1. NARCÍS OLLER:quot;
La Bogeriaquot;
<br />VIDA I OBRA DE L’AUTOR<br />-2125980164465<br />-957580122555<br />Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost del 1846 – Barcelona, 26 de juliol del 1930) va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'època.<br />Orfe de pare des dels dos anys, aleshores anà a viure juntament amb la seva mare a la casa pairal de la seva família materna, els Moragas, una de les més importants de Valls, on s'educà en un ambient benestant «il·lustrat» i molt liberal. Seguí les ensenyances del seu oncle, l'advocat Josep de Moragas. Més tard, estudià dret a Barcelona, acabant la carrera el 1871. Treballà de primer com a funcionari de la Diputació de Barcelona i, més tard, s'instal·là com a procurador dels Tribunals. Es dedicà a aquesta darrera professió gairebé fins a la seva mort.<br />A la seva vida hi ha pocs esdeveniments remarcables.Oller fou un home moderat i liberal, políticament adscrit al catalanisme conservador i perfectament emmotllat dins la classe social, la burgesia, el món de la qual retratà amb detall a les seves narracions.<br />Oller començà a escriure a la seva jovenesa; la producció d'aquests anys, escrita en castellà, és gairebé tota perduda o inèdita. vers 1877 es decidí a canviar de llengua.<br /> En aquest determini van influir diversos factors, entre els quals sembla que s'han de destacar l'impacte que li va fer els Jocs Florals d'aquest any i la seva entrada en contacte amb les tertúlies literàries, en especial amb el grup de la revista La Renaixença.<br />Oller emprarà el català no només per raons sentimentals i/o polítiques, sinó també per raons estrictament literàries. A finals dels anys 70 començava a llegir Émile Zola i altres autors francesos coetanis, tot descobrint la literatura realista. Foren, però, dos íntims amics, els crítics Josep Yxart i Joan Sardà i Lloret, els quí li van fer veure les possibilitats de la narració realista i naturista i l'impulsaren a escriure seguint el model d'aquests corrents literaris, que eren en aquells moments els que predominaven arreu d'Europa. <br />Oller gaudia d'un gran respecte i estimació entre els autors castellans contemporanis i s'hi relacionava amb freqüència. Aquets, per la seva banda, l'insistien sovint perquè escrivís en castellà, adduint, entre altres, raons de fama i fortuna literària. Oller, però, que tenia plena consciència del que suposava escriure en català, mai s'hi va avenir.<br />EXPLICAR DE MANERA GENERAL EL LLIBRE.<br />La bogeria és una novel·la de Narcís Oller. Junt amb la novel·la Pilar Prim, és considerada la peça més important de l'autor. La novel·la es escrita amb tècniques naturalistes i d'acord amb la llei de l'herència i la influència d'un medi opressiu, Oller planteja una problemàtica d'anàlisi psicològica i de moral social. La novel·la va ser escrita a Puigcerdà durant l'estiu de 1898, encara que no va ser publicada fins l'any 1899 a Barcelona.[1]<br />És l'obra culminant de la seva producció. Aquesta novel·la, basada en un fet real -la mort d'un client d' Oller -, tracta del jove Daniel Serrallonga, de com es va tornant boig, i fan un estudi de les causes de la seva Bogeria, plantejant les dues teories científiques que hi havia en discussió en aquella època: l'una defensa que Daniel Serrallonga ha heretat la malaltia i l'altra creu que La bogeria se li manifesta perquè s'ha trobat en un medi social advers i ha viscut molt males experiències.<br />La novel·la és un estudi psicològic de la malaltia mental i de les conseqüències socials d'aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga segons tres punts de vista: el de narrador, que a la vegada és també un personatge; el d'un amic del malalt i el d'un doctor . La novel·la té dues característiques essencials: l'objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l'herència. La bogeria és una novel·la programàtica que no s'aparta gaire dels casos científics tractats per Zola.<br />EXPLICACIÓ D’UN FRAGMENT ESCOLLIT DEL LLIBRE<br />Capítol 6 Ja m'he casat amb la Matildeta. Li vaig presentar la meva dona a l'Armengol i el vaig convidar a dinar amb la meva mare, el meu pare i la meva dona. Vam estar parlant, em va explicar que en Serrallonga també s'ha casat i que va ser una boda molt sonada per que fins i tot les fàbriques van plegar. També vam parlar del metge, li vaig explicar a la meva família que aquell home pensa que tothom està boig.<br />Explicació:<br />La narració d'aquest fragment està feta des de la perspectiva interna del protagonista de l'obra. Parla del seu casament amb la Matilda i com, però celebrar -ho, convida a un amic a dinar amb la seva família.<br />En la conversa de forma indirecta que mantenen parlen d'en Serrallonga, el subjecte estudiat psicològicament durant l'obra, i sorgeix una figura retòrica, la ironia..<br />