Fundació Jaume Pahissa
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Fundació Jaume Pahissa

on

  • 320 views

Indioma: català

Indioma: català

Statistics

Views

Total Views
320
Views on SlideShare
291
Embed Views
29

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

2 Embeds 29

http://pahissa.wordpress.com 28
http://translate.googleusercontent.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Fundació Jaume Pahissa Presentation Transcript

  • 1. Jaume Pahissa i Jo Barcelona, 1880 - Buenos Aires, 1969
  • 2. Artista català universal Músic, compositor, director d'orquestra, pedagog, crític i renovador del llenguatge musical... Tota una vida dedicada a la música.
  • 3. Qualificat per Eugeni d’Ors com a músic noucentista. Josep Pla el va definir: “no només és un artista: és, a més, un home d’idees —dues coses que en el nostre país no s’han donat gaire en la mateixa persona”.
  • 4. De nissaga artística Fill de Jaume Pahissa i Laporta (Sants, 1846 - Barcelona,1928), dibuixant, il·lustrador i pintor paisatgista contemporari de Gaudí, Rusiñol, Utrillo, Cases.
  • 5. Buscà las claus dels apassionats misteris de la tècnica compositora en els coneixements d'un músic ja consagrat com Enric Morera.
  • 6. Modernista, noucentista Submergit en l’ambient de la Barcelona modernista, freqüentà les tertúlies dels Quatre Gats, La Punyalada, l’Ateneu Barcelonès.
  • 7. Col·laborador habitual de revistes literàries i de crítica musical com “Catalunya Nova”, “La Publicitat”, “Pèl & Ploma”.
  • 8. Compartí amistat i inquietuds amb els principals artistes i pensadors de l’època: Enric Granados, Eugeni d’Ors, Pau Casals, Manuel de Falla, Francesc Pujols, Pompeu Gener, Rafel Moragas, Enric Morera, Margarida Xirgu, Conxita Badia...
  • 9. Pedagog, musicòleg Fou professor del Conservatori Superior de Música del Liceu i director de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Va escriure importants tractats musicals.
  • 10. La influència de Wagner, Beethoven i Strauss, i les tendències de modernitat en el món musical internacional, el van portar a crear un sistema de composició que anomenà Sistema Intertonal o de la “dissonància pura”.
  • 11. La seva música
  • 12. Jaume Pahissa ens ha deixat una extensíssima producció musical que comprèn obres simfòniques, òperes, música teatral, sardanes, música coral, peces per a piano, música de cambra...
  • 13. Entre la seva música simfònica destaca: 1905. Trio per a petita orquestra de corda 1905. A les costes mediterrànies. Simfonia. Obertura per a orquestra. 1905. El combat. Poema simfònic per a orquestra. 1908. El camí. Poema simfònic per a orquestra. 1919. Nit de somnis. Poema simfònic per a orquestra. 1925. Monòdia. Simfonia per a orquestra. 1926. Suite intertonal. Simfonia per a orquestra. 1941. Muntanyes del Canigó (Canción del pastor). Per a soprano i orquestra.
  • 14. Música escènica destacada: 1898. Èdip rei. 1906. La presó de Lleida 1910. Canigó. 1912. Gal·la Placídia. 1919. La Morisca. 1923. Marianela. 1928. La princesa Marguerida.
  • 15. Principals peces de música de cambra: 1900-1905. Peces líriques (piano). 1904. Sonata Fantasia (piano). 1906. Sonata per a violí i piano. 1916-1919. Escenes catalanes. 1933. Quartet (dos violins, viola i violoncel).
  • 16. Obres per a solista vocal amb acompanyament de cambra: 1908. Per un bes (veu i piano) (Poesia de Josep Lleonart). 1916. Cançó del lladre (veu i piano). 1920. El bastó (veu i piano) (Poesia Joan Pijoan, traducció francesa d'Alfons Maseras). 1922. Rosa (veu i piano; versió per a orq) (Lletra de Jaume Pahissa) . 1930. Madrigal A la manera de "El Tasso". 1931. La promesa (veu i piano). 1940. Canciones populares catalanas (veu i piano).
  • 17. Compromès amb el país, marcat per l'exili
  • 18. En plena guerra civil, dirigí l’Escola Municipal de Música de Barcelona i escriví la música de la pel·lícula Aurora de esperanza, produïda per SIE Films.
  • 19. L’agost de 1937, contractat per Radio El Mundo de Buenos Aires, va marxar a l’Argentina acompanyat de tota la seva família. El 18 de desembre del mateix any estrenava en aquell país la Cantata en la tumba de García Lorca, interpretada per Margarida Xirgu.
  • 20. La fi de la guerra i la derrota de la República van representar el seu exili definitiu. Només féu una breu visita a Barcelona el 1961. Com per a molts altres artistes catalans, la guerra i l’exili representaren per a ell l’arraconament i l’oblit.
  • 21. Les generacions actuals de Catalunya no coneixen un dels músics més importants d'aquest país, perquè la difusió de la seva música ha estat molt minsa i les seves obres més rellevants operístiques i simfòniques no s’han programat mai. Avui, moltes de les obres de Jaume Pahissa resten sense editar, enregistrar i interpretar.
  • 22. La Fundació Jaume Pahissa
  • 23. La Fundació Jaume Pahissa neix amb la finalitat de divulgar l’obra del músic Jaume Pahissa, i tornar al lloc que li correspon un dels músics catalans i universals més importants del segle XX. La seva obra ha de tornar a Barcelona, on el mestre mereix tenir un espai obert a la consulta i on es pugui disposar de les partitures per poder-les interpretar.
  • 24. Els objectius de la Fundació Jaume Pahissa són: • Divulgar la seva obra a Catalunya i a tot el món. • Reunir, classificar i condicionar l’obra a la seu de la Fundació. • Representar una òpera de Jaume Pahissa al Liceu de Barcelona. • Posar el seu nom a un carrer o una plaça de Barcelona. • Posar el seu nom a una aula del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. • Repatriar les despulles del mestre i de la seva esposa, Montserrat Campà, en l’actualitat a Buenos Aires. • Enregistrar les seves obres. • Traslladar el patrimoni literari i artístic de Buenos Aires a Barcelona i instal·lar-lo a la seu d la Fundació.