Presentació digital per utilitzar-la a les classes de 3r de l'ESO sobre el context europeu a l'Edat Moderna, amb especial atenció a la Reforma i la Contrareforma.
Presentació digital per utilitzar-la a les classes de 3r de l'ESO sobre el context europeu a l'Edat Moderna, amb especial atenció a la Reforma i la Contrareforma.
HISTORIA, HISTORIA UNIVERSAL, HISTORIA MUNDIAL, HISTORIA DE AMERICA, HISTORIA DEL PERU, CIENCIAS SOCIALES, LETRAS, HUMANIDADES, HISTORIA ANTIGUA, CULTURAS PREHISPANICAS, CULTURAS DEL PERU, INCANATO, EPOCA INCAICA, LOS INCAS, HISTORIA INCAICA, EL TAHUANTINSUYO,
Presentació sobre l'art medieval az Espanya, explicant els elements fonamentals dels arts: romànic, gòtic i islàmic. Preparada per a alumnes de 5é. de Primària.
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturalluchvalencia
Presentació sobre la definició i característiques de l'art gòtic: arquitectura i escultura. A la primera pàgina es troba l'enllaça una activitat sobre aquesta presentació.
Reinado de Felipe IV, llamado "el Grande", 1621-1665
Largo periodo de fuerte crisis en un marco internacional en el cual la corona española contemplará indefensa su colapso interno y externo, asistencia a la pérdida de la hegemonía alcanzada (por otro lado, poco sostenible) en época de los Austrias Mayores.
5.1- Felipe IV
5.2- El gobierno del Conde Duque de Olivares (1621-1643)
5.3- La crisis de 1640
5.4- El final del reinado de Felipe IV
HISTORIA, HISTORIA UNIVERSAL, HISTORIA MUNDIAL, HISTORIA DE AMERICA, HISTORIA DEL PERU, CIENCIAS SOCIALES, LETRAS, HUMANIDADES, HISTORIA ANTIGUA, CULTURAS PREHISPANICAS, CULTURAS DEL PERU, INCANATO, EPOCA INCAICA, LOS INCAS, HISTORIA INCAICA, EL TAHUANTINSUYO,
Presentació sobre l'art medieval az Espanya, explicant els elements fonamentals dels arts: romànic, gòtic i islàmic. Preparada per a alumnes de 5é. de Primària.
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturalluchvalencia
Presentació sobre la definició i característiques de l'art gòtic: arquitectura i escultura. A la primera pàgina es troba l'enllaça una activitat sobre aquesta presentació.
Reinado de Felipe IV, llamado "el Grande", 1621-1665
Largo periodo de fuerte crisis en un marco internacional en el cual la corona española contemplará indefensa su colapso interno y externo, asistencia a la pérdida de la hegemonía alcanzada (por otro lado, poco sostenible) en época de los Austrias Mayores.
5.1- Felipe IV
5.2- El gobierno del Conde Duque de Olivares (1621-1643)
5.3- La crisis de 1640
5.4- El final del reinado de Felipe IV
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
1. ELS ORÍGENS DE L’EDATELS ORÍGENS DE L’EDAT
MODERNAMODERNA
2. 1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat Moderna
EL FINAL DE LA CRISI MEDIEVAL
El segle XIV va ser una època de crisi per
culpa de les nombroses guerres i les
epidèmies de Pesta Negra.
Tot això suposà
DISMINUCIÓ DE LA POBLACIÓ.
3. 1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat Moderna
https://www.youtube.com/watch?v=pRj1dmaCslI
4. 1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat Moderna
EL FINAL DE LA CRISI MEDIEVAL
Per contra, el segle XV va ser una època
de recuperació. Tres factors ho
confirmen:
Creixement de la població: gràcies
a la disminució de les guerres, les
epidèmies i la millora de l’alimentació.
Estabilitat política.
Reactivació del comerç.
5. 1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat Moderna
CANVIS EN LA SOCIETAT ESTAMENTAL
La societat moderna estava formada per:
PRIVILEGIATS: noblesa i clergat.
NO PRIVILEGIATS: resta de la
població.
Burgesia: aquest estament,
gràcies al comerç, cada vegada
aconseguia més poder i influència.
6. 1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat Moderna
7. 1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat Moderna
UNA NOVA ECONOMIA
La millora de la seguretat per la
disminució de les guerres va reactivar el
comerç.
Es van recuperar les rutes
marítimes.
Els gremis controlaven la producció
artesanal de les ciutats.
8. 1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat Moderna
UNA NOVA ECONOMIA
L’ús de la moneda
es generalitza. Ara,
l’objectiu de les
activitats
econòmiques es
treure’n beneficis
(capitalisme).
9. 2. La monarquia autoritària2. La monarquia autoritària
• Un dels grans fets que van marcar l’Edat
Moderna va ser el canvi en el sistema de
govern.
• D’una monarquia controlada i limitada per
la noblesa durant l’Edat Mitjana, es va
passar a una monarquia que ho
controlava tot a partir del segle XV.
11. 2. La monarquia autoritària2. La monarquia autoritària
El nou poder de la monarquia autoritària
es va recolzar en 3 pilars:
Exèrcit permanent.
Cos de funcionaris: garantien el
funcionament de tots els mecanismes
de l’estat.
Reforma de la Hisenda Reial:
garantia el cobrament dels impostos
per poder mantenir l’Estat.
12. 3. L’Humanisme3. L’Humanisme
L’Humanisme és un moviment social i
cultural nascut a Itàlia al segle XV.
Característiques:
Antropocentrisme: a l’Edat Mitjana
Déu era el centre del món
(teocentrisme); ara és l’home el
centre de l’estudi.
Anàlisi científic de tot!: esperit
crític.
14. 3. L’Humanisme3. L’Humanisme
Grans pensadors, com Erasme de
Rotterdam o Thomas More, van
defensar la idea de que l’home és el
centre del món, perquè és l’únic que
raona i és lliure.
Copèrnic defensà la teoria de
l’heliocentrisme (són els planetes els
que giren al voltant del Sol i no a
l’inrevés)
16. 3. L’Humanisme3. L’Humanisme
Com es van extendre les idees
humanistes?
Acadèmies i Universitats van
impulsar els estudis de llengua,
literatura, filosofia, història i
geografia.
Imprenta: aquest invent creat per
Gutenberg va permetre publicar obres
en un temps i cost molt menors.
18. 4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiosos
LA REFORMA PROTESTANT
• L’Humanisme també va
provocar canvis en la visió
del paper que havia de tenir
l’Església dins de la societat.
• L’any 1517, el frare alemany
Martí Luter va publicar les
seves 95 tesis per a la
reforma de l’Església.
https://www.youtube.com/watch?v=SmFAgq9GoSI
19. 4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiosos
LA REFORMA PROTESTANT
• Luter defensava:
• Rebuig de totes les jerarquies
eclesiàstiques (No calen intermidiaris
amb Déu)
• La Bíblia ha de ser l’única font de
coneixement.
• Rebuig del culte a la Mare de Déu i a
tots els sants.
20. 4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiosos
LA REFORMA PROTESTANT
• L’Església rebutjà les tesis de Luter, però
alguns nobles alemanys li van donar el
seu suport.
• Això provocà una radicalització entre els
partidaris de l’Església i els partidaris de
Luter (protestants)
22. 4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiosos
LA CONTRAREFORMA
• A meitat del segle XVI, l’Església Catòlica
va començar un procés reformista per
definir la doctrina catòlica i lluitar contra
els protestants.
• Aquesta contrareforma es va materialitzar
al Concili de Trento (1545-1563)
23. 4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiosos
LA CONTRAREFORMA
• La Contrareforma defensava:
• Caràcter sagrat de la jerarquia
eclesiàstica.
• Confirmació del culte de la Mare de
Déu i els sants.
• Lluita contra la corrupció i la vida
exemplar (celibat)
24. 4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiosos
LA CONTRAREFORMA
• El gran resultat de la Contrareforma va
ser la creació de la Companyia de Jesús
(jesuïtes), per Ignasi de Loiola.
• Els jesuïtes només obeïen al Papa i la seva
missió era l’evangelització de tot el món.
25. 5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràfics
L’AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT
• Fins el segle XV, al món coexistien
diverses civilitzacions que no tenien
gairebé contacte entre elles.
• Tot canvià a finals del segle XV, quan els
europeus iniciaren una època de grans
descobriments geogràfics.
27. 5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràfics
FACTORS QUE VAN MOTIVAR LES
EXPEDICIONS
• Factors tècnics i científics: l’aparició
d’invents com la brúixola, l’astrolabi i el
timó van millorar la navegació. A més, es
va crear una nova nau (caravel·la) apta
per navegar per l’Atlàntic.
• Factors socioeconòmics: l’augment de
l’activitat artesana va impulsar la recerca
de noves matèries primeres i espècies.
28. 5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràfics
FACTORS QUE VAN
MOTIVAR LES
EXPEDICIONS
• Factors ideològics:
l’Humanisme va
impulsar l’exploració de
nous territoris + la
Contrareforma que
buscava l’evangelització
de tot el món.
29. 5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràfics
EXPANSIÓ PORTUGUESA
• Portugal va ser la primera monarquia que
va recórrer les costes africanes de
l’Atlàntic per cercar noves rutes en busca
d’espècies.
• Descobriments portuguesos: Madeira,
Açores, Cap Verd, Guinea…
• L’any 1487 Bartolomeu Dias descobrí
l’oceà Índic. Al 1498, Vasco da Gama
arribà a l’Índia.
30. 5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràfics
EXPANSIÓ CASTELLANA
• L’interès pel comerç amb el nord d’Àfrica
va fer que Castella rivalitzés amb
Portugal.
• L’any 1480 ocupaven les illes Canàries i al
1492 Cristòfor Colom, volent arribar a
l’Índia, va descobrir un nou territori:
AMÈRICA.
https://www.youtube.com/watch?v=Q4lYYhi22eI
33. 6. El Renaixement6. El Renaixement
L’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA DE
L’HUMANISME
• Va néixer a Itàlia al segle XV.
• El seu nom ve de la voluntat de “fer
renéixer” la tradició grecollatina que
defensaven els humanistes.
• El gran autor renaixentista fou Leonardo
da Vinci.
https://www.youtube.com/watch?v=j5LeqpLBbZE
34. 6. El Renaixement6. El Renaixement
FASES DEL RENAIXEMENT
• Quattrocento (s. XV) Va aparèixer a
Florència. Afany per la investigació i
l’experimentació de noves tècniques.
• Cinquecento (s. XVI) És el moment de
plenitud del Renaixement. Roma és el
centre artístic.
35. 6. El Renaixement6. El Renaixement
ARQUITECTURA
• Els arquitectes
renaixentistes volien
recuperar l’equilibri i la
proporció dels edificis
grecollatins.
• Exemple: la cúpula de la
catedral de Florència
(Brunelleschi)
36. 6. El Renaixement6. El Renaixement
ESCULTURA
• Proporcions del cos humà.
• Les obres són expressives.
• Autors: Miquel Àngel
(David, Moisès o la Pietat) i
Donatello (David).
38. 6. El Renaixement6. El Renaixement
PINTURA
• Noves tècniques:
perspectiva.
• Temàtica religiosa.
• Aparició del nu
femení.
• Autors: Botticelli i
Rafael.