Barris i l’ETSAV
Es van presentar vuit sol·licituds a través de convocatòria pública, de les quals es van realitzar 6 intervencions, 3 en domicilis de gent gran i 3 en domicilis de famílies.
La destinació al Fons social ha anat creixent fins arribar als 28 habitatges, i diversificant les situacions de necessitat social ateses.
El Reglament del Registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció oficial de Sant Cugat del Vallès contempla la destinació d’un contingent especial de reserva per a persones i/o col·lectius vulnerables amb la creació del Fons Social d’Habitatge per a persones en risc d’exclusió social.
El Reglament del Servei Municipal d’Acollida Temporal a Pisos Socials aprovat al Ple del dia 20 d’abril de 2009 ofereix el marc de referència per articular la resposta davant de situacions sobrevingudes d’urgència social, vinculades a les problemàtiques greus d’habitatge, alhora que vol donar resposta i beneficiar a persones que es trobin en una situació crítica de carència d’allotjament, ja sigui per desnonament, per ruïna, per fenòmens meteorològics, per situacions d’emergència en casos que han patit violència de gènere. També per casos d’usuaris de serveis socials, amb un Pla de treball determinat on la vivenda sigui un aspecte a solucionar i on tinguin preferència aquelles famílies que tinguin menors o persones amb dependència en la seva situació.
Amb aquest marc d’actuació l’any 2009 es va iniciar el projecte de Pisos d’Inclusió Socials amb un habitatge per atendre situacions derivades pels equips bàsics de serveis socials.
L’augment de la dotació i l’augment de la demanda d’habitatges a preu assequible, i especialment per al col·lectius en risc d’exclusió social, fa necessària l’aprovació d’un barem de puntuació per tal de valorar les sol·licituds d’accés, aprovant un barem d’accés al Setembre de 2014, iniciant la prospecció de necessitats a través de derivacions de persones i famílies amb pla de treball i seguiment per part dels professionals de serveis socials.
Des del mes d’octubre al mes de desembre de 2014 es reben 122 sol·licituds d’accés als habitatges del fons social, totes en situació d’exclusió residencial per pèrdua involuntària de l’habitatge habitual, per no disposar d’habitatge adequat i situacions de sobre endeutament, amb quotes de lloguer que sobrepassen moltes vegades el 50 % dels ingressos de les unitats de convivència.
Tipologies d’habitatges del Fons Social gestionats per Serveis Socials:
Pisos d’Inclusió 3
Pisos temporals i d’urgències5
Lloguer Social 17
A més 3 habitatges cedits a entitats socials
3 Entitats: 1 habitatge cedit a Caritas i 2 a Jeroni de Moragas
3 Inclusió: S’ha passat d’un a tres habitatges d’inclusió social amb alta intensitat i seguiment per part dels serveis socials.
5 Temporals d’urgències: Durant l’any 2014 s’han destinat 5 habitatges per a situacions de desnonaments i manca d’habitatge.
17 Lloguer social: 7 Reallotjament: destinats per al reatllotjament de les famílies de l’assentament i 10 per Altres situacions socials derivades de la exclusió residencial
Total : 28 habitatges
86 persones beneficiaries, als 28 habitatges del Fons Social
Què és el centre obert i el taller Jove natura? FORMEN PART DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS I SON UN RECURS D’OFERTA OBLIGATÒRIA PER ALS MUNICIPIS DE MES DE 50.000 HABITANTS. L’ajuntament de Sant Cugat mai s’ha plantejat tancar aquest servei!!
Desenvolupen tasques compensatories de les deficiències socioeducatives.
Estem estudiant el model d’atenció amb la intenció de que sigui més integrador. A la floresta ja ho hem provat. No només admetem nanos derivats per serveis socials, també poden venir nens i nenes del barri. Ha estat una experiència molt interessant. La Generalitat està treballant en la definició d’un model d’atenció i nosaltre hi participem.
LLISTA JOVES ATESOSHe compilat les dades dels darrers 4 anys.S'ha d'entendre, com deieu abans, que hi ha joves que s'ha atès en dos anys diferents. TALLER JOVE NATURA 2011-2014 201142 201235 201345 201438 TOTAL160
Per què un Pla d’inclusió social a Sant Cugat del Vallès?
A causa de la perllongada situació de crisi socioeconòmica, les situacions de risc d’exclusió social s’han cronificat i afecten cada vegada més persones i grups socials. Ho hem pogut veure en les dades que s’han presentat anteriorment.
Visió de ciutat:
La ciutat no és aliena a la crisi socioeconòmica i així ho manifesten aquelles persones que treballen diàriament amb la ciutadania com són els serveis socials o entitats socials com Càritas o Creu Roja, entre d’altres.
I L’administració local, per tant, es troba davant el repte d’abordar aquesta situació i aportar recursos i solucions per cobrir les necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat, amb un pressupost global de 8.292.000 d’euros, destina el 9% del seu pressupost a desenvolupar el present Pla d’Inclusió Social
A banda del lideratge dels poders públics, un pla d’inclusió requereix també del paper d’altres agents del territori com les entitats i associacions del tercer sector, empreses, mitjans de comunicació i ciutadania
Cadascun d’aquests agents, a més, planteja la seva experiència i la seva visió de la realitat de la pobresa i l’exclusió social i fa més èmfasi en determinats factors d’exclusió. A través de la inclusió d’aquests agents en l’elaboració del Pla d’Inclusió Social, es proporciona una visió més plural i acurada de la realitat de la ciutat.
Mapa de recursos: EL Pla posa en valor tots els plans programes sectorials, actuacions i mesures destinades a la inclusió de persones amb diversitat funcional, gen gran, persones nouvingudes o la promoció de l’ocupació. Inclou també tots els serveis de l’ajuntament, així com els que es presten per altres entitats i agents del municipi, per aprofitar sinergies i donar coherència.
El Pla s’estructura en 8 eixos:
La concreció de l’objectiu del Pla d’inclusió s’estructura en 8 eixos estratègics que estan presents en el diagnòstic, en la concreció de les accions
Per què un Pla d’inclusió social a Sant Cugat del Vallès?
A causa de la perllongada situació de crisi socioeconòmica, les situacions de risc d’exclusió social s’han cronificat i afecten cada vegada més persones i grups socials. Ho hem pogut veure en les dades que s’han presentat anteriorment.
Visió de ciutat:
La ciutat no és aliena a la crisi socioeconòmica i així ho manifesten aquelles persones que treballen diàriament amb la ciutadania com són els serveis socials o entitats socials com Càritas o Creu Roja, entre d’altres.
I L’administració local, per tant, es troba davant el repte d’abordar aquesta situació i aportar recursos i solucions per cobrir les necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat, amb un pressupost global de 8.292.000 d’euros, destina el 9% del seu pressupost a desenvolupar el present Pla d’Inclusió Social
A banda del lideratge dels poders públics, un pla d’inclusió requereix també del paper d’altres agents del territori com les entitats i associacions del tercer sector, empreses, mitjans de comunicació i ciutadania
Cadascun d’aquests agents, a més, planteja la seva experiència i la seva visió de la realitat de la pobresa i l’exclusió social i fa més èmfasi en determinats factors d’exclusió. A través de la inclusió d’aquests agents en l’elaboració del Pla d’Inclusió Social, es proporciona una visió més plural i acurada de la realitat de la ciutat.
Mapa de recursos: EL Pla posa en valor tots els plans programes sectorials, actuacions i mesures destinades a la inclusió de persones amb diversitat funcional, gen gran, persones nouvingudes o la promoció de l’ocupació. Inclou també tots els serveis de l’ajuntament, així com els que es presten per altres entitats i agents del municipi, per aprofitar sinergies i donar coherència.
El Pla s’estructura en 8 eixos:
Per què un Pla d’inclusió social a Sant Cugat del Vallès?
A causa de la perllongada situació de crisi socioeconòmica, les situacions de risc d’exclusió social s’han cronificat i afecten cada vegada més persones i grups socials. Ho hem pogut veure en les dades que s’han presentat anteriorment.
Visió de ciutat:
La ciutat no és aliena a la crisi socioeconòmica i així ho manifesten aquelles persones que treballen diàriament amb la ciutadania com són els serveis socials o entitats socials com Càritas o Creu Roja, entre d’altres.
I L’administració local, per tant, es troba davant el repte d’abordar aquesta situació i aportar recursos i solucions per cobrir les necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat, amb un pressupost global de 8.292.000 d’euros, destina el 9% del seu pressupost a desenvolupar el present Pla d’Inclusió Social
A banda del lideratge dels poders públics, un pla d’inclusió requereix també del paper d’altres agents del territori com les entitats i associacions del tercer sector, empreses, mitjans de comunicació i ciutadania
Cadascun d’aquests agents, a més, planteja la seva experiència i la seva visió de la realitat de la pobresa i l’exclusió social i fa més èmfasi en determinats factors d’exclusió. A través de la inclusió d’aquests agents en l’elaboració del Pla d’Inclusió Social, es proporciona una visió més plural i acurada de la realitat de la ciutat.
Mapa de recursos: EL Pla posa en valor tots els plans programes sectorials, actuacions i mesures destinades a la inclusió de persones amb diversitat funcional, gen gran, persones nouvingudes o la promoció de l’ocupació. Inclou també tots els serveis de l’ajuntament, així com els que es presten per altres entitats i agents del municipi, per aprofitar sinergies i donar coherència.
El Pla s’estructura en 8 eixos:
*Guanyadors concurs cooperatives: Contrafort, Blank, Actua i Magna Magazine
Per què un Pla d’inclusió social a Sant Cugat del Vallès?
A causa de la perllongada situació de crisi socioeconòmica, les situacions de risc d’exclusió social s’han cronificat i afecten cada vegada més persones i grups socials. Ho hem pogut veure en les dades que s’han presentat anteriorment.
Visió de ciutat:
La ciutat no és aliena a la crisi socioeconòmica i així ho manifesten aquelles persones que treballen diàriament amb la ciutadania com són els serveis socials o entitats socials com Càritas o Creu Roja, entre d’altres.
I L’administració local, per tant, es troba davant el repte d’abordar aquesta situació i aportar recursos i solucions per cobrir les necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat, amb un pressupost global de 8.292.000 d’euros, destina el 9% del seu pressupost a desenvolupar el present Pla d’Inclusió Social
A banda del lideratge dels poders públics, un pla d’inclusió requereix també del paper d’altres agents del territori com les entitats i associacions del tercer sector, empreses, mitjans de comunicació i ciutadania
Cadascun d’aquests agents, a més, planteja la seva experiència i la seva visió de la realitat de la pobresa i l’exclusió social i fa més èmfasi en determinats factors d’exclusió. A través de la inclusió d’aquests agents en l’elaboració del Pla d’Inclusió Social, es proporciona una visió més plural i acurada de la realitat de la ciutat.
Mapa de recursos: EL Pla posa en valor tots els plans programes sectorials, actuacions i mesures destinades a la inclusió de persones amb diversitat funcional, gen gran, persones nouvingudes o la promoció de l’ocupació. Inclou també tots els serveis de l’ajuntament, així com els que es presten per altres entitats i agents del municipi, per aprofitar sinergies i donar coherència.
El Pla s’estructura en 8 eixos:
*Guanyadors concurs cooperatives: Contrafort, Blank, Actua i Magna Magazine
Per què un Pla d’inclusió social a Sant Cugat del Vallès?
A causa de la perllongada situació de crisi socioeconòmica, les situacions de risc d’exclusió social s’han cronificat i afecten cada vegada més persones i grups socials. Ho hem pogut veure en les dades que s’han presentat anteriorment.
Visió de ciutat:
La ciutat no és aliena a la crisi socioeconòmica i així ho manifesten aquelles persones que treballen diàriament amb la ciutadania com són els serveis socials o entitats socials com Càritas o Creu Roja, entre d’altres.
I L’administració local, per tant, es troba davant el repte d’abordar aquesta situació i aportar recursos i solucions per cobrir les necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat, amb un pressupost global de 8.292.000 d’euros, destina el 9% del seu pressupost a desenvolupar el present Pla d’Inclusió Social
A banda del lideratge dels poders públics, un pla d’inclusió requereix també del paper d’altres agents del territori com les entitats i associacions del tercer sector, empreses, mitjans de comunicació i ciutadania
Cadascun d’aquests agents, a més, planteja la seva experiència i la seva visió de la realitat de la pobresa i l’exclusió social i fa més èmfasi en determinats factors d’exclusió. A través de la inclusió d’aquests agents en l’elaboració del Pla d’Inclusió Social, es proporciona una visió més plural i acurada de la realitat de la ciutat.
Mapa de recursos: EL Pla posa en valor tots els plans programes sectorials, actuacions i mesures destinades a la inclusió de persones amb diversitat funcional, gen gran, persones nouvingudes o la promoció de l’ocupació. Inclou també tots els serveis de l’ajuntament, així com els que es presten per altres entitats i agents del municipi, per aprofitar sinergies i donar coherència.
El Pla s’estructura en 8 eixos:
Per què un Pla d’inclusió social a Sant Cugat del Vallès?
A causa de la perllongada situació de crisi socioeconòmica, les situacions de risc d’exclusió social s’han cronificat i afecten cada vegada més persones i grups socials. Ho hem pogut veure en les dades que s’han presentat anteriorment.
Visió de ciutat:
La ciutat no és aliena a la crisi socioeconòmica i així ho manifesten aquelles persones que treballen diàriament amb la ciutadania com són els serveis socials o entitats socials com Càritas o Creu Roja, entre d’altres.
I L’administració local, per tant, es troba davant el repte d’abordar aquesta situació i aportar recursos i solucions per cobrir les necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat, amb un pressupost global de 8.292.000 d’euros, destina el 9% del seu pressupost a desenvolupar el present Pla d’Inclusió Social
A banda del lideratge dels poders públics, un pla d’inclusió requereix també del paper d’altres agents del territori com les entitats i associacions del tercer sector, empreses, mitjans de comunicació i ciutadania
Cadascun d’aquests agents, a més, planteja la seva experiència i la seva visió de la realitat de la pobresa i l’exclusió social i fa més èmfasi en determinats factors d’exclusió. A través de la inclusió d’aquests agents en l’elaboració del Pla d’Inclusió Social, es proporciona una visió més plural i acurada de la realitat de la ciutat.
Mapa de recursos: EL Pla posa en valor tots els plans programes sectorials, actuacions i mesures destinades a la inclusió de persones amb diversitat funcional, gen gran, persones nouvingudes o la promoció de l’ocupació. Inclou també tots els serveis de l’ajuntament, així com els que es presten per altres entitats i agents del municipi, per aprofitar sinergies i donar coherència.
El Pla s’estructura en 8 eixos:
TRANSPORT ADAPTAT………….. CREU ROJA………….. 192.982
2011
2012
2013
2014
Total mandat
Convenis amb entitats
315.937,24
353.675,20
364.922,19
364.990,19
1.399.524,82
Subvencions a entitats
24.999,69
22.895,00
17.369,00
33.500,00
98.763,69
1.498.288,51
Robert Green Ingersoll (El gran Agnòstic) (1833 / 1899) Conegut advocat del segle XIX,i veterà de la Guerracivil d’EUA, lider polític i orador d’Estats Units durant l’Edat d’or del lliurepensament. Recordat per la seva gran Cultura, per la crítica a la religió i la seva defensa de l’agnosticisme