1. UNIVERSITAT DE SANT CLIMENT
Butlletí n. 2
El Consell de la Universitat de Sant Climent el formaven els caps de casa de la població i es reunia al
costat de la porta de l'església i del cementiri.
Dijous Gras, 2012
La Universitat estava presidida pel batlle i el rector hi actuava de notari, i en la seva assemblea es
decidia sobre els afers més importants que afectaven al poble.
Joan Diví i Borràs, el Pagès Poeta
Parlar de Joan Diví, és fer- tament la vida al carrer, a quell Sant Climent perdut.
ho d’un pagès climentó que les masies, el treball de la Ens regalen tot aquell món
va viure a cavall dels se- terra i la suor que costava que vam començar a oblidar
gles XIX i XX a Sant Cli- cada jornal i cada collita. a mitjans de segle passat i
ment i que va esdevenir un Dels seus escrits en surten que només resta en la seva
PESSICS D’ HISTÒRIA
testimoni molt viu, d’un dotzenes de rondalles que memòria escrita i en les
estil de viure que desapa- potser ara trobem inno- fotografies antigues.
reixeria de les nostres cases cents, però que encara ens
U N I V E R S I TAT D E S A N T C L I M E N T
i carrers en pocs anys, des- fan riure; en les seves líni- Si en teniu ocasió, rellegiu-
prés de la seva mort el es hi descobrim cent so- lo. Val molt la pena.
1954. brenoms de les cases cli-
mentones, que conjugats
Va viure en primera perso- ens regalen un conte pre-
na els esdeveniments el ciós; els seus reculls ens
segle XX, i en més d’una retornen les passejades
ocasió en va patir les con- dels caçadors, les festes
seqüències. Però, el que majors, els convidats de la
més hem d'agrair del seu comarca, els àpats festius,
testimoniatge és que reco- ... ens transporten a les
llís en les seves llibretes tot millores urbanes, a les
un món d’experiències i misses plenes (també!),
de comportaments de les als músics, a les velles
que les cròniques no par- escoles i a tots els racons
len: va saber captar perfec- on jugaven els nens, d’a-
Editorial
Amb l’aparició d’aquest que en els anys 80 va fer Josep Eixarc.
segon butlletí, sembla que mn. Jordi Fort, amb la seva
el “pessics d’història”, es “Història de Sant Climent En els articles que comen-
va consolidant com a vehi- de Llobregat”, que merei- cem a publicar en la pàgina
cle de difusió de la història xeria una segona edició 2 d’aquest butlletí, sense
local de Sant Climent de com algú ja ha suggerit. pretensions acadèmiques ni
Llobregat. Sens dubte, va ser l’obra editorials, volem presentar
de mossèn que ens va des- “un pessic de la nostra
Volem iniciar en aquesta pertar el cuquet i l’amor història”, en la que intenta-
publicació una sèrie d’ar- propi per la nostra història, rem aportar els moments
ticles que recolliran d’una a molts climentons Fins més transcendents del nos-
manera bàsica, ordenada i aquell moment en prou tre passat i recuperar algu-
rigorosa alguns moments feines s’havia valorat el nes pàgines, tot i que dis-
de la història del nostre nostre passat, més enllà de cretes, de les que ens hem
poble. la redescoberta del campa- de sentir orgullosos de
nar romànic ens els anys poder compartir.
A començaments del segle
XXI, hem d’agrair moltís- 50, i d’alguna xerrada que
sim, la valuosa aportació havia fet a Sant Climent
l'historiador viladecanenc .

2. Una mica de la història de Sant Climent:
La llarga edat mitjana. (1)
El Camí Ral i Sant Climent de Llobregat: el pas de la història
Entre els segles X i XI i entorn del camí que des de Barcelona portava cap al Penedès, travessant
el Garraf i utilitzat com a alternativa de la ruta que seguia l’antiga Via Augusta en paral·lel al Llobre-
gat, es va vertebrar la parròquia de Sant Climent de Llobregat, que uns quants segles més tard va
viure un predomini important en la Baronia d’Eramprunyà.
I coms molts dels altres pobles que configurem aquesta realitat que podem anomenar “Camí Ral”,
deu molts aspectes del seu passat a l’existència d’aquest nus de comunicacions que ens va posar
sobre el territori i alhora ens va fer passar per cada racó de la seva història.
Pel camí ens arribaven tropes de conquesta des del Nord o des del Sud; el camí ens portava les
pestes, després de que el rei ens concedís el dret de fer un mercat per ser “un indret més protegit,
concorregut i ben situat”; per ell, hi passaven els reis, encara que fos per morir, com Pere el Gran,
o hi corrien amb les seves tropes per engrandir els territoris més enllà del mar.
Aquesta ruta que cremaren els francesos o els espanyols en el segles XVII, XVIII i XIX és la que
marcà la vida i el temps de la nostra gent fins a finals del segle XIX, en que ens arribà la fil·loxera.
L’aparició de les noves rutes de comunicació com la carretera de l’Ordal construïda entre 1770 i
1802 i, sobre tot, l’obertura de la carretera entre Gavà i Begues, aïllaren Sant Climent de tot
aquest allau de vida i de història que li portà el camí.
Però tot i això, el model de producció, de relacions socials i d’explotació de l’entorn, propi del món
medieval, es va prolongar a Sant Climent fins l’arribada de la carretera de Sant Boi a comença-
ments del XX i amb la seva finalització cap a Viladecans en la dècada dels anys 20 del segle
passat.
Era el punt final a una forma de vida que havia durat gairebé mil anys, tot i la travessa continua de
història que havia suposat el Camí.
Racons de Sant Climent
El petit aqüeducte que encara resta xopet per a rec i moltes peces de
dret al costat de la reedificada ceràmica que s’hi han anat escam-
Masia de Can Bonet, constitueix pant.
una mostra de la xarxa de rec que Pel costat de la falda del Mont-
portava aigua des del torrent de baig, encara podem veure, en al-
Bardina fins al pla de l’hort del guns racons, la xarxa de rec (una
Sona (actualment ocupat per la
canal de totxo coberta per teules
piscina i el Poliesportiu munici-
pal) . de ceràmica) que des de mitja cota
Observem com aquesta obra de a la muntanya, i des de diverses
totxo amb quatre ulls, salvava el mines, portaven aigua fins a Can
desnivell entre dues vessant de la Molins, en una conducció que
muntanya, i entre les restes que es corre paral·lela al camí que puja
troben al voltant, podem veure un fins a Sant Ramon
Página 2 PESSI CS D’ HI STÒ RI A

3. Una excursió a Sant Climent en el segle XIX
L’any 1881, 4 joves de l’Associació En aquest sepulcre hi ha esculpida Torrellas dista una hora de San Cli-
d’Excursions Catalana, van visitar una petita torra, que tal volta indica ment, y lo camí entre abdós pobles es
el nostre poble i així ho van des- lo apellido Torra del que hi fou enter- molt accidentat y passa sempre entre
criure en el seu butlletí: rat, apellido que es molt comú en mitj de boscos y vinyas. Lo panorama
aquesta encontrada. que desde l’cim de la serra se descu-
Excursió particular a San Climent de breix es magnifich.
Llobregat y San Martí de Torrellas Dalt del cim de la montanya hi havía A un quart d’hora de San Climent, y
avans una bella creu de terme, mes, en lo terme anomenat Buscaróns, hi
Lo 16 de abril del present any, sortíam gracias á nostras lluitas fraticidas,
de Barcelona ab lo tren de las 5 y 35 ha un pont natural format per las ai-
fou enderrocada y avuy la guarda, si guas de un torrent que desemboca en
minuts de la tarde lo bé rompuda, un pagés
Sr. Jorba, los ger- la riera de Carol. Las aiguas de
que la r ecu ll í . aquest torrent en una de sas avingu-
mans Cardona y “Dalt del cim de la Durant la invasió
l’que suscriu, ab das socavaren una vinya, deixant
francesa lo exércit aquesta en l’aire y passant per desso-
direcció á San Cli- montanya hi havía imperial passá per los
ment de Llobregat. ta de ella. Mirat aquest pont desde la
avans una bella creu turons que dominan part de la riera, presenta un aspecte
Lo tren estaba ple- San Climent; veyent
níssim de gent ale- de terme, … “ sorprenent: té uns 80 pams de alsada
un poble petit, deter- per 40 d’amplada. Quan plou, las
gre y desitjosa de miná cremarlo: Passa-
disfrutar de l’e- rocas y arbustos que rodeijan aquest
ren los francesos tot lo dia 10 d’agost pont se transforman en una veritable
sbarjo propi de las festas de Pascua. de 1809 fent preparatius pera portar
Arrivats á Cornellá, baixém del tren y, y magnífica cascada.
á cap llur intent, mes afortunadamént
per depressa que aném, trobém ja las pera l’poble, vingué l’ordre de que Una vegada dalt de la serra, y á má
tartanas plenas de gom á gom. No n’s aquets se retiressin, y los vehins vege- dreta, se trova l’Pi d’En Cartró, nom
queda mes recurs que fer lo viatje á ren lliuradas llurs vivendas del furor de una casa del terme de Cervelló,
peu per la carretera. A la sortida del de aquells nous vándalos. En memo- casa de trista nomenada que ha estat
pont de fusta de San Boy de Llobregat ria de aixó lo poble de San Climent robada moltas voltas y que dos anys
hi ha dos pedras: la de la esquerra diu consagrá lo dia de San Llorens cele- enrera fou teatro de un drama
que l’pont fou construhit en 1876, y la brantlo ab festa major, y fá uns vint sachnant. Aquest pi es lo mes gros de
de la dreta que sa construcció fou cos- anys ha fundat un montepío baix l’ad- la encontrada; se veu desde duas ho-
tejada per suscripció voluntaria. Pre- vocació del meteix sant. ras al entorn, y tres homes no bastan
ném lo camí de San Climent, que co- pera abrassar son tronch.
mensa en aquest meteix deposit; pas- Lo poble de san Climent es molt
sém per lo torrent anomenat de Pedro, abundant d’aiguas y saludable. Sos (… visiten Torrelles i de tornada ...)
ahont no fá molts anys solían alleuge- habitants vihuen del conreu de la ter- Arrivats al cim de la partió entre Tor-
rar las butxacas dels que hi passavan, ra y las donas se dedican á fer puntas. rellas y San Climent hi ha la casa
y arrivém al Estret de Rocas, ahont En son terme s’hi trovan minas de d’en Rius, quins amos, ab una amabi-
nos sorprengué la fosca. Doném la ferro, plom y fins de plata, minerals litat extrema, nos feren servir pá y
bona nit á Barcelona, y, emprenént la de que envio algunas mostras á la trago. Desde Can Rius á san Climent
baixada, arrivém en ASSOCIACIÓ. hi arrivém en tres quarts d’hora, per
cinch minuts á San una baixada molt pintoresca; y per la
Climent, que está situ- “… les donas se Temps enrera tarde nos entorném cap á Barcelona
at en una fondalada, aquest terme estava ben complascuts de nostra curta expe-
quinas campanas se-
dedican a fer puntas.” cubert de boscos dició.
nyalan repicant la que han anat desa-
pareixent pera es- MANEL BELAU GALLEGOS
festa del endemá. Lo Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana.
poble de san Climent és petit, té unas ser sustituhits per vinyas. Axó ha fet
Tom III, any 1881.
cent casas, y en la part alta hi ha la que disminuhissin las plujas, mes no
iglesia. Aquesta ni en son conjunt ni en per aixó ha disminuhit la febre de Sortirà algún dia la “vella Creu de
sos detalls té res de particular, com no destruir la riquesa forestal de aquesta terme” que un pagès va recollir?
sía un senzill sepulcre que, segons la e n c o n t r a d a .
Podeu llegar l’article sencer a http://
tradició, contingué las mortals despu- A l’andamá dematí los Srs. Jorba y universitatdesantcliment.blogspot.com/2012/02/
llas del primer abat de San Climent. Cardona, y l’infrascrit, emprengue- una-excursio-sant-climent-en-el-segle.html
rem la marxa cap á Torrellas.
Butll etí n. 2 Página 3

4. Anunci publicat el dia 26 d’octubre de
UNI VE R SIT AT DE SA N T
1893, al diari a “La Vanguardia”
CL IM E NT
http://universitatdesantcliment.blogspot.com/
Correu electrònic:
universitatdesantcliment@gmail.com
“Un poble que no coneix la seva
història no pot construir el seu
futur”
Helmut Kohl
Les grans crisis vitícoles del segle XIX
Ja des de l’edat mitjana la vinya era un importants per a que dos cents cin- plantar els arbres en sis anys. La terra
cultiu generalitzat al costat dels cereals, quanta-cinc pagesos s’ajuntin per a s’ha de cultivar segons la costum del
especialment en zones de pendents com presentar reclamacions per que no país, i s’ha de llaurar entre febrer i
març i netejar abans de juny. Amb les
els nostres, on des de sempre comparteix poden fer front als pagaments de les
branques esporgades s’han de fer
els marges amb garrofers, i oliveres. contribucions. En la documentació es cristalls per protegir els reguerots de
L’ocupació de les terres de l’any mil ja pot llegir la “Relación de los propieta- l’aigua. S’estipula, també, cada quan
anava acompanyada de ceps i es destina- rios de este termino de las pérdidas s’han de podar els garrofers i les oli-
va majoritàriament a l’autoconsum i per que han sufrido los viñedos por la veres, la meitat a càrrec de la propie-
al pagament de censos. enfermedad llamada vidium y evalua- tària, si s’enterren o de qui es quedi el
das por los agrónomos al efecto nom- brancatge.
És a finals del segle XVII i comença- brados”. Els danys valorats per l’A- Com aquest contracte d’arrendament
ments del XVIII que s’intensifiquen les juntament es van estimar en la pèrdua en trobaríem dotzenes en les nostres
explotacions vitivinícoles per tot el país de 3965 càrregues de vi, per un import vinyes i podem comprovar com ja
i en particular a Sant Climent on els de 128.786 rals. s’esmenta que tots els peus han de ser
excedents es venen a les tavernes de
cep americà, per evitar el pas de la
Barcelona. I, sense cap mena de dubte, Però serà en els darrers anys del segle
XIX que l’arribada de la fil·loxera a plaga.
aquest és un dels puntals econòmics de
l’auge de Catalunya i de la primera re- Catalunya, castigarà el camp català
radicalment. A Sant Climent la plaga En general, al Baix Llobregat la crisi
volució industrial del país. Els boscos es va anar superant gràcies a la inten-
arriba puntualment com a la resta del
s’arrabassen i els ceps ocupen les mun- país i ho podem llegir en els contractes sificació i a l’especialització en frui-
tanyes. El vi, és un producte fàcil de d’arrendament: ters i hortalisses al Pla i es van obrir
manipular, de transportar, i de conservar nous camins als mercats de la capital
i, si cal, es pot transformar per a usos no L’any 1899, un pagès climentó lloga
una peça de terra a l’”umbril de Can i, fins i tot a l’exportació. I mentre a
alimentaris. A més, en un temps en que altres comarques es conservaven els
Mas”, per cent anys, amb l’obligació
l’alimentació és més aviat justa, el vi de plantar-hi raïm negre, garrofers i conreus amb la introducció d’aquest
representa una aportació de calories i oliveres (“a quince pasos uno de nou tipus de cep, al nostre poble es va
proteïnes important que complimenta el otro”) i de substituir-los quan es mo- optar per a cultius alternatius que ja es
nodriment pagès. rin. Els ceps s’han de plantar de la donaven a les nostres vinyes anterior-
“forma acostumbrada en el pais” i
ment de forma minoritària, i que van
A mitjans del segle XIX es produeix, s’indica expressament que han de ser
de cep americà, que pagarà la propie- portar el predomini absolut del conreu
però, una primera crisi en el món vitíco-
tària, en la primera plantada. S’han de del cirerer, fins als nostres dies.
la. A Sant Climent les pèrdues són prou