El ratolí de les golfes

1. - Buf! Una altra vegada haig de passar l’estiu amb l’àvia, quin avorriment!
Això va ser el primer que els vaig dir als meus pares quan em van dir que
hauria de passar l’estiu amb l’àvia, però després canviaria d’ opinió.
Ups! On és la meva educació? Em dic Sergi Ratoliner i us explicaré el meu
estiu. En fi, per on anàvem? Ah, ja me’n recordo: els meus pares m’ havien
dit que havia de passar l’estiu amb l’avia:
- Va, vinga, Sergi, has d’anar amb l’àvia, que t’està esperant.
- No, no i no! No vull.
- Sergi, ja saps què fem, a casa, amb els nens dolents.
I era cert, ho sabia i això em va motivar a marxar. Així que, al final, vaig
anar amb l’avia.
L’àvia és grangera. A la seva granja hi treballen ella, el tiet, l’altre tiet, la
tieta i treballadors que no són de la família. La granja és enorme i seria
molt menys avorrida si tingués germà o cosins. L’única manera
d’entretenir-se una mica és treballant, per això algunes vegades treballo
voluntàriament.
Quan vaig arribar, era molt tard així que vaig sopar al llit.
L’endemà, vaig esmorzar i em vaig oferir voluntari per treballar fent vi .
Fer vi era el més divertit de la granja però molt poques vegades es podia
fer vi ja que cultivar i recollir no es ràpid. El vi es fa amb el raïm i nosaltres
el fem a mà, o més ben dit, a peu. Saltem a sobre del raïm i fem suc. El
suc es posa en un barril durant un temps i es prova (jo no el puc provar i
no sé per què). I aquest estiu és temps de fabricació!
O això creia jo fins que la meva àvia em va dir que ja l’havien fet i que el
temps de fabricació no és a l’agost .
- Ho sento –va dir l’avia.
Havien passat cinc dies des que vaig arribar a la granja i havia de quedar-
me dues setmanes més. Una tortura!!! Estava trist i avorrit, no volia fer
res. L’ avia intentava animar-me:
- Animat, Sergi! Anem al molí a fer farina.

2. O també:
- Au, Sergi, no vols ajudar a plantar cols?
L’única cosa que em va animar va ser anar amb els animals: cavalls, ovelles,
vaques, gallines... Després del vi, era la cosa mes divertida de la granja.
Un dia explorant l’enorme granja vaig caure per unes escales. No tenia
cap ferida i em vaig aixecar per poder explorar l’habitació. Era gran i a un
costat hi havia una gran taula amb una cadira, també hi havia un llit i un
prestatge ple d’una espècie de... caixes? Com que no sabia què eren vaig
cridar l’avia. Ella em va dir que aquella habitació era l’estudi de l’avi i que
aquelles caixes eren llibres.
- Llibres? - vaig preguntar.
- Sí, libres, és que els teus pares no t’han ensenyat a llegir o què?
- Doncs, no.
- Aleshores te n’ensenyaré jo.
L’ àvia em va ensenyar les lletres, els tipus de llibres (de literatura, que et
donen informació, diccionaris...), a utilitzar els diccionaris... M’ho va
ensenyar tot sobre llegir. De seguida em vaig aficionar a la lectura: llegia
tot tipus de llibres i de seguida vaig aprendre un munt de coses.
Les setmanes van passar volant, va ser el millor estiu de tota la meva vida.
Ara, per desgràcia, me n’havia d’anar. Abans no m’agradava la granja i ara
m’encanta! La lectura ens va lligar molt a mi i a l’àvia, però estic desitjant
dir als meus pares que sé llegir.
Gràcies a aquella experiència sempre vaig a casa de l’àvia i junts llegim
sempre una bona història.
LUCA