TEST INICIAL
• Elvalencià i el català són dues llengües distintes, com ho
demostra el fet que en valencià diem poder, collir,
company, mare, pare i en català, per contra, diuen
pudé, cullí, cumpany, mara, para, etc.
• El valencià i el mallorquí són dues llengües distintes, per
això els valencians no entenem l'accent tan tancat dels
illencs.
• El valencià i el català són la mateixa llengua, el que
passa és que el català té un accent molt més tancat.
3.
TEST INICIAL
• Lameua veïna parla molt malament el valencià. Per
exemple, diu «Jo m'ha comprat un tractor groc» o «El
meu xiquet no vol anar a ascola en aspardenyes».
• Els valencians entenem millor els catalans de Lleida que
els catalans de Barcelona.
• Un estranger que sàpia castellà entendrà millor un
valencià que un mallorquí.
• El sistema vocàlic castellà no és tan complicat com el del
català.
VEGEM SI USSONA BÉ EL
TIMBRE
• Recordeu que les vocals / /
ɛ i / /
ɔ
són vocals que tenen el punt
d’articulació entre les
corresponents tancades i la /a/.
Per a pronunciar-les
correctament heu de deixar la
boca més oberta que per a
pronunciar una /e/ o una /o/,
però no tan oberta com la
posició per a fer una /a/.
7.
VEGEM SI USSONA BÉ EL
TIMBRE
• Estic fart que em prengues el pèl pel mateix motiu!
• La seua dona li dóna cada bufetada que és massa.
• Fóra millor que isquérem fora, al carrer.
• Són les dotze i no tinc son.
• Els óssos tenen molts ossos.
• Déu meu, són les deu i encara no ha arribat!
• Aquest sòl reflecteix molt la llum del sol.
VOCAL / /
ɛ
•Quan la síl·laba següent té una i: acadèmia,
col·legi, conveni, exèrcit, incendi, misteri,
obsequi, silenci. Excepcions: sépia, séquia,
València.
• Quan la síl·laba següent té una u: cèl·lula,
ingenu, molècula, pèrdua.
• Davant de l o l·l: cel, arrel, gel, pèl, rebel,
bèl·lic, novel·la. Excepcions: belga, celta,
delta, selva.
10.
VOCAL / /
ɛ
•Davant de r seguida de consonant o de rr:
cert, comerç, hivern, verb, esquerra, ferro,
serra, terra, guerra. Excepcions: cérvol, ferm,
herba, serp, terme.
• En quasi tots els mots esdrúixols: èxtasi,
fèretre, gènere, gènesi. Excepcions: església,
Dénia, témpores.
• En la major part dels mots cultes: acèfal,
pètal, telègraf, museu.
11.
VOCAL / /
ɛ
•En les paraules acabades en -ecta, -ecte, -
epta i -epte: col·lecta, afecte, correcte,
respecte, recepta, concepte, excepte.
• En altres paraules: deu, fideu, peu, preu,
cendra, gendre, divendres, quimera, Josep,
Vicent, Llorenç.
12.
VOCAL / /
ɛ
Particularitatsdel català occidental
En l'estàndard oral del català occidental, de vegades la
pronúncia habitual no es correspon amb l'accentuació:
València, perquè, què. Es pronuncien amb /e/
• totes les paraules agudes acabades en -é, -és o -én: alé,
café, cinqué, anglés, interés, aprén, comprén, mossén.
• els infinitius acabats en -éixer, -éncer o -ényer: conéixer,
meréixer, paréixer, véncer, convéncer, estrényer.
• la primera i la segona persona del plural de l’imperfet
d'indicatiu dels verbs que adopten les desinències -éiem i
-éieu: créiem, créieu, féiem, féieu, véiem, véieu.
13.
VOCAL / /
ɔ
•Davant de vocal i, de la mateixa síl·laba o de la síl·laba
següent: almoina, divorci, dimoni, custòdia, elogi,
episodi, hipòtesi, lògica, memòria, odi, oli. Excepcions:
els mots acabats en -oix (coix, moix, toix).
• Davant de vocal u o davant de síl·laba amb una u: bou,
dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, sou, còmput.
Excepcions: jou, sou (del verb ser).
• Sol ser oberta en els mots esdrúixols: còlera, còmoda,
òrfena. Excepcions: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.
14.
VOCAL /ɔ/
• Solser oberta també en els mots d’origen culte:
anòmal, autònom, esòfag, monògam, pròleg.
Excepcions: estómac.
• En alguns mots acabats en -os: arròs, espòs, repòs,
gros, os, mos, terròs, tros i els participis dels verbs
compostos de cloure, com exclòs, inclòs, reclòs.
• En uns quants mots acabats en -osa: cosa, enclosa,
llosa, prosa, posa, rosa.
• En uns pocs mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, do,
so, tro.
VOCAL /a/
• Enels cas de formes amb una doble realització a/e, són
preferibles, en català occidental, les formes amb a:
arrancar/arrencar, avançar/avençar, jaure/jeure,
llançar/llençar, nàixer/néixer, traure/treure.
• En els nivells formals, convé mantenir una forma única
per al sufix -ista, tot i que oralment, en alguns parlars,
es produeix la diferenciació entre -ista (per al femení) i -
iste (per al masculí): una dona optimista, un home
optimista.
VOCAL /e/
• Calevitar l'elisió de la e per contacte amb una r en
paraules com veritat, feredat, però.
• Convé no afegir una e en els mots acabats en -x o -tx:
complex, reflex, fix, sufix, heterodox, flux, text.
• És admissible l'obertura en /a/ d'algunes paraules que
comencen amb en-, em-, es- o eix- com ara encantar,
encendre, embolicar, embrutar, escola, espentar,
eixugar.
VOCAL /i/
• Calevitar el tancament en /i/ de la e pretònica dels mots
acabats en -eixement: naixement, coneixement, creixement,
mereixement.
• Cal evitar el calc del castellà de les terminacions -ància i
-ència, en paraules que en català es formen amb els sufixos
-ança i -ença: concordança, observança, aparença,
complaença, creença.
Traduïu al catalàels mots següents i feu
una frase amb cadascun dels equivalents
corresponents. Després intenteu deduir
alguna regla sobre el timbre de la o
tònica.
buey buñuelo cazuela cuello
cuerda cueva escuela fuera
impuesto juego mueble muestra
nuez Huesca puerto puerta
recuerdo rueda sueño suerte
vuelta amargura bruma dulce
estuche mundo pluma pulpa
pulso púrpura azufre tumba