1. GUIÓ REUNIONS INFORMATIVES PAU 2011 (Zones 1, 2 i 14) Novembre 2010
1. ORGANIGRAMA DE LES PAU
- Coordinador General de les PAU: Pilar Gómez Cardó.
- Coordinadora de l’Àrea de llengua: Francesca Mestre.
- Coordinadors de les proves de català (Narcís Iglésias,
substitueix en Francesc Feliu) i de castellà (Lourdes
Aguilar).
- Sotscoordinador de Llengua catalana: Cesc Terrassa
- Sotscoordinador de Llengua castellana: Lluís Fernández
2. CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA: PAU JUNY 2011 (no cal explicitar-la)
Aquells tràmits que s'hagin de fer per Internet es faran a l'adreça https://accesnet.gencat.cat/
Tràmit
(veure'n la descripció)
Termini
Com es pot
realitzar?
Qui pot o ha de fer el tràmit?
Prematrícula
del 23 de
febrer al 7 de
març
Per Internet
Estudiants que l'any 2011 fan el 2n curs de
batxillerat a Catalunya
Matrícula
del 9 al 21 de
febrer
Per Internet Estudiants de matrícula lliure
del 25 de
maig al 6 de
juny
Per Internet
Estudiants que l'any 2011 fan el 2n curs de
batxillerat a Catalunya
Tribunal i lloc d'examen 10 de juny Per Internet Tots els estudiants matriculats
PAU: Proves d'accés a la universitat. Dies: 15, 16 i 17 de juny
Resultats de les PAU
Consulta provisional
30 de juny Per Internet Tots els estudiants matriculats
Resultats de les PAU
Lliurament de
documentació
4 de juliol Presencialment
Tots els estudiants presentats
(consulteu la descripció del tràmit per
conèixer el lloc de lliurament)
Sol·licituds de
reclamació i doble
correcció
5, 6 i 7 de juliol Presencialment **
Aquells estudiants que estiguin
disconformes amb alguna qualificació de les
PAU
Resultats de reclamació
i doble correcció
15 de juliol
Per Internet o
presencialment
Tots els estudiants que van presentar la
sol·licitud
Sol·licituds de
reclamació a la doble
correcció
18, 19 i 20 de
juliol
Presencialment **
Aquells estudiants que estiguin
disconformes amb les qualificacions
atorgades a la doble correcció de les PAU
Resultats de reclamació
a la doble correcció
22 de juliol
Per Internet o
presencialment
Tots els estudiants que van presentar la
sol·licitud
** el lloc de lliurament consta a la mateixa sol·licitud
Convocatòria extraordinària: PAU setembre 2011
A la convocatòria de setembre, tots els estudiants han de fer els tràmits (independentment que l'any
2011 hagin fet el 2n curs de batxillerat a Catalunya) dins el mateix termini. Aquells tràmits que s'hagin de
fer per Internet es faran a l'adreça https://accesnet.gencat.cat/
1

2. Tràmit
(veure'n la
descripció)
Termini
Com es pot
realitzar?
Qui pot o ha de fer el tràmit?
Matrícula
del 22 al 27 de
juliol
Per Internet Tots els estudiants
Tribunal i lloc
d'examen
2 de setembre Per Internet Tots els estudiants matriculats
PAU: Proves d'accés a la universitat. Dies: 6, 7 i 8 de setembre
Resultats de les
PAU
Consulta provisional
22 de
setembre
Per Internet Tots els estudiants matriculats
Resultats de les
PAU
Lliurament de
documentació
26 de
setembre
Presencialment
Tots els estudiants presentats
(consulteu la descripció del tràmit per conèixer el
lloc de lliurament)
Sol·licituds de
reclamació i doble
correcció
27, 28 i 29 de
setembre
Presencialment **
Aquells estudiants que estiguin disconformes
amb alguna qualificació de les PAU (Dies 27, 28 i
30 de setembre pels estudiants de la Universitat
de Lleida, atès que el dia 29 és festiu).
Resultats de
reclamació i doble
correcció
10 d'octubre
Per Internet o
presencialment
Tots els estudiants que van presentar la
sol·licitud
Sol·licituds de
reclamació a la
doble correcció
11, 13 i
14 d'octubre
Presencialment **
Aquells estudiants que estiguin disconformes
amb les qualificacions atorgades a la doble
correcció de les PAU
Resultats de
reclamació a la
doble correcció
19 d'octubre
Per Internet o
presencialment
Tots els estudiants que van presentar la
sol·licitud
** el lloc de lliurament consta a la mateixa sol·licitud
3. CALENDARI I HORARIS
La durada dels exàmens de cada matèria és d'una hora i mitja.
Les PAU del batxillerat del curs 2010-2011 tindran lloc els dies 15, 16 i 17 de juny de
2011 i els dies 6, 7 i 8 de setembre de 2011, d'acord amb l'horari següent:
Horari de les PAU: (canvis)
Dia 15 de juny i 6 de setembre
8.30-9.00 Comprovació de les dades de l'alumnat
9.00-10.30 Llengua castellana i literatura
11.00-12.30 Llengua catalana i literatura
13.00-14.30
Anàlisi musical
Economia de l'empresa
Ciències de la terra i del medi ambient
14.30-15.30 DESCANS PER DINAR
2

3. 15.30-17.00
Literatura castellana
Tecnologia industrial
Dia 16 de juny i 7 de setembre
8.30-10.00
Història
Història de la filosofia
10.30-12.00 Llengua estrangera
12.30-14.00
Cultura audiovisual
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Química
14.00-15.00 DESCANS PER DINAR
15.00-16.30
Literatura catalana
Dibuix tècnic
Dia 17 de juny i 8 de setembre
8.30-10.00
Geografia
Física
10.30-12.00
Disseny
Grec
Biologia
12.30-14.00
Dibuix artístic
Llatí
Matemàtiques
14.00-15.00 DESCANS PER DINAR
15.00-16.30
Història de l'art
Electrotècnia
Els estudiants que vulguin examinar-se de matèries coincidents en una mateixa franja
horària, realitzaran aquestes proves de manera continuada sense sortir de l’aula, en el mateix
tribunal i dia d’examen previst.
Els exàmens es puntuaran de 0 a 10 i amb una resolució del 0,5 punts, a
excepció de la prova auditiva de llengua estrangera on la resolució serà de 0,25
punts.
4. PREGUNTES FREQÜENTS A LES REUNIONS DE ZONA (Octubre-
2009)
(Vid. document annexat: reunió equips de coordinació)
- indefinició temari
- competència oral
- lectures prescriptives
- descompte per faltes
- ...
3

4. 5. COMENTARI PROVES CATALÀ/CASTELLÀ (juny, setembre)
VALORACIO PAU 2010 – ESTADÍSTIQUES
Hi ha “penjades” les proves i pautes de correcció corresponents a juny (tribunal
ordinari i extraordinari) i setembre de 2010.
Valorem positivament en general el funcionament de la nova prova. No s’han rebut
queixes pels exàmens, i les notes mitjanes s’han mantingut en la franja d’altres
convocatòries, com ho demostren les taules següents:
JUNY 2006 JUNY 2007 JUNY 2008 JUNY 2009 JUNY 2010
Llengua
catalana i
Literatura
6,30 5,58 5,52 6,16 5,75
Llengua
castellana i
Literatura
5,62 6,31 6,25 6,55 6,62
SET 2006 SET 2007 SET 2008 SET 2009 SET 2010
Llengua
catalana i
Literatura
4,65 4,08 4,20 4,19 4,56
Llengua
castellana i
Literatura
5,45 5,60 5,60 5,58 5,45
(Confesso que el curs passat sovint pensava: si no fos per l’alumnat, m’agradaria que les
notes baixessin considerablement i així quedés palès el despropòsit de les 2 hores setmanals.
Això no ha passat, com podeu veure, fonamentalment perquè la prova s’ha simplificat
considerablement en reduir de 4 a 2 la puntuació de l’apartat de reflexió lingüística. Tot i això,
pensaven que els nous criteris de penalització de les faltes d’ortografia, provocarien una
davallada de les notes mitjanes. Tampoc no ha passat això. Laxitud de la correcció?)
6. ESTRUCTURA DE L’EXAMEN (document penjat a la web i, per tant,
prescindible)
Objectius de la prova
Anàlisi, comprensió i producció de textos en llengua catalana i resposta a qüestions
sobre llengua i literatura.
Les proves de Llengua castellana i literatura tenen la funció fonamental d’avaluar
les habilitats lingüístiques bàsiques dels estudiants preuniversitaris,
independentment de quins siguin els estudis que vulguin cursar.
D’acord amb el Reial Decret 1892/2008 1892/2008 , de 14 de
novembre (BOE 24.11.2008) els continguts avaluables en la prova d’accés a la
universitat corresponen al segon curs de batxillerat.
Estructura de l’examen
Cadascuna de les proves dura una hora i mitja i consta de tres parts: en la
primera s’avalua la comprensió de textos, en la segona l’expressió escrita i en la
tercera es plantegen qüestions lingüístiques específiques.
La prova consta de dues opcions, cadascuna de les quals està encapçalada per un
text al qual fan referència algunes preguntes de la primera i la segona part. Els
tipus de textos de les dues opcions són complementaris: el primer text és literari i
el segon d’un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic,
4

5. periodístic, publicitari, etc.). L’estudiant ha d’escollir una sola opció. El text literari
podrà ser extret d’alguna de les lectures prescriptives fixades pel Departament
d’Educació.
En la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat
d’anàlisi i de síntesi de l’alumne, i també comprovar l’assoliment de les lectures
literàries prescriptives. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a
algunes de les qüestions següents:
• Preguntes de lectura crítica.
• Preguntes orientades a determinar el significat d'una paraula, locució, frase
feta o expressió en el seu context.
• Preguntes destinades a demostrar que l’estudiant ha entès la informació
rellevant que aporta el text, per mitjà de l’elaboració d’una síntesi breu o un
esquema, d’una proposta de títol, etc.
• Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d’un text entre si o amb
el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d’un
argument i a sospesar la coherència o incoherència d’un raonament.
• Preguntes destinades a demostrar que l’estudiant identifica el tipus de text,
la seva estructura, la intenció de l’autor.
• Preguntes adreçades a avaluar l’habilitat d’analitzar idees, opinions i
arguments.
• Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps verbals i
sobre l’ús dels connectors discursius, que permeten de valorar el grau de
coherència i de cohesió del text.
• Preguntes sobre els recursos expressius del text.
Les preguntes d’aquesta part seran totes, genèricament, de tipus objectiu (amb
resposta a triar, vertader o fals, resposta curta, etc.), i sempre s’inclourà en totes
les opcions i models d’examen, amb independència de quina sigui la tipologia del
text, una pregunta de control de les lectures prescriptives corresponents al segon
curs de batxillerat.
Lectures prescriptives de Llengua catalana i
literatura
curs 2010-2011 curs 2011-2012
Narcís Oller, La bogeria Víctor Català, Drames
rurals
Mercè Rodoreda, Mirall
trencat
Miquel Llor, Laura a la
ciutat dels sants
Lectures prescriptives de Llengua castellana i
literatura
curs 2010-2011 curs 2011-2012
Carmen Laforet, «Nada». Pío Baroja, «El árbol de la
ciencia».
Antología de poesía
española (siglo XX)»
Miguel Mihura, «Tres
sombreros de copa».
En la segona part, dedicada a l’expressió escrita, l’estudiant ha de demostrar la
seva capacitat d’elaborar i manipular textos: d’una banda, ha de saber estructurar,
desenvolupar i argumentar idees entorn d’algun dels temes o motius que es
proposen (sempre relacionats amb el text de l’opció triada o amb els continguts i
competències específiques del currículum de segon de batxillerat de la matèria);
5

6. d’altra banda, ha de demostrar domini de les habilitats i estratègies lingüístiques
necessàries per a comprimir o ampliar textos, canviar la intenció de l’autor,
reformular un model textual en diferents registres, entre d’altres.
Aquesta part s’estructurarà en tres exercicis breus de redacció, de caràcter divers,
que podran incloure des de la síntesi o la paràfrasi d’algun fragment del text inicial,
fins a descriure algun objecte, posar text a unes imatges, elaborar un escrit
publicitari o confegir un comentari personal a propòsit d’algun dels temes abordats
durant el curs en la matèria de Llengua catalana i literatura.
La tercera part, comuna a les dues opcions de l’examen, avalua la capacitat de
reflexió lingüística, el coneixement de les estructures gramaticals de la llengua i el
domini de la norma, amb preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics,
semàntics, fonètics o ortogràfics. En aquesta tercera part, es poden plantejar
preguntes sobre:
• l’estructura del text: els connectors i altres marques textuals.
• la flexió dels elements verbals i nominals i sobre els usos correctes dels
pronoms.
• funcions sintàctiques i sobre l’oració composta.
• lèxic: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia; hiponímia.
• procediments de creació de neologismes i sobre locucions i frases fetes.
• la naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica.
• el registre lingüístic, graus de formalitat, etc.
Les preguntes d’aquesta part seran també de tipus objectiu, com a la primera part.
Criteris generals d'avaluació
El valor de la primera part, de comprensió de textos, és de quatre punts; el de la
segona, d’expressió escrita, de quatre punts i el de la tercera, de reflexió
lingüística, de dos. La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa
(gramaticals, lèxics, ortogràfics): es descomptaran 0.1 punts per cada error,
incloent-hi els errors repetits, sigui del tipus que sigui i sense limitació. El
descompte per faltes s’aplicarà a l’examen en global, un cop sumada la puntuació
de totes tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les tres parts
mai no podrà ser inferior a 0.
Tant a la primera part com a la tercera pot haver-hi preguntes de tipus objectiu
amb tria de resposta; el valor de cadascuna d’elles serà de 0’50 punts. En aquestes
preguntes hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si
l’alumne tria la resposta correcta tindrà una puntuació de 0’50 punts, si no respon
la pregunta no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia tindrà un descompte
de 0’15 punts.
Els criteris d’avaluació de la segona part (expressió escrita) es fonamentaran en la
coherència i adequació de l’escrit, la riquesa i precisió lèxica, la maduresa sintàctica
i discursiva en general.
En un text coherent i cohesionat, allò que es comunica és rellevant i es presenta la
informació necessària perquè el lector la interpreti sense entrebancs (no hi ha
implícits injustificats, per exemple). S’expressen amb claredat les idees i els
conceptes, d’acord amb el que es demana, en un registre adequat al context
comunicatiu. El text està ben planificat i ben resolt, amb les parts ben travades. En
el cas d’una argumentació, la tesi i els arguments es presenten de manera
ordenada.
6

7. La riquesa i precisió lèxica es pot mesurar tenint en compte la varietat (no repetir
les mateixes tries), el recurs a les relacions lèxiques (sinonímia, hiperonímia),
l’adequació al registre o la propietat amb què s’usen els mots.
La maduresa sintàctica i discursiva es pot valorar tenint en compte la varietat
d’estructures utilitzades (en l’ús d’oracions compostes, per exemple), l’ús adequat
de l’ordre de les paraules, l’ús adequat dels pronoms, o la capacitat d’usar de
manera pertinent diversos connectors discursius i signes de puntuació, amb varietat
de recursos.
Informació addicional de la matèria
El document de "Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i
Llengua castellana i literatura per a les PAU 2011" es troba en format PDF en el
document annex.
• Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua
castellana i literatura per a les PAU 2011 (32Kb)
• http://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_llen1.pdf
El document "Preguntes més freqüents sobre les proves de Llengua catalana i
literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2011” es troba en format
PDF en el document annex.
• Preguntes més freqüents sobre les proves de Llengua catalana i literatura i
Llengua castellana i literatura per a les PAU 2011 (22 Kb)
• ttp://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_llen2.pdf
7. ALTRES
a) Procurar que al quadernet hi quedi un full en blanc per als esborranys.
b) Subratllar dins el text les paraules que són objecte de pregunta.
c) Als exercicis on es demani una extensió determinada de paraules,
especificar un mínim de paraules per obtenir la puntuació, i recomanar no
excedir-se d’un màxim. La penalització s’aplicarà a les respostes de contingut
insuficient, no a les respostes que excedeixin el nombre de paraules, sempre
que sigui en benefici del contingut (no redundant i buit de significat) i de
l’estructura textual (organització dels continguts).
d) Mantenir les dues preguntes de resposta curta i les dues d’opció múltiple a
l’apartat de Reflexió lingüística.
e) Comentar a l’Oficina d’organització la possibilitat d’incloure un requadre per
a la puntuació al costat de cada pregunta, i la de marcar en gris el requadre de
“Descompte per faltes” a la plantilla del full inicial.
b) Incloure a l’apartat Criteris generals d’avaluació un aclariment del descompte
per faltes:
“Es descomptaran, en efecte, totes les faltes comeses, incloent-hi les
repetides, en totes les respostes de l’examen. Tant si es tracta d’errors
gramaticals o lèxics, com d’errors ortogràfics, es descomptaran 0.1 punts per
cada falta, sense limitació. El descompte per faltes s’aplicarà a l’examen en
global, un cop sumada la puntuació de les tres parts.”
7

8. c) Mantenir l’apartat Informació addicional de la matèria, encara que
correspongui a les reunions de zona del curs passat. S’inclourà un epígraf al
començament dels documents advertint que els documents són del 2009.
8. PRECS i PREGUNTES
a. Animar els professors funcionaris a sol·licitar la correcció de les PAU !
b.
c.
9. ADRECES CORREU ELECTRÒNIC PER A CONTACTE.
ANNEXOS
Concrecions sobre la prova de Llengua catalana i literatura i
Llengua castellana i literatura per a les noves PAU. Propòsit i
justificació
El present document complementa els documents sobre l’Estructura de la prova de
Llengua castellana i literatura per a les PAU 2010 i l’Estructura de la prova de Llengua
catalana i literatura per a les PAU 2010, consultables al Web del Departament
d’Ensenyament, i té la voluntat de concretar les competències avaluables.
Pel que fa als Objectius de la matèria, les Consideracions per al desenvolupament del
currículum, la Connexió amb altres matèries, la Contribució de la matèria a les
competències generals del batxillerat, les Competències específiques de la matèria i
els Continguts curriculars de 1r i 2n curs de Batxillerat, cal consultar el currículum
oficial de la matèria.
S’especifiquen els continguts de la prova fins allà on s’ha cregut convenient, amb
l’objectiu de facilitar la tasca als estudiants i als docents, partint de la tipologia concreta
de les preguntes previstes en els documents d’estructura de les proves ja citats. De
fet, les modificacions formals introduïdes en les proves de les matèries ja donen prou
pistes sobre les concrecions curriculars que volem explicitar. En plantejar-les, s’han
pres com a base els continguts curriculars de Segon de Batxillerat, tot i que no s’ha de
perdre de vista el caràcter acumulatiu i transversal de la matèria de llengua.
Detalls sobre les modificacions en la prova de les matèries
Atenent tant a la reducció del temps de docència de les matèries a Segon curs de
Batxillerat com al nou currículum del DOGC, la reunió de Coordinació de les matèries
de Llengua castellana i Llengua catalana ha decidit modificar la prova per al curs 2009-
2010 i convocatòria de les PAU de 2010.
Les modificacions acordades són les següents:
1.- Continuar amb les dues opcions, A i B, cadascuna d’elles composada de
tres parts (1. Comprensió lectora, 2. Expressió escrita, 3. Reflexió lingüística)
iguals que fins ara.
Cadascuna de les opcions ve encapçalada per un text, i els tipus de textos de les
dues opcions són complementaris: un text és literari i l’altre d'un altre registre
(científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc.).
8

9. Les preguntes de les parts 1 i 2 fan referència al text que encapçala cada una de les
opcions. La tercera part de la prova és independent del text inicial, i és comuna
per a les dues opcions.
2.- Mantenir la presència de preguntes sobre les lectures prescriptives de Segon
de Batxillerat, però sempre dirigides a comprovar-ne la lectura efectiva i l’anàlisi
de l’obra, no a avaluar coneixements més amplis de caràcter literari.
Aquestes preguntes seran de caràcter objectiu (vertader/fals, opció múltiple, resposta
curta) i s’inclouran a l’apartat de Comprensió lectora.
Novetat: Aquesta pregunta hi serà sempre, serà de tipus objectiu i valdrà un punt.
3.- Formular preguntes de caràcter objectiu (resposta curta, vertader / fals,
intrusos, opció múltiple, etc.) en les parts 1 i 3.
4.- Equilibrar la puntuació entre les parts 1 i 2 de cada opció de manera que
quedin cadascuna amb 4 punts (i no 4 punts / 2 punts, com fins ara).
L’augment del pes de la part 2 respon a la necessitat d’avaluar l’assoliment de les
Competències específiques de la matèria i Criteris d’avaluació del nou currículum del
DOGC.
5. Atès que la part 2 s’avalua amb 4 punts (i no 2 punts, com fins ara),
s’estructurarà en tres exercicis breus de redacció, on l'estudiant ha de demostrar la
seva capacitat de produir i modificar textos.
La tipologia d’exercicis és molt variada, però alguns exemples són:
• Activitat de resumir
• Redacció de diferents tipus de textos (argumentatiu, descriptiu, narratiu, etc)
• Incorporació de lèxic dins d’un text
• Modificació del text, canviant la intenció de l’autor o el registre
• Exercicis de reducció o ampliació de paràgrafs
• Reescriptura de paràgrafs o frases amb problemes d’expressió
Els temes o motius que es proposen han d’estar relacionats amb el text de l'opció
triada o amb els continguts i competències específiques del currículum de segon de
batxillerat de la matèria.
- una serà un exercici de reescriptura (síntesi, paràfrasi, pas de l’estil directe a
indirecte, etc…);
- una altra (i només una) serà un exercici de redacció creativa;
- la tercera serà un exercici breu, del tipus d’escriure una frase amb una
paraula o expressió determinades, etc.
(Puntuació 1.5 -1.5 - 1)
L’exercici que hem considerat de redacció “creativa” o redacció pròpiament dita, podrà
estar relacionat o prendre el tema d’alguna de les lectures preceptives de 2on de
Batxillerat, i es procurarà que així sigui en algunes de les propostes d’examen que
s’elaboraran cada any. Queda clar, però, que el que cal avaluar en aquest exercici són
les habilitats expressives, i no pas els coneixements literaris. Tampoc no s’hi valorarà
el grau de correcció normativa, que ja es reflecteix en el descompte per faltes global
9

10. 6. Atès que la part 3 (Reflexió lingüística) s’avalua amb 2 punts, es posarà èmfasi
en el coneixement dels usos gramaticals i normatius, i en la identificació
pràctica de conceptes lingüístics. En particular, són continguts avaluables:
• L'estructura del text: els connectors i altres marques textuals.
• La flexió dels elements verbals i nominals i els usos correctes dels pronoms.
• Identificació de funcions sintàctiques i de tipus d’oracions.
• Relacions lèxiques: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia;
• hiponímia.
• Procediments de creació de neologismes i sobre locucions i frases fetes.
• La naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica.
• La variació funcional: registre lingüístic, graus de formalitat, etc.
7. Unificar el descompte per faltes amb independència del seu caràcter (ortogràfic,
gramatical, de puntuació, etc) a una penalització de 0,1 punts i aplicar aquest
descompte a tota la prova sense cap màxim.
Es penalitzaran totes les faltes, fins i tot repetides.
a) Particularitats català (lectures, fonètica...) / Particularitats castellà
(lectures 2011)
a. A castellà no hi haurà preguntes de fonètica, però sí poden sortir
qüestions d’ortografia.
b. Es demanarà que les proves de català i castellà estiguin impreses
en un quadern on respondria l’alumnat (ídem Biologia, Dibuix
Tècnic...).
c. Acordem demanar a l’organització de les PAU que, donada la
nova estructura de la prova i de la selectivitat en el seu conjunt,
s’allargui el període concedit als correctors per fer la seva feina i
que sigui, com a mínim, de 9 dies.
d. Hem decidit demanar una reunió amb algun dels responsables del
Departament d’Educació que intervenen en la selecció de les
lectures obligatòries per al Batxillerat, per tal de poder tenir-hi un
intercanvi d’impressions i manifestar-los certes inquietuds dels
professors de la matèria sobre aquest tema. També per a explicar
el disseny curricular actual.
10

11. Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i
Llengua castellana i literatura per a les PAU 2011 Pàgina 1 de 4
1. PROPÒSIT I JUSTIFICACIÓ
El present document complementa els documents sobre l’Estructura de la prova de
Llengua castellana i literatura per a les PAU 2011 i l’Estructura de la prova de Llengua
catalana i literatura per a les PAU 2011, consultables al Web del Departament
d’Educació, i té la voluntat de detallar les modificacions en la prova, destacar els
continguts que tindran més incidència a les proves, i difondre un barem de correcció
dels escrits.
Pel que fa als Objectius de la matèria, les Consideracions per al desenvolupament del
currículum, la Connexió amb altres matèries, la Contribució de la matèria a les
competències generals del batxillerat, les Competències específiques de la matèria i
els Continguts curriculars de 1r i 2n curs de Batxillerat, cal consultar el currículum
oficial de la matèria.
S’especifiquen els continguts de la prova fins allà on s’ha cregut convenient, amb
l’objectiu de facilitar la tasca als estudiants i als docents, partint de la tipologia concreta
de les preguntes previstes en els documents d’estructura de les proves ja citats. De
fet, les modificacions formals introduïdes en les proves de les matèries ja donen prou
pistes sobre les concrecions curriculars que volem explicitar. En plantejar-les, s’han
pres com a referència els continguts curriculars de Segon de Batxillerat, tot i que no
s’ha de perdre de vista el caràcter acumulatiu i transversal de la matèria de llengua.
2. DETALLS SOBRE LES MODIFICACIONS EN LA PROVA DE LES MATÈRIES
Atenent tant al nou currículum del DOGC a Segon curs de Batxillerat com a la nova
estructura de les proves, la reunió de Coordinació de les matèries de Llengua
castellana i Llengua catalana va decidir modificar la prova a la convocatòria de les
PAU de 2010. A la convocatòria de les PAU de 2011, l’estructura es manté.
Les modificacions acordades van ser les següents:
1.- Continuar amb les dues opcions, A i B, cadascuna d’elles composta de
tres parts (1. Comprensió lectora, 2. Expressió escrita, 3. Reflexió
lingüística) iguals que fins ara.
Cadascuna de les opcions ve encapçalada per un text, i els tipus de textos de
les dues opcions són complementaris: un text és literari i l’altre d'un registre
no literari (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic,
publicitari, etc.).
Les preguntes de les parts 1 i 2 fan referència al text que encapçala cada una
de les opcions. La tercera part de la prova és independent del text inicial, i
és comuna per a les dues opcions.
2.- Incloure a l’apartat de Comprensió lectora preguntes sobre les lectures
prescriptives de Segon de Batxillerat, però sempre dirigides a comprovar-
ne la lectura efectiva, no a avaluar coneixements més amplis de caràcter
literari.
3.- Formular preguntes de caràcter objectiu (resposta curta, vertader /
fals, intrusos, opció múltiple, etc.) en les parts 1 i 3.
4.- Equilibrar la puntuació entre les parts 1 i 2 de cada opció de manera
que quedin cadascuna amb 4 punts (i no 4 punts / 2 punts, com fins ara).
L’augment del pes de la part 2 respon a la necessitat d’avaluar
l’assoliment de les Competències específiques de la matèria i Criteris
d’avaluació del nou currículum del DOGC.
11

12. 5. Atès que la part 2 s’avalua amb 4 punts (i no 2 punts, com fins ara)
s’estructurarà en tres exercicis breus de redacció, on l'estudiant ha de
demostrar la seva capacitat de produir i modificar textos.
La tipologia d’exercicis és molt variada, però alguns exemples són:
•Activitat de resumir
•Redacció de diferents tipus de textos (argumentatiu, descriptiu,
narratiu, etc)
•Incorporació de lèxic dins d’un text
•Modificació del text, canviant la intenció de l’autor o el registre
•Exercicis de reducció o ampliació de paràgrafs
•Reescriptura de paràgrafs o frases amb problemes d’expressió
Els temes o motius que es proposen han d’estar relacionats amb el text de
l'opció triada o amb els continguts i competències específiques del currículum
de segon de batxillerat de la matèria.
6. Atès que la part 3 (Reflexió lingüística) s’avalua amb 2 punts, es posarà
èmfasi en el coneixement dels usos gramaticals i normatius, i en la
identificació pràctica de conceptes lingüístics. En particular, són
continguts avaluables:
•L'estructura del text: els connectors i altres marques textuals.
• La flexió dels elements verbals i nominals i els usos correctes dels
pronoms.
•Identificació de funcions sintàctiques i de tipus d’oracions.
• Relacions lèxiques: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia;
hiperonímia; hiponímia.
• Procediments de creació de neologismes i sobre locucions i frases
fetes.
• La naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació
ortogràfica.
•La variació funcional: registre lingüístic, graus de formalitat, etc.
3. DETALLS SOBRE LES COMPETÈNCIES AVALUABLES
Com a marc de referència, reproduïm un fragments del DOGC-29.7.2008-pàg. 59065
(el subratllat és nostre): “En el segon curs, els continguts se centren en la dimensió
comunicativa i la dimensió plurilingüe i intercultural. La dimensió comunicativa planteja
els eixos per a l’ús comunicatiu de la llengua i dels llenguatges (elements compartits
amb la resta de matèries) amb els recursos necessaris per a la participació en
interaccions i la comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals. La reflexió
metalingüística necessària per al control, comprensió i correcció de les produccions
apareix aquí com a clar referent de la funcionalitat que han de tenir aquests
coneixements, superant una visió purament gramaticalista de l’aprenentatge d’una
llengua. La dimensió plurilingüe i intercultural, que cal treballar coordinadament amb
els continguts de la llengua estrangera, pren com a punt de partença la reflexió
metalingüística que afavoreix les transferències d’aprenentatges necessàries per al
desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural. Els continguts se
centren en els coneixements, procediments i actituds que cal emprar per afrontar la
pluralitat de la nostra societat.”
Dels continguts per al segon curs de Batxillerat especificats, es destaquen a
continuació aquells apartats que tindran més incidència a les proves de Llengua i
Literatura Castellana i de Llengua i Literatura Catalana (s’ha mantingut la redacció
original del DOGC). No oblidem, però, que la concreció de les competències és
responsabilitat de cada centre educatiu (entre d’altres, DOGC, 29.7.2008, pàg. 59067).
Dimensió comunicativa
12

13. •Comprensió de discursos escrits
⇒ Observació atenta de la varietat de discursos, identificació del registre
lingüístic i del gènere o tipologia, si escau, i anàlisi pragmàtica dels
discursos per a una captació rigorosa del contingut, a fi d’adoptar una
posició crítica en la seva interpretació.
⇒ Interpretació crítica de textos literaris, dels mitjans de comunicació i de
la vida acadèmica on es desenvolupin missatges amb referències
socioculturals complexes.
•Producció de discursos escrits
⇒ Coneixement i ús de les tècniques de maneig de les idees per a
l’elaboració de discursos, aplicant els coneixements adquirits també en
altres matèries: presa d’apunts, pluja d’idees, ordenació en esquemes i
mapes conceptuals, etc.
⇒ Elaboració de missatges escrits a partir de les estructures de
cadascuna de les tipologies textuals concretes.
⇒ Aplicació de la reflexió metalingüística i metacognitiva (adequació,
coherència, cohesió i correcció) com a base de regulació en l’elaboració
de les produccions pròpies i en la seva presentació final.
• Coneixements per a la millora de la comprensió i expressió
⇒ Anàlisi i reconeixement de les exigències dels diferents tipus de text que
possibiliti la interiorització de les diverses regles de funcionament i el
seu ús conscient.
⇒ Aplicació reflexiva de les característiques lingüístiques segons les
diferents necessitats discursives: persuasió, explicació, manament,
expressió de la pròpia opinió, narració, descripció objectiva de fets o
situacions, etc.
⇒ Ús de connectors, tant per fer front a les necessitats anafòriques per
aconseguir la cohesió textual, com dels marcadors de les relacions
entre els diferents segments significatius (adverbis, locucions,
conjuncions, preposicions, etc.)
⇒ Anàlisi de les relacions significatives entre les paraules en relació amb
la coherència dels textos i la seva adequació al context, amb una
atenció especial als contextos acadèmics i socials.
⇒ Reconeixement dels diferents nivells d’ús de la llengua i de les
necessàries convencions que cada ús comporta.
Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura
per a les PAU 2011 Pàgina 1 de 4
⇒ Ús de les normes ortogràfiques, gramaticals i tipogràfiques en la
realització dels textos propis.
⇒ Reconeixement i ús dels recursos lingüístics i paralingüístics d’inclusió
dels discursos i les aportacions dels altres en el propi (citacions,
referències, etc.)
Dimensió plurilingüe i intercultural
•Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
⇒ Coneixement dels trets comuns i diferencials de les llengües,
especialment de la seva organització en sistemes interconnectats: el so
(i els sistemes d’escriptura), les paraules (creació i derivació,
construcció de significats, els manlleus, les paraules internacionals,
etc.), la manera d’organitzar-les i les oracions (ordre de les paraules,
temps verbals, components de les oracions, etc.), i els discursos
(connexions entre idees o els diferents tipus de text).
⇒ Reflexió sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder:
sexisme, violència i discriminació sociocultural en els usos lingüístics.
•Coneixement de les llengües
13

14. ⇒ Reconeixement i valoració de la situació de les llengües al món.
Famílies de llengües i la seva evolució (naixement, vida i mort) i les
polítiques que atenyen aquestes situacions.
⇒ Coneixement de la situació lingüística a Europa, Espanya i Catalunya:
les famílies de llengües; llengües europees i les de l’emigració; les
varietats dintre una llengua; territoris on es parlen les llengües
europees.
•Actituds i llengua
⇒ Consciència de pertinença a una comunitat lingüística, social i cultural on el
català és vehicle de cohesió social i per a la construcció de la identitat i de
la cultura.
⇒ Valoració crítica i rebuig dels prejudicis relatius a les llengües: llengües
fàcils i difícils; llengües primitives i llengües de cultura; llengües sense
gramàtica; llengües aptes per a la ciència; llengües superiors i inferiors;
llengües riques i matisades, i llengües pobres.
⇒ Reconeixement i actitud crítica davant els missatges que suposin
qualsevol tipus de discriminació, rebuig o negació d’altri, i voluntat de
superar els prejudicis. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós
amb les diferències.
⇒ Consciència de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i
cultures, i valoració de la riquesa que comporta l’acceptació de la
varietat lingüística i cultural.
4. BAREM DE CORRECCIÓ DELS ESCRITS
Els criteris d’avaluació de la segona part (Expressió escrita) es fonamentaran en: la
coherència i adequació de l’escrit i en la riquesa i maduresa de l’estil emprat, tenint en
compte els ítems especificats a la taula. La puntuació assignada a cadascun d’ells
dependrà de la puntuació que tingui assignada la pregunta dins d’una prova en
concret.
Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura
per a les PAU 2011 Pàgina 1 de 4
Com a regla general, el text ha d’expressar amb claredat les idees i els conceptes,
adequats a allò que es demana.
Acompleix la finalitat comunicativa requerida.
Respecta les convencions discursives del gènere establert.
Fa servir el nivell de parla apropiat per al gènere i la finalitat
comunicativa: modalitat estàndard, estil administratiu, etc.
Adequació
Fa servir el tipus de registre adequat al gènere i la finalitat comunicativa:
grau de formalitat, modalitat objectiva o subjectiva, etc.
Inclou totes les informacions necessàries per a ser interpretat de
manera significativa pel seu lector (no hi ha implícits, salts de significat o
buits). Allò que comunica és rellevant.
Permet d’identificar sense dificultat totes les parts i elements que
composen el text.
Organitza les dades en parts ordenades d’acord a una seqüència lògica.
Coherència
Fa servir les modalitats discursives (narració, descripció, argumentació,
etc.) de manera apropiada. En el cas d’una argumentació, presenta tesi
i arguments de manera ordenada.
Demostra riquesa i precisió lèxiques: hi ha varietat (sense repetició de
formes); aprofita les relacions lèxiques (sinonímia, hiperonímia, etc.); no
fa servir paraules inadequades pel registre o pel significat.
Demostra una sintaxi madura, per la varietat i complexitat d’estructures
utilitzades (oracions compostes, ús adequat de l’ordre de les paraules, ús adequat dels
pronoms).
14

15. Demostra l’ús dels recursos estilístics (fraseologia, llenguatge figurat) que enriqueixen
els texts i fuig de les paràfrasis i circumloquis que no aporten nova informació al text.
Estil
Demostra el domini de les pistes textuals (signes de puntuació i connectors discursius
adequats i variats) .
La correcció normativa fa referència al coneixement i respecte de les regles
ortogràfiques, gramaticals, sintàctiques i lèxiques establertes per les institucions
acadèmiques, i es comptabilitza en el descompte de les faltes.
15

16. Preguntes més freqüents sobre les proves de Llengua catalana
i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2011
Pàgina 1 de 4
El següent document recull les observacions i preguntes més freqüents que l’equip de
sotscoordinació de les PAU de la matèria Llengua i Literatura Castellanes i Llengua i
Literatura Catalanes va recollir en les corresponents reunions de zona durant l’octubre
de 2009.
Per la seva vigència i interès, s’han mantingut les observacions referides als
continguts avaluables a les proves, les observacions referides a les lectures
prescriptives i els Aclariments referits al descompte per faltes.
El document s’actualitzarà amb Reivindicacions, desacords, propostes, una vegada
s’hagin celebrat les reunions de zona de 2010.
Observacions referides als continguts avaluables a les proves
• Alguns professors es queixen de la indefinició del temari en relació amb la reducció
horària de les matèries de llengua.
Consultat el Departament d’Educació (novembre 2009) sobre les concrecions
del currículum a les proves PAU, ens aclareixen els següents punts:
“D’acord amb el nou currículum, en les matèries lingüístiques el criteri bàsic
d’avaluació ha de ser el grau d’èxit comunicatiu demostrat per l’aprenent en
tasques on la llengua es fa servir de forma semblant a com es fa servir al món
real de fora de l’aula.”
“Atès que les hores de docència d’aquestes matèries han passat de tres a dues
hores setmanals (o dit globalment, de 6 a 4 hores), ara cal centrar encara més
les hores de docència en l’ensenyament i aprenentatge de les habilitats
comunicatives, i les noves PAU han de reflectir aquest enfocament de manera
rellevant.”
• Alguns professors mostren el seu desacord pel percentatge desigual dels continguts
de llengua i literatura a les proves PAU.
D’acord amb el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE 24.11.2008)
els continguts avaluables en la prova d’accés a la universitat corresponen al
segon curs de batxillerat. Els continguts especificats al DOGC-29.7.2008 per al
segon curs de Batxillerat són majoritàriament de llengua.
No obstant, això, consultat el Departament d’Educació (novembre 2009), ens
aclareixen:
“La lectura del currículum actual permet observar que les matèries lingüístiques
tenen una responsabilitat plena en el desenvolupament de la competència
estètica i literària, si tenim en compte que la literatura és la màxima expressió
de les possibilitats d'una llengua i una eina immillorable per a l'anàlisi, el
coneixement i la reflexió sobre l'experiència humana. Així mateix, la literatura
avala les possibilitats expressives i creatives de les llengües i afavoreix el
desenvolupament de la pròpia competència comunicativa. És per això que les
proves de les PAU han de vetllar també pel desenvolupament de la
competència estètica i literària.”
La visualització de la dimensió estètica i literària a les proves de Llengua i
literatura castellanes i Llengua i literatura catalanes es concreta en:
—les preguntes obligatòries sobre les lectures prescriptives de segon curs;
—el fet que un dels textos de l’apartat Comprensió lectora, dels dos que es
proposen en cada prova, sigui un text literari que, de manera opcional però
freqüent, serà una de les lectures prescriptives de segon curs o un text d’un
autor amb prestigi reconegut de la literatura catalana o castellana.
16

17. • Alguns professors mostren el seu desacord per l’absència de l’avaluació de la
competència oral a les noves proves PAU, atès que forma part de manera important
dels continguts de segon de batxillerat.
Per la seva estructura, actualment les proves PAU de Llengua i literatura
castellanes i Llengua i literatura catalanes no poden avaluar les habilitats
comunicatives d’interaccionar, conversar, parlar, escoltar i entendre.
No obstant això, la visualització de la dimensió oral a les proves de Llengua i
literatura castellanes i Llengua i literatura catalanes es concreta en:
—el fet que un dels textos de lectura, dels dos que es proposen en cada opció,
sigui de manera opcional extret de la transcripció d’un discurs oral;
—el fet que algunes de les propostes de redacció a l’apartat Expressió Escrita
tingui a veure de manera opcional amb qüestions relacionades amb la llengua
oral;
—el fet que algunes de les propostes d’exercicis a l’apartat Expressió Escrita
tingui a veure de manera opcional amb qüestions relacionades amb la llengua
oral (per exemple: transformació textos orals en escrits o identificació de
l’adequació comunicativa dels registres de parla).
• Alguns professors sol·liciten de coordinació que es concretin més els continguts del
currículum que s’avaluaran a les PAU.
El document “Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i
llengua castellana i literatura per a les PAU 2010” fa un subratllat d’aquells
continguts especificats al DOGC-29.7.2008 per al segon curs de Batxillerat que
tindran més incidència a les proves de Llengua i Literatura Castellana i de
Llengua i Literatura Catalana.
D’altra banda, al document “PAU: estructura de l’examen i criteris generals
d’avaluació” es troba una llista d’ítems que poden constituir objecte de pregunta
a cada una de les parts de la prova.
• Alguns professors formulen preguntes per explicitar alguns dels continguts de les
proves:
• Hi haurà preguntes de fonètica a català? I a castellà?
A castellà no hi haurà preguntes de fonètica, però sí poden sortir qüestions de
relacions ortografia-sons.
A català no es demanarà transcripció fonètica, però sí poden sortir qüestions de
relacions ortografia-sons i d’identificació del sons.
• Hi haurà anàlisi sintàctica en la prova de castellà?
Tant a la prova de castellà com de català, es posarà èmfasi en la identificació
pràctica de conceptes lingüístics. En particular, són continguts avaluables pel
que fa al component sintàctic de la llengua: identificació de funcions
sintàctiques i de tipus d’oracions (simples i compostes).
• Hi haurà preguntes de dialectologia, sociolingüística, història de la llengua a
català? I a castellà? amb quin grau de profunditat?
Com a continguts avaluables, el DOGC-29.7.2008 recull:
“Reflexió sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder: sexisme,
violència i discriminació sociocultural en els usos lingüístics.”
“Reconeixement i valoració de la situació de les llengües al món. Famílies de
llengües i la seva evolució (naixement, vida i mort) i les polítiques que atenyen
aquestes situacions.”
“Coneixement de la situació lingüística a Europa, Espanya i Catalunya: les
famílies de llengües; llengües europees i les de l’emigració; les varietats dintre
una llengua; territoris on es parlen les llengües europees.”
17

18. “Consciència de pertinença a una comunitat lingüística, social i cultural on el
català és vehicle de cohesió social i per a la construcció de la identitat i de la
cultura.”
“Valoració crítica i rebuig dels prejudicis relatius a les llengües: llengües fàcils i
difícils; llengües primitives i llengües de cultura; llengües sense gramàtica;
llengües aptes per a la ciència; llengües superiors i inferiors; llengües riques i
matisades, i llengües pobres.”
“Reconeixement i actitud crítica davant els missatges que suposin qualsevol
tipus de discriminació, rebuig o negació d’altri, i voluntat de superar els
prejudicis. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les
diferències.”
“Consciència de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i
cultures, i valoració de la riquesa que comporta l’acceptació de la varietat
lingüística i cultural.”
Aquests temes (que tenen a veure amb la Dimensió plurilingüe i intercultural del
currículum) poden constituir objecte de pregunta a l’apartat d’Expressió escrita.
• Alguns professors critiquen la càrrega de subjectivitat que comporta donar més
importància a la part d’expressió escrita.
El document “PAU: estructura de l’examen i criteris generals d’avaluació” inclou
un barem de correcció de l’expressió escrita, inspirat en el que es fa servir a la
Junta Permanent de Català, Generalitat de Catalunya.
Observacions referides a les lectures prescriptives
• Alguns professors expressen el seu malestar pels criteris de selecció de les lectures
prescriptives i pels terminis en què s’informa als centres sobre les lectures de primer i
segon de Batxillerat.
Feta la consulta al Departament d’Educació, podem dir que les obres que són
de lectura prescriptiva les decideix la comissió de selecció de lectures de
literatura castellana de batxillerat, convocada pel Subdirector General
d’Ordenació Curricular i Serveis Educatius, del Departament d’Educació.
La decisió de quines són les lectures que corresponen a segon de Batxillerat, i
per tant, avaluables a les PAU, correspon a l’equip de Coordinació de la
matèria de Llengua i Literatura.
S’ha pres el compromís de publicar a la web “Proves d'accés a la universitat
(PAU)” quines són les lectures prescriptives de cadascun dels dos cursos de
batxillerat individualment cada any, abans d’acabar el curs acadèmic:
1) El mes de març de 2010 es va fer un missatge a tots els centres informant
de les decisions dels equips de coordinació de català i de castellà sobre les
lectures prescriptives per al curs 2010-2011 i per al curs 2011-2012.
2) El document “PAU: estructura de l’examen i criteris generals d’avaluació”
inclou les Lectures prescriptives per al curs 2010-2011 i les Lectures
prescriptives per al curs 2011-2012
Aclariments referits al descompte per faltes
—Totes les faltes, amb independència del seu caràcter (ortogràfic, gramatical, de
puntuació, etc), tenen una penalització de 0,1 punts.
—Es penalitzaran totes les faltes, encara que siguin repetides
—Els descomptes s’apliquen a cada un dels apartats de Comprensió lectora,
Expressió escrita i Reflexió lingüística.
—Els descomptes s’apliquen sense màxim a tot l’examen.
18