Treball realitzat per Aya, Joan L. i Toni

2. Índex
1- Q uè s ón le s inunda c ions ?
2- Q uine s s ón le s s e ve s c a us e s ?
3- Q uè c a l fe r?
4- P e r què a ug me nte n?
5- Inunda c ions d'a rre u de l món
6- L a R ie ra de le s Are ne s
7- L a R ie ra de l P a la u
8- R is c os
9- E l N iño i L a N iña
10- F otos d'a lg une s inunda c ions
11- B ibliog ra fia

3. Què són les inundacions?

U na inunda c ió o riua da , é s un de s borda me nt
d'a ig ua c om a c ons e qüè nc ia de forte s plug e s o
de l tre nc a me nt ( na tura l o no) d'a lg un lloc o
te rre ny que c onté a ig ua . H i ha una inunda c ió qua n
una c a s a , un te rre ny o una re g ió s 'omple d'a ig ua i
e s de s borda . E ls rius de s borda ts provoque n
inunda c ions .

4. Quines són les seves causes?

L e s princ ipa ls c a us e s de le s inunda c ions fluvia ls
s ón le s plug e s inte ns e s , e ls ve nts forts , le s
ne va de s i fins i tot te rra trè mols , ts una mis i
de s borda me nts de ls rius , e mba s s a me nts , o a ltre s
c onte nidors d’ a ig ua . T a mbé qua n ba ixa a mb
molta forç a l’ a ig ua de ls rius i provoc a que e ls
te rre nys s e c s s ’ inundin.
(Perill d’inundació)

5. Què cal fer?
S i a bunde n plug e s :
B us que u re fug i dins un e dific i s e g ur.
Allunye u-vos de le s rie re s , e l ma r o z one s on hi ha g i pe rill.
N o tra ve s s e u una z ona inunda da , ni a pe u ni e n c otxe .
Dirig iu-vos a ls punts mé s a lts de la z ona ( munta nye s , bos c os , . . . ) .
Amb c otxe , c irc ule u pe r le s rute s princ ipa ls i a utopis te s . S i te niu proble me s
de vis ibilita t, a ture uvos i indique u la vos tra s itua c ió a mb tria ng le s
d'e me rg è nc ia .
S i s ou a c a s a o a un e dific i:
N o ba ixe u a ls s ote rra nis ni us que de u e n z one s ba ixe s .
N o de ixe u fora obje c te s o moble s que pug uin s e r a rros s e g a ts pe r l'a ig ua .
T a nque u porte s i fine s tre s .
C ol· loque u e ls obje c te s va luos os o pe rillos os e n lloc s a lts i prote g its .
De s c onne c te u l'inte rruptor g e ne ra l de l'e le c tric ita t.

6. Per què augmenten?
N omé s e s te m a ls inic is de l s e g le XXI, pe rò E uropa ja ha
s ofe rt un c e nte na r de g ra ns inunda c ions . E ls me te oròle g s
pre diue n un a ug me nt e n la fre qüè nc ia d’ a que s te s
c a tà s trofe s pe rquè e ls fe nòme ns e xtre ms , c om le s plug e s
torre nc ia ls , e s de vindra n a mb mé s fa c ilita t.
A mé s a mé s molte s c iuta ts de l c ontine nt s ’ ha n forma t a l
c os ta t d’ un riu, a rriba nt a l’ e xtre m de de ixa r molt poc e s pa i
pe r a que la c iuta t s ’ e xpa nde ixi c orre c ta me nt. E n molts
c a s os , s ’ ha n e limina t e ls bos c os de ribe ra , que s ón
l’ e le me nt que a tura le s riua de s . A c a us a de l’ e fe c te
hive rna c le que e s te m pa tint a l nos tre pla ne ta , e ls pols
s ’ e s ta n de s fe nt i a ixò provoc a que hi ha g i e xc e s s os s obta ts
d’ a ig ua , c os a que fa que pug i e l nive ll de l ma r. A mé s , la
fus ió de ls c a s que ts pola rs , l’ a ig ua de l ma r té c a da c op un
nive ll de de s -s a linitz a c ió mé s a lt, c os a que é s pre oc upa nt.

7. Inundacions arreu del món
E s p a n ya :
E l 5 o c t u b r e 18 7 9 . R i u a d a d e S a n t a
T e r e s a , a la c o n c a d e l r iu S e g u r a . D e s p r é s
d e p lu g e s m o lt a b u n d a n t s a M ú r c ia , A lm e r ia
i A la c a n t , a m b q u a n t it a t s q u e v a n s u p e r a r
e l s 6 0 0 m m /h a ( m i l · l í m e t r e s p e r h o r a ) a l a
c a p ç a le r a d e l G u a d a le n t í, e l r iu v a f e r u n a
c r e s c u d a q u e v a a r r i b a r a l s 1. 8 9 0 m ³ /s
( m e t r e s c ú b ic s p e r s e g o n ) a la c a p it a l
m u r c ia n a i q u e s e s u p o s a q u e v a s u p e r a r
e l s 2 . 0 0 0 m ³ /s a O r i o l a . L a i n u n d a c i ó v a
a r r a s a r la V a ll d e l G u a d a le n t í, l' H o r t a d e
M ú r c ia i e l B a ix S e g u r a a m b g r a n s p è r d u e s
h u m a n e s i m a t e r ia ls .
A m è r ic a d e l s u d :
A U r u g u a i a l ’ a b r i l d e l 19 5 9 h i v a h a v e r l e s
in u n d a c io n s m é s g r a n s i p e r ju d ic ia ls d e la

8. La Riera de les Arenes

A c a us a d’ une s
plug e s molt forte s e l
25 de s e te mbre de
1962 va n provoc a r la
G ra n R iua da que va
pa s s a r pe r S a nt
L lore nç , E g a ra , le s
Are ne s , C a
n’ Ang la da , C a n P a le t
i le s F onts , on hi ha via
c ons truc c ions a la
vora de la rie ra , que
va n s e r a rros s e g a de s .

9. La Riera del Palau
•P ode m ve ure que
B a lta s a r R a ng on,
c ronis ta loc a l, fa
re fe rè nc ia a le s g re us
inunda c ions de ls
s e g le s XIII i XIV die nt
que la R ie ra de l P a la u
e s va tra s lla da r fins
e ros iona r i de s truir
e n pa rt « E l C a s te ll»
de Te rra s s a

10. Riscos
 E ls ris c os de le s inunda c ions s ón: la pè rdua de
biodive rs ita t a c a us a de l c a nvi c limà tic , uns a nima ls e n
pe rill d’ e xtinc ió, s e rie n e ls os s os pola rs , que s ovint e s
trobe n a tra pa ts e n una pla c a de g la ç flota nt, un a ltre
e xe mple s ón e ls tig re s be ng a la , nomé s e n que de n uns
3000-4500 pe r l’ a ug me nt de l nive ll de l ma r i molts
ha n ha g ut de mig ra r a le s z one s mé s a lte s i de ixa r e ls
a ig ua molls de B a ng la De s h.

11. El Niño i la Niña
T a nt E l N iño c om L a N iña , s ón e ls e xe mple s mé s e vide nts
de ls c a nvis c limà tic s g loba ls , s e nt pa rt fona me nta l d'un
va s t i c omple x s is te ma de fluc tua c ions c limà tique s . E l N iño
é s un fe nome n me te orològ ic de l'O c e à P a c ífic , c one g ut
c ie ntífic a me nt c om a E N S O ( E l N iño-S outhe rn O s c illa tion
( E l N iño-O s c il· la c ió de l S ud) . P rovoc a da nys a tot e l món,
a fe c ta nt s obre tot a Amè ric a de l S ud, Indonè s ia i
Aus trà lia . E l N iño é s c one g ut c om e l pe ríode s e c i L a N iña
c om e l fre d. L a N iña e s c a ra c te ritz a pe r te mpe ra ture s
fre de s i que e s ma nte ne n, s i s e li c ompa ra a mb E l N iño ja
que a que s t e s c a ra c te ritz a pe r te mpe ra ture s oc e à nique s
c a le nte s s obre la z ona e qua toria l de l'oc e à P a c ífic .
L a N iña é s re fe re ix a le s c ondic ions c ontrà rie s a le s de l
N iño, é s a dir, te mpe ra ture s mé s fre de s a le s c os te s s ud-
a me ric a ne s . N orma lme nt, e l fe nome n de la N iña s uc c e e ix
de s pré s de l N iño.

12. F otos d ‘algunes inundacions

13. Bibliografia
http://www.tv3.cat/videos/3838510/Breus-de-medi-ambient
http://www.ersilia.org/canvi_climatic/quinimpactes.html
http://les_riuades.galeon.com/granriada.htm
Escrit per: Rubén Fernández. Curs: 2000- 2001
http://ca.wikipedia.org/wiki/Inundaci%C3%B3

14. Aquest treball l'han fet:
Toni Serrano López
Joan Lavaquiol Morgó
Aya Oumeima Guedjali