Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabili...Xarxa Punt TIC
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabilitat. Sr. Pablo Muiño, Tècnic d’Innovació i social SmartCity a l’Oficina Sant Feliu 2020 i
Sra. Txell Pedreño, AODL d’innovació, ocupabilitat i emprenedoria.
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabili...Xarxa Punt TIC
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabilitat. Sr. Pablo Muiño, Tècnic d’Innovació i social SmartCity a l’Oficina Sant Feliu 2020 i
Sra. Txell Pedreño, AODL d’innovació, ocupabilitat i emprenedoria.
Presentació d'Oriol Miralbell a la II Trobada Alumni a les Illes Balears. Una reflexió sobre les implicacions de la societat xarxa i la irrupció de les xarxes en el sector del tursime.
Presentació a la XXII conferència anual de la Societat Catalana de Comunicació, sota el tema "El paper del comunicador i la comunicadora a la societat connectada", Girona, 08/06/12
Presentació d'Oriol Miralbell a la II Trobada Alumni a les Illes Balears. Una reflexió sobre les implicacions de la societat xarxa i la irrupció de les xarxes en el sector del tursime.
Presentació a la XXII conferència anual de la Societat Catalana de Comunicació, sota el tema "El paper del comunicador i la comunicadora a la societat connectada", Girona, 08/06/12
1. xarxes socials: visió de futur Jordi L. Coiduras [email_address] Lleida, 20 de març de 2010 Xarxes socials, present i futur
2. Intel·ligència col·lectiva / intel·ligència distribuïda Pierre Lévy, 1997 Interactivitat + creativitat= “ Intercreativitat” Berners Lee, 1996. Pardo Kuklisnki, 2007 web2.0 / web social O’Relly, 2006 xarxes socials permet que tota la comunitat aporti el seu coneixement de forma horitzontal els internautes són els protagonistes capacitat d’un grup de persones per decidir de forma col·lectiva sobre el seu futur i assolir de forma col·lectiva uns objectius Person of the year You Jordi L. Coiduras Lleida, 20 de març de 2010 Xarxes socials, present i futur
3. popularització d’internet 400 milions Jordi L. Coiduras Lleida, 20 de març de 2010 24,6 % població mundial amb accés a Internet 76,4 % població mundial sense accés a Internet internet world stats bretxa digital ? milions ? milions Xarxes socials, present i futur
4. salut robusta de les xarxes socials Jordi L. Coiduras Lleida, 20 de març de 2010 Xarxes socials, present i futur
5. lleure ciutat formació empresa / entitat / institució / col·lectiu professional participació propostes opinió Consultes observatori ... consum de continguts Generació d’informació coneixements tutoria activitats equip comunicació fonts ... joc entreteniment cultura associacionisme ... identitat relació usuaris clientela publicitat informació ... ecosistemes interconnectats Jordi L. Coiduras Lleida, 20 de març de 2010 Xarxes socials, present i futur
6. wiki text wiki-presentacions wiki-editors vídeo comunicació fulls de càlcul ... aplicacions editors La xarxa com a sistema operatiu treball col·laboratiu ofimàtica Jordi L. Coiduras Lleida, 20 de març de 2010 missatgeria xat videoconferència Xarxes socials, present i futur
7. Alguns interrogants Propietat intel·lectual Productes d’empresa, patents i competidors? Les potencialitats per la participació seran considerades pels nostres representants? Drets i deures ciutadans a la xarxa Protecció de les poblacions sensibles Seguretat física de la nostra informació La privacitat? Jordi L. Coiduras Lleida, 20 de març de 2010 Quins són els paràmetres d’accessibilitat a web2.0? Xarxes socials, present i futur
8.
Editor's Notes
Bon dia, vull agrair a l’organització de la jornada, a ASPID, d’haver-me convidat a formar part d’aquesta taula rodona sobre xarxes socials per parlar del seu futur. L’encàrrec, presentar una visió de futur, té els seus riscos però intentaré dibuixar, traçar algunes reflexions sobre el que pot succeir .
En les xarxes socials conflueixen algunes condicions que han fet que els internautes hagin esdevingut els protagonistes. Això sense la web2.0 no hauria estat possible. S’està desencadenant un fenomen que podríem qualificar de popularització de la xarxa i que realment significa una concepció nova d’Internet. Tots som webmasters, espero que els webmasters entenguin que no els estic comparant amb qualsevol usuari de xarxa social, ja que hi ha uns paràmetres i referents de qualitat en l’organització dels continguts, de disseny gràfic, de consideració de criteris d’accessibilitat, de composició visual que no coneixen la població usuària de xarxes socials, però de moment podríem dir que “ni falta que els fa”. (repte d’accessibilitat). Les possibilitats comunicatives que han obert les xarxes socials, d’interactuar i compartir han fet dels usuaris d’internet els protagonistes de les xarxes socials. La potència d’aquest fenòmen fa que les grans companyies (microsoft, google, facebook, yahoo ... ) estiguin molt inquietes i mirin com poden entrar les unes en l’accionariat de les altres. La xarxa social és com el replà de casa , tot i que els replans ara ja no són el que eren, o el corrintxo que deien abans al Segrià, a baix a casa els veins a l’estiu treien les cadires per prendre la fresca al carrer i per parlar de tot i de res. La xarxa social és un espai on podem parlar de coses ben intranscendents , i això sembla que és una necessitat humana, dir coses per no dir gran cosa.
De moment segons les dades que proporciona internet world start solament una quarta part de la població mundial disposa de connexió a internet. La bretxa digital és patent, no solament al 3r. mòn, també, aquí al 4t món, aquelles franges de població que configuren les bosses de pobresa, més llunyanes de la cultura i amb pocs recursos, resten al marge. Això és un problema perquè suposa una segregació que ens fa més desiguals. I d’aquesta ¼ part de la població amb connexió, una part gens menspreable forma part d’alguna xarxa social. Solament disposo dels usuaris de facebook, xarxa amb mes usuaris, però en queden també molts altres a la resta de xarxes. Les xarxes socials incrementen la població usuària dia a dia, les pàgines visitades i els posts. I aquest creixement no es basa en la necessitat de compartir coneixement especialment elaborat, sinó en la necessitat de relacionar-se. És a dir, són els components emocionals els que donen sentit a la xarxa. Encara que per formar part de la xarxa social, cal una connexió a internet, podem parlar de classe mitja, els continguts que es comparteixen són encara molt poc especialitzats. El meu parer és que la xarxa ara té uns components sobre tot lúdics, d’entreteniment, de relació informal, … i és aquí on radica la seva potència: la seva càrrega viral. És per això que desvetlla l’interès de les grans companyies d’Internet. No es tracta d’una població especialitzada … sino d’una població que han trobat en la xarxa social una estratègia de comunicació, una comunicació relacionada, sobre tot, amb components emocionals. Teoria del món petit: la distància entre dues persones a Internet és de sis persnes.
La salut de les xarxes socials està fora de dubte, ÉS ROBUSTA! I les possibilitats que genera a nivell de marketing i publicitat, per promoure el consum és tan gran que ha desencadenat una “Guerra de les “galàxies”: entre microsoft, google, facebook, yahoo. La carga viral, la seva potencialitat comunicativa “boca a boca”, fa que les grans companyies lliurin una batalla per la informació nostra. Ens conviden a transferir-los-hi la nostra llista de contactes mitjançant el clic en un botó. Passeu-nos la vostra llista de contactes a gmail! ... Tots volen tenir la informació que tenen els altres. ... I sobre tot fidelitzar-nos. Google fa assajos amb Buzz o Google Wawe, però no se n’acaba de sortir, microsoft intenta crear també una xarxa a partir de Outlook, ... Però facebook els ha pres la davantera.
En si, les xarxes socials suposen un nou ecosistema social. O un conjunt d’ecosistemes socials, interconnectats, ... amb un alt valor emocional. Suposen espais d’identificació, d’afiliació, de pertinença a uns grups de vegades ben curiosos (jo també sóc daltònic, vocabulari de ponent, hasta los 67 va a trabajar tu padre, o també grup de recerca en tecnologia d’educació, si els cinemes fan vaga contra el català, els catalans fem vaga contra els cinemes, vull que la imatge de Lleida sigui una E”) ... la xarxa o les xarxes, poden tenir portes que ens permetin entrar i sortir d’unes a les altres, xarxes temàtiques, ecosistemes. Tenint en compte diferents dimensions, o rols aquesta diversitat de xarxes o la xarxa de xarxes pot contemplar les necessitats de lleure (per aquí ha començat tot, encara que els inicis de facebook a Harward fos una xarxa universitària), però també hauríem de pensar en la nostra dimensió ciutadana, com empresaris o com professionals, ... les possibilitats que obren les xarxes socials són àmplies, però sempre considerant aquests espais com a resposta a necessitats d’identificació i d’afiliació.
Ho trobarem tot a la xarxa social, o quasi tot ... No ens caldrà sortir per escriure un text, iniciar una videoconferència o compartir uns materials. La xarxa formàrà part del nostre escriptori del PC o del telèfon. La xarxa arribarà a ser el sistema operatiu. Ja fa bastant temps, Bill Gates, va predir l’ús d’Internet com a sistema operatiu deslocalitzat amb accés des de qualsevol punt de connexió. I per suposat l’emmagatzematge remot, al núvol, permetrà deixar molta informació a la xarxa, d’aquí es deriven problemes de seguretat ... Aquest és un problema que fa que encara limita la nostra confiança, necessitem garanties i les empreses que ens les ofereixin a baix cost o gratis, a canvi de publicitat, s’enduran el gat a l’aigua. Encara que les aplicacions que ens ofereixen les xarxes són encara poc interessants en la major part dels casos, molts desenvolupadors estan generant algunes aplicacions professionals. Sobre tot són els jocs, però a poc a poc és fàcil predir que aplicacions i eines professionals seran accessibles a la xarxa. En aquest sentit la xarxa com a plataforma, com a conjunt d’aplicacions entrarà també a la Universitat i substituirà els Espais Virtuals d’Aprenentatge com els coneixem ara (moodle, SAKAI, Blackboard, ...). Si comparem aquest EVEAs amb les xarxes socials, podem dir que són poc flexibles, que estan a l’inici de la web social, són plataformes dures, ...
![xarxes socials: visió de futur Jordi L. Coiduras [email_address] Lleida, 20 de març de 2010 Xarxes socials, present i futur](https://image.slidesharecdn.com/xarxessocialsvisifutur-100320031407-phpapp02/85/Xarxes-Socials-Visio-Futur-1-320.jpg)
