Your SlideShare is downloading. ×
0
Jaume Pahissa i Jo
Barcelona, 1880 - Buenos Aires, 1969
Artista català universal
Músic, compositor, director d'orquestra, pedagog,
crític i renovador del llenguatge musical...
To...
Qualificat per Eugeni d’Ors com a músic noucentista.
Josep Pla el va definir: “no només és un artista: és, a
més, un home ...
De nissaga artística
Fill de Jaume Pahissa i Laporta
(Sants, 1846 - Barcelona,1928),
dibuixant, il·lustrador i pintor
pais...
Buscà las claus dels apassionats
misteris de la tècnica compositora
en els coneixements d'un músic
ja consagrat com Enric ...
Modernista, noucentista
Submergit en l’ambient de la Barcelona modernista,
freqüentà les tertúlies
dels Quatre Gats,
La Pu...
Col·laborador habitual de
revistes literàries i de crítica
musical com “Catalunya
Nova”, “La Publicitat”,
“Pèl & Ploma”.
Compartí amistat i inquietuds amb els principals
artistes i pensadors de l’època: Enric Granados, Eugeni
d’Ors, Pau Casals...
Pedagog, musicòleg
Fou professor del Conservatori Superior de Música
del Liceu i director de l'Escola Municipal
de Música ...
La influència de Wagner, Beethoven i Strauss,
i les tendències de modernitat en el món musical
internacional, el van porta...
La seva música
Jaume Pahissa ens ha deixat una extensíssima
producció musical que comprèn obres simfòniques,
òperes, música teatral, sard...
Entre la seva música simfònica destaca:
1905. Trio per a petita orquestra de corda
1905. A les costes mediterrànies. Simfo...
Música escènica destacada:
1898. Èdip rei.
1906. La presó de Lleida
1910. Canigó.
1912. Gal·la Placídia.
1919. La Morisca....
Principals peces de música de cambra:
1900-1905. Peces líriques (piano).
1904. Sonata Fantasia (piano).
1906. Sonata per a...
Obres per a solista vocal amb acompanyament de cambra:
1908. Per un bes (veu i piano) (Poesia de Josep Lleonart).
1916. Ca...
Compromès amb el país,
marcat per l'exili
En plena guerra civil, dirigí
l’Escola Municipal de Música
de Barcelona i escriví la música
de la pel·lícula Aurora
de esp...
L’agost de 1937, contractat per Radio El Mundo de
Buenos Aires, va marxar a l’Argentina acompanyat de
tota la seva família...
La fi de la guerra i la derrota de la República van
representar el seu exili definitiu. Només féu una breu
visita a Barcel...
Les generacions actuals de Catalunya no coneixen
un dels músics més importants d'aquest país,
perquè la difusió de la seva...
La Fundació
Jaume Pahissa
La Fundació Jaume Pahissa neix amb la finalitat de
divulgar l’obra del músic Jaume Pahissa, i tornar al lloc
que li corres...
Els objectius de la Fundació Jaume Pahissa són:
• Divulgar la seva obra a Catalunya i a tot el món.
• Reunir, classificar ...
Fundació Jaume Pahissa
Fundació Jaume Pahissa
Fundació Jaume Pahissa
Fundació Jaume Pahissa
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Fundació Jaume Pahissa

177

Published on

Indioma: català

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
177
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Fundació Jaume Pahissa"

  1. 1. Jaume Pahissa i Jo Barcelona, 1880 - Buenos Aires, 1969
  2. 2. Artista català universal Músic, compositor, director d'orquestra, pedagog, crític i renovador del llenguatge musical... Tota una vida dedicada a la música.
  3. 3. Qualificat per Eugeni d’Ors com a músic noucentista. Josep Pla el va definir: “no només és un artista: és, a més, un home d’idees —dues coses que en el nostre país no s’han donat gaire en la mateixa persona”.
  4. 4. De nissaga artística Fill de Jaume Pahissa i Laporta (Sants, 1846 - Barcelona,1928), dibuixant, il·lustrador i pintor paisatgista contemporari de Gaudí, Rusiñol, Utrillo, Cases.
  5. 5. Buscà las claus dels apassionats misteris de la tècnica compositora en els coneixements d'un músic ja consagrat com Enric Morera.
  6. 6. Modernista, noucentista Submergit en l’ambient de la Barcelona modernista, freqüentà les tertúlies dels Quatre Gats, La Punyalada, l’Ateneu Barcelonès.
  7. 7. Col·laborador habitual de revistes literàries i de crítica musical com “Catalunya Nova”, “La Publicitat”, “Pèl & Ploma”.
  8. 8. Compartí amistat i inquietuds amb els principals artistes i pensadors de l’època: Enric Granados, Eugeni d’Ors, Pau Casals, Manuel de Falla, Francesc Pujols, Pompeu Gener, Rafel Moragas, Enric Morera, Margarida Xirgu, Conxita Badia...
  9. 9. Pedagog, musicòleg Fou professor del Conservatori Superior de Música del Liceu i director de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Va escriure importants tractats musicals.
  10. 10. La influència de Wagner, Beethoven i Strauss, i les tendències de modernitat en el món musical internacional, el van portar a crear un sistema de composició que anomenà Sistema Intertonal o de la “dissonància pura”.
  11. 11. La seva música
  12. 12. Jaume Pahissa ens ha deixat una extensíssima producció musical que comprèn obres simfòniques, òperes, música teatral, sardanes, música coral, peces per a piano, música de cambra...
  13. 13. Entre la seva música simfònica destaca: 1905. Trio per a petita orquestra de corda 1905. A les costes mediterrànies. Simfonia. Obertura per a orquestra. 1905. El combat. Poema simfònic per a orquestra. 1908. El camí. Poema simfònic per a orquestra. 1919. Nit de somnis. Poema simfònic per a orquestra. 1925. Monòdia. Simfonia per a orquestra. 1926. Suite intertonal. Simfonia per a orquestra. 1941. Muntanyes del Canigó (Canción del pastor). Per a soprano i orquestra.
  14. 14. Música escènica destacada: 1898. Èdip rei. 1906. La presó de Lleida 1910. Canigó. 1912. Gal·la Placídia. 1919. La Morisca. 1923. Marianela. 1928. La princesa Marguerida.
  15. 15. Principals peces de música de cambra: 1900-1905. Peces líriques (piano). 1904. Sonata Fantasia (piano). 1906. Sonata per a violí i piano. 1916-1919. Escenes catalanes. 1933. Quartet (dos violins, viola i violoncel).
  16. 16. Obres per a solista vocal amb acompanyament de cambra: 1908. Per un bes (veu i piano) (Poesia de Josep Lleonart). 1916. Cançó del lladre (veu i piano). 1920. El bastó (veu i piano) (Poesia Joan Pijoan, traducció francesa d'Alfons Maseras). 1922. Rosa (veu i piano; versió per a orq) (Lletra de Jaume Pahissa) . 1930. Madrigal A la manera de "El Tasso". 1931. La promesa (veu i piano). 1940. Canciones populares catalanas (veu i piano).
  17. 17. Compromès amb el país, marcat per l'exili
  18. 18. En plena guerra civil, dirigí l’Escola Municipal de Música de Barcelona i escriví la música de la pel·lícula Aurora de esperanza, produïda per SIE Films.
  19. 19. L’agost de 1937, contractat per Radio El Mundo de Buenos Aires, va marxar a l’Argentina acompanyat de tota la seva família. El 18 de desembre del mateix any estrenava en aquell país la Cantata en la tumba de García Lorca, interpretada per Margarida Xirgu.
  20. 20. La fi de la guerra i la derrota de la República van representar el seu exili definitiu. Només féu una breu visita a Barcelona el 1961. Com per a molts altres artistes catalans, la guerra i l’exili representaren per a ell l’arraconament i l’oblit.
  21. 21. Les generacions actuals de Catalunya no coneixen un dels músics més importants d'aquest país, perquè la difusió de la seva música ha estat molt minsa i les seves obres més rellevants operístiques i simfòniques no s’han programat mai. Avui, moltes de les obres de Jaume Pahissa resten sense editar, enregistrar i interpretar.
  22. 22. La Fundació Jaume Pahissa
  23. 23. La Fundació Jaume Pahissa neix amb la finalitat de divulgar l’obra del músic Jaume Pahissa, i tornar al lloc que li correspon un dels músics catalans i universals més importants del segle XX. La seva obra ha de tornar a Barcelona, on el mestre mereix tenir un espai obert a la consulta i on es pugui disposar de les partitures per poder-les interpretar.
  24. 24. Els objectius de la Fundació Jaume Pahissa són: • Divulgar la seva obra a Catalunya i a tot el món. • Reunir, classificar i condicionar l’obra a la seu de la Fundació. • Representar una òpera de Jaume Pahissa al Liceu de Barcelona. • Posar el seu nom a un carrer o una plaça de Barcelona. • Posar el seu nom a una aula del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. • Repatriar les despulles del mestre i de la seva esposa, Montserrat Campà, en l’actualitat a Buenos Aires. • Enregistrar les seves obres. • Traslladar el patrimoni literari i artístic de Buenos Aires a Barcelona i instal·lar-lo a la seu d la Fundació.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×