1. 10 anys, 10 canvis en la gestió de
projectes TIC
Facultat de Biblioteconomia i Documentació UB
Màster Universitari de Biblioteques i Col·leccions
Patrimonials
Mercè Muntada
mmuntada@compartia.net
935 660 106
www.compartia.net
@CompartiaSL
2. Fa molts anys que es fan projectes…
• La construcció de les piràmides a l’Antic Egipte 4.500 anys
enrere.
• Sun Tzu va escriure sobre la planificació i l’estratègia fa més de
2.500 anys (cada batalla és un projecte que s’ha de guanyar,
va ser un dels seus pensaments).
3. Breu història del Project Management
• A primers de segle XX, els projectes eren administrats amb
mètodes y tècniques informals basats en els gràfics Gantt.
• Als 80, sorgeix la moderna Direcció i Gestió de projectes amb
mètodes i tècniques que siguin aplicables a projectes de
diferents nivells de complexitat.
• OGP, com una manera de proveir a las organitzacions d’una
unitat funcional responsable dels processos de gestió de
projectes.
4. 1. De la presa de requeriments a les tècniques
JAD i l’Scope Creep
• JAD (Joint Application Development o Joint Application
Design): traduïda al català com Desenvolupament d’una
Aplicació en Conjunt, és una tècnica de definició de requisits i
de disseny de la interfície d’usuari, basada en reunions
participatives entre clients.
• Scope Creep: traduït al català com Enfilament d’Abast, fa
referència a canvis incontrolats en l’abast del projecte.
• Problemàtiques associades a la presa de requeriments.
5. 2. Dels milestones a l’SCRUM
• Scrum: és un marc de treball per a la gestió de projectes de
programari o de desenvolupament d’aplicacions. Aquest
defineix un conjunt de pràctiques i rols, i que pot adaptar-se a
les necessitats i preferències de cada equip o organització.
• Programació Xtreme (o programació extrema): és una
metodologia de desenvolupament de l’enginyeria de
software formulada per Kent Beck. A diferència de les
metodologies tradicionals, posa l’èmfasi a l’adaptabilitat en
comptes de a la previsibilitat.
• Exemple Scrum: SOFTENG Software Engineers http://www.softeng.es/es-
es/empresa/metodologias-de-trabajo/metodologia-scrum.html
6. 2. Dels milestones a l’SCRUM
• Cuando el Cliente Quiere Todo para Ayer, Bas de Baar.
– En molts casos, hi ha clients que demanen unes dates irrealistes per a
la consecució dels projectes.
– Segons C. Norticote Parkinson “la feina s’expandeix fins a ocupar el
temps disponible per arribar a ser completada”. Significa que si
assignes a un recurs una quantitat de temps per realitzar una certa
feina, acabaràs invertint tot el temps del que disposes,
independentment si era necessari o no.
– Aquesta saviesa popular expressada en afirmacions com aquestes és la
que impulsa als clients a demanar terminis de temps molts estrets.
– En molts casos, els gerents demanen unes dates poc realistes assumint
aquest fenomen.
– Però, aquesta tàctica funciona? Sense una planificació intel·ligent, el
projecte probablement pot derivar-se en un desenvolupament erroni.
7. 3. De l’experiència a la certificació
• Certificació PMBOK (Project Management Body of
Knowledge): és un estàndard per a l’administració de
projectes desenvolupat pel PMI. Consisteix en una sèrie de
processos y àrees de coneixement acceptades com a millors
pràctiques en la gestió de projectes.
• Certificació PMP (Project Management Professional): és una
certificació oferta pel PMI. El propòsit dels certificats PMP és
millorar la taxa d’èxit dels projectes.
• Què és el PMI?: Project Management Institute, és una
organització internacional que associa a professional vinculats
amb la gestió de projectes i formula els estàndards.
• Altres certificacions en gestió de projectes: Prince2,...
8. 4. Del lideratge transaccional al lideratge
transformacional
• Lideratge transaccional: proposa el lideratge basat en la
recompensa i la penalització, orientat a complir els objectius. És a
dir, premiar si s’aconsegueixen els objectius, penalitzar si no...
• Dos tipus de lideratge transaccional:
– Actiu: Concentra l’atenció a les irregularitats, errors, excepcions i
desviacions.
– Passiu: Intervé només si les metes no són complides.
• Lideratge transformacional: opera per canviar la motivació regular
basada només en la recompensa per convertir-la en un compromís
amb les metes, les persones i l’organització.
• Un líder transformacional posa el focus a la responsabilitat de
l’integrant del grup pel seu propi desenvolupament personal.
9. 5. Del lideratge a la co-gestió
• Equips multi-disciplinars
• Equips multi-generacionals
• Equips multi-culturals
• Presencialitat-virtualitat
• Coordinació interns-externs
10. 6. Del pressupost fixe a l’Earned Value o
l’anàlisi cost-benefici
• Concepte d’Earned Value: es pot entendre com la manera
més senzilla d’equiparar el valor guanyat amb el progrés físic.
En la gestió de projectes, aquest valor s’obté quan les
activitats es porten a terme i ens permeten:
– Establir un mètode per determinar l’estat del projecte respecte al que
s’ha planificat prèviament.
– Analitzar el rendiment de costos.
– Monitoritzar el progrés del projecte.
• Per obtenir l’anàlisi de l’estat i el rendiment del projecte a
través d’Earned Value:
– Definir les dates d’inici i fi.
– Generar resultats tangibles.
– Assignar uns costos a cada tasca.
– Recopilar informació sobre els costos reals de cada tasca.
11. 7. Del pressupost fix al crowdfunding
• Crowdfunding (micromecenatge): és la cooperació col·lectiva
de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners
per donar suport als esforços iniciats per altra gent o
organitzacions. Normalment, s’utilitza Internet per finançar
esforços i iniciatives d’altres entitats.
• Exemples de crowdfunding en museus:
– Museu d’Amsterdam, va llançar una campanya de crowdfunding que
va recaptar 51.349 € per pagar la restauració de la pintura “L’arribada
de Napoleó” de Matthieu van Bree de 1813 http://www.amsterdammuseum.nl/
– Ashmolean Museum de Oxford, la seva campanya va recaudar 10,13
milions d’euros per adquirir l’obra impresionista “el retrat de la
senyoreta Claus” de Manet http://www.ashmolean.org/
12. 8. De les ISO 9000 a les wikis de projecte
• Quality Management i Project Management comparteixen:
– Filosofies de gerència comunes
– Focus al client, procediment i política
– Satisfacció de les necessitats i requeriments del client
– Enfocament a la qualitat dels processos
– Principis de teaming (grups de treball)
– Estructures ordenades, formals, documentades, mesurables
• QM i PM es diferencien en que l’enfocament de Project
Management es temporari (finalitza amb el projecte) mentre
que el de QM és la millora contínua i permanent.
• Control de qualitat (Quality Control) es refereix a les activitats
de qualitat associades amb la creació dels entregables del
projecte que serveixen per validar l’entregable.
13. 9. Del risk management al risk intuition
• Riscos associats al client:
– Requeriments confusos / incomplets
– Canvis freqüents als requeriments durant l’execució del projecte
– Incompliment de responsabilitats del projecte
– Poca disponibilitat o desconeixement pel que fa als requisits
– Expectatives poc realistes
– Restriccions contractuals
• Riscos associats al calendari:
– Manca de tasques
– Durada inexacta de les tasques
– Estimacions poc precises
– Calendari basat en terminis exagerats
14. 9. Del risk management al risk intuition
• Riscos associats als recursos:
– Rols i/o responsabilitats poc clares
– Habilitats o coneixements requerits no adequats o satisfets
– Rotació del personal
• Riscos associats a l’experiència:
– Nova tecnologia
– Nou ambient de desenvolupament
• Riscos associats al procés d’administració de projectes:
– Mètriques poc definides.
– Descoordinació en els fluxos de treball
– Política de qualitat insuficient
15. 9. Del risk management al risk intuition
• Big data: ens referim als sistemes que manipulen grans
quantitats de dades (o data sets). La tendència a manipular
quantitats ingents de dades es deu a la necessitat les dades
relacionades en una estructura relacional de dades, la qual
cosa es pot utilitzar en l’anàlisi de negoci.
• Mètriques: l’ús de mètriques en el desenvolupament d’un
projecte poden ser un factor determinant pel seu èxit. Les
mètriques ajuden recollir informació molt valuosa sobre
l’estat del projecte i que ens pot servir per prendre les
decisions més adequades.
16. 10. De l’informe final a les learnt lessons
• Comunicació de les iteracions.
• Learnt Lesson (lliçó apresa): Podem entendre per “learnt lesson”
com un coneixement o informació aprehesa per un individu, el qual
pot tenir un impacte positiu per l’organització arran de l’aplicació
del coneixement tàcit en els processos de treball.
• Concepte de Bona Pràctica: és un conjunt coherent d’accions que
han tingut un rendiment exitós en un determinat context i que en
contextos similars s’espera un rendiment similar. Per exemple, ITIL
és un conjunt de bones pràctiques àmpliament difós per al
desenvolupament de les tecnologies de la informació.
• El 2.0 i la gestió de projectes: podem entendre gestió de projectes
2.0 com l’evolució naturals de les pràctiques de gestió de projectes
recolzades per les tecnologies 2.0 (blogs, wiki, eines
col·laboratives). Els serveis i aplicacions web 2.0 ràpidament
s’integren al software tradicional de gestió de projectes. Aquesta
evolució representa un canvi de paradigma cap al treball
col·laboratiu com a matriu de la gestió de projectes.
