Quines xarxes socials coneixem?
Quines són les més utilitzades?
Quines ens agradaria tenir?
per què?


Popularitat = nombre d'amistats virtuals?


Les noies apareixen en moltes fotos abraçant-se, donantse un petó amb les seves amigues, per què els nois no es
fan aquest tipus de fotos o comentaris?


Algú ha rebut en algun moment un comentari
desagradable en el seu perfil? Reben més comentaris
desagradables nois o noies? Per què?



Heu vist continguts sexistes en forma de fotografies
o missatges sobre les dones? Les noies són més
agredides a les xarxes socials, sobretot en el que té a
veure amb el seu aspecte físic. Els comentaris sobre
el cos femení és un dels aspectes que les noies més
identifiquen com a humiliacions, encara que no
necessàriament com a agressions.
LES DIFERÈNCIES ENTRE DONES I HOMES
DONES
Dependència
Sensibilitat
Fragilitat
Cura
Tendresa
Sentimentals
Importància de la imatge
Tasques de la llar
Coquetes
Rencoroses
Cotilles
Vagina
Pits desenvolupats
Embaràs
Menstruació

HOMES
Independència
Agressivitat
Valentia
Competitivitat
GÈNERE
GÈNERE
Domini
Autoritat
No expressió sentiments
Impulsivitat
Decisió
Importància del sexe
Passotes

SEXE
SEXE

Penis
Barba
Veu greu




El ciberbullying implica l’ús de les TIC per donar suport a
una conducta deliberada, repetida i hostil per part d’un
individu o un grup, amb la intenció de danyar l’altre.
A diferència del bullying tradicional, (que també inclou
reiteració, intencionalitat i edats similars pel que fa a la
víctima i l’assetjador), es caracteritza a més per
l’anonimat, la instantaneïtat, la publicitat, els mitjans
emprats i l’accessibilitat.


El sexting consisteix a difondre o publicar continguts de
tipus sexual produïts pel mateix remitent utilitzant un
dispositiu tecnològic, i pot derivar en una conducta de
ciberbullying com a mitjà de pressió, xantatge i
ridiculització contra la persona.


El happy slapping és una acció que es du a terme en un
grup d’adolescents que aborden un vianant i, sense motiu
aparent, l’agredeixen mentre ho filmen amb els seus
telèfons mòbils. Aquesta agressió, a posteriori, es fa
pública a la xarxa.
Què ens semblaria si la nostra parella ens fa 10 trucades al dia? Les
xarxes socials poden ser un mitjà per al control de la parella? Qui sol
exercir aquest control, nois o noies? li donaríeu les vostres
contrasenyes a la vostra parella?
CONTROL
VIOLÈNCIA
TIPUS DE VIOLÈNCIES
Física
Verbal
Psicològica
Sexual
Social
Económica
Ambiental
Física

Verbal

Social

Ambiental

Psicològica

Econòmica

Sexual









La desigualdad de género y el sexismo en las redes
sociales. Una aproximación cualitativa al uso que hacen de
las redes sociales las y los jóvenes de la CAPV.
Departamento de educación, política lingüística y cultura.
Gobierno Vasco, 2013.
http://minoviomecontrola.blogspot.com.es/
http://www.pantallasamigas.net/
http://karicies.blogspot.com.es/
Meras Lliebre, Ana. Prevención de la Violencia de Género
en adolescentes. Estudios de Juventud, 2003. INJUVE.
Igualdad y prevención de la violencia de género en la
adolescencia. Ministerio de Igualdad y Universidad
Complutense de Madrid, 2011.

Xarxes socials i gènere

  • 2.
    Quines xarxes socialsconeixem? Quines són les més utilitzades? Quines ens agradaria tenir? per què?
  • 10.
     Popularitat = nombred'amistats virtuals?
  • 12.
     Les noies apareixenen moltes fotos abraçant-se, donantse un petó amb les seves amigues, per què els nois no es fan aquest tipus de fotos o comentaris?
  • 13.
     Algú ha rebuten algun moment un comentari desagradable en el seu perfil? Reben més comentaris desagradables nois o noies? Per què?  Heu vist continguts sexistes en forma de fotografies o missatges sobre les dones? Les noies són més agredides a les xarxes socials, sobretot en el que té a veure amb el seu aspecte físic. Els comentaris sobre el cos femení és un dels aspectes que les noies més identifiquen com a humiliacions, encara que no necessàriament com a agressions.
  • 15.
    LES DIFERÈNCIES ENTREDONES I HOMES DONES Dependència Sensibilitat Fragilitat Cura Tendresa Sentimentals Importància de la imatge Tasques de la llar Coquetes Rencoroses Cotilles Vagina Pits desenvolupats Embaràs Menstruació HOMES Independència Agressivitat Valentia Competitivitat GÈNERE GÈNERE Domini Autoritat No expressió sentiments Impulsivitat Decisió Importància del sexe Passotes SEXE SEXE Penis Barba Veu greu
  • 17.
      El ciberbullying implical’ús de les TIC per donar suport a una conducta deliberada, repetida i hostil per part d’un individu o un grup, amb la intenció de danyar l’altre. A diferència del bullying tradicional, (que també inclou reiteració, intencionalitat i edats similars pel que fa a la víctima i l’assetjador), es caracteritza a més per l’anonimat, la instantaneïtat, la publicitat, els mitjans emprats i l’accessibilitat.
  • 18.
     El sexting consisteixa difondre o publicar continguts de tipus sexual produïts pel mateix remitent utilitzant un dispositiu tecnològic, i pot derivar en una conducta de ciberbullying com a mitjà de pressió, xantatge i ridiculització contra la persona.
  • 19.
     El happy slappingés una acció que es du a terme en un grup d’adolescents que aborden un vianant i, sense motiu aparent, l’agredeixen mentre ho filmen amb els seus telèfons mòbils. Aquesta agressió, a posteriori, es fa pública a la xarxa.
  • 23.
    Què ens semblariasi la nostra parella ens fa 10 trucades al dia? Les xarxes socials poden ser un mitjà per al control de la parella? Qui sol exercir aquest control, nois o noies? li donaríeu les vostres contrasenyes a la vostra parella?
  • 25.
  • 30.
  • 31.
  • 33.
          La desigualdad degénero y el sexismo en las redes sociales. Una aproximación cualitativa al uso que hacen de las redes sociales las y los jóvenes de la CAPV. Departamento de educación, política lingüística y cultura. Gobierno Vasco, 2013. http://minoviomecontrola.blogspot.com.es/ http://www.pantallasamigas.net/ http://karicies.blogspot.com.es/ Meras Lliebre, Ana. Prevención de la Violencia de Género en adolescentes. Estudios de Juventud, 2003. INJUVE. Igualdad y prevención de la violencia de género en la adolescencia. Ministerio de Igualdad y Universidad Complutense de Madrid, 2011.