Lectures comprensives 4t Primaria catalàHatsep Sen
Son unas lecturas con ejercicios de comprensión lectora para un nivel de 4º de Educación Primaria. Están extraidas de libros de texto pero retocadas en el formato para que resulten menos infantiles y poder utilizarlar en Secundaria con niños de Pedagogía Terapéutica de este nivel. Están en Valenciano.
Podéis encontrar más información y materiales sobre este tema en Aprendiendo desde mi ventana http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
Fina Asusta. Capítulo I. Traducción propia de "La Fina Ensurts"Joanprofe
Fina Asusta Oscuro es una niña mona, se porta bien y lo aprueba todo. Pero eso es un gran problema: en el mundo en que vive, que se llama Horrorlandia, tienes que ser feo, mala persona y suspenderlo todo para no ser friqui. Cansada de que los demás niños y niñas la insulten llamándola guapa y limpia, querría poder hablar con su tutora, la señorita Zarpas. Pero la buena mujer está siempre demasiado ocupada haciéndose la manicura y chateando con el novio zombi que se ha echado. Y que además le tiene sorbido el seso. Un día, cuando llega a casa, sus padres, don Cordulio Asusta y doña Horrorosa Oscuro, le proponen un viaje a un mundo donde ya no será la rara. En ese mundo la gente se levanta por la mañana y no cuando oscurece, se lava a menudo y, por si fuera poco, guapo es un cumplido. Fina tiene miedo de irse a ese mundo diferente pero atractivo para ella. ¿Y si fuera la solución a todos sus problemas?
Lectures comprensives 4t Primaria catalàHatsep Sen
Son unas lecturas con ejercicios de comprensión lectora para un nivel de 4º de Educación Primaria. Están extraidas de libros de texto pero retocadas en el formato para que resulten menos infantiles y poder utilizarlar en Secundaria con niños de Pedagogía Terapéutica de este nivel. Están en Valenciano.
Podéis encontrar más información y materiales sobre este tema en Aprendiendo desde mi ventana http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
Fina Asusta. Capítulo I. Traducción propia de "La Fina Ensurts"Joanprofe
Fina Asusta Oscuro es una niña mona, se porta bien y lo aprueba todo. Pero eso es un gran problema: en el mundo en que vive, que se llama Horrorlandia, tienes que ser feo, mala persona y suspenderlo todo para no ser friqui. Cansada de que los demás niños y niñas la insulten llamándola guapa y limpia, querría poder hablar con su tutora, la señorita Zarpas. Pero la buena mujer está siempre demasiado ocupada haciéndose la manicura y chateando con el novio zombi que se ha echado. Y que además le tiene sorbido el seso. Un día, cuando llega a casa, sus padres, don Cordulio Asusta y doña Horrorosa Oscuro, le proponen un viaje a un mundo donde ya no será la rara. En ese mundo la gente se levanta por la mañana y no cuando oscurece, se lava a menudo y, por si fuera poco, guapo es un cumplido. Fina tiene miedo de irse a ese mundo diferente pero atractivo para ella. ¿Y si fuera la solución a todos sus problemas?
Un tastet de la novel·la. En uns Estats Units que no han promulgat la Llei Seca, però que sí que han prohibit la lectura, la màfia catalana aconsegueix controlar el lucratiu negoci dels llibres. Però la policia i els patriotes de debò (se'ls reconeix perquè ho cremen tot i perquè repeteixen les consignes fins a l'èxtasi) els ho posaran molt difícil.
Conte infantil publicat a Cavall Fort. Una nena, amb els episodis de la història que explica cada vespre, manté captivada la gent del barri. Amb il·lustracions de Kim Amate.
Un tastet de la novel·la. En uns Estats Units que no han promulgat la Llei Seca, però que sí que han prohibit la lectura, la màfia catalana aconsegueix controlar el lucratiu negoci dels llibres. Però la policia i els patriotes de debò (se'ls reconeix perquè ho cremen tot i perquè repeteixen les consignes fins a l'èxtasi) els ho posaran molt difícil.
Conte infantil publicat a Cavall Fort. Una nena, amb els episodis de la història que explica cada vespre, manté captivada la gent del barri. Amb il·lustracions de Kim Amate.
1. LLENGUA CATALANA
Lletres
a lloc
Contra les faltes d’ORTOGRAFIA!
L’antídot
Joan Bustos
3
ESO
BT00198101_ORTO_3_1.indd 1 14/03/11 16:06
2. Í N D E X
Per a què et servirà aquest quadern? 3
Comprova el que saps 5
UNITAT 1 El vocalisme 6
El vocalisme 8
Test sobre puntuació 11
UNITAT 2 La a i la e àtones 16
La a i la e àtones 18
L’ús de les majúscules 21
UNITAT 3 La o i la u àtones 26
La o i la u àtones 28
El punt i seguit 31
UNITAT 4 La síl·laba 36
La síl·laba 38
El punt i a part 41
UNITAT 5 Les regles d’accentuació 46
L’accentuació gràfica 48
Els usos de la coma 51
UNITAT 6 L’accent diacrític 56
L’accent diacrític 58
Els signes d’interrogació i d’admiració 61
UNITAT 7 La dièresi 66
La dièresi 68
El punt i coma i els dos punts 71
UNITAT 8 L’apòstrof 76
L’apòstrof 78
La puntuació en els diàlegs 81
UNITAT 9 L’ús del guionet 86
L’ús del guionet 88
Test final de puntuació 91
BT00198101_ORTO_3_1.indd 2 14/03/11 16:06
3. Per a què et servirà aquest quadern?
Aquest quadern té com a objectiu que milloris la teva ortografia. Això et servirà, tard o d’hora,
per ampliar estudis i et donarà més possibilitats a l’hora de trobar feina.
Com treballaràs per millorar la teva ortografia al llarg del quadern?
– Resoldràs problemes o situacions en què cal tenir vista, amb molta concentració, ja sigui
pel teu compte o amb l’ajut d’un company o companya (Ull viu!).
– Faràs Dictats preparats, que et llegirà el professor o un company, i després els corregiràs
tu mateix.
– Treballaràs aquelles grafies que de vegades et fan la guitza (Parlem de…). És qüestió de
fixar-s’hi una mica.
– Posaràs en pràctica el que has après amb Més dictats i, per si encara no n’hi hagués prou,
amb un Dictat complementari.
– Aprendràs a posar punts, comes, guions… per fer-te entendre (Tot a punt!).
– Escriuràs petits textos originals (Paraules en joc).
– Et fixaràs en totes les coses que has fet bé al llarg de la unitat i t’aturaràs en allò en què
has de millorar (Balanç).
– En acabar cada unitat trobaràs un espai per a la reflexió i el debat sobre alguns temes
d’especial interès per a nois i noies de la teva edat, a partir de l’observació d’una o més
imatges (1 imatge x 1.000 paraules).
– Al final de les unitats 3, 6 i 9, que coincideixen amb la fi de cada trimestre, la lectura de
la imatge serà substituïda per un apartat amb suggeriments, propostes i consells pensat
perquè puguis fer segons el teu parer (Pel teu compte).
3
BT00198101_ORTO_3_1.indd 3 14/03/11 16:06
4. Passos que cal seguir per fer els dictats:
Dictats preparats (dictats 1 i 2)
A Dedica un parell de minuts a llegir el text del dictat preparat que correspongui, que trobaràs
al final de cada unitat. Para atenció a la lectura del professor o d’un company i escriu-lo.
B Un cop acabat el dictat, dóna’l a corregir.
C En la mateixa pàgina del quadern en què has fet el dictat, copia cinc cops correctament
les paraules que hagis escrit malament. Si has fet més de set faltes, torna a copiar tot el
text en un full a part.
Més dictats (dictats 3 i 4)
A Para atenció a la lectura del professor o d’un company i escriu el dictat. En el dictat 4 tens
unes pautes sobre com han d’anar escrites unes paraules determinades.
B Un cop acabat, corregeix-lo tu mateix (trobaràs el text del dictat al final de cada unitat).
C En la mateixa pàgina del quadern en què has fet el dictat, copia cinc cops correctament
les paraules que hagis escrit malament. Si has fet més de set faltes, torna a copiar tot el
text en un full a part.
Dictat complementari
Es pot fer en lloc d’un dels quatre dictats anteriors, seguint una de les dues maneres plan-
tejades, o com a complement, en un full a part.
Per acabar:
Abans de començar a treballar, cal que tinguis en compte dues coses més. En primer lloc,
escriu amb lletra clara i no utilitzis gaire el corrector. I, finalment, pensa que com més llegeixis
i escriguis més fàcil et resultarà comunicar-te d’una manera eficaç i correcta.
4
BT00198101_ORTO_3_1.indd 4 14/03/11 16:06
5. Comprova el que saps
Llegeix aquestes oracions amb atenció i corregeix-ne els errors ortogràfics o de puntuació. Tingues en
compte que hi ha tres frases que ja estan bé.
1 No havia pensat en cap regal en concret.
2 Em pots ajudar Daniel?
3 Tots ens sabíem de memòria el cami cap a l’institut.
4 Vam parlar amb la directora i ens va dir que no calia.
5 No saben que demà hi ha examen d’historia.
6 Hem dic Sandra. I tu?
7 El professor va arribar quan m’estaba menjant l’entrepà.
8 Avi, que no saps qui sóc? El teu net preferit!
9 L’Anna va arribar a casa cansada després de dutxar-se es va vestir i va anar a comprar.
10 No recordo on he deixat el mòbil.
11 Avui és l’aniversari del oncle Rafel.
12 Aquelles noias són del meu equip.
13 Crec que no an vist la pel·lícula encara.
14 Hem visitat Reus Calafell Tarragona Salou i Cambrils.
15 No, gràcies, no en vull mes.
Ara, capgira el full i comprova quantes de les frases amb errors has corregit bé i si has detectat quines
són les tres en què no calia fer cap correcció. Després, per parelles, mireu de justificar les correccions.
l’oncle
2
Em pots ajudar, Daniel?
11
3
camí
12
noies
han
5
història
13
Em
6 14
Tarragona, Salou i Cambrils.
7
m’estava Hem visitat Reus, Calafell,
8
nét
15
més
9
dutxar-se, es va vestir i va anar a comprar.
L’Anna va arribar a casa cansada. Després de
Compta un punt per cada frase correcta, tant si l’has hagut de corregir com si no.
15 punts: Perfecte!
13 o 14 punts: Molt bé!
Entre 10 i 12 punts: Força bé!
8 o 9 punts: Aprovat.
7 punts o menys: Ja cal que treballis de valent aquest curs!
5
BT00198101_ORTO_3_1.indd 5 14/03/11 16:06
6. Ull viu!
UNITAT 1. El vocalisme
Lletres gregues
Relaciona les paraules gregues de l’esquerra amb la seva transcripció al català.
És més fàcil del que sembla.
ΜΤΑΦΟΡΑ • • MONARQUIA
ΒΙΟΛΟΓΙΑ • • DEMOCRÀCIA
∆ΗΜΟΚΡΑΤΙΑ • • METÀFORA
ΓΗΟΜΤΡΙΑ • • HIPÒDROM
ΜΟΝΑΡΧΙΑ • • BIOLOGIA
ΙΠΠΟ∆ΡΟΜΟΣ • • GEOMETRIA
Què hi diu, aquí? Tingues en compte que es tracta de noms d’assignatures i que les lletres gre-
gues Φ, Η, Γ i Θ corresponen, respectivament, a les lletres F, E, G i TH de l’alfabet llatí.
ΓΗΟΓΡΑΦΙΑ ΦΙΛΟΣΟΦΙΑ ΜΑΘΗΜΑΤΙΚΗ
Uns nois i noies que coneixen una mica l’alfabet grec hi han escrit els seus noms. Com es diuen?
ΠΡ ΜΑΡΙΑ ΡΟΣΑ ΜΑΝΗΛ
ΤΗΡΗΣΑ ΜΙΚΗΛ ΣΡΓΙ
ΜΟΝΙΚΑ ΛΑΥΡΑ ΦΑΤΙΜΑ
∆ΑΝΙΗΛ ΞΙΑΟΜΙΝ ΣΑΡΑ
Amb l’ajut d’un quadre d’equivalències entre l’alfabet grec i el llatí, escriu el teu nom i cognoms
en grec.
6
BT00198101_ORTO_3_1.indd 6 14/03/11 16:06
7. Dictats Unitat
preparats 1
La meva timidesa
Nombre de faltes
Correcció
Pau
Nombre de faltes
Correcció
7
BT00198101_ORTO_3_1.indd 7 14/03/11 16:06
8. Unitat
1 Parlem de…
El vocalisme
RECORDA QUE…
En català hi ha set sons vocàlics en posició tònica: [a] pam; [ε] tres; [e] té; [i] nina;
[ɔ] noia; [o] molt; [u] rus.
Classifica aquestes paraules segons el timbre de la vocal tònica. N’hi ha tres per cada so vocàlic.
tinc som puc pes fil massa pal rebré única sóc millor dona
fàbrica més res histèric mouré míssil obre gol tu
Escriu dos exemples més de cadascun dels sons vocàlics. Fixa’t bé en la manera com pronuncies la
vocal tònica. Després, completa cada columna amb una tercera paraula que hagi cercat un company.
RECORDA QUE…
En alguns dialectes del bloc oriental, com el central, cal afegir una vocal més, la vocal
neutra (ə), que apareix en posició àtona. Els parlants d’aquests dialectes, per exemple,
pronuncien la e tònica de perd com a e oberta, però la e àtona de perdré com a vocal
neutra.
8
BT00198101_ORTO_3_1.indd 8 14/03/11 16:06
9. Unitat
Parlem de… 1
Llegeix aquest text en veu alta i subratlla’n les vocals neutres.
«El temps que dediques a treballar per preparar exàmens és sempre un temps aprofitat.»
Això és el que m’ha dit la tutora. Vol animar-me ara que estem a principi de curs.
Escriu en la columna corresponent les paraules de l’activitat anterior en què has identificat una
o més vocals neutres. Hi pot haver paraules que hagis d’escriure en les dues columnes.
RECORDA QUE…
En bona part del domini lingüístic del català oriental (sobretot al Principat) la o àtona
es pronuncia u.
Completa el text amb les vocals adients. Tingues en compte que conté tres consells perquè apro-
fitis al màxim el curs i una reflexió final amb què segurament estaràs d’acord.
r q c m nç l c rs t c f rb ns pr pòs ts p r
m rar d s rt r-s ’n. l pr m r p dr s r sc lt r
cl ss pr ndr apunts. l s g n, f r ls d r s c d
d . l t rc r, v t r st d r n més j st b ns
d ls xàm ns. P rò lq d d bò c sta és ll v r-s q n
s n l d sp rt d r. mb xò n h h m n r !
Copia cinc paraules del text anterior en què la o ortogràfica es pronuncia com una u.
9
BT00198101_ORTO_3_1.indd 9 14/03/11 16:06
10. Unitat
1 Més dictats
Phileas Fogg i la seva particular volta al món
Nombre de faltes
Correcció
Frankenstein A ba ns de co
rr eg ir el
di ct at 4, tin
gu es en
compte el segü
ent:
– Hi ha dues
paraules
qu e po rt en
ac ce nt
ob er t i ci nc
qu e el
duen tancat.
– La paraula
savi s’es-
criu amb v.
– La fo rm a dó
na ,
verb donar, s’ de l
es
amb accent di criu
acrític
per diferencia
r-la
dona (sexe fem de
– Hi ha dues ení).
para
qu e po rt en di ules
èr es i:
constituït i in
creïble-
ment.
Nombre de faltes
Correcció
10
BT00198101_ORTO_3_1.indd 10 14/03/11 16:06
11. Unitat
Tot a punt! 1
Test sobre puntuació
Llegeix aquest text i completa’n els espais buits amb el signe de puntuació adient. Decideix en
cada cas quin és el signe correcte dels tres que et proposem entre parèntesis. Després, capgira el
full i comprova si ho has fet bé. Finalment, valora el teu nivell.
–Hola tio! Com va tot? (. : ,)
–Ei, què passa? Com han anat les vacances (? ! ¡)
–Ja ho saps d’altres anys sempre són curtes! (. : ¡)
–Has sortit fora de la ciutat (! … ?)
–Jo? I ara! No m’ha fet falta (: , .)
–Com que no Si quedar-se aquí és un rotllo: no hi ha res! (? ! …)
–Tens raó. No hi ha gaire cosa però sí que hi ha gent. (, . !)
–Vols dir que (… ¿ ?)
–Sí, he estat sortint tot l’estiu amb una noia (, . :)
–Qui és? La conec (! ¿ ?)
–Jo diria que sí. És la teva germana (. ? …)
–La meva germana? Apa, nen, si és una cria (! ¿ ?)
–Doncs és un any més gran que tu, oi (! ¿ ?)
–Ara que ho dius (. , …)
–I no te n’havies adonat (! ? .)
–No, és que jo també (: , …)
Solució
més gran que tu, oi?; Ara que ho dius…; I no te n’havies adonat?; No, és que jo també…
que sí. És la teva germana.; La meva germana? Apa, nen, si és una cria!; Doncs és un any
gent.; Vols dir que…; Sí, he estat sortint tot l’estiu amb una noia.; Qui és? La conec?; Jo diria
Si quedar-se aquí és un rotllo: no hi ha res!; Tens raó. No hi ha gaire cosa, però sí que hi ha
sempre són curtes!; Has sortit fora de la ciutat?; Jo? I ara! No m’ha fet falta.; Com que no?
Hola, tio! Com va tot?; Ei, què passa? Com han anat les vacances?; Ja ho saps d’altres anys:
Segons el nombre d’encerts sabràs si ho has fet bé o si encara et queda molta feina per fer.
Entre 14 i 16: Molt bé! 8 o 9: Ja cal que posis fil a l’agulla!
12 o 13: Prou bé! 7 o menys: Hauràs de treballar molt aquest curs!
10 o 11: Regular.
11
BT00198101_ORTO_3_1.indd 11 14/03/11 16:06
12. Unitat
1 Paraules en joc
Paraules amb arrels gregues
Escriu paraules del llenguatge científic o tècnic que compleixin aquests requisits:
A que acabin en -logia (del grec clàssic -ΛΟΓΙΑ, sufix que s’usa per formar noms de cièn-
cies)
B que comencin per geo- (del grec clàssic ΓΗΟ-, prefix que s’usa per formar paraules
relacionades amb la Terra)
C que continguin -metr(o) (del grec clàssic -ΜΤΡΟ, que vol dir ‘mesura’)
Segons les arrels lèxiques que acabem de veure, què volen dir les paraules geometria i geologia?
Completa aquesta taula de prefixos i sufixos d’origen grec amb les paraules corresponents:
Prefixos: nou, més d’un, per un mateix.
Sufixos: curació, que menja o alimentació, que té por de, que escriu o escriptura
Escriu cinc paraules formades a partir dels prefixos i sufixos anteriors.
12
BT00198101_ORTO_3_1.indd 12 14/03/11 16:06
13. Unitat
Balanç 1
Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
Completa:
Una cosa que he descobert:
Una activitat que m’ha resultat difícil:
Una activitat que m’ha agradat:
Un tema interessant per a un dictat complementari:
Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
13
BT00198101_ORTO_3_1.indd 13 14/03/11 16:06
14. Unitat Textos
1 per als dictats
La meva timidesa Pau
Hi havia força nois de la meva Pau treballa i estudia,
edat i vaig pensar que m’hi repassa apunts de llibres
hauria de fer amic, però això sota el taulell, mig d’amagat,
d’acostar-me i començar a d’una petita oficina
parlar amb algú que no co- on es guanya la vida,
nec és una cosa que em fa amb un contracte temporal.
una angúnia horrorosa: sem-
pre tinc por que els molesti, o Pau comparteix la nevera
que no els agradi, i que quedi amb dos companys de feina
en ridícul. i un marroquí mig il·legal.
MARIA MERCÈ ROCA: Com un I a l’habitació somia
miratge. Barcanova. amb una gironina
que viu al bloc que hi ha al davant.
ELS PETS: Pau (fragment).
Phileas Fogg i la seva particular volta al món
Any 1872. Phileas Fogg, anglès, ric i excèntric, pertany a un club selecte. Els membres
del club, mentre juguen a cartes tot bevent, debaten idees i es barallen dialèctica-
ment per les més petites foteses. Una d’aquestes tardes de club, Phileas parla amb
un company sobre com el món es va fent cada vegada més petit gràcies als avenços
científics. En el punt més àlgid de la discussió, entestat a demostrar que té la raó,
Phileas anuncia que ell mateix, amb la companyia del seu fidel criat, farà la volta al
món en 80 dies i pagarà vint mil lliures si no ho aconsegueix.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat (text adaptat).
Frankenstein
Frankenstein, un savi que es dedica a fer experiments científics, dóna vida a un ésser
constituït amb diversos membres que recupera de cadàvers. De la seva creació en
surt un monstre solitari, de proporcions increïblement desmesurades, que acaba sent
temut i odiat per tothom. Un bon dia, el monstre, per venjança, mata el germà i la
futura esposa del seu creador. Llavors comença una incansable persecució per tal de
posar fi a la seva vida.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.
14
BT00198101_ORTO_3_1.indd 14 14/03/11 16:06
15. Dictat Unitat
complementari 1
L’atracció sexual en els adolescents
Abans d’arribar a la pubertat o adolescència, no hi ha sensacions exclusivament se-
xuals ni objectes o estímuls que tinguin un significat clarament eroticosexual. És a partir
de l’adolescència, amb relació als canvis biològics, fisiològics, psicològics i socials, que
es produeix un altre canvi: l’orientació sexual.
Els adolescents comenceu a tenir sensacions a les quals doneu un significat pura-
ment sexual, i determinats objectes externs són font d’atracció. És l’etapa de la vida en
què el desig sexual arriba al punt més alt. L’orientació sexual comença a consolidar-se.
En parlar d’orientació sexual, es fa referència al tipus d’objectes pels quals els joves
us sentiu atrets sexualment i cap als quals s’orientarà o dirigirà el vostre desig sexual.
Portal Sexe Joves. Generalitat de Catalunya.
1 imatge x 1.000 paraules
15
BT00198101_ORTO_3_1.indd 15 14/03/11 16:06