Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils

on

  • 281 views

El día 4 de junio de 2012 tuvo lugar en la sala de actos de la sede del CTUG el seminario Màrqueting de continguts: dialoga amb els teus clients oferint-los materials últils. El seminario versó ...

El día 4 de junio de 2012 tuvo lugar en la sala de actos de la sede del CTUG el seminario Màrqueting de continguts: dialoga amb els teus clients oferint-los materials últils. El seminario versó sobre el marketing de contenidos digitales en el cual se disertó sobre la importancia que tienen los contenidos en las estrategias de marketing digital que desarrollan las empresas con el objetivo de vender productos y servicios a través de las plataformas de comercio electrónico. La intervención se enfocó hacia la creación de contenidos y la interacción con los usuarios digitales, y se puso de relieve su estrecha vinculación con el éxito que puede alcanzar una estrategia de marketing digital haciendo un inciso en los beneficios que se generan para el consumidor digital.

Statistics

Views

Total Views
281
Slideshare-icon Views on SlideShare
281
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils Presentation Transcript

    • Màrqueting de contingutsDialoga amb els teus clients oferint- los materials útils Mercè Muntada mmuntada@compartia.net 935 660 106 www.compartia.net @CompartiaSL
    • Hàbits dels consumidors de continguts digitals• Al 2011 el 91,5% dels espanyols va consumir algun tipus de contingut digital mitjançant Internet.• El consum de continguts digitals mitjançant Internet ha augmentat fins el 69,2% de la població espanyola.• La música i les pel·lícules són els continguts més consumits.• L’ordinador és el dispositiu de major penetració en el consum de continguts digitals.• Un 43,7% dels individus declara que ha reemplaçat les activitats tradicionals de consum de continguts en pro del consum en format digital.
    • Hàbits dels consumidors de continguts digitalsConsum general de continguts a Espanya: 2010-2011 (% sobre el total de lapoblació entre 16 i 74 anys i % sobre el total d’usuaris a Internet) Font: ONTSI
    • Inversió en Màrqueting i PublicitatLa indústria dels continguts digitals manté ratis de creixement constant a nivellmundial, europeu i nacional tot i la situació de la crisi econòmica internacional. Font: a partir d’InfoAdex
    • Informe de la Industria de Contenidos Digitales 2011 (CEDRO) http://www.cedro.org/docs/documentos/informe_contenidosdigitales2011.pdf?Status=MasterA Espanya durant el 2010 es van incrementar els usuaris a les xarxes socials fins arribar a ser 10,1 milions d’usuaris, amb unapenetració sobre la població del 43% sobre el nombre d’internautes.L’impacte de les xarxes socials ha continuat creixent de forma espectacular al 2010, tant en nombre d’usuaris com en tempsinvertit i ingressos obtinguts. A mitjans de 2011 s’estima que la penetració d’aquests serveis, mesurada com usuaris actius dexarxes socials del total d’internautes actius, es situï en torn al 52% a nivell mundial.La publicitat interactiva segueix comportant-se com un dels sectors de continguts digitals de major creixement. Al 2010 vaaconseguir un volum de negoci de 49.931 M€, un 9,3% més que al 2009.El 2010 ha estat l’any de la irrupció de les aplicacions per dispositius mòbils. S’estima que els ingresos de les principals botiguesd’aplicacions, Apple Store, Android Market, Blackberry App World i OVI de Nokia, van aconseguir arribar als 2.100 M$, amb unincrement del 152% respecte al 2009.Un dels aspectes més impactants del 2010 ha estat l’espectacular increment de l’accés a les xarxes socials a través de dispositiusmòbils. Si al 2009 més de la meitat dels usuaris d’Internet mòbil no accedia a les xarxes socials (51%), al 2010 aquest percentatges’ha reduït fins al 18%.A nivell nacional, la xarxa més utilitzada és Facebook, amb un increment del percentatge d’usuaris que disposen d’un compte aaquesta xarxa i la utilitza de 14 punts percentuals entre gener de 2010 i febrer de 2011.
    • Informe anual dels continguts digitals a Espanya 2011 (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI)• Durant l’any 2011 el 91,5% de la població espanyola ha fet ús dalgun tipus de contingut digital, ja sigui online o amb un dispositiu no connectat a Internet.
    • Informe anual dels continguts digitals a Espanya 2011 (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI)Desglossament de la facturació de la indústria dels continguts digitals persector a l’any 2010 (% sobre la facturació total de la indústria dels continguts digitals) Font: ONTSI
    • Informe anual dels continguts digitals a Espanya 2011 (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI)• Les companyies espanyoles van invertir prop de 799 milions d’€ al 2010 en publicitat digital, un 22,1% més que l’any anterior (IAB, 2011).• La inversió en formats gràfics va incrementar-se un 25,1%, elevant la xifra de facturació a 372,4 milions d’€. Per la seva part, la inversió en enllaços patrocinats va créixer un 17,2% al 2010, amb una xifra de negoci de 417 milions d’€• A Espanya, la inversió en publicitat per dispositius mòbils va ser de 9,3 milions d’€.• Les empreses publicitàries de mobiliari urbà estan incorporant elements tecnològics com antenes mòbils, pantalles tàctils i tridimensionals, alta definició, ordinadors i connexió a Internet.
    • Publicitat digital Dades del sectorInversió publicitària a Internet a Espanya: evolució 2006-2010 (en milions d’€) Font: IAB
    • Per què està augmentant la inversió en continguts digitals?Factors claus que impliquen l’augment de la inversió encontinguts digitals: 1. La saturació publicitària. 2. El valor de la prescripció en el mitjà digital: Cas TripAdvisor
    • Per què està augmentant la inversió en continguts digitals?Factors claus que impliquen l’augment de la inversió encontinguts digitals: 3. El valor dels intangibles. 4. La batalla per l’ “atenció” dels usuaris. 5. Estat de canvi permanent dels hàbits de consum. 6. Adaptació i variació dels continguts.
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fasesEl màrqueting de continguts és percebut com un procéssistemàtic que es retro-alimenta. Segons HeikeSimmet, inclou de sis fases: 1. Objectius vinculats als continguts. 2. Estratègia de continguts. 3. Planificació de continguts. 4. Obtenció i producció de continguts. 5. Comunicació i distribució dels continguts. 6. Monitorització dels continguts.
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fases1. Objectius vinculats als continguts.La definició d’objectius tant de caràcter quantitatiu com decaràcter qualitatiu es focalitza en el procés d’interacció digitalamb els diferents grups d’usuaris. La recuperació de lainformació i el diàleg són els dos principals vectors que orientenaquest procés d’interacció.Per tant, els objectius es defineixen en base a la concreció en latipologia i context dels continguts i la personalització basada enla segmentació d’usuaris.
    • Quin tipus de continguts necessiten els teus clients?• Existeixen una sèrie de qüestions fonamentals per realitzar una anàlisi de necessitats de contingut que ens podem plantejar prèviament en la casuística de cada client: • A quines finalitats generals i específiques han d’estar orientats els continguts? • Quin grau de vinculació tenen els continguts amb els objectius de l’organització-client? • Com ajudaran els continguts a flexibilitzar els processos de treball del client per incrementar la seva eficiència? • Quin perfil d’imatge corporativa i quins valors filosòfics vol transmetre el client a través dels continguts?• Quines tipologies de contingut pot necessitar un client? • Publicacions periòdiques • Informació tècnica • Informació institucional
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fases2. Estratègia de continguts.El desenvolupament de l’estratègia de continguts fa incís en unconjunt de línies de millora de manera que es puguin derivar enl’augment de la presència digital en un entorn interactiu cadacop més imbuït per les xarxes socials.La web social constitueix un canal de màrqueting de contingutsBusiness-To-Customer, la qual cosa significa que l’eficiènciaoperativa i la visibilitat en la gestió de continguts són dos eixosestratègics que es tradueixen en l’agilització de la relació amb elsclients.
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fases3. Planificació de continguts.La creació de continguts és un procés que requereix unaplanificació rigorosa i una coordinació constant al llarg de tot elcicle global de desenvolupament, incloent-hi també l’assignacióde responsabilitats. És per això que la definició de fluxos detreball esdevé un requisit previ per la producció de continguts il’elaboració de publicacions digitals.Les tres principals etapes de la planificació de continguts són: 1. Planificació cronològica: durant aquesta fase és planifica el calendari de redacció i es defineix la periodicitat de les publicacions. 2. Planificació pressupostària. 3. Previsió de recursos a invertir.
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fases4. Obtenció i producció de continguts.La creació interna de continguts es pot iniciar dins el marc d’unaestratègia de Social Media. És a dir, és recomanable confiar enels propis membres per dinamitzar les xarxes socials i donar-los-hi l’oportunitat de tenir una participació activa.D’altra banda, els clients també poden ajudar a elevar la qualitatdel contingut a través d’una estratègia earned media. D’aquestamanera, treballadors i clients tenen una forta implicació enl’estratègia de màrqueting.No obstant, s’ha de tenir en compte que un capital humà limitat iun know-how absent són dos punts dèbils que poden empobrirels continguts generats per una organització.
    • Qui genera continguts de valor?• Tothom ha sentit parlar de Twitter però qui el fa servir? Segons un estudi de Pew Internet & American Life Project el 92% de la població americana ha sentit parlar de Twitter però només un 8% el fa servir.
    • La paradoxa de Twitter i el retuiteig de continguts• Escassetat de continguts inèdits i de qualitat.• Tendència a fer redifusió de continguts creats per altres i a generar poc contingut de qualitat.
    • Qui genera continguts de valor?• Per què fer servir Twitter? Font: adigital
    • Qui genera continguts de valor?• Perquè fer servir Twitter? Font: adigital
    • Qui genera continguts de valor?• Per què fer servir Twitter? Font: adigital
    • Qui genera continguts de valor?Poden haver continguts sense coneixement? Els continguts poden ajudar aconsolidar la gestió del coneixement. En les organitzacions, les Comunitatsd’experts treballen per a la regulació dels fluxos del coneixement de maneraque els continguts siguin rellevants i pertinents per a la consecució delsobjectius de l’organització. Qui el crea? A partir de quines fonts? Com es crea?Com es difon? Les operacions que conformen la cadena de valor de la gestiódel coneixement són: 1. Creació de nou coneixement en els membres d’una comunitat 2. Identificació i extracció del coneixement 3. Estructuració i processament del coneixement 4. Transferència i difusió del coneixement 5. Aprehensió del coneixement per part dels membres 6. Reinterpretació i aplicació del coneixement
    • Qui genera continguts de valor?• El “Dorado”: els consumidors o visitants com a creadors de continguts.
    • Qui genera continguts de valor?• El “Dorado”: els consumidors o visitants com a creadors de continguts.• Fòrum de Marca.com http://www.marca.com/encuentros/villalobos/2012/05/29/index.html
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fases5. Comunicació i distribució de continguts.El contingut de qualitat no conté informació meramentpublicitària o bé en una quantitat moderada. El component mésimportant és el feedback generat per l’usuari, pel qual esdedueix el nivell de qualitat. L’estat de satisfacció que desitjal’usuari és estar informat i entretingut. La captació d’usuarisorientada a aquests principis és l’objectiu de la tècnica del story-telling. Per la qual cosa, les pautes d’estil han d’estar alineadesamb el context d’ús i propietats de la plataforma.La distribució de continguts es realitza a través d’unamultiplicitat de canals diferents i coordinats entre sí. A més, elscontinguts han d’estar encapsulats en un disseny corporatiu únic.
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fases5. Comunicació i distribució de continguts.El màrqueting viral fa ús dels efectes de les xarxes socials i altresmitjans digitals per arribar a incrementar exponencialment elreconeixement dels continguts.Una altra possibilitat de difusió és la sindicació de continguts enRSS es pot donar freqüentment en espais per compartir diversoscontinguts en un format comú.Els continguts han d’estar enfocats cap a diversos conjuntsd’usuaris i plataformes (dispositius portàtils). Per tant, lasegmentació dels continguts ha d’estar definida mitjançantmúltiples variables i la personalització, la qual cosa afecta aldisseny de continguts.
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fases6. Monitorització dels continguts.L’efecte del màrqueting de continguts es pot controlar i dirigirmitjançant la utilització de eines de software, i en principi s’hade tenir present les xifres quantitatives i qualitatives.Les quantitatives recullen, entre d’altres coses, els costos perclic, nombre d’usuaris, activació de pàgines, temps deretenció, etc., així com la reacció davant de les publicacions.També s’ha de tenir present (followers, amics, fans, “megusta”, retuitejos) i el nombre d’enllaços externs cap a perfils deSocial Media, publicacions de blocs o pàgines web.
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fases6. Monitorizació dels continguts.• Eines quantitatives de monitorització:
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fases6. Monitorització dels continguts.• Sistemes de medició qualitativa de continguts: 1. El Twitrratr permet classificar els tweets en: negatius, positius i neutres. 2. El Appinions permet mesurar la influència d’un determinat contingut. 3. El Website Grader permet identificar els continguts de competidors i extreure conclusions.
    • El procés del màrqueting de continguts En sis fases6. Monitorització dels continguts.• Com es pot mesurar l’emotivitat dels continguts?PRWeb és una eina que detecta l’estat emocional i la reacció emocional dels lectors respecte aun contingut.
    • Cas pràctic: l’ús de continguts negatius• Colutoris bucals
    • Cas pràctic: els continguts i la gestió de les crisis
    • Cas pràctic: els continguts i la gestió de les crisis
    • Cas pràctic: els continguts i la gestió de les crisis
    • Cas pràctic: els continguts i la gestió de les crisis
    • S’imposa el pensament… Positiu• Els usuaris de les xarxes socials prefereixen compartir opinions positives sobre les empreses i productes amb els que interactuen.• Quan es parla de marques a les xarxes socials els temes de conversa més recurrents estan relacionats amb la satisfacció que provoquin els productes i experiències personals.• Les empreses tendeixen a utilitzar les xarxes socials més aviat per comunicar que no pas per fer publicitat. La publicitat normalment està penalitzada pels seguidors que volen comunicar-se lliurement i on no tingui cabuda un transfons comercial agressiu.• La presència de les empreses a les xarxes socials és molt desequilibrada: mentre unes tenen una gran presència unes altres a penes tenen referències.
    • Armats i perillosos Evitar una crisi de reputació online• Què s’ha de fer davant una crítica o queixa a les xarxes socials? Escolta activa per poder saber què és el que estan dient sobre la nostra marca. 1. Detectar el comentari negatiu o queixa, i ser assertiu. Què és el que li ha passat? En què el podem ajudar per poder millorar la seva experiència? 2. Portar la conversació de forma privada. Solucionar els problemes amb missatges privats evitant que s’airegin “draps bruts”.
    • Armats i perillosos Evitar una crisi de reputació online• I si ja s’ha produït la crisis? Seguir el protocol d’actuació en cas de crisi: 1. Detecció i avaluació de la crisi. On es produeix? Quina és la gravetat dels comentaris? Són certs? 2. Qui ha iniciat la crisi? És un influenciador o no? El nivell d’influència que tingui un client no fa que la queixa sigui menys important. 3. Aplicar las mesures necessàries per solventar la crisi. Què es contestarà? Quan? Com es contestarà? De vegades la comunitat s’autoregula. Hi ha dues tendències: contestar ràpidament o contestar bé. 4. El millor mètode: la prevenció. Per això s’ha de ser transparent i coherent entre el que es diu i el que s’ofereix.
    • Armats i perillosos Evitar una crisi de reputació online• Eines per mesurar la reputació. RXL és una eina que mesura la reputació online que estén la seva cerca a nivell de microbbling, blocs, xarxes socials, llocs webs, revistes, premsa i fòrums de tota la xarxa.
    • Màrqueting de continguts Atraure les empreses• El 99% de les empreses utilitzen al menys una fórmula de màrqueting de continguts en les seves accions online (Brandpoing & Content Marketing Institute, 2012)• Les accions que proporcionen un millor resultat als anunciants es realitzen mitjançant Social Media, newsletters i blocs.
    • YouTube li guanya la batalla a Google?• Una imatge diu més que mil paraules: La informació visual atrau més l’atenció als usuaris que volen solucionar el seu procés de cerca amb un sol pas sense necessitat de consultar una llista inacabable de links.• YouTube vs. Google: Preferència dels usuaris a utilitzar YouTube en comptes de Google com a mitjà de cerca i recuperació de continguts.
    • Pinterest• Boom de la xarxa social basada en imatges Pinterest• El Pinterest d’Obama va aconseguir 1.000 seguidors en unes hores.• Pinterest és: – Necessites que algú et convidi. – Textos lleugers i al gra. – Foto immediates i al teu mòbil. – Publicació de contingut fàcil i immediat. – Incorpora Android y sistemes operatius per tablet, netbook, PC i Mac. – Pots connectar el teu compte a Facebook i a Twitter. – Informació visual instantània i minimalista. – Senzillesa i usabilitat. – Un món comercial immediat destinat als ulls.
    • Pinterest
    • Màrqueting de continguts Atraure les empreses• El 70% dels anunciants confien els servies de màrqueting de continguts a serveis externs.• Els continguts online de qualitat han de ser atractius, personalitzats i professionalitzats, i un 80% d’empreses no tenen cap inconvenient a pagar més per un contingut de més qualitat.
    • Màrqueting de continguts Storytelling un mètode per connectarLes marques necessiten seduir i connectar amb els seusclients. L’art d’explicar histories pot ajudar.Kunocreative proposa les 10 C del màrqueting decontinguts: 1. Contingut 6. Consumidor 2. Consistència 7. Contagi 3. Continuïtat 8. Cooperació 4. Congruència 9. Concurrència 5. Claredat 10. Calendari
    • Màrqueting de continguts Storytelling un mètode per connectar• 1. Contingut: ja sigui en forma d’entrades posts, vídeos, podcasts, infografies, newsletters, o ebooks, és el contingut el que dona forma al storytelling.• 2. Consistència: el contingut fabricat per la marca te que ser coherent i consistent en el temps. Quan el contingut és consistent, el client és també més consistent.• 3. Continuïtat: el màrqueting de continguts no es para mai el temps. És un procés constant.• 4. Congruència: mai han d’existir incongruències entre les estratègies de màrqueting de continguts de la marca i altres accions promocionals de l’empresa.• 5. Claredat: el contingut ha de ser clar i senzill i posar-li les coses el més fàcil possible.
    • Màrqueting de continguts Storytelling un mètode para connectar• 6. Consumidor: les marques han d’utilitzar el punt de vista del consumidor per fabricar continguts de qualitat.• 7. Contagi: quan el contingut és divertit i a més a més resol problemes al consumidor, augmenta el seu potencial de contagi.• 8. Cooperació: per extreure el màxim partit al màrqueting de continguts, la marca ha d’involucrar a tots els seus departaments interns. El màrqueting de continguts no és activitat que sigui competència exclusiva al departament de màrqueting. Pot, i ha de, recolzar-se en altres departaments.• 9. Concurrència: el contingut fabricat per les marques ha de tenir la capacitat de concorre en diversos canals simultàniament.• 10. Calendari: un calendari és imprescindible per exprimir al màxim les possibilitats del màrqueting de continguts.
    • Màrqueting de continguts Quantitat o qualitat?• Quan parlem de màrqueting de continguts, poden existir dos objectius: notorietat i posicionament web, i l’ideal és que vagin units.• Màrqueting d’afiliació: Màrqueting online basat en els resultats. Els anunciants ofereixen una remuneració a una sèrie d’afiliats per la consecució de determinats objectius a través de la plataforma d’afiliació.• Referral marketing: El màrqueting de referència o de recomanació utilitza les relacions personals i les xarxes de clients per promocionar uns determinats continguts. La seva estratègia està basada en el “boca a orella”.
    • Màrqueting de continguts Quantitat o qualitat?Publicar un article a un mitjà Publicar un article a un mitjà granpetit (com un bloc) VS (medi de comunicació)• Contingut únic • Difícil de publicar• Generador link-baiting • Analítica web més• Poques visites controlada • Millor posicionament web • Major impacte
    • Màrqueting de continguts L’escolta activa• Cedir el torn de paraula és important però no sols s’ha de sentir, el més important és fer una escolta activa.• L’escolta activa és conèixer la nostra audiència i potencials clients, localitzar del nostre target per dirigir-nos a ell de forma adequada, conèixer les seves tendències, hàbits, la percepció que tenen cap a la nostra pròpia marca i el que diuen d’aquesta, saber com actua la competència... Resumint: recollir informació a través del seguiment i l’anàlisi.
    • Màrqueting de continguts L’escolta activa• Localitzar el nostre públic objectiu.• Conèixer l’opinió que el públic té de nosaltres. És important per desenvolupar una estratègia efectiva al Social Media. Saber on es parla de nosaltres, què es diu, amb què estan d’acord els usuaris i amb què estan en desacord.• Satisfer las necessitats dels membres i participants de la nostra comunitat. Saber què necessiten realment.
    • Màrqueting de continguts L’escolta activa, sense deixar d’actuar• Alguns estudis assenyalen que el 75% de les empreses no responen als seus seguidors a través de les xarxes socials.• Si no es genera un feedback efectiu amb la comunitat, no podem atendre a les seves necessitats.
    • Màrqueting de continguts L’escolta activa: crítiques, suggeriments i opinions• Són una font de coneixement.• Es pot saber com millorar els seus productes d’èxit a través de l’anàlisi.• La majoria ofereixen canvis (42,5%) o millores (37%) del producte.
    • Màrqueting de continguts 4 tipus de continguts viralsObjectius que ha de complir qualsevol contingut per a ser considerat de qualitat, viral i dereferència:1. Formació: Educar és una consigna i una responsabilitat comuna pels productors i consumidors.Els clients formen a altres clients amb el “boca a orella” (wom) a través de les xarxes, lesempreses formen als seus clients amb els seus continguts, la formació permanent i l’entregad’una guia que permeti identificar a través de la informació noves formes de produir eficiència, laqual cosa és indispensable.2. Atraure: La clau del contingut és que impacti i atregui, amb la qual cosa s’aconsegueix el recordi el retorn. Quan alguna cosa et motiva i t’entreté és més fàcil de retenir a la memòria.3. Convèncer: Aquest és un dels objectius més complexos d’assolir. Posem com a exemple unamarca consolidada com a autora de continguts web. Resulta evident que l’exposició dels seustreballs és el que atrau a les empreses i la resposta dels consumidors definida per la sevainfluencia, és el que acaba de convèncer. La clau per a que un contingut pugui convèncer és quesigui genuí, no parlem de gustos, parlem de confiança i credibilitat.4. Estimular: Quan un contingut ens mostra una manera d’aconseguir un objectiu des d’unaexperiència real, ens sentim estimulats per seguir avançant. Quan una empresa arriba a nosaltresa través d’un producte que ens permet desenvolupar-nos d’una forma o una altra, aconsegueix elmateix. Avui es denomina Experiència del consumidor a la capacitat de les marques per estimularals seus clients i aconseguir una experiència única.
    • Màrqueting de continguts 4 tipus de continguts viralsEls més eficients:• Recomanem... Aquells continguts en els que es realitzin comparatives, rànquing d’avaluacions, els quetinguin una bona acollida i siguin exponencialment virals...• Com s’aconsegueix… A partir de l’experiència, de missatges breus i directes, d’accions senzilles ilògiques, els continguts que mostren com s’aconsegueixen les coses tenen un alt nivell d’audiència ipromoció social.• Posem-nos cara… Les entrevistes són grans aliats de la viralitat, a tots ens agrada conèixer els rostresque hi ha darrere cada clic, saber una mica més de la seva experiència de vida i establir vincles entre elsseus talents, aprenentatges i experiències.• Analitzant la realitat… Els continguts que mostren campanyes de màrqueting o estratègies d’altresmarques, casos concrets a través dels quals es poden entregar idees més pràctiques sobre accionseficients, aporten qualitat al lector.• Just do it! Diferents formats, cada un, un benefici. Finalment, no hem de deixar passar els diferentstipus de formats de continguts que avui són considerats un element diferenciador i de valor afegit deguta la seva màxima eficiència i el escàs ús. – Parlem de contingut pedagògic, cursos de formació, material d’interès – Parlem de Newsletter – Parlem de material audiovisual – Parlem de galeries d’imatges (de creació pròpia) – Parlem d’infografies
    • Infografia elaborada per Esimad Escuela Interactiva que mostra els diferents formats de continguts existents i el seu ús eficient en lesestratègies de màrqueting.
    • La confiança en el Social Media• Un 63% de les empreses afirmen que el màrqueting en les xarxes socials és una tàctica que promet i que generarà beneficis, tot i que, tampoc s’ho jugarien tot en elles.• 20% de les empreses creu molt més en aquest potencial.• 6% és mostra molt escèptic. Pagemondo
    • Mesurar els beneficis i el retorn de la inversióLa majoria afirma que mesura els beneficis i el ROI d’aquest tipus d’estratègies prenentcom a indicador el nombre de fans o seguidors, recomanacions (likes, RTs), nombre decontinguts compartits, leads generats a través d’aquestes accions, o el increment devendes que en teoria es generen com a resultat d’aquestes accions.
    • SxSW de 2012 http://elblogde.porternovelli.es/tag/contenidos-digitales/1. Infravalores el Google+? Doncs fas malament. Doncs vés en compte en vaticinar el fracàs de Google massa aviat. La major part dels 20.000 experts assistents al SxSW, alguns dels més influents, com Guy Kawasaki, opinen que quan Google es proposa alguna cosa… només és qüestió de temps que ho aconsegueixi.2. Pinterest, aquest gran foc artificial. “Ensenya’m el teu Board i et diré qui ets”3. Digital Health ja és un gran negoci: el R+D+i i las aplicacions (APPs) per la salut es posicionen com un dels negocis de major i més creixement al món.4. Spotify podria ser un element de transició. Els artistes necessiten crear els propis móns de contingut digital.5. No hi ha mitjans tradicionals i mitjans socials. Només hi ha mitjans. Això sí, en el suport o pantalla que més prefereixis.6. Lo digital mai més serà alguna cosa cool o tendència. Lo digital ha passat ha ser una realitat, és el pur dia a dia de milions de persones.7. El periodisme no ha mort. Simplement s’ha convertit en públic i, a més, ho ha fet fugaçment i amb molt soroll. Jo no hi ha diferència entre un bon periodista i un bon i influent blogger.8. Estratègia integrada: per la multitud consumidora global, ja no hi ha missatges procedents del departament de màrqueting i missatges del de comunicació. Tots són missatges d’una mateixa marca.9. El pensament negre. Visionaris com Bruce Sterling diuen que tot el món digital es redueix a la mare de totes les batalles entre les Big Five d’Internet: Google, Facebook, Amazon, Apple i Microsoft. Totes lluiten per atraure a tothom al seu propi ecosistema, amb l’objectiu de destruir la resta d’ecosistemes.10. Ja no controlo res. ¿Què dimonis puc fer? Si l’usuari és qui mana, llavors ja no podem dir-li que la nostra empresa és bona, bonica i barata. Només podem fer una cosa: mostrar-li que de veritat és bona, bonica i barata.