L’arbre més bonic del món és un conte inventat entre una educadora i els seus alumnes en una escola de Prullans, al Pirineu de Lleida. Il•lustrat per una bona amiga de l’autora arriba a les nostres mans. El pas de les estacions i les picabaralles entre els arbres fan avançar la narració, que en el seu moment anava sorgint al pas del curs escolar.

3. L’ARBRE MÉS BONIC DEL MÓN
Els arbres de l’ escola es començaven a despertar després d’ un
llarg hivern a Cerdanya. Eren tres cirerers i un freixe.
L’ escalfor de la primavera feia sortir els primers brots les
primeres fulles , en pocs dies serien ben verds .
Un día, un dels cirerers, va dir al freixe:
-”Ja hi tornem a ser..., com tots els anys, ens diran coses
boniques i menjaran els nostres fruits, no hi ha res com ser un
cirerer”. Dit això va fer un clic d’ ull als altres fruiters, volia
fer enrabiar al freixe.
Però el freixe, no tenia cap enveja, feia l’ ombra més agraïda de
tot el pati, i sempre s’ asseien a sota d’ ell: a petar la xerrada,
a jugar, a berenar, a llegir i fins i tot a fer una mica de
dormideta; era agradable estar sempre acompanyat.
-”Llàstima que als freixes gairebé no se us veuen les flors i els
fruits no els vol ningú “ Va dir un altre cirerer amb to burleta.

4. Però el freixe estava la mar de content amb la seva ombra i amb el
piular dels ocells que li saltaven d’ una branca a l’ altra.
-”Ja veuràs, quan tinguem fruita, aquests ocells golafres vindran
amb nosaltres i tu seràs un arbre avorrit”. Digué el tercer cirerer
al freixe
Però ni així van aconseguir que s’ enfadés, ell estava molt content
de ser com era i feia com si no sentís als tres fruiters.
Quan van sortir les flors als cirerers, van ser l’ admiració de
tothom. Tot el poble els deia com n’eren de bonics i s’hi feien fotos
al costat. Al freixe ningú li deia res , però a ell li era igual , no hi
patia gens.

6. Abans d’arribar les vacances, els nens de l’ escola van fer una festa.
Van jugar amb globus d’aigua de tots colors, que feien explotar
sense parar; van menjar xocolata desfeta i van ballar. S’ ho van
passar d’allò més bé .Van ser els reis del pati. Això va fer que els
fruiters es posessin molt gelosos, tant que a la primera bufada de
vent els van caure totes les flors.
En canvi el freixe era molt feliç de veure'ls tant contents i no
parava de riure.
-”Ja pots riure tu, d’aquí uns dies tornarem a ser els més
importants del pati, perquè estarem plens de cireres ben vermelles
i sucoses i tu seguiràs ben sol”. Va dir el primer cirerer

8. El freixe va pensar que eren uns arbres ben rucs, perquè ell
no estava mai sol. Sota seu sempre s’ hi parlava de coses
interessants, s’ hi feien jocs divertits i podia llegir el diari quan s’ hi
asseia el Tomet cada dia després de comprar-lo. Què més es podia
demanar!!
Va arribar l’ estiu i els cirerers es van omplir de cireres grosses i
vermelles, el pati estava preciós i la gent hi anaven cada dia a
fer-se fotos i més fotos, tot esperant que les cireres, maduressin
per menjar-les.
-”Bé, ja tornem a ser l’ admiració del pati amb les nostres cireres i
tu ja no tens els nens per entretenir-te, fan vacances!! Com et deus
avorrir, oi?” Va dir el segon cirerer
Però no era així, el freixe tenia millor aspecte que mai. Les seves
fulles eren molt grosses i en tenia moltes, no es veia cap ni una de
les seves branques, era com si volgués amagar alguna cosa i se’l veia
més feliç que mai.

10. Van acabar les vacances i els nens van tornar a l’ escola . De mica en
mica va arribar la tardor i les fulles van començar a canviar de
color.
-”Quina primavera i quin estiu tant meravellós que hem passat, ens
han fet més fotos que mai, ho has vist oi, freixe? “
S’ en reien els cirerers
Un dia de ben avançada la tardor va bufar un vent molt fort i quan
els nens van sortir de l’ escola es van quedar bocabadats al costat
del mestre i els pares, mirant el freixe. Era l’ arbre més bonic del
món, era ple de colors i brillava com l’ or. ¿Com podia ser?
El dia de la festa de fi de curs , abans de l’ estiu, els nens van
trencar molts i molts globus i cada vegada que n’explotaven un, el
freixe es feia un tip de riure, tant que li sortien tot de branquetes
petitones del singlot que li agafava, l’ endemà va fer molt vent i els
trossets de globus se li van quedar enganxats per totes les
branquetes noves , però tenia tantes fulles que ningú ho va veure
fins que va arribar la tardor i totes li van caure.

12. Era molt bonic, al ben mig del pati un freixe ple de trossets de
globus de tots colors. Ara era ell a qui feien fotos i més fotos, com
que els trossets de globus no queien, tota la tardor va tenir
admiradors.
Al principi, els únics que van quedar en silenci van ser els cirerers.
Però després d’un moment van dir:
”Freixe, nosaltres no sabíem que els teus fruits es tornen daurats i
que tens tants de colors a les branquetes, hem estat molt dolents
amb tu, si tu vols podríem ser amics i compartir el pati”.
El freixe els va perdonar.
És per això que els cirerers ara son els reis de la primavera i de
l’ estiu, amb les seves flors i les seves cireres i el freixe ho és de la
tardor amb els trossets de globus de colors , quan aquests es bio
degraden i arriba l’ hivern, presumeix amb el daurat de les seves
llavors.

14. “L' Arbre més bonic del mon” va néixer a la petita escola “El Puig” de
Prullans, a la Cerdanya; fruit de l' intercanvi entre els nens i l' autora.

15. El freixe és un arbre molt maco. D'ell n'aprofitem les fulles,els fruits,
l' escorça i la fusta ; en medicina, cosmètica, com a farratges pel bestiar...
El pots reconèixer fàcilment a l’ hivern:
Pots veure bonics carrolls de fruits que li pengen i brillen amb el sol.
Cada fruit conté un gra El gra està envoltat per una mena d’ala. D’ aquesta
manera, aquests fruits son fàcilment transportats pel vent

16. Un’ altra manera de reconèixer el freixe de seguida a l’ hivern:
Observa amb atenció les branques. Veuràs per sobre unes “boletes”
divertides,
negres i suaus com el vellut: son els nous brots.
Quan son dalt de tot de la branca semblen ungles de cérvol !
El tronc, quan el freixe és jove, te l’ escorça llisa ...

17. ... I amb fissures quan es fa vell!
El freixe es pot convertir de vegades en un arbre majestuós. Pot viure de
150 a 200 anys i pot arribar a tenir més de 30 metres d’alt.
Estirar-se a la seva ombra i fer-hi una dormideta, és un veritable regal!
Sempre s' ha pensat que es un arbre màgic i es diu que amb sort s' hi
poden veure fades al voltant.

18. Als Pirineus es crien vaques i cavalls. Per troba'ls a la muntanya, moltes
vegades porten collars amb esquelles.
La fusta del freixe, és tova i elàstica, per això es fa servir per fer aquests
collars.
A la foto pots veure un d’aquests collars treballats pel Sr. Vilalte.

19. Un primer pla d’un cirerer ple de cireres grosses i vermelles. A la
muntanya es cullen al mes de juliol.

20. Els Pirineus son una cadena de muntanyes. Al sud hi ha Espanya i al
nord, França.
L’ historia de l’ arbre més bonic del món passa a Cerdanya, un altiplà,
mig francès, mig català.
Però aquesta historia podria passar prop de casa teva, perquè el
freixe i el cirerer son arbres molt comuns al nostre país.