2. Ens calen cançons d’ara
Hem de cantar cançons, però nostres i fetes ara. Ens calen cançons que tinguin una
actualitat per a nosaltres. Tothom n’ha cantades fins ara de les que podem anomenar
de sempre, i d’aquestes, potser només les més conegudes; tanmateix n’hem deixades
de banda de magnífiques que corren el perill d’ésser oblidades, i potser per culpa
d’una excessiva intromissió de cançons estrangeres. És molt lloable, i àdhuc
necessària aquesta intromissió des d’altres terres, però això no ha de privar mai que
se segueixin cantant les nostres, siguin tristes o alegres, siguin com siguin: pel fet
d’esser nostres tenim l’obligació de no oblidar-les. Ara bé, és greu que no se’n facin
de noves, jo almenys no n’he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però
de cançons se’n poden fer de moltes menes i maneres; a més, aquestes
circumstàncies no poden per elles mateixes privar un poble de les seves cançons. És
precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les més
boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d’oració col·lectiva.
Es tracta, doncs, que surtin cançons d’aquest moment nostre. Les darreres
generacions bé ho van fer: Rodoreda, Nicolau, Morera, Vives… que aleshores eren
joves. Van fer cançons que tots seguim cantant.
Què fan els músics que ara són joves? Les generacions futures podrien dir de
nosaltres que vam ésser una generació que no sabé fer-se les seves pròpies cançons;
en realitat podrien dir que amb prou feines vam cantar.
Fixem-nos a França, què passa: de qualsevol tema, de qualsevol fet, important o no -
això és igual- sorgeix una cançó: i quines cançons!
Estem massa intel·lectualitzats? Tindrem por de cantar-les si en fem? Ben bé no ho
sabem, però alguna cosa passa.
A les places dels pobles es ballen sardanes; se’n ballen moltes de compositors nous.
Hi ha poetes i bé en surten de nous! També tenim músics. Què passa? Anem cadascú
pel seu cantó o badem simplement.
Us imagineu si com a França tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els
“chansonniers”, que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres? Les
cançons franceses, italianes, mexicanes i moltes d’altres, bé són escoltades per
tothom! Però no vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem.
De moment, per què no intentem de fer les nostres pròpies cançons i cantar-les?
Lluís Serrahima (1959)
COMENTARI
La música, les cançons de sempre;
formen part de la nostra història,
però sempre s’ha de continuar la
història. La música és una manera
de reivindicar i saber que passa,
que succeeix en certs moments de
les nostres vides. Si no som
capaços de continuar dins del
temps, fent i escrivint cançons on
expressem les nostres inquietuds,
alegries, preocupacions, hi haurà
un buit dins la història musical.
Podem fer música on generacions
es sentin identificades amb el que
volen dir. No podem viure sempre
la història dels altres .
3. ORÍGENS
-Va ser un grup de cantats en llengua catalana fundat al 1961 per Miquel Porter i Moix,
Remei Margarit i Josep Maria Espinàs.
- El seu nom prové de l’embarbussament “ els setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un
penjat”. El nom va néixer d’una corrent irònica i en reivindicació de la cultura catalana en
aquells anys de la dictadura franquista.
MEMBRES
-Al principi eren aficionats, però després es van anar professionalitzant.
-Volien impulsar el moviment de la nova cançó i van començar amb cançons pròpies.
· Miquel Porter i Moix
·Remei Margarit
·Josep Maria Espinàs
·Delfí Abella
·Francesc Pi de la Serra
·Enric Barbat
·Xavier Elies
·Guillermina Motta
·Maria del Carme Girau
·Martí Llauradó
·Joan Ramon Bonet
·Maria Amèlia Pedrerol
·Joan Manuel Serrat
·Maria del Mar Bonet
·Rafael Subirachs
·Lluís Llach.
4. TRAJECTÒRIA
Varen començar cançons pròpies i revisions de cantants francesos.
Iniciaren la seva activitat al 1961 i la van abandonar al final de la dictadura.
INFLUÈNCIES
Van estar influenciats bàsicament per la gent de la “chanson” francesa, George Brassens,
Jaques Brel o Édith Piaf. Cançons clarament de to irònic de la realitat, senzilles i melòdiques
amb forta càrrega poètica.
A la vegada, ells influencien en l’aparició de grups i cantants que normalitzen el català.
CONCERTS I ENREGISTRAMENTS
El primer concert va ser el 19 de desembre de 1961 al Centre de Influència Catòlica
Femenina, hi van participar Miquel Porter, Josep Maria Espinàs i Lluís Serrahina. Al llarg dels
quasi set anys d’existència van arribar a fer més de 1200 concerts per tots els municicpis
catalans, la Catalunya Nord o el País Valencià.
FINAL
Es van començar a dissoldre a la fi de la dictadura i amb la professionalització d’alguns dels
seus membres. Al 2007 el grup de cantants van rebre la Medalla d’Honor del Parlament de
Catalunya en reconeixement al impuls de la cultura i llengua catalana durant la dictadura.
5. JOSEP MARIA ESPINÀS
Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona 1927): escriptor, periodista i editor
català de cròniques de viatges i articles periodístics guanyador de molts
premis de les lletres catalanes i cofundador d’Els Setze Jutges i l’editorial la
Campana.
Va ser un dels impulsadors de la Nova Cançó, iniciant el moviment, però quan
aparegueren els cantants professionals es retirà de la cançó
MIQUEL PORTER
Miquel Porter i Moix (1930-2004): historiador, catedràtic, crític cinematogràfic i
divulgador del cinema català entre moltes altres coses. Gran estudiós de la història
del cinema català i un dels fundadores de la Nova Canó.
Principal impulsador del cinema català, va contribuir a la recuperació de pel·lícules i
a la difusió de la cultura cinematogràfica. També una part de la seva vida la va
dedicar a la política catalana.
La seva intensa vida relacionada amb el cinema i l’entrada de altres membres
professionals al grup Els Setze Jutges va fer que deixés la Cançó.
REMEI MARGARIT
Remei Margarit i Tayà (Sitges 1935): psicòloga, escriptora i professora de música. Va
ser una de les fundadores D’Els Setze Jutges que tenia estudis musicals (violoncel).
Ha estat escrit diversos llibres de narrativa breu i algunes columnes de Diari de
Barcelona i El País. Ha enregistrat dos discos de cançons pròpies com a cantautora.
Es retira de la musica quan els Setze Jutges es dissolen, dedicant-se a l’escriptura.
6. Ramón Pelegero Sanchis (2 de desembre de 1940): va néixer al carrer Blanc de Xàtiva, el qual
anomena a moltes de les seves cançons. Va treballar a ala radio on es va introduir al món del
disc.
Durant els seus estudis d’història coneix les lectures d’Ausiàs March, Espriu, Pla i Fuster.
Amb vint i pocs anys comença la seva carrera musical, on sorprèn al públic amb el seu
missatge rebel allunyat de la burgesia i alçant les classes treballadores valencianes.
Ha estat un dels màxim exponents del moviment de la Nova Cançó. Al 1962 va fer un concert
on es va donar a conèixer cantant la cançó ”Al Vent”( composada durant un viatge en moto).
Arran de l’èxit va participar al Festival de la Cançó Catalana amb una cançó en català. Va
interpretar un tema d’amor. Se’n va anar juntament amb la veu femenina de Solomé. Va
guanyar el primer premi i a partir d'aquí la cançó catalana comença a prendre protagonisme
dins la censura.
Exponent de la joventut dels anys 60 que s’oposava a la dictadura i que sovint assistien als
seus concerts sovint prohibits.
Ha musicat poemes de Salvador Espriu, Per Quart, Ausiàs Marc i Anselm Turmeda, a part de
ser un cantautor molt prolífic. Cantant dins el territori català i arreu del món és un dels autors
amb major reconeixement internacional del domini lingüístic català.
Al 2014 va guanyar el premi d’honor de les lletres catalanes.
7. La seva discografia consta de 31LP’s i 35CD’s:
-Disc antològic de les seves cançons (1964)
-Raimon a l'Olympia (1966)
-Cançons de la roda del temps (1966)
-Raimon al Palau (1967)
-Raimon música sola (1967)
-Raimon en directe (1968)
-Montserrat 69 (1969)
-Sobre la pau. Contra la por (Olympia 2) (1969)
-Per destruir aquell qui l'ha desert (1970)
-Raimon (1971)
-Raimon en Montevideo (1971)
-Raimon. Catalonian protest songs (1971)
-En vivo (1972)
-Diguem no (1972)
-La noche (1972)
-A Víctor Jara (1974)
-Campus de Bellaterra (1974)
-T'adones amic...? (1974)
-El recital de Madrid (1976)
-Lliurament del cant (1977)
-Quan l'aigua es queixa (1979)
-Totes les cançons (1981)
-Entre la nota i el so (1984)
-Raimon canta (1985)
-Presències i oblit (1987)
-Canta Ausiàs March (1989)
-Integral (1993)
-Cançons (1993)
-I després de creure tant (1995)
-Ausiàs March / Raimon (1997)
-Cançons de mai (1997)
-Recitals al Palau (1997)
-Dotze cançons (1999)
-Les cançons d'amor (1999)
-Nova Integral 2000 (2000)
-Clàssics i no (2003)
-Raimon-Espriu Poesía cantada (2003)
-Raimon a l'Olympia (1966-2006) (2006)
-Rellotge d'emocions (2011)
8. Joan Manuel Serrat( 27 de desembre de 1943), va néixer al barri de Poble sec de Barcelona, va
cursar estudis universitaris de Peritatge Industrial. Es va iniciar en el món musical durant el
seu servei militar on juntament amb tres companys van formar un grup.
La seva obra és en català i castellà indistintament.
Al 1965 entra al Setze Jutges i a partir d’aquí el seu èxit es rapidíssim amb melodies fàcils i
sentimentals, de fet Serrat encén el fenomen dels fans fins llavors desconegut en la cançó
catalana.
Sorprenentment Serrat decideix cantar el castellà, el que provoca una crisi en la Nova Cançó, i
com a conseqüència d’aquesta decisió es escollit al 1968 per representar al país al festival
d’Eurovisión amb la cançó La, La, La. Degut a les pressions pren la decisió de no cantar en
castellà i llavors es substituït per la cantant Massiel, que va guanyar.
Serrat comença una carrera catapultada a l’èxit cantant indistintament en català i castellà, fent
moltes gires internacionals sobretot a Sud-amèrica. També dins la seva trajectòria té algun
apunt dins del món cinematogràfic com actor.
Serrat ha cantat amb l’orquestra simfònica de Barcelona., Ana Belen, Miquel Rios I Joquin
Sabina. A més a més, les seves cançons han estat cantades per molts altres artistes de renom.
9. -Ara que tinc vint anys (Edigsa,1967)
-Cançons tradicionals (Edigsa, 1968)
-Com ho fa el vent (Edigsa, 1968)
-La paloma (Zafiro/Novola, 1969)
-Dedicado a Antonio Machado, poeta
(Zafiro/Novola, 1969)
-Serrat/4 (Edigsa, 1970)
-Mi niñez, también conocido como Disco blanco
(Zafiro/Novola, 1970)
-Mediterráneo (Zafiro/Novola, 1971)
-Miguel Hernández (Zafiro/Novola, 1972)
-Per al meu amic (Edigsa, 1973)
-Para vivir (Zafiro/Novola, 1974)
-...Para piel de manzana (Ariola, 1975)
-Res no és mesquí (Edigsa, 1977)
-1978 (Ariola, 1978)
-Tal com raja (Ariola, 1980)
-En tránsito (Ariola, 1981)
-Cada loco con su tema (Ariola, 1983)
-Fa vint anys que tinc vint anys (Ariola, 1984)
-En directo (Ariola, 1984)
-El sur también existe (Ariola, 1985)
-Sinceramente teu (con María Bethania,
Raimundo --Fagner, Gal Costa, Caetano Veloso y
Toquinho) (Ariola, 1986)
-Bienaventurados (Ariola, 1987)
-Material sensible (Ariola, 1989)
-Utopía (Ariola, 1992)
-Nadie es perfecto (Ariola, 1994)
-Banda sonora d'un temps, d'un país
(Ariola, 1996).
-El gusto es nuestro (con Ana Belén,
Miguel Ríos y Víctor Manuel) (Ariola,
1996), publicado en formado CD y DVD.
-Liliana, Historia de Babar y Viaje a la
luna (narraciones con música, Audivis --
-Ibérica, 1997)
-Sombras de la China (Ariola, 1998)
-Cansiones (Ariola, 2000)
-Versos en la boca (2002)
-Serrat sinfónico (2003)
-Mô (2006)
-Dos pájaros de un tiro (con Joaquín
Sabina) (2007)
-Hijo de la luz y de la sombra (2010)
-La orquesta del Titanic (2012)
-En el Luna Park (con Joaquín Sabina)
(2012)
-Antología desordenada (2014)
-Serrat en Bellas Artes (2015)
10. Maria del Mar Bonet Verdaguer és una cantautora catalana nascuda a
Palma al 1947. Germana del cantautor Joan Ramon Bonet, va estudiar
ceràmica però es dedicà a la cançó.
Al 1967 va començar a cantar amb els Setze Jutges i col·laborar amb el
Grup de Folk. La censura del règim franquista li impedeix cantar una de
les seves cançons més populars: Que volen aquesta gent?
A començaments dels anys 70 inicia les seves actuacions a l'estranger:
França, Dinamarca i Anglaterra.
Ha guanyat diversos premis durant la seva carrera musical destacant la
Creu de Sant Jordi. És també pintora i ha editat un llibre: poesia Senet.
La Mediterrània ha estat el seu punt de referència de la seva vida
personal i artística. La considera la seva font d’inspiració. Treballant de
molt a prop la cultura de les Illes Balears i, llavors, creant les seves
pròpies cançons i cercant tot el que uneix en el camp de les arrels
populars els diferents pobles de la ribera mediterrània, el nord d'Àfrica,
Itàlia, Grècia, Turquia...
11. -Maria del Mar Bonet (1969)
-Maria del Mar Bonet (1971)
-Maria del Mar Bonet (1974)
-A l'Olympia (1975)
-Cançons de festa (1976)
-Alenar (1977)
-Saba de terrer (1979)
-Quico-Maria del Mar (1979)
-Sempre (1981)
-L'àguila negra (1981)
-Jardí tancat (1981)
-Breviari d'amor (1982)
-Cançons de la nostra mediterrània (1982)
-Anells d'aigua (1985)
-Gavines i dragons (1987)
-Ben a prop (1989)
-Bon viatge faci la cadernera (1990)
-Coreografies (1990)
-El·las (1993)
-Salmaia (1995)
-Primeres cançons (1997)
-El cor del temps (1997)
-Cavall de foc (1999)
-Raixa (2001)
-Cants d'Abelone (2001)
-Collita pròpia (2003)
-Amic, amat (2004)
-Terra Secreta (2007)
-Bellver (2010)
-Blaus de l'ànima. Més de 20 anys ben a prop
(2011)
-Fira encesa. Canta Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(2013)
12. Lluís Llach va néixer a Girona el 7 de maig de 1948. Va passar la seva infantesa a Verges, als
6 anys ja va començar a composar amb el piano a casa, la persona que el va introduir dins la
música va ser la seva mare. Amb quinze anys es va traslladar a Barcelona per preparar els
estudis universitaris, però el seu destí és la música.
Aviat s’integra dins del grup Els Setze Jutges entrant dins del moviment de la Nova Cançó.
En la seva actuació al Festival de la Cançó de Barcelona, el president de CBS d’Espanya li
ofereix un contracte milionari per cantar en castellà i Llach el rebutja, llavors firmà, per la
discogràfica Concèntric que fomentava la llengua i cultura catalana.
Al 1970 debuta a Madrid al Teatre Espanyol , es llavors on comencen els problemes amb la
censura franquista fins arribar a prohibir els seus concerts durant quatre anys.
Al 1972 Lluís s’exilia a París durant un temps fins que al 1974 torna a actuar al Palau de la
Música. Una cançó molt coneguda seva, L’Estaca surt al 1973, on la censura la va retirar
varies vegades fins que al final la va acceptar.
És un cantautor català fidel a les seves arrels i compromès amb la seva llengua. També ha
estat guardonat amb diversos premis internacionals i nacionals com la Creu de Sant Jordi.
Després d’una gran carrera al març de 2007 anuncià la seva retirada dels escenaris amb el
concert “i”.
13. 1993 A Bigi, perquè el ballis
1994 Rar
1995 Porrera -Món-
1997 Nu
1998 9
2000 Temps de revoltes
2002 Jocs
2003 Junts (junto a Josep Carreras)
2004 Poetes
2005 Que no s'apague a llum (junto con Feliu
Ventura)
2006 i.
2007 Verges 2007
1968 Els èxits de Lluís Llach
1970 Ara i aquí
1972 Com un arbre nu
1973 Lluís Llach a l'Olympia
1973 L'Estaca
1974 I si canto trist
1975 Viatge a Ítaca
1976 Barcelona. Gener de 1976
1977 Campanades a morts
1978 El meu amic el mar
1979 Somniem
1980 Verges 50
1982 I amb el somriure, la revolta
1984 T'estimo
1985 Maremar
1985. Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985
1986 Astres
1988. Geografia
1990 La forja de un rebelde
1991 Torna aviat
1992 Ara, 25 anys en directe
1993. Un pont de mar blava
14. La censura consisteix en la vigilància de les cançons, es a dir , s’havia de presentar la lletra de
totes les cançons abans de gravar-les o emetre-les per radio o televisió, i el Ministeri
d’Informació i Turisme s’encarregava d’autoritzar-les o prohibir-les. Abans de cada concert es
tornava a passar censura de cada cançó que es volia cantar, i es demanava permís al Govern
Civil de cada província l’autorització per celebrar el concert. Alguns exemples:
- Diguem No (Raimon)
- L’Estaca (Lluís Llach)
- Què volen aquesta gent? ( Maria del mar Bonet)
- El burro i l’àguilaga ( Quico Pi de la Serra)
- La Samarreta (Ovidi Montllor)
- Conillet de Vellut (Joan Manuel Serrat)
- Lletania, història ferroviària d’Espanya
(Miquel Porter)
- L’arbre (4Z)
- Remena nena (Guillermina Mota)
- El general Bum Bum (La Trinca)
OPINIÓ
Jo considero que això de la
censura no era molt bona idea
ja que la gent té tot el dret a
expressar els seus pensaments,
opinions i emocions i a través
de la música pot arribar a molta
gent. Per això una manera
d’oprimir a la gent es prohibint
la música. Això no és llibertat.
15. CONTEXT: Descobriment de l’amor adolescent. Tenir uns sentiments desconegut perquè són
nous.
ORIGEN: Quan Joan Manuel Serrat s’enamora per primera vegada.
SIGNIFICAT DE LA LLETRA:La lletra explica un amor molt intens a una edat jove i sense cap
mena d’experiència per gestionar aquest sentiments.
INSTRUMENTACIÓ: Piano i guitarra.
ESTIL: Nova Cançó. Balada romàntica.
VERSIONS
La cançó té moles versions, de: Amaya y Rosa León, Albert Fibla, Alberto Cunha,Alejandro
Sanz, Alessio Arena, Beth, Beth y Moncho, Carles Virgili i Joan Farres, Chiclanita, Coral
Casablanca de Vigo, Coral Veus de l´Estany,Cuarteto de cuerda, Dyango, Duo Balam, El
Consorcio, Enric Vidal, Francesc Burrull al piano, Gala OT, Hermanos Argoitea , Liuba Maria
Hevia, Mayte Martin, Moncho, Montserrat Caballe, Orquesta Amoga, Orquestra de Cambra
de l’Empordà, Orquesta Casablanca, Rosario Flores, Silvia Pérez Cruz y Toti Soler, Valentin
Mendoza, Xabi eta Amaia , Zumb.
COMENTARI
És una cançó molt dolça i bonica que parla de sentiments. Si l’escoltes no està passada de
moda ja que parla d’un fet que passa dia rere dia.
16. CONTEXT: Un règim opressiu on no hi ha llibertat.
ORIGEN: Esperit de revolta per anar en contra de les prohibicions.
SIGNIFICAT DE LA LLETRA: La unió fa la força.
INSTRUMENTACIÓ: Piano
ESTIL: Nova Cançó. Balada.
VERSIONS
És l’Himne dels sindicat Polaco Solidaridad.
L’himne del club de rugby Unión Deportiva Arlequín de Perpiñán.
També ha set la cançó de la Revolució tunecina al 2011.
COMENTARI
És una cançó reivindicativa que parla sobre la unió de tots per poder vèncer algun obstacle
que s’interposi.
