Els contaminants orgànics a l'abocador de Can Planas

Els contaminants orgànics a l’abocador de Can Planas

Hola! Soc Josep Lascurain, porto uns quants mesos interpretant tota la documentació tècnica que s’ha generat entorn de l’abocador de Can Planas. I no em puc estar de explicar-ho!

De fet, si poseu “Abocador de Can Planas al Google, hi trobareu ja unes quantes presentacions al respecte!

I perquè faig això?

Doncs perquè tinc molt clar que si a la gent no li expliques amb claredat el que hi ha

Tothom s’imaginarà el pitjor!

I es clar que hi ha residus tòxics! Però cal saber quins i quants. I, encara més, en quina forma.

Per exemple, aquesta cullera té com a mínim un 8% de crom a la seva superfície (com tots els coberts inoxidables!). Tot i això es tracta d’una forma química del crom que NO es tòxica.

Aquesta gota de mercuri serà inofensiva sempre i quan no surti fora del seu pot. Tot i això, si la menjo, les reaccions químiques al meu intestí el convertiran en un verí molt perillós.

Els contaminants solament són perillosos

. si arriben a la vegetació i a la fauna, en superfície . .

. o si arriben a contaminar les aigües subterrànies o superficials

Els contaminants orgànics poden arribar de forma gradual i difusa a la superfície. Recordeu que fa 16 anys que l’abocador és clausurat. Si aquests contaminants arriben, es troben amb l’ecosistema de les arrels!

Les arrels exsuden gran quantitat de compostos orgànics que generen una relació mutualística amb els bacteris. Es crea així un hàbitat on els bacteris degraden eficientment els contaminants en un procés que s’anomena fitodegradació .

Tanmateix, si aquests contaminants arriben a l’aigua, poden trigar molts anys en degradar-se i poden ser molt tòxics. Tot i això, les analítiques que es fan periòdicament dels pous que hi ha a prop de l’abocador, indiquen que no arriben (fins ara) a l’aigua freàtica.

En aquesta presentació parlarem dels compostos orgànics presents als sediments dels sondejos. Si voleu saber coses sobre les sals d’alumini, solament teniu que clicar aquests links: http :// www.slideshare.net / ConsultoraSGM / les-sals-dalumini-a-labocador-de-can-planas http :// www.slideshare.net / ConsultoraSGM / les-sals-dalumini-al-abocador-de-can-planas-part-2

I com es pot saber el que hi ha?

Doncs simplement generant un mapa 3D del que expliquen els sondejos.

Cada sondeig conté una informació tridimensional força detallada. I encara més si han portat mostres al laboratori!

De fet hi ha 197 sondejos

La representació tridimensional de les dades ens permet visualitzar i comprendre millor el que passa.

Podem valorar el nivell de perillositat quan els comparem amb els nivells de referència .

Hi ha una extensa normativa jurídica que estableix, a nivell europeu, nacional i català, quins són aquests valors.

El SIG (sistema d’informació geogràfica)permet visualitzar més de 3 dimensions.

El SIG (sistema d’informació geogràfica)permet visualitzar més de 3 dimensions. Tindreu unes columnes que us diran a quina profunditat s’hi troba la mostra que supera un nivell de referència.

El SIG (sistema d’informació geogràfica)permet visualitzar més de 3 dimensions. I tindreu també les concentracions trobades i la seva relació amb el nivell de referència (NR) que se supera. En aquest cas, els cresols superen el NR més restrictiu que és de 4 mg/kg de matèria seca. Tot i això no supera els 40 mg/Kg del NR urbà ni els 100 mr/Kg del NR industrial.

Doncs podem començar ja a mirar el mapa tridimensional dels residus orgànics a Can Planas

Els PCB s’utilitzaven com a intercanviadors de calor als transformadors i com a materials dielèctrics. Si arriben a l’aigua són tòxics i persistents.

Els PCB apareixen escampats per tot l’abocador. No se superen els nivells de referència per a l’ús industrial. Se superen en 2 punts els nivells urbans.

Els clorobencens s’utilitzaven sobretot com insecticides.

No superen cap nivell de referència industrial

Els clorofenols són també perillosos si arriben a l’aigua. Tot i que els trobem, per exemple, a les piscines que es tracten amb clor.

Hi trobem un punt que cal mantenir confinat. Corresponen a abocaments dels anys 80. La resta de punts mostra una degradació progressiva.

Solament apareix un punt on se supera el nivell de referència més restrictiu.

Afortunadament solament hi trobem cresols i que queden lluny dels 40 mg/Kg del NR urbà.

Els hidrocarburs aromàtics policíclics es produeixen a les combustions incomplertes (per exemple quan fregim el bacon massa fort). Per això els que mengen carns massa cuites tenen major probabilitat de tenir càncer de colon.

Els HAP no superen el NR industrial en cap punt.

Hidrocarburs clorats polars. La acetona s’utilitza com a dissolvent. Té una toxicitat baixa. Tot i això recordem que mai ha d’arribar a l’aigua dels pous propers!

Trobem acetona de forma dispersa i a baixa concentració. No se superen NR ni urbans ni industrials.

El DDT és el compost més conegut. Són compostos que s’han de mantenir confinats. Foren perillosos si es fan treballs amb maquinària i tornen a l’atmosfera.

No apareixen les formes més tòxiques. No se supera el NR industrial.

Els benzens formen part dels combustibles i dissolvents. Els xilens són dissolvents.

Hi ha un punt amb una concentració important de benzè.

Són dissolvents que passen a l’atmosfera amb facilitat. Poden provenir també de la degradació de vernissos (per exemple les portes i fustes que apareixen en molts sondejos a l’abocador).

Torna a aparèixer el benzè en aquesta analítica.

TOTAL PETROLEUM HYDROCARBONS ( TPH ). És el contaminant més estès. No son carcinogènics. Provenen dels olis de la maquinària industrial i de les benzines.

I en aquest abocador passa com a tants altres llocs on fins i tot els olis s’empraven per consolidar camins d’obra per no fer pols.

Què es pot concloure de tot això?

Doncs que hi ha contaminants orgànics repartits per tot el volum de l’abocador. Les seves concentracions no són perilloses ni superen la definició legal de sòl contaminat. Amb altres paraules: molta porqueria i molt repartida, tanmateix sense massa perill sempre i quan no surti als freàtics propers.

L’abocador de Can Planas seria un abocador completament segur (pel que fa a als contaminants orgànics) si no hi ha cap sortida d’aigua contaminada a l’aigua de pou.

I tot això porta a una conclusió encara més important. Buidar l’abocador fora una barbaritat innecessària per les raons següents:

I tot això porta a una conclusió encara més important.
Buidar l’abocador fora una barbaritat innecessària per les raons següents:
El que cal és impedir que surti aigua contaminada.

Si entra maquinària per buidar, tot això entraria a l’atmosfera (i a les vies respiratòries dels treballadors).

Si entra maquinària per buidar, tot això entraria a l’atmosfera (i a les vies respiratòries dels treballadors).
Ara, els compostos que puguin arribar a la superfície serien ràpidament degradats per la flora bacteriana.

La solució més adient no és sempre el major càstig al contaminador ni la més cara: cal entendre el metabolisme de l’abocador i, senzillament, fer el que toca!

www.sgm.cat

http://www.sgm.cat	785
http://127.0.0.1	6
http://a0.twimg.com	5
http://127.0.0.1:8888	5
http://translate.googleusercontent.com	4

Els contaminants orgànics a l'abocador de Can Planas

by Josep Lascurain - S·G·M s.l. on Nov 07, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 805

Statistics

Els contaminants orgànics a l’abocador de Can Planas — Presentation Transcript