2. La llana era el tipus de material més utilitzat per confeccionar les peces. Però depenent del
poder adquisitiu de la persona en qüestió les peces podien ser de cotó, lli o seda.
Els adorns de perles,eren molt utilitzat per adornar des dels fermalls en les túniques fins les
mateixes sandàlies o sabates. Diferents tintures eren utilitzades per decorar la roba.

3. Eren dues peces de roba les quals eren cosides als costats i es deixava un espai a cada
costat per als braços i un altre per al cap. Algunes presentaven mànigues. S'ajustava amb un
cinturó per la cintura. Per sortir la túnica quedava coberta amb la toga, però no sempre es
posava.
Els treballadors utilitzaven una túnica d'una tela de més resistència que els permetés
realitzar els durs treballs del camp. Els soldats també tenien les seves túniques especials
que li atorgaven comoditat i resistència pels terrenys estrangers on combatien.

4. La toga es va convertir en un símbol nacional, ja que només podia ser utilitzada per un
ciutadà romà. Encara que en el principi la vestien tant homes com dones, va passar a ser
d'ús exclusiu dels homes.
Al principi la seva utilització era simple i només s'enrotllava el cos del qual la vestia. A
mesura que passa el temps poder posar-se una toga va passar a ser un art. Complicats
plecs feien requerir l'ajuda d'un esclau especialitzat. La incomoditat que presentava aquest
procés va fer que amb el temps es convertís en un "uniforme" per esdeveniments
importants.
El seu color era generalment blanc, però els nens i magistrats la portaven de color púrpura.

5. La paenulla o palla era un mantell amb una obertura, semblant a un ponxo que portaven
les dones i els pobres. El trobem quadrat o rectangular, de dimensions ajustables a la mida
de la persona. Hi havia paenulles amb caputxa i sense caputxa. Pels rics i pobres era comú
utilitzar en viatges i en dies molt freds. Es podia vestir tant sobre la túnica com per sobre la
toga.
L’objectiu de l’estola, era fer veure que la dona estava casada; sovint era de seda. Era
normal adornar-la amb un patagium, que era com un cinturó que es posava a sobre. Era
formal, llarga i s’estenia des de les espatlles fins als peus. Es complementava amb la palla
o paenula.

6. Fins al segle III a. C. els homes van portar barba. Després es va imposar la moda de l'afaitat
copiant als grecs. Les dones coquetejaven amb els cabells. Aquí era l'esposa de
l'emperador qui marcava la pauta. Tenyir els cabells era freqüent, sobretot de pèl-roig,
però els colors més cridaners, com el ros i el blau, només els usaven les cortesanes.
La calvície es considerava un deshonor, així que es recorria a perruques i postissos, a tirar-
se tot el pèl cap endavant, com feia Juli Cèsar, o, quan això tampoc era suficient, a
presentar sempre en públic tocat amb la corona de llorer.

7. El coll i el pit solien adornar-se amb collarets o cadenes d'or amb joies o perles.
Altres cadenes contenien un encanteri contra la malaltia i el mal d'ull i les portaven els
fills de les famílies nobles, ja que eren molt supersticiosos.
Els braçalets (armillae) en forma de serp o cintes senzilles, també en forma d'anells o fils
d'or trenats, adornaven la part inferior i superior dels braços de les dones.
Les arracades eren perles i joies subjectades a l'orella per mitjà de fil d'or.

8. La gastronomia romana estava influenciada pels costums grecs. Es menjava amb els dits i,
per als plats amb salsa, s'usaven com culleres trossos de pa. Tenen tres menjars al dia:
-El ientaculum: Es corresponia amb l'esmorzar i consistia en pa untat amb all o sal
acompanyats d'un tros de formatge.
-El prandium: Era al migdia i una dels menjars que els romans se saltaven habitualment, o
l'única que feien en tot el dia depenent de les seves possibilitats econòmiques. Consistia en
una dieta a base de pa, carn freda, verdures i fruita acompanyada amb vi.
-El sopar: Es produïa després del bany. En ell els romans prenien verdures com entrants en
forma d'amanides o la planxa, i carn o peix.

9. La cervesa ja era coneguda a Roma, però considerada de classe baixa i beguda calenta, en
canvi, el vi era la beguda més apreciada pels romans. Solien prendre'l barrejat amb aigua o
resina perquè no en podien controlar la fermentació, per la qual cosa la concentració
d'alcohol era molt alta.
Entre els productes més habituals trobem el passum, un vi fort i dolç de panses, el muslum,
una barreja de vi i mel força refrescant i el conditium, preparat com l'anterior però amb
espècies madurades prèviament.

10. Les espècies eren els condiments més habituals. N'hi havia moltes i l’ús principal era la
conservació dels aliments: la farigola, el julivert, la menta, la mostassa, el gingebre, el
sèsam, el comí, el safrà, la matafaluga, la mel i la sal...
Les espècies donaven una personalitat diferent a cada plat en què l'utilitzaven; per la
qual cosa la cuina romana és molt matisada d'olors i sabors.

11. El poble romà en els temps lliures per la tarda presenciava sagnants lluites al circ, anava a
l’amfiteatre o Colisseu i gaudia dels banys públics a les termes. També els hi agradava anar
a la barberia on més que per obligació ho feien per poder xerrar i informar-se de les
últimes novetats.

12. A Roma es van construir estades on s’afegia una cura del cos que incloïa pràctiques
esportives i un ritual de massatges amb diferents substàncies com essències i olis especials.
Aquestes estades oferien banys de vapor i piscines fredes, temperades i calentes.
Els banys romans obrien al migdia i tancaven al posar-se el sol. En els llocs destinats al bany
hi havia departaments separats per a homes i dones; si no hi havia espais separats,
l'establiment obria unes hores al dia per a dones i unes altres per a homes.

13. En tota família romana manava el cap de família. La dona, tot i que no exercia càrrecs
públics, era mestressa de casa i devia tenir consideració al seu espòs. Els nens, fins a la
pubertat, s'educaven junts. Després les nenes es dedicaven a la llar i es casaven molt aviat,
als 14 anys ja eren considerades adultes, mentre que els nens es consagraven a l'estudi i les
armes.
La casa romana, d'un o dos pisos, era molt sòbria cap a l'exterior i s'articulava al voltant
d'un o dos patis interiors en un dels quals hi havia un petit estany. A aquest pati donaven
les habitacions i el saló menjador.

14. El matrimoni en l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat i tenia
com a principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels
seus pares.
Hi va haver un tipus de casament que no requeria cerimònia alguna, l'usus, que consistia en
conviure durant un any seguit, però el normal era que s'optés per celebrar els matrimonis
de beneficis.
L'acte del divorci romà era tan informal com el matrimoni. L'esposa, divorciada per mutu
consentiment o repudiada, abandonava el domicili conjugal portant la seva dot. Els fills
romanien amb el pare.

15.  Pàg. 34 -Es aquesta la teva esclava? -Preguntà
- Més o menys. Vull dir, sí. Per què?
-Te la compro. –Em va costar una mica reaccionar.
Tenien esclaus
Pàg. 43
-Cent denaris al de la crinera blava, -va cridar adreçant-se
a un corredor d’apostes que transitava a prop. Aquest
assentí i prengué els diners-. No jugues, Diomedes?
Feien apostes
Pàg. 124 -Per dos sestercis, no voldràs pas que també condueixi
el carro.
El vehicle avançà per les vies romanes.
El seu mitjà de
transport eren els
carros