3. Artista català universal
Músic, compositor, director d'orquestra, pedagog,
crític i renovador del llenguatge musical...
Tota una vida dedicada a la música.
4. Qualificat per Eugeni d’Ors com a músic noucentista.
Josep Pla el va definir: “no només és un artista: és, a
més, un home d’idees —dues coses que en el nostre
país no s’han donat gaire en la mateixa persona”.
5.
6. De nissaga artística
Fill de Jaume Pahissa i Laporta
(Sants, 1846 - Barcelona,1928),
dibuixant, il·lustrador i pintor
paisatgista contemporari de
Gaudí, Rusiñol, Utrillo, Cases.
7. Buscà las claus dels apassionats
misteris de la tècnica compositora
en els coneixements d'un músic
ja consagrat com Enric Morera.
8. Modernista, noucentista
Submergit en l’ambient de la Barcelona modernista,
freqüentà les tertúlies
dels Quatre Gats,
La Punyalada,
l’Ateneu
Barcelonès.
10. Compartí amistat i inquietuds amb els principals
artistes i pensadors de l’època: Enric Granados, Eugeni
d’Ors, Pau Casals, Manuel de Falla, Francesc Pujols,
Pompeu Gener, Rafel Moragas, Enric Morera, Margarida
Xirgu, Conxita Badia...
11. Pedagog, musicòleg
Fou professor del Conservatori Superior de Música
del Liceu i director de l'Escola Municipal
de Música de Barcelona.
Va escriure importants tractats musicals.
12.
13. La influència de Wagner, Beethoven i Strauss,
i les tendències de modernitat en el món musical
internacional, el van portar a crear un sistema de
composició que anomenà Sistema Intertonal o de la
“dissonància pura”.
15. Jaume Pahissa ens ha deixat una extensíssima
producció musical que comprèn obres simfòniques,
òperes, música teatral, sardanes, música coral, peces
per a piano, música de cambra...
16. Entre la seva música simfònica destaca:
1905. Trio per a petita orquestra de corda
1905. A les costes mediterrànies. Simfonia. Obertura per a orquestra.
1905. El combat. Poema simfònic per a orquestra.
1908. El camí. Poema simfònic per a orquestra.
1919. Nit de somnis. Poema simfònic per a orquestra.
1925. Monòdia. Simfonia per a orquestra.
1926. Suite intertonal. Simfonia per a orquestra.
1941. Muntanyes del Canigó (Canción del pastor). Per a soprano i
orquestra.
17. Música escènica destacada:
1898. Èdip rei.
1906. La presó de Lleida
1910. Canigó.
1912. Gal·la Placídia.
1919. La Morisca.
1923. Marianela.
1928. La princesa Marguerida.
18. Principals peces de música de cambra:
1900-1905. Peces líriques (piano).
1904. Sonata Fantasia (piano).
1906. Sonata per a violí i piano.
1916-1919. Escenes catalanes.
1933. Quartet (dos violins, viola i violoncel).
19. Obres per a solista vocal amb acompanyament de cambra:
1908. Per un bes (veu i piano) (Poesia de Josep Lleonart).
1916. Cançó del lladre (veu i piano).
1920. El bastó (veu i piano) (Poesia Joan Pijoan, traducció francesa d'Alfons
Maseras).
1922. Rosa (veu i piano; versió per a orq) (Lletra de Jaume Pahissa) .
1930. Madrigal A la manera de "El Tasso".
1931. La promesa (veu i piano).
1940. Canciones populares catalanas (veu i piano).
21. En plena guerra civil, dirigí
l’Escola Municipal de Música
de Barcelona i escriví la música
de la pel·lícula Aurora
de esperanza, produïda
per SIE Films.
22. L’agost de 1937, contractat per Radio El Mundo de
Buenos Aires, va marxar a l’Argentina acompanyat de
tota la seva família.
El 18 de desembre del mateix any estrenava en aquell
país la Cantata en la tumba de García Lorca,
interpretada per Margarida Xirgu.
23.
24. La fi de la guerra i la derrota de la República van
representar el seu exili definitiu. Només féu una breu
visita a Barcelona el 1961.
Com per a molts altres artistes catalans, la guerra
i l’exili representaren per a ell l’arraconament
i l’oblit.
25. Les generacions actuals de Catalunya no coneixen
un dels músics més importants d'aquest país,
perquè la difusió de la seva música ha estat molt minsa
i les seves obres més rellevants operístiques
i simfòniques no s’han programat mai. Avui, moltes
de les obres de Jaume Pahissa resten sense editar,
enregistrar i interpretar.
27. La Fundació Jaume Pahissa neix amb la finalitat de
divulgar l’obra del músic Jaume Pahissa, i tornar al lloc
que li correspon un dels músics catalans i universals
més importants del segle XX.
La seva obra ha de tornar a Barcelona, on el mestre
mereix tenir un espai obert a la consulta i on es pugui
disposar de les partitures per poder-les interpretar.
28. Els objectius de la Fundació Jaume Pahissa són:
• Divulgar la seva obra a Catalunya i a tot el món.
• Reunir, classificar i condicionar l’obra a la seu de la Fundació.
• Representar una òpera de Jaume Pahissa al Liceu de Barcelona.
• Posar el seu nom a un carrer o una plaça de Barcelona.
• Posar el seu nom a una aula del Conservatori Municipal de Música de
Barcelona.
• Repatriar les despulles del mestre i de la seva esposa, Montserrat
Campà, en l’actualitat a Buenos Aires.
• Enregistrar les seves obres.
• Traslladar el patrimoni literari i artístic de Buenos Aires a Barcelona i
instal·lar-lo a la seu d la Fundació.
