materials d'ús en odontologia

1. 1
Berta Chico
TEMA 8. MATERIALS D’ÚS EN ODONTOLOGIA
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Conceptes generals
VOCABULARI
Endodòncia: tècnica en què s’elimina la polpa de l’interior de la dent i es substitueix per
una estructura plàstica.
Fundes i facetes dentals: formes protèsiques de reposar peces perdudes. La faceta
dental només reposa la cara estètica de la peça (mirar word que tinc sobre facetes i al
google posar facetes dentals i surten fotos xules).
Pròtesis parcials: són les pròtesis removibles (de posar i treure) que reposen diverses
zones dentàries al mateix temps.
Impressions: registres presos de les dents per reproduir-ne la morfologia.
Model: buidat amb escaiola d’aquest registre per obtenir una còpia en guix de
l’estructura dental.
Els materials dentals són els que permeten substituir l’estructura dental malalta o
perduda, i així, restablir l’aspecte i la funció que s’hagi vist alterada.
Perquè serveixen els materials dentals?
- Per reposar les zones danyades per càries de les dents, com en les obturacions o
“empastes”.
- Per tractar les lesions que afecten la polpa dentària, com en les endodòncies.
- Per protegir la dent de l’aparició de càries, com es fa amb els segelladors.
- Per protegir les dents sensibles, amb vernissos desensibilitzants.
- Per cimentar les diferents estructures que s‘usen en la reposició de dents
perdudes, per exemple, fundes, facetes dentals, etc., els brackets, etc.
- Per confeccionar protectors bucals (fèrules, etc.).
- Per realitzar pròtesis que reposin dents perdudes.
- Per a la presa d’impressions i el buidat de models.
1.2 Propietats dels materials
Han de ser:
- Duradors
- Resistents
- Estètics
Com s’utilitzen i es conserven?
- Conservació
o En llocs nets

2. 2
Berta Chico
o En llocs secs
o En llocs amb Tª constant (uns 20ºC)
o En llocs foscos
Així no envelleixen o deterioren.
La Tª, la humitat i la llum els poden malmetre.
2. MANEIG I PREPARACIÓ DELS MATERIALS DENTALS
VOCABULARI
Operatòria: part de l’odontologia que es dedica a intentar conservar les estructures
dentàries.
Polimerització: procés pel qual es forma una cadena llarga a partir de les unions de
compostos + petits o monòmers.
Autopolimerització: és el material que polimeritza per si sol, sense necessitat de cap
agent extern.
Exposició pulpar: és la situació en la qual apareix un sagnat visible a causa de l’eliminació
de la càries en què s’arriba a prop de la polpa o a la pròpia polpa dental. Es diu exposició
pulpar directa si s’observa sagnat i exposició pulpar indirecta quan no hi ha sagnat
visible i només es veu una coloració rogenca sota la capa de dentina.
2.1 Materials en odontologia conservadora
Materials usats en operatòria dental
Són els materials que permeten la realització d’obturacions de les cavitats en el
tractament de les càries o per reposar l’estructura dentària perduda. Com + profunda
sigui la càries o lesió + materials i + complexos s’usaran.
TIPUS DE MATERIALS
- Fons de cavitat o protectors dentino-pulpars.
- Materials d’obturació temporal.
- Materials d’obturació definitiva.
Fons de cavitat o protectors dentino-pulpars
S’usen en càries molt profundes o quan es vol protegir el CDP (complex dentino-pulpar)
TIPUS
- Compòsits fluids (fig 8.3 pag 173): són resines sense càrrega inorgànica que es
distribueixen pel fons de la cavitat. Solen ser fotopolimeritzables i necessiten
adhesius (fig 8.4 pag 173) per quedar units a la dentina.
- Ciments de vidre ionòmer (CIV): fig 8.2 pag 173. Súsen pq alliberen fluor. El fluor
és bactericida i mata els gèrmens del CDP.

3. 3
Berta Chico
- Òxid de Zn-eugenol: l’eugenol és un sedant pulpar i s’usa quan la irritació pulpar
causa molt dolor. S’usa poc pq inhibeix la polimerització dels compòsits i només
es pot usar amb amalgama de plata.
- Hidròxid de calci: (fig 8.1 pag 172) és bactericida, pot tenir 2 usos diferents:
segons si són exposicions pulpars directes o indirectes. En els dos casos següents
actua de bactericida:
o Exposicions pulpars directes: s’usa hidròxid de calci pur, que té la
capacitat de crear dentina que pari la lesió.
o Exposicions pulpars indirectes: s’usa hidròxid de calci comercial.
- Vernissos: creen una fina pel·lícula que separa el fons de la cavitat del material
de restauració. S’usen molt poc pq són volàtils.
Materials d’obturació temporal
S’usen en els casos en què l’obturació definitiva encara no es pot col·locar:
- Pq hi ha dubtes en la viabilitat de la peça.
- Pq es posposa el tractament
- Pq el pacient s’ha d’adaptar a la seva situació.
Solen ser ciments de baixa capacitat d’adhesió per eliminar-los fàcilment, o alliberadors
de fluor per aprofitar-ne l’efecte anticàries.
TIPUS
- Ciments d’hidròxid de calci
- Ciments d’òxid de Zn, amb o sense eugenol
- Ciments de vidre de ionòmer

4. 4
Berta Chico
Materials d’obturació definitiva
Només explicaré els compòsits (l’amalgama de plata no s’usa).
COMPÒSITS:
Materials d’obturació, complexos, resistents i estètics.
Fig 8.3 pag 173: es presenten en forma de xeringues o petits cartutxos (mostrar els
nostres).

5. 5
Berta Chico
N’hi ha de diferents colors i translucidesa per imitar el color de les dents:
- Color marró-rogenc (lletra A)
- Groc-rogenc (B)
- Grisenc (C )
- Gris-rogenc (D)
Els números, de l’1 al 4, indiquen la intensitat del color. En total tenim 12 coloracions
diferents:
A1 B1 C1 D1
A2 B2 C2 D2
A3 B3 C3 D3
A4 B4 C4 D4
Aquesta distribució de colors s’anomena gamma VITA® (pag 162).
En els envasos de compòsit tb indica si el color correspon a esmalt, dentina, el grau de
translucidesa, etc. i així s’aconsegueixen bons resultats estètics.
Són fotopolimeritzables
Calen sistemes adhesius perquè s’enganxin a la dent.
El sistema adhesiu al que tingui
- Condicionador
- Primer
- Adhesiu

6. 6
Berta Chico
Segons això podem classificar els sistemes adhesius en:
- Sistemes multiflascons: es presenten comercialment en els seus 3 components
en flascons diferents.
- Sistemes monoflascons o monocomponents: es presenten en 2 flascons, un que
conté el condicionador i l’altre conté el primer i l’adhesiu.
- Sistemes autocondicionants: es presenten en 2 flascons: un conté el
condicionador i el primer i l’altre l’adhesiu.
- “tot en un”: els 3 components presentats en 1 sol envàs.
PRÀCTICA: TÈCNICA: MANEIG DELS SISTEMES ADHESIUS (protocol en pdf i vídeo pag
174)
PRÀCTICA: TÈCNICA: MANEIG DELS COMPÒSITS (protocol en pdf i vídeo pag 175)
2.2 Materials usats en odontologia preventiva (explicat al tema 10 pag 231 i 232 els
segelladors)
Els segelladors de fosses i fissures s’usen de forma preventiva de càries en dents joves.
Han demostrat una gran efectivitat en la disminució de càries en nens i joves.
Es basa en col·locar una resina sense càrrega inorgànica (a diferència dels compòsits)
que flueixi a través dels solcs i les fissures de les dents per tal que no hi entrin els
gèrmens.

7. 7
Berta Chico
2.3 Materials en endodòncia
Quan una càries afecta la polpa significa que els gèrmens han contaminat la polpa i no
es pot fer una obturació. El que es fa és una endodòncia on es substitueix el teixit pulpar
per un material plàstic per evitar la contaminació entre la saliva i l’àpex de la dent.
MATERIALS USATS
Gutaperxa
És un material derivat del cautxú. És termoplàstic, és a dir, que es deforma per acció de
la calor; es deforma amb facilitat i s’adapta als límits del conducte radicular (fig 8.6 pag
176).
Estan codificades segons les normes ISO amb colors (fig 8.7 pag 176). Els colors indiquen
el seu diàmetre o gruix i, a més, hi ha un número que indica el gruix exacte en mm (80=
0,8mm).

8. 8
Berta Chico
També n’hi ha sense codi i s’anomenen: puntes pirata (+ barates).
Tècniques de col·locació de gutaperxa
- De condensació lateral
És la més usada.
Consisteix en aixafar les puntes de gutaperxa contra la paret lateral per
aconseguir així un segellat complet.
- Tècnica de gutaperxa calenta
S’escalfa la gutaperxa i queda + fluïda i així es distribueix millor dins el conducte.
Aquestes dues tècniques es poden combinar en una mateixa endodòncia.
Fig 8.8 pag 177= observació d’una endodòncia en radiografia (abans i després). MI
comentar-la.
Puntes de plata (en desús)
Ciments segelladors
N’hi ha de molts tipus.
Serveixen x segellar els espais que queden entre les puntes de gutaperxa. Així obtenim
una obturació tridimensional òptima.
Els més usats són els de resina epoxi, amb o sense plata: és un material de gran duresa
i estabilitat i insoluble en saliva i radioopac. Té una gran estabilitat.

9. 9
Berta Chico
Altres materials
- Quelants de calci: en aquelles situacions en què el conducte radicular és molt
estret o està calcificat, ja sigui totalment o parcialment, es poden usar
substàncies com l’EDTAC (quelant de calci), que eliminen el calci dentari i
permeten la canalització d’aquest conducte.
- Mentol: dissol la gutaperxa. S’usa en reendodòncies.
- Puntes de paper: s’usen per assecar el conducte radicular abans de la seva
obturació definitiva amb la gutaperxa. Tb estan codificades amb les normes ISO
(colors + numeració). És important per tal que no s’infecti el conducte (si hi ha
aigua o saliva).
- Hipoclorit sòdic: al 1 ‰ per desinfectar restes del conducte radicular. Es posen
en xeringa directament sobre la peça dental aspirant alhora. Ex 5 pag 177.
- Hidròxid de calci pur: bactericida i/o sedant usat en els conductes radiculars que
sagnen o que no queden lliures de gèrmens.
- Àcid cítric: per desinfectar el conducte. Es posen en xeringa directament sobre la
peça dental aspirant alhora.
- Clorhexidina : per desinfectar el conducte. Es posen en xeringa directament
sobre la peça dental aspirant alhora.

10. 10
Berta Chico
3. MATERIALS PER CIMENTAR
Ens serveixen per fixar les pròtesis a la peça adequada, en ortodòncia, corones, ponts etc:
CIMENTS.
Els ciments es classifiquen segons la seva major o menor solubilitat en saliva (que fa que duri
menys o més en boca) i segons la seva capacitat d’adhesió a les dens.
- Provisionals
- Definitius
CIMENTS PROVISIONALS
De duració limitada.
Adhesió no gaire alta
TIPUS:
Ciments d’hidròxid de calci
Són 2 pastes que es barregen (pag 172 fig 8.1)
S’usa força pq protegeix la polpa i és de baixa adhesió.
Ciments d’òxid de Zn-eugenol
Sistema pasta-líquid que s’han de barrejar.
N’hi ha sense eugenol (+ usat).
El que té eugenol només s’usa amb amalgama de plata (en desús)

11. 11
Berta Chico
CIMENTS DEFINITIUS
De llarga duració.
S’usa x enganxar corones i ponts i x restauracions definitives.
TIPUS:
Ciments de fosfat de Zn
El de major potència d’unió.
Però té un Ph baix, i per això, cal protegir la polpa abans d’usar-lo.
Es presenta en 2 flascons: un amb pols i un líquid (s’han de barrejar).
Ciments de policarboxilat
Té menor capacitat d’adhesió que l’anterior.
Té un pH menys àcid i irrita menys la polpa.
Té 2 flascons: un pols i un líquid.
Ciments de vidre ionòmer CIV
No provoquen lesió pulpar pq no tenen pH àcid.
Tenen bona capacitat d’adhesió.
Alliberen fluor de forma permanent.
S’usen com a material d’obturació, a vegades.
Sistema: pols-líquid que cal saber manejar bé.
Ciments d’òxid de Zn-eugenol

12. 12
Berta Chico
Té poca capacitat d’adhesió.
Provoca un efecte sedant a la polpa
Té pH adequat.
Té bona resistència.
Compòsits i ciments de resines
Són materials insolubles en saliva, així ocupen qualsevol escletxa entre la restauració i
la peça dental.
Sist de 2 tubs: que quan s’ajunten els continguts polimeritzen.
PRÀCTICA: TÈCNICA: PREPARACIÓ DE DIFERENTS CIMENTS: ÒXID DE ZINC-EUGENOL I
CIMENT VIDRE IONÒMER (protocol en pdf i vídeo pag Pag 179-180)
4. MATERIALS USAT PER A LA PRESA D’IMPRESSIONS
La funció d’un material d’impressió és la de registrar amb exactitud els teixits bucals (sobretot,
les dents) les seves relacions espacials.
Per això ens cal un material plàstic abans d’entrar en boca i un cop dins prengui (“fragüi”: en
llenguatge castellà col·loquial).
Després es treu de la boca.
Els materials d’impressió han de:
- Facilitar el maneig
- Tenir fluïdesa adequada
- Temps i presa adequats
- Resistència mecànica adequada

13. 13
Berta Chico
- Exactitud dimensional
- Acceptable per al pacient
- No ha de ser tòxic ni irritant.
- No s’ha de deteriorar en emmagatzemar-se.
TIPUS
- ALGINATS
- SILICONES
- CERES
ALGINATS (fig 8.16 pag 190)
Ve preparat en pols i cal mesclar-la amb aigua amb els mesuradors adequats. Es barreja
dins un vol de goma amb una espàtula. En l’espatulat cal vigilar que no es facin
bombolles d’aire. (fig 8.11 pag 181: material necessari).
Si es fa molt líquid a l’agafar la impressió pot patinar enrera i que el pacient presenti
nàusees i arcades.
Si es fa molt sòlid no es pot col·locar bé en boca.
Avantatges
Dels + usats
Fàcil d’usar
Barat
Bones propietats físiques i mecàniques.
Inconvenients
Requereix un buidat ràpid ja que amb la humitat de la boca pren ràpidament.

14. 14
Berta Chico
PRÀCTICA: TÈCNICA: PREPARACIÓ DE L’ALGINAT (protocol en pdf i vídeo pag Pag 182)
SILICONES
Tenen millors propietats mecàniques
Tenen millor exactitud
Tenen millor estabilitat dimensional.
Tipus
o Silicones de condensació:
 no són tan exactes
o Silicones d’addició
 + cares
 S’usa només quan calen molts detalls

15. 15
Berta Chico
PRÀCTICA: TÈCNICA: PREPARACIÓ DE LES SILICONES SEGONS LA TÈCNICA DE LA DOBLE
IMPRESSIÓ (protocol en pdf i vídeo pag Pag 183-4)
CERES: MATERIAL PER AL REGISTRE DE LA RELACIÓ INTERDENTÀRIA
Quan es prenen mesures, és necessari conèixer la forma en què el pacient mossega =
relació interdentària.
Les ceres són les + usades.
Estan formades de cera d’abella + altres ceres naturals + cera sintètica.
S’escalfen una mica (amb bunsen, flama o aigua calenta) i es fa mossegar el pacient (es
poden retallar a la mida de la boca del pacient)
Pag 184 ex 7: fer la pràctica a classe.
5. MATERIALS USAT PER AL BUIDAT DE LES IMPRESSIONS
(fig 8.14 pag 186)
Es sol utilitzar el GUIX (químicament: sulfat de calci o sulfat càlcic).
Hi ha diferents tipus de guix segons la seva duresa: de l’I al IV i es fan servir segons l’ús
que s’hagi de donar al model obtingut.

16. 16
Berta Chico
TIPUS DE GUIX
- Guix I, guix taller o guix París (en desús)
Molt tou i porós.
S’usa per models per estudiar el cas del pacient: són models d’estudi.
- Guix tipus II
El + usat al laboratori.
S’usa per al muntatge dels models en l’articulador i els corresponents sòcols.
- Guix tipus III
De major resistència.
S’usa per a la realització de models per a la fabricació de dentadures totals.
- Guix tipus IV o extradur
És resistent a l’abrasió.
- Guix pedra d’alta resistència (tipus V)
El + resistent de tots (és nou)

17. 17
Berta Chico
PRÀCTICA: TÈCNICA: PREPARACIÓ DELS GUIXOS (protocol en pdf i vídeo pag Pag 185-
186
Pag 186 fig 8.14 material. Ensenyar-los fotos de la consulta dental on hi ha la maquinària
pel buidat d’impressions i on hi ha models fets ja.
6. MATERIALS USAT PER ANESTÈSIA
Fig 8.15 pag 187
Fàrmacs per eliminar el dolor quan s’estimula el teixit pulpar.
Van en cartutxos de 1,8 ml = CARPULES.
El que fan els anestèsics és bloquejar les terminacions nervioses dels nervis sensitius de
la boca.
A l’arcada superior, en ser l’os maxil·lar molt tou i porós, l’anestèsia flueix amb facilitat
i la tècnica que es fa servir és la infiltrativa, és a dir, es col·loca una petita quantitat
d’anestèsia en les proximitats de l’àpex de la dent a anestesiar.
En l’arcada inferior, l’os és molt dur i poc porós, per la qual cosa cal col·locar l’anestèsia
en les proximitats dels nervis. Aquesta tècnica s’anomena anestèsia troncular i
consisteix en anestesiar tres nervis: el temporobucal, el dentari i el lingual.
L’anestèsia es pot associar amb altres fàrmacs com:
- Vasoconstrictors (per potenciar l’acció dels anestèsics).
FÀRMACS ANESTÈSICS + USATS
- Procaïna

18. 18
Berta Chico
- Lidocaïna (el + usat)
- Mepivacaïna
- Bupivacaïna
- Articaïna
Tots aquests són injectables, per tant, es necessita una agulla i una xeringa (fig 8.15
pag 187).
També hi ha anestèsics TÒPICS: usats en nens i persones a qui els fa por les punxades
o per la tartrectomia:
- Tenen un efecte curt i poc intens.
- Però tranquil·litzen el pacient.
- Alguns s’usen abans de punxar pq no notin l’agulla.
- N’hi ha en gel i en esprai.
Anestèsia electrònica: basada en l’estimulació elèctrica de baixa intensitat, però els seus
resultats no estan prou contrastats.
Pag 188 mapa conceptual.
Pag 189 ex: 1, 2, 3 i 4 repàs del tema.
Ex: 7 i 8 pag 189 x ampliar el tema dels anestèsics: x casa.
Pag 189 ex: 2, 5, 7, 8 i 6: es farà a les jornades tècniques però si no es pot ho faig a classe.
Pag 190 MI cas fina,l que el facin.