Protocol d'actuació en les lesions per la calor.

1. Lessions
provocades per
la calor
Susana Giménez i
Mar Calatrava

2. La calor
Quan la calor actua sobre la persona, pot causar lesions locals o generals:
- Els efectes locals son les cremades.
- Els trastorns generals són l’acalorament i el cop de calor.
Les cremades tèrmiques són traumatismes locals, causats per la calor intensa, que pot venir d’agents sòlids, líquids o gasos i
també per una flama directa.
Tipus de cremada segons la gravetat:
Coneixent la profunditat i la superfície d’una cremada podrem decidir si és lleu, greu o molt greu.
- Cremades lleus. Són les de primer o segon grau que afecten menys del 10% de la superfície corporal.
- Cremades greus. Posen en perill la vida de la víctima, pels riscos de deshidratació, hipotèrmia i infecció. Es consideren greus:
- Les de primer o segon grau que afecten del 10 al 30% de la superfície corporal.
- Les de primer o segon grau que n’afecten el 10%, però en nens o en persones grans.
- Les de tercer grau que afecten el 2 % de la superfície corporal.
- Cremades molt greus. Sovint esdevenen mortals.

3. Les cremades segons la profunditat
La manifestació més freqüent és el dolor intens. Segons la profunditat hi ha 3 tipus:
- De primer grau: Només afecta a la capa superficial de la pell. Pica i fa una mica de mal però es resol espontàniament.
- De segon grau: Afecta gairebé a tota la pell ( l’epidermis i la capa superior de la derma) i causa una butllofa. Tarda fins a
deu dies a curar-se.
- De tercer grau: Destrueix tota la pell i part del teixit que hi ha per sota i deixa una úlcera. La cremada no és gens
dolorosa, perquè les terminacions nervioses locals han estat destruïdes, però al voltant el dolor es intens.
Per calcular l’extenció d’una cremada petita, s’utilitza com a unitat la superfície del plamell i del dits de la víctima, que equivalen
aproximadament a l’1% de la seva superfície corporal.
En canvi, per calcular el percentatge de superficie corporal afectada en les cremades grans en persones adultes fem servir la
regla que anomenem “dels nous”. Per els nadons s’ha de modificar i a mesurar que vagin creixent hauràs d’anar passant
progressivament de l’una a l’altre, segons l’edat.

4. Actuacions de primers auxilis davant d’una
cremada
CREMADES LLEUS
1. Si és una cremada tèrmica, refreda ràpidament la zona afectada amb aigua fresca, de la pica o de la dutxa, fins que ja no faci mal.
2. Treu els cosses estranys de l’àrea cremada (roba cremada…), Amb l’ajut del raig d’aigua. Si la roba no es deaferra, l’arrenquis;
retalla-la al voltant de la part enganxada.
3. Cobreix la zona afectada amb draps nets o amb gases estretes, però no les comprimeixis, perquè la zona cremada s’inflamarà amb
poc temps i s’inflarà. Si mulles l’apòsit de tant en tant, refredaràs la cremada i alleujaràs el dolor de la víctima.
Si es una cremada petita es pot deixar al aire, sense posar-hi cap pomada.
4. Llevat que la cremada sigui molt lleu, porta la vícima al centre sanitari o recomana-li que hi vagi.
CREMADES GREUS
Sempre s’ha de començar fent l’avaluació d’emergència. Si no calen passa l’avaluació i l’atenció urgent. El més útil es trucar al 112.
Segurmanet recomanaran traslladar la persona a un hospital, però en les millos condicions possibles.Mentrestant, pots anar aplicant les
següents mesures:
1. Treu-li la roba, llevant de que estigui aferrada al cos.
2. Cobreix la zona cremada amb draps nets, però mai no embenis juntes dues superficies cremades, perquè quedarien adherides.
3. Mantingues aixecades les extremitats cremades.
4. Si la perona accidentada esta concient i no vomita, dona-li begudes a glops petits.

5. L’acalorament
És un dels efectes generals de la calor ambiental. El seu exemple més freqüent és la insolació. Es dóna en persones que estan
exposades a una temperatura alta durant una estona llarga. Són més susceptibles de patir-lo la gent gran i els infants.
Les manifestacions són: Envelliment de la pell, sufocacions, mal de cap intens, vertígens, dessassosec, augment de la
temperatura (hipertèrmia), batecs del cor accelerats (taquicàrdia) i descens de la tensió arterial (hipotensió).
Per atendre a una persona que ha patit un acalorament:
1. Estira la víctima en un lloc fresc, amb les cames aixecades.
2. Destapa-li una bona àrea de pell, venta-la i posa-li gasses mullades al cap.
3. Dóna-li aigua fresca o beguda isotònica.

6. El cop de calor
És l’acumulació de calor en l’organisme de la persona, que no l’ha pogut dissipar a l’ambient. Ocurreix quan es combinen la calor,
la humitat i l’exercici físic continuat, a dosis superiors al que la persona està acostumada a suportar. La víctima es deshidrata i
els seus mecanismes per dissipar la calor corporal fallen.
El cop de calor pot produir-se en uns minuts. Presenta:
Mal de cap, marejos i vòmits, inquietud i confusió, pell seca, calenta i vermella, deteriorament ràpid del nivell de consciència, pols
fort a bategades, temperatura superior a 41º.
L’actuació a portar a terme és:
1.Portar a la víctima a un lloc fresc. 2.Embolcallar a la víctima amb un llençol fred i humit fins que la temperatura baixi a 37,5º.Si
no es tenen llençols es pot mullar suaument a la víctima amb una esponja xopa d’aigua fresca o ventar-la. 3.Quan la temperatura
ha baixat cal canviar el llençol humit per una llençol sec. 4.Controlar el signes vitals: consciència, pols i respiració fins que arribi
l’ajuda. 5.Si la temperatura torna a pujar, repetir el procés.