1. FrancescFrancesc de Borjade Borja MollMoll
1903.1903. MenorcaMenorca,, ll’’illailla natalnatal
NAIXEMENT DE F. DE BORJA MOLLNAIXEMENT DE F. DE BORJA MOLL
“Un dissabte, dia 10 d’octubre de 1903, ben de matinada (devers les
dues), em vaig decidir a obrir els ulls en aquest món que solen anome-
nar de “misèries”. Això s’esdevingué al nombre tres del carrer del Nord,
a Ciutadella”

2. LA FAMLA FAMÍÍLIA BORJA MOLLLIA BORJA MOLL
“Es va prendre el determini de po-
sar-me el nom del sant del dia de
naixença. Miraren el calendari; 10
d’octubre, Sant Francesc de Borja.
Vaig quedar condemnat a sentir-me
anomenat en Borca per la majoria
dels meus paisans”
F. De Borja Moll i el seu germà gran Josep; la vesti-
menta és la típica que en aquell temps es posava als
infants per fotografiar-los.
“Mon pare nomia Josep, però era co-
negut a tot Ciutadella (i gosaria dir a tot
Menorca) amb el sobrenom de en Mollet.
De professió era delineant. A més de fer
els plans i dirigir la construcció de
totes les cases que s’edificaven a Ciuta-
della era professor de dibuix, pintor,
músic, escultor i artista de teatre.”
“Ma mare havia nom Maria-Anna (oficialment
castellanitzat en Mariana), de família page-
sa. La modèstia, la laboriositat, la paciència,
la fe incommovible, la integritat insuborna-
ble, la dedicació total a la família, són quali-
tats de què aquella santa dona va donar lliçó
i exemple a tots els qui la conegueren”.

3. 1912. Vida i1912. Vida i escolaescola
F. DE BORJA MOLL ALS NOU ANYSF. DE BORJA MOLL ALS NOU ANYS
“Jo m’era enamorat de les campa-
nes. Ciutadella era, en aquell temps,
molt rica de campaneig. Ciutat epis-
copal, tenia una població levítica de
prop de cinquanta capellans i abriga-
va fins a dotze esglésies en servei
actiu.
“- A on t’agradaria més anar a esco-
la? A ca los Padres, o al Seminari?
- Al Seminari.
Així va quedar decidit que jo seria
seminarista. Estava a punt de com-
plir nou anys."
1917.1917. TrobadaTrobada ambamb mossmossèènn AlcoverAlcover
F. DE BORJA TF. DE BORJA TÉÉ 14 ANYS14 ANYS
“Aquell estiu de 1917 va ser assenyalat per un esdeveniment que havia de
capgirar la meva mentalitat i decidir el curs de tota la meva vida.”
“Aleshores m’explicà qui era i per què havia vingut a Ciutadella: era mossèn
Antoni M. Alcover, canonge magistral de Mallorca, i el seu viatge tenia per
finalitat arreplegar paraules i frases que li servissin per a un gran dicciona-
ri que preparava des de feia molts anys. Aquelles paraules i frases les re-
collia de boca dels habitants de cada comarca i
les apuntava en unes llibretes (...) que serien la
base d’informació per redactar el Diccionari”.
“Al cap de poca estona de tractar-nos, tots dos
ens havíem establert una mena de complicitat
per a un treball que ens uniria amb una afecció
comuna i perpètua”.

4. “Jo m’havia començat a formar llegint
els fascicles del Bolletí del Diccionari
de la llengua catalana. Encara que se-
guia escrivint en català, gràcies a la
correspondència que mantenia amb
mossèn Alcover i als llibres que ell
m’enviava”.
“En aquells dos anys jo havia anat en-
viant al canonge mallorquí molta info-
mació sobre el menorquí, en centenars
de fitxes lexicogràfiques fetes a
consciència”.
CrisiCrisi vocacional i partida a Mallorcavocacional i partida a Mallorca
“Em sentia cada cop més descoratjat sobre la meva capacitat per a ser un
sacerdot com cal. (...) Vaig decidir passar el Rubicó i dir adéu al Seminari.
“Per bona sort, en aquell temps Alcover es trobava en plena puixança eco-
nòmica, gràcies a una subvenció estatal per a la preparació del Diccionari
Català-Valencià-Balear; i com que li mancava gent jove que li fes costat en
la feinada (...) va creure que jo li podria servir per a aquella tasca; i un bon
dia del mes de desembre m’escriví convidant-me a passar una mesada a
casa seva, a la Ciutat de Mallorca.”
“Primer viatge, primera marejada. El vaporet, que
de malnom en deien “sa sabateta” perquè era peti-
tíssim, brandava com un ballador embriac. Dins
aquell vaixell vaig fer moltes travessies felices
i moltes de tempestuoses.”

5. 1921. Arribada a Palma.1921. Arribada a Palma. FeinaFeina ii
formaciformacióó
F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 18 ANYS18 ANYS
“Jo duia ben gravada en la memòria l’adreça de mossèn Alcover; Sant
Bernat, 5, principal segona. L’havia llegida moltes vegades en el Bolletí.
“Vaig romandre fondament impressionat
de veure’l en aquella vestidura de cerimò-
nia. Tot seguit em va explicar el que volia
que jo fes durant aquell mes: informar-
me de la manera com es feien les fitxes
lexicogràfiques; dur un registre dels col-
laboradors que les enviaven, veure de
quins objectes caldria fer dibuixos...”.
“En el Bolletí de gener de 1921, mossèn Alcover publicava aquesta nota:
“Actualment tinc amb mi un altre jovencell de Menorca, en Francesc de
Borja Moll de Ciutadella, trempadíssim per la tasca lexicogràfica i per
dibuixar gallardament els objectes materials que el futur Diccionari nos-
tre ha de dur dibuixats per fer-los més tangibles als lectors.”
“Jo m’aixecava del llit devers les sis o les sis i mitja, que sempre ha estat
la meva hora preferida. Mossèn Alcover trobava que era massa tard. Pel
seu gust, m’haguera cridat a les cinc; va arribar a oferir-me un augment
considerable de retribució si hi consentia, però jo m’hi vaig negar en ru-
des.”

6. ViatjantsViatjants dede motsmots
“Per completar la replega de mate-
rials dialectològics, mossèn Alcover
va projectar un gran viatge, que fa-
ria amb mi i amb un altre col·labora-
dor, per totes les comarques de Ca-
talunya i del País Valencià”.
“El nostre viatge s’acabà a Alacant
el 22 de novembre: havia durat ben
prop de cinc mesos plens de feina
intensa, instructiva i profitosa. En-
tre els tres viatgers havíem omplert
de notes 25 quaderns amb un total
de 3.316 pàgines, i jo havia fet més
de dos cents dibuixos destinats a
il·lustrar el Diccionari”.
1923.1923. EnamoramentEnamorament ii famfamíílialia
PROCLAMACIPROCLAMACIÓÓ DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERADE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
“Així vaig començar a fer gambes:
curiosa expressiva frase de pesca-
dor, amb què a Menorca s’indica el
fet de tenir els enamorats les re-
lacions prèvies, encara no formals,
per a “pescar-se” mútuament amb
els hams del matrimoni”.
La futura esposa de Francesc de B.
Moll, Francisca Marquès, de Ciutadella,
quan festejaven. Es van casar el 1929,
quan F. de Borja Moll tenia 26 anys.

7. “El nostre piset era una petita part
d’un casal, entre l’absis de la Seu i el
palau del Bisbe.”
“La vida que dúiem era d’una gran
modèstia. (...) Sortíem ben poc de
casa nostra i les nostres necessitats
de diners quedaven reduïdes al mí-
nim”.
“L’estat de la meva dona seguia el
curs normal, que el 14 d’agost es re-
solgué en un part ràpid i feliç: nas-
qué la nostra primogènita Anna”.
1931.1931. ContinuaciContinuacióó deldel DiccionariDiccionari
PROCLAMACIPROCLAMACIÓÓ DE LA SEGONA REPDE LA SEGONA REPÚÚBLICA. BORJA MOLL TBLICA. BORJA MOLL TÉÉ 28 ANYS28 ANYS
El juny de 1926 s’havia estroncat l’ajut estatal per elaborar el Diccio-
nari. A això se li afegeix la mort de mossèn Alcover: “El dia 7 de gener
de 1932 vaig rebre un telegrama que m’anunciava que mossèn Alcover
estava gravíssim. L’horabaixa del dia 8, un segon telegrama em comu-
nicava la seva mort.”
“Amb la mort d’Alcover, l’avenir
de l’obra del Diccionari aparei-
xia nuvolós i carregat de proble-
mes. (...) Em vaig proposar de
seguir”.

8. ApareixApareix elel volumvolum II delII del DiccionariDiccionari
“En el primer trimestre d’aquell any 1935 quedava enllestit el volum II,
que era rebut amb satisfacció pel públic balear i els especialistes de tot
arreu, però era vist amb indiferència pel gran públic de Catalunya”.
1936. Continuar1936. Continuar malgratmalgrat la guerrala guerra
F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 33 ANYS. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL33 ANYS. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL
“I aleshores sí que es va respirar
un ambient carregat d’olor de sang
i de pólvora. Al cap de pocs dies co-
mençava la guerra civil.”
“Joan Coromines no era l’únic amic
que havia hagut d’exiliar-se a con-
seqüència de la guerra civil. Altres
intel·lectuals coneguts meus havien
seguit el mateix camí, i molts d’ells
ja no tornarien”.

9. “L’editorial Alcover SL es va constituir
amb contracte firmat el 14 de desem-
bre de 1930. Aquesta solució no can-
cel·lava els deutes de mossèn Alcover,
però els posava sota responsabilitat
solidària dels tres associats: mossèn
Alcover, Joan Riutort i jo.”
“La norma que jo donava als operaris
era, simplement, de “fer-ho bé”, enca-
que això implicàs despesa de temps o
de material. Si durant una tirada es
descobria que hi havia una errada, s’a-
turava la màquina i no es continuava la
impressió fins que s’havia corregit la
deficiència. Això encaria la producció
però prestigiava la casa”.
1939.1939. ElsEls anysanys dursdurs de lade la postguerrapostguerra
F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 36 ANYS. FINAL DE LA GUERRA CIVIL36 ANYS. FINAL DE LA GUERRA CIVIL
“Havíem sortit dels maldecaps de la
guerra, però començavem a sofrir la
postguerra. Quan es van rendir les
darreres tropes republicanes, a Ma-
drid, un dels oficials que hi van ser
fets presoners fou en Manuel San-
chis Guarner, el meu gran amic valen-
cià. Quan nasqué el meu setè fill vaig
oferir-li el padrinatge. Ja feia dos
anys que estava a la presó.”
Els set primers fills de Borja Moll. Només en
mancava un.

10. “He parlat extensamentde les famoses
“calaixeres” de Mn. Alcover, dins les
quals es guarden els tres milions llargs
de cèdules lexicogràfiques que foren el
material informatiu d’on havien de sor-
tir els articles del Diccionari. Sanchis
Guarner prenia, per exemple, les 700 o
800 fitxes del mot posar, les classifi-
cava en una primera distribució pels di-
versos significats, corregia les errades
de còpia, etc. Després, jo comprovava
o rectificava l’ordenació dels signifi-
cats, hi distingia els matisos semàntics
i em trobava els materials preparats
per a formular les definicions i redac-
tar definitivament l’article respectiu.”
EntrebancsEntrebancs perper a laa la llenguallengua catalanacatalana
“Les consignes de la censura, en aquells
anys de la postguerra, eren de tendèn-
cia rigurosa i obstructora, però prenien
diferents formes. No es feia pública
la prohibició per cap disposició de ca-
ràcter general; cada cas era tractat
privadament, i ni així es deia mai que el
motiu de les prohibicions fos el propò-
sit d’impedir l’ús escrit del català.”

11. “ Crec que si en els anys terribles que vingueren després del 1935 s’ha
mantingut i ha augmentat a les Illes la lectura de llibres en català, ho
podem atribuir al poderós atractiu de les rondalles de mossèn Alcover i
a a la tasca de gota d’aigua que queia més o menys periòdicament en
forma de petits volums de Les Illes d’Or.
1945.1945. FamFamíílialia nombrosanombrosa
F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 42 ANYS42 ANYS
“L’any va acabar molt bé: amb el
naixement del meu darrer rebrot,
na Caterina (o “Nina”, per als fa-
miliars), que vingué al món el 14
de desembre de 1945. La família
quedava arrodonida: quatre fills i
quatre filles, ja era un bon esplet.
No cal dir que la meva situació mo-
netària, en aquella època, era més
tost alarmant.”

12. UnUn nounou viatgeviatge dialectaldialectal
“El 21 de maig de 1947 firmàrem un contracte privat, segons el qual,
Norbert Bauzà adquiria la possessió i el maneig de la impremta. El meu
alliberament de les preocupacions de la impremta em permeté, en l’es-
tiu del mateix any, fer un llarg viatge d’enquesta dialectal per a l’Atlas
lingüístico de la Península Ibérica, en companyia de Sanchis Guarner.
SuperantSuperant escullsesculls
“Mentre passàvem aquella època
difícil, les activitats culturals au-
tòctones duien una vida sigilosa,
com de catacumba. Una de les
institucions que, de 1945 ençà, les
empararen, van ser les tertúlies
literàries on es llegien i comenta-
ven les produccions dels escrip-
tors vivents i es recordaven les
dels antics.”
Reunió literària a casa de
Miquel Ferrà.

13. “Els set primers anys de la postguer-
ra van ser durs, penosos, per a tots
els qui crèiem en els valors de “l’agre
de la terra” i en la necessitat de de-
fensar-los. Pertot trobàvem entre-
bancs, denegacions i amenaces. Era
impossible usar la nostra llengua en
cap acte públic. No s’autoritzava el
seu ús en periòdics, fora d’alguna po-
esia d’autors morts; i encara, sovint
obligaven a posar en castellà el ti-
tol i la firma de l’autor.”
1960. Les1960. Les ““RondaiesRondaies””, a la, a la rrààdiodio
F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 42 ANYS42 ANYS
“Devers l’any 60 em vingué a veure Mn. Guillem Fiol, director de Ràdio
Popular Diocesana de Mallorca, a demanar-me autorització per a fer
emissions periòdiques de “rondaies” de Mn. Alcover. Naturalment li vaig
dir que sí. M’alegrà aquella iniciativa que significava un principi d’incor-
poració de la nostra llengua a la difusió radiofònica. Tots els que hi in-
terveníem, treballàvem gratuïtament. Quan poca gent tenia televisió i
tothom escoltava sempre la ràdio, la rondalla mallorquina era l’emissió
més escoltada de totes les de Ràdio Popular de Mallorca”.

14. 1962.1962. LL’’anyany de lade la victòriavictòria......
F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 59 ANYS59 ANYS
“L’any de la meva victòria fou el 1962,
quan, per l’acabament feliç del Dicci-
onari, semblava guanyada una batalla
decisiva en el nostre camp cultural.
Hi havia una altra coincidència també
feliç: poc després del començament
d’aquell anys s’esqueia el centenari
del naixement de mossèn Antoni M.
Alcover, promotor i ànima del Diccio-
nari.”
“Aquella primavera arribà l’hora,
tan desitjada, d’estampar-se el
darrer full del Diccionari. Amb
aquell zumzumejar, que tantes
vegades havia somniat de veure
imprès. El Diccionari estava aca-
bat! Era un sentiment d’allibera-
ció i de victòria impossible d’ex-
pressar amb paraules.”

15. ... i... i delsdels reconeixementsreconeixements
“ La meva illa natal m’honrà amb
una doble distinció: l’Ajuntament
de Ciutadella en concedí la meda-
lla d’or de la ciutat, i l’Ajunta-
ment de Maó acordà nomenar-me
menorquí il·lustre”.
“Un migdia, cap al 20 de novembre
de 1964, estant de sobretaula del
dinar familiar, em demanaren al te-
lèfon:
- Sóc Colon, i li telefono des de
Basilea per dir-li que la Universitat
ha acordat nomenar-lo doctor ho-
noris causa.”
1974.1974. ElsEls darrersdarrers anysanys
Francesc de Borja Moll va redactar les seves memòries, que arriben
fins al 1974. Tot i així, la seva vida va seguir sent molt intensa. Aques-
tes imatges en són un exemple:
Borja Moll és investit doctor honoris causa per
La Universitat de Barcelona (1975)

16. Moll va participar activament en la normalització del
català. Acte del Congrés de Cultura Catalana, a
Palma (1976).
L’any 1979, el matrimoni
Moll- Marquès arriba a
les noces d’or.
Investit doctor honoris causa per la Uni-
Versitat de Palma, l’any 1983.
Investit doctor honoris causa per la Uni-
versitat de València.
1991.1991. CauCau lala nitnit desprdesprééss deldel diadia lluminlluminóóss
F. De Borja Moll mor a Palma el 18 de
febrer de 1991. El Parlament de les
Illes Balears li ret honors pòstums.
El Parlament de les Illes Balears
va aprovar la declaració de l’any
2003 com a Any Francesc de
Borja Moll, en commemoració del
seu naixement i amb la finalitat
de retre homenatge a la seva
figura.

17. La vida de Francesc de Borja Moll significa, sobretot, compromís
amb la preservació del nostre patrimoni lingüístic, cultural i, fins i
tot natural. En el seu tarannà hi advertim també un esperit obert,
una gran capacitat per al diàleg, una actitud de curiositat per tot
allò que l’envoltava realment exemplar, una capacitat de treball
admirable i una fe i tenacitat excepcionals que li permeteren fer
surar una gran obra en moments veritablement difícils.
En definitiva, el seu llegat ens convida a valorar el que hi ha de
més preuat en una cultura: les paraules, aquests sons captivadors
que ens permeten teixir els pensaments i relacionar-nos amb els
altres i amb el món.