ggggg

1. LLENGUA CATALANA
PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EL SISTEMA VOCÀLIC

2. TEST INICIAL
• El valencià i el català són dues llengües distintes, com ho
demostra el fet que en valencià diem poder, collir,
company, mare, pare i en català, per contra, diuen
pudé, cullí, cumpany, mara, para, etc.
• El valencià i el mallorquí són dues llengües distintes, per
això els valencians no entenem l'accent tan tancat dels
illencs.
• El valencià i el català són la mateixa llengua, el que
passa és que el català té un accent molt més tancat.

3. TEST INICIAL
• La meua veïna parla molt malament el valencià. Per
exemple, diu «Jo m'ha comprat un tractor groc» o «El
meu xiquet no vol anar a ascola en aspardenyes».
• Els valencians entenem millor els catalans de Lleida que
els catalans de Barcelona.
• Un estranger que sàpia castellà entendrà millor un
valencià que un mallorquí.
• El sistema vocàlic castellà no és tan complicat com el del
català.

4. GRAU D'OBERTURA I PUNT
D'ARTICULACIÓ

5. EL DIAPASÓ VOCÀLIC
• /sik/ sic
• /sek/ cec
• /s k/
ɛ sec
• /sak/ sac
• /s k/
ɔ soc
• /sok/ sóc
• /suk/ suc

6. VEGEM SI US SONA BÉ EL
TIMBRE
• Recordeu que les vocals / /
ɛ i / /
ɔ
són vocals que tenen el punt
d’articulació entre les
corresponents tancades i la /a/.
Per a pronunciar-les
correctament heu de deixar la
boca més oberta que per a
pronunciar una /e/ o una /o/,
però no tan oberta com la
posició per a fer una /a/.

7. VEGEM SI US SONA BÉ EL
TIMBRE
• Estic fart que em prengues el pèl pel mateix motiu!
• La seua dona li dóna cada bufetada que és massa.
• Fóra millor que isquérem fora, al carrer.
• Són les dotze i no tinc son.
• Els óssos tenen molts ossos.
• Déu meu, són les deu i encara no ha arribat!
• Aquest sòl reflecteix molt la llum del sol.

8. VOCALISME TÒNIC
/i/
/u/
/e/ /o/
/ /
ɛ / /
ɔ
/a/

9. VOCAL / /
ɛ
• Quan la síl·laba següent té una i: acadèmia,
col·legi, conveni, exèrcit, incendi, misteri,
obsequi, silenci. Excepcions: sépia, séquia,
València.
• Quan la síl·laba següent té una u: cèl·lula,
ingenu, molècula, pèrdua.
• Davant de l o l·l: cel, arrel, gel, pèl, rebel,
bèl·lic, novel·la. Excepcions: belga, celta,
delta, selva.

10. VOCAL / /
ɛ
• Davant de r seguida de consonant o de rr:
cert, comerç, hivern, verb, esquerra, ferro,
serra, terra, guerra. Excepcions: cérvol, ferm,
herba, serp, terme.
• En quasi tots els mots esdrúixols: èxtasi,
fèretre, gènere, gènesi. Excepcions: església,
Dénia, témpores.
• En la major part dels mots cultes: acèfal,
pètal, telègraf, museu.

11. VOCAL / /
ɛ
• En les paraules acabades en -ecta, -ecte, -
epta i -epte: col·lecta, afecte, correcte,
respecte, recepta, concepte, excepte.
• En altres paraules: deu, fideu, peu, preu,
cendra, gendre, divendres, quimera, Josep,
Vicent, Llorenç.

12. VOCAL / /
ɛ
Particularitats del català occidental
En l'estàndard oral del català occidental, de vegades la
pronúncia habitual no es correspon amb l'accentuació:
València, perquè, què. Es pronuncien amb /e/
• totes les paraules agudes acabades en -é, -és o -én: alé,
café, cinqué, anglés, interés, aprén, comprén, mossén.
• els infinitius acabats en -éixer, -éncer o -ényer: conéixer,
meréixer, paréixer, véncer, convéncer, estrényer.
• la primera i la segona persona del plural de l’imperfet
d'indicatiu dels verbs que adopten les desinències -éiem i
-éieu: créiem, créieu, féiem, féieu, véiem, véieu.

13. VOCAL / /
ɔ
• Davant de vocal i, de la mateixa síl·laba o de la síl·laba
següent: almoina, divorci, dimoni, custòdia, elogi,
episodi, hipòtesi, lògica, memòria, odi, oli. Excepcions:
els mots acabats en -oix (coix, moix, toix).
• Davant de vocal u o davant de síl·laba amb una u: bou,
dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, sou, còmput.
Excepcions: jou, sou (del verb ser).
• Sol ser oberta en els mots esdrúixols: còlera, còmoda,
òrfena. Excepcions: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.

14. VOCAL /ɔ/
• Sol ser oberta també en els mots d’origen culte:
anòmal, autònom, esòfag, monògam, pròleg.
Excepcions: estómac.
• En alguns mots acabats en -os: arròs, espòs, repòs,
gros, os, mos, terròs, tros i els participis dels verbs
compostos de cloure, com exclòs, inclòs, reclòs.
• En uns quants mots acabats en -osa: cosa, enclosa,
llosa, prosa, posa, rosa.
• En uns pocs mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, do,
so, tro.

15. VOCAL /ɔ/
• En les terminacions següents:
• -oc, -oca: foc, groc, lloc, poc, bajoca, lloca.
Excepcions: boc, boca.
• -ofa: carxofa, estrofa.
• -oig, -oja: boig, goig, roig, boja. Excepció: estoig.
• -ol, -ola: bunyol, caragol, consol, dol, futbol, escola,
pistola. Excepcions: bola, cola, gola.
• -oldre: absoldre, moldre, resoldre.
• -olt, -olta: solt, revolt, volt, poca-solta, volta.
Excepcions: molt, escolta.

16. VOCAL / /
ɔ
• En les terminacions següents:
• -pondre: compondre, correspondre, respondre.
• -ort, -orta: esport, fort, mort, sort, suport, horta,
porta.
• -ossa: brossa, carrossa, destrossa, grossa. Excepcions:
bossa, gossa, rossa.
• -ost, -osta: cost, impost, pressupost, costa, crosta,
llagosta. Excepcions: agost, most.
• -ot, -ota: clot, devot, got, ninot, pot, vot, cabota,
granota, pilota, pota. Excepcions: bot, brot, nebot, rot,
singlot, tot, bóta, jota.

17. SEGUIU L’EXEMPLE
DE LES GALLINES
Si no teniu clar com
fer una bona o
oberta, imiteu les
gallines i, A POC A
POC, ho
aconseguireu.

18. VOCALISME ÀTON
Català
occidental
/i/ /u/
/e/ /o/
/a/

19. VOCALISME ÀTON
Català oriental
/i/ /u/
/ /
ə

20. VOCAL /a/
CATALÀ CASTELLÀ
afaitar
ambaixada
assassí
avaluar
avantatge
davantal
hostaleria
maragda
pesta
picaporta
rancor
sanefa
afeitar
embajada
asesino
evaluar
ventaja
delantal
hosteleria
esmeralda
peste
picaporte
rencor
cenefa

21. VOCAL /a/
• En els cas de formes amb una doble realització a/e, són
preferibles, en català occidental, les formes amb a:
arrancar/arrencar, avançar/avençar, jaure/jeure,
llançar/llençar, nàixer/néixer, traure/treure.
• En els nivells formals, convé mantenir una forma única
per al sufix -ista, tot i que oralment, en alguns parlars,
es produeix la diferenciació entre -ista (per al femení) i -
iste (per al masculí): una dona optimista, un home
optimista.

22. VOCAL /e/ CATALÀ CASTELLÀ
assemblea
disfressar
emparar
endeví
enyorar
eruga
esternudar
malenconia
meravella
monestir
psiquiatre
resplendor
sergent
vernís
asamblea
disfrazar
amparar
adivino
añorar
oruga
estornudar
melancolía
maravilla
monasterio
psiquiatra
resplandor
sargento
barniz

23. VOCAL /e/
• Cal evitar l'elisió de la e per contacte amb una r en
paraules com veritat, feredat, però.
• Convé no afegir una e en els mots acabats en -x o -tx:
complex, reflex, fix, sufix, heterodox, flux, text.
• És admissible l'obertura en /a/ d'algunes paraules que
comencen amb en-, em-, es- o eix- com ara encantar,
encendre, embolicar, embrutar, escola, espentar,
eixugar.

24. VOCAL /i/
CATALÀ CASTELLÀ
contemporània
contenidor
eclipsi
indicible
infermeria
línia
nucli
ordinador
sobirania
Tunis
contemporánea
contenedor
eclipse
indecible
enfermería
línea
núcleo
ordenador
soberanía
Túnez

25. VOCAL /i/
• Cal evitar el tancament en /i/ de la e pretònica dels mots
acabats en -eixement: naixement, coneixement, creixement,
mereixement.
• Cal evitar el calc del castellà de les terminacions -ància i
-ència, en paraules que en català es formen amb els sufixos
-ança i -ença: concordança, observança, aparença,
complaença, creença.

26. VOCAL /o/
CATALÀ
aixovar
avorrir-se
bordell
botifarra
brúixola
calorós
capítol
cartolina
cobrir
complir
cònsol
embotit
escàndol
escopir
estoig
estora
CASTELLÀ
ajuar
aburrirse
burdel
butifarra
brújula
caluroso
capítulo
cartulina
cubrir
cumplir
cónsul
embutido
escándalo
escupir
estuche
estera

27. CATALÀ
fonament
joventut (però juvenil)
pèndol
ploma
podrir
polir
rètol / retolador
rigorós
rossinyol
sofrir
sorgir
tamboret
temorós
títol (titulació)
CASTELLÀ
fundamento
juventud
péndulo
pluma
pudrir
pulir
rótulo /
rotulador
riguroso
ruiseñor
sufrir
surgir
taburete
temeroso
título
VOCAL /o/

28. VOCAL /o/
• Cal evitar la diftongació en /au/ de la o inicial d'alguns
mots com: obrir, olorar, ofegar.

29. VOCAL /u/
CATALÀ CASTELLÀ
bufetada
butxaca
fetus
focus
fòrum
muntanya
muntar
ritu
suborn
sufocar
supèrbia
suportar
tipus
trofeu
turment
bofetada
bolsillo
feto
foco
foro
montaña
montar
rito
soborno
sofocar
soberbia
soportar
tipo
trofeo
tormento

30. Traduïu al català els mots següents i feu
una frase amb cadascun dels equivalents
corresponents. Després intenteu deduir
alguna regla sobre el timbre de la o
tònica.
buey buñuelo cazuela cuello
cuerda cueva escuela fuera
impuesto juego mueble muestra
nuez Huesca puerto puerta
recuerdo rueda sueño suerte
vuelta amargura bruma dulce
estuche mundo pluma pulpa
pulso púrpura azufre tumba

31. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

32. LA FORMA CORRECTA ÉS A
MITJAN CAMÍ
ENTRE LA A I LA E
SAL CEL SELECCIÓ

33. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

34. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

35. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

36. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

37. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

38. LA FORMA CORRECTA ÉS A
MITJAN CAMÍ
ENTRE LA A I LA O
AU OU ORELLA

39. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

40. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

41. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

42. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

43. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

44. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

45. PRONUNCIEU AMB BON TIMBRE!

46. PRACTIQUEU!!