SlideShare a Scribd company logo
Toni Catà Soler   5èA   6-4-2010   2009-2010
INTRODUCCIÓ

                   La planta all ,es una hortalissa               de la
família de les liliàcies molt comú a la cuina mediterrània. En forma
herbàcia de fulla perenne de 30 a 60 cm d'altura que representa una olor
forta quan és triturat.



                   Noms
Català: All
Castellà: Ajo
Anglès: Garlic
Nom científic: Allium Sativium.



            Origen o procedència
Es originaria d'Àsia Central, possiblement del Kirguizistan (Sud-est de
Sibèria). Es va estendre àmpliament per tot Europa i altres països.
Història
L'all es originari de l'Àsia Central ,es pensa que deriva de l'espècie Allium
Longicuspis i es utilitzada des de fa 5.000 anys. Podem corroborar això
degut a que s'han trobat bulbs d'Argelia a datar de 3.750 abans J-C. De
fet diuen que el primer conflicte social de humanitat va ser provocada
per la supressió de ració d'all als esclaus egipcis que construïen les
piràmides.

Propietats

Es el medicament més potent de la natura,es va descobrir que depura la
sang, protegeix el cor i les arteries del genoll, pot reduir la grassa i el
colesterol que s'acumula a la sang,protegeix els bacteris, elimina toxines...
i es un antibiòtic natural.


Propietats d'un gra d'all.
Grasses: 0%      Vitamina C: 2%     Sucres: 1 g   Calories:5

La vitamina “C”que té l'all ajuda a :

-Frenar l'artrosi. (S'inflen les articulacions).
-Junt amb la A i la E són antioxidants: eviten la degeneració cel·lular.
-Protegeix de la contaminació i dels efectes del fum dels cigarrets.
-Ajusta l'excés de colesterol (excés de grassa a la sang)
-Accelera la cicatrització de les fractures òssies,
(ossos).                                         Fulles
                                                  Bulb
                                                  Arrel
Descripció de l'all
L'all és una planta herbàcia , té les fulles amplament linears i la tija
cilíndrica blanca membranosa, de vegades d'un color vermellós
transparent, molt fina i prima . Té les flors blanques o vermelloses el bulb
arrodonit i comestible anomenat cabeça, amb nombroses unitats
anomenades grans. Neix fasciculada (que vol dir : que neix dels grans),
arriba fàcilment fins als 50 cm de profunditat i s'introdueix al sòl amb la
funció de fixar la planta així com també nodrir-la.
Té l'arrel en cabellera.
La seu aroma es ben marcat i té un fort sabor acre, sobretot si es menja
cru.
L'all fa la fotosíntesi com qualsevol altre planta, les arrels absorbeixen
aigua i sals minerals del sòl. L'aigua i les sals minerals es barregen i
formen la saba bruta. Les fulles absorbeixen el diòxid de carboni de
l'aire. La saba bruta puja pels vasos conductors de la tija fins a les fulles.
Les fulles capten la llum solar gràcies a una substancia verda anomenada
clorofil·la. La llum proporciona l'energia necessària per transformar la
saba bruta i el diòxid de carboni en saba elaborada es a dir l'aliment de
la planta.




Varietats d'all
Són varietats importants:

–L' all blanc comú:Els alls
són més petits.
–L'all rosa primerenc:Els grills
són més grans.




–L'all roig:Es
conserva millor


                     Conreu de l'all:
Requereix llum del sol i un lloc càlid pot aguantar les glaçades. Creix
sobre terreny arenosos, profunds,ben drenats, amb continguts moderats
de calci i rics en potassi. S'acostuma a sembra Entre Desembre i Gener.
El reg no es necessari i la collita és Entre Octubre i Maig. L'all es pot
reproduir gràcies els grills.


                   Possibles malalties:
L'all sol tenir pocs problemes de plagues o malalties . Les larves d'alguna
espècie de mosca i l'escarabat poden menjar-se l'all.


                  Tipus de reproducció:
L'all es reprodueix per els grills que té.


                   Usos medicinals
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:

Va bé per l'arteriosclerosi: Estat patològic que abasta diversos processos
que menen a un engruiximent i enduriment de la paret de les artèries.

Cura l'hiperrealisme: Grau d'obesitat a partir dels 40 kg per metres
quadrats de superfície corporal.
També s'utilitza com a condiment alimentari.
Curiosament els egipcis la paraula all els hi donava mala sort però abans
de les competicions es donava els esportistes all cru i també el feien
servir per els dolors.
Durant les dues guerres mundials es feia servir per el tractament de
ferides del còlera o del tifus.


                         Recepta

                         All i oli
INGREDIENTS:                           ESTRIS:
*5 grills d'all                        *Un morter
*Oli d'oliva                           *Una mà de morter de fusta
*Un polsim de sal
*Unes gotes de vinagre
*pa de pagès

Elaboració:
1.Es pelen els alls i es posen en el morter.
2.Es tirar la sal(mol poca per què els grans d'all no rellisquin)
3.Es van aixafen els alls fins que quedi una massa homogènia.
4.Es comença a girar la mà de morter en sentit de les agulles del rellotge
i es va tirant gota a gota l'oli m'entres estem girant.
5.Hi aboquem unes gotes de vinagre quan hagi crescut dos dits i ho
tornem a varregar i

             Bon profit!!!

          Pressupost
Una cabeça d'all:1:5=0,20 €
Oli d'oliva 5:4=1€
Pa de pagès 4,54:10=0,45€

       5 grills d'all                              0,21 €
         Oli d'oliva                               1,00 €
Pa de pagès                                     1,35 €
               Beguda                                     0,35 €

C     osas de la vida




Ajos vs.Vampiros
Toni Catà Soler
Arenys de Munt




T                                          en la Edad contemporánea ya tenemos el
      res científicos de Filipinas tienen una ADN. de los vampiros gracias a un
                                           investigador Francés,su carácter es
teoría de que hace mucho tiempo,
                                           pacifico i inofensivo.
concretamente en la Edad
Media habían “vampiros”.                            El ajo tiene una sustancia
                                                    química i un sabor tan picante
Pero les científicos se
                                                    que ningún vampiro podría
preguntaron… ¿¿como se
                                                    soportar.Passaron años, siglos,
podrían proteger de los
                                                    milenios, etc., y los vampiros
mordiscos de los vampiros??
                                                    mataban a más personas, hasta
En aquella era ya cultivaban el
                                                    que un anciano del Congo se
ajo, pero solo servía para
                                                    protegió con un ajo y el vampiro
cocinar.
                                           murió, mandó una carta al primer ministro
Nosotros, los hombres “Sapiens”,           obligo que todos los vampiros se lo
                                           comieran. I así derrotaron a los vampiros.



                               Curiositats:
-El bulb es xafa i es fet servir com a droga.
-L'all té un gran simbolisme interpretats per tot el món.
-Segons Pline(persona important) l'all allunyava les serps i la bogeria.
-A Grècia ,només pronunciar la paraula “all”(en grec skordo) conijiura la
mala sort.
- Els pastors abans de munyir les ovelles per primera vegada es
refregaven les mans amb all beneit amb la finalitat de protegir el seu
remat de mossegades de serps.
- Segons la tradició , l'all té la reputació d'allunyar els vampirs i el diable.



                       Fotografies
Recull literari


Tinc el cap rodò
sense nas, ulls ni front
i el meu cos es compon
tan sols de dents blancs
QUI SÓC???


                                  • Quedar-se més tendre que un all.
                            • Si el vols ben fi, planta’l per Sant Martí.
                            • Si vols l’all ben coent, planta’l per l’advent.
                             • A "La Vall" mengen ceba i caguen all.

Tinc el cap gros, el cos estret
i no em puc aguantar dret.
Qui Soc???

_______________________


Sóc una planta que sols serveixo
per donar gust al menjar.
Tinc dents però no mossego
i al qui menjant de mi abusa
de l’alè, mata mosques al respirar.
Qui Soc???
_______________
Webgrafia
   • www.All Wikipedia
   •www.Infojardin.es
   •www.caprabo.com
   • www.nutella fruits.com
• www.refranys i dites de l’all.cat




                            BIBLIOGRAFIA
   • Coneixament del Medi Natural C. S. Editorial: Cruilla
   •L’hort Escolar Sant Martí

More Related Content

Similar to Toni

Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sana
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-SanaTreball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sana
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sanaferrancarbonell
 
Presentació bolets
Presentació boletsPresentació bolets
Presentació bolets
escrocalba
 
PLANTES TÒXIQUES I MÀGIQUES
PLANTES TÒXIQUES I MÀGIQUESPLANTES TÒXIQUES I MÀGIQUES
PLANTES TÒXIQUES I MÀGIQUES
Món Homeocèutic
 
Les hortalisses i verdures
Les hortalisses i verduresLes hortalisses i verdures
Les hortalisses i verduresJuditDelgado
 
Alimentacio2
Alimentacio2Alimentacio2
Alimentacio2mambla
 
Utilitats de les plantes
Utilitats de les plantesUtilitats de les plantes
Utilitats de les plantesVicenç Marí
 

Similar to Toni (20)

Gerard feliu
Gerard feliuGerard feliu
Gerard feliu
 
Mireia
MireiaMireia
Mireia
 
Júlia vilà
Júlia vilàJúlia vilà
Júlia vilà
 
Maria romà
Maria romàMaria romà
Maria romà
 
Carla
CarlaCarla
Carla
 
Alba
AlbaAlba
Alba
 
Mila
MilaMila
Mila
 
Adriana
AdrianaAdriana
Adriana
 
Jana
JanaJana
Jana
 
Pol
PolPol
Pol
 
Joaquim
JoaquimJoaquim
Joaquim
 
Joaquim
JoaquimJoaquim
Joaquim
 
Judit
JuditJudit
Judit
 
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sana
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-SanaTreball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sana
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sana
 
Presentació bolets
Presentació boletsPresentació bolets
Presentació bolets
 
Les Espècies
Les EspèciesLes Espècies
Les Espècies
 
PLANTES TÒXIQUES I MÀGIQUES
PLANTES TÒXIQUES I MÀGIQUESPLANTES TÒXIQUES I MÀGIQUES
PLANTES TÒXIQUES I MÀGIQUES
 
Les hortalisses i verdures
Les hortalisses i verduresLes hortalisses i verdures
Les hortalisses i verdures
 
Alimentacio2
Alimentacio2Alimentacio2
Alimentacio2
 
Utilitats de les plantes
Utilitats de les plantesUtilitats de les plantes
Utilitats de les plantes
 

More from Ernest Orellana (20)

Marta i abril la pogona
Marta i abril la pogonaMarta i abril la pogona
Marta i abril la pogona
 
Portugal
PortugalPortugal
Portugal
 
Noruega
NoruegaNoruega
Noruega
 
Macedònia
MacedòniaMacedònia
Macedònia
 
Laia llorens dinamarca
Laia llorens dinamarcaLaia llorens dinamarca
Laia llorens dinamarca
 
Islandia power
Islandia powerIslandia power
Islandia power
 
França power da ni
França power da niFrança power da ni
França power da ni
 
Austria eric
Austria ericAustria eric
Austria eric
 
Andorra
AndorraAndorra
Andorra
 
Rússia albert
Rússia albertRússia albert
Rússia albert
 
Analytics blocs.xtec.cat hortsmarti_20081027-20110212_(geo_mapreport)
Analytics blocs.xtec.cat hortsmarti_20081027-20110212_(geo_mapreport)Analytics blocs.xtec.cat hortsmarti_20081027-20110212_(geo_mapreport)
Analytics blocs.xtec.cat hortsmarti_20081027-20110212_(geo_mapreport)
 
Regne unit albert soler
Regne unit albert solerRegne unit albert soler
Regne unit albert soler
 
Power point acabat ariadna
Power point acabat ariadnaPower point acabat ariadna
Power point acabat ariadna
 
Laia utset i paula ramos
Laia utset i paula ramosLaia utset i paula ramos
Laia utset i paula ramos
 
Judith i maria grecia
Judith i maria greciaJudith i maria grecia
Judith i maria grecia
 
Grecia
GreciaGrecia
Grecia
 
Belgica biel.doc
Belgica biel.docBelgica biel.doc
Belgica biel.doc
 
Albert calafell i aaron espanya
Albert calafell i aaron espanyaAlbert calafell i aaron espanya
Albert calafell i aaron espanya
 
Adriana i alicia
Adriana i aliciaAdriana i alicia
Adriana i alicia
 
Irlanda
IrlandaIrlanda
Irlanda
 

Toni

  • 1. Toni Catà Soler 5èA 6-4-2010 2009-2010
  • 2. INTRODUCCIÓ La planta all ,es una hortalissa de la família de les liliàcies molt comú a la cuina mediterrània. En forma herbàcia de fulla perenne de 30 a 60 cm d'altura que representa una olor forta quan és triturat. Noms Català: All Castellà: Ajo Anglès: Garlic Nom científic: Allium Sativium. Origen o procedència Es originaria d'Àsia Central, possiblement del Kirguizistan (Sud-est de Sibèria). Es va estendre àmpliament per tot Europa i altres països.
  • 3. Història L'all es originari de l'Àsia Central ,es pensa que deriva de l'espècie Allium Longicuspis i es utilitzada des de fa 5.000 anys. Podem corroborar això degut a que s'han trobat bulbs d'Argelia a datar de 3.750 abans J-C. De fet diuen que el primer conflicte social de humanitat va ser provocada per la supressió de ració d'all als esclaus egipcis que construïen les piràmides. Propietats Es el medicament més potent de la natura,es va descobrir que depura la sang, protegeix el cor i les arteries del genoll, pot reduir la grassa i el colesterol que s'acumula a la sang,protegeix els bacteris, elimina toxines... i es un antibiòtic natural. Propietats d'un gra d'all. Grasses: 0% Vitamina C: 2% Sucres: 1 g Calories:5 La vitamina “C”que té l'all ajuda a : -Frenar l'artrosi. (S'inflen les articulacions). -Junt amb la A i la E són antioxidants: eviten la degeneració cel·lular. -Protegeix de la contaminació i dels efectes del fum dels cigarrets. -Ajusta l'excés de colesterol (excés de grassa a la sang) -Accelera la cicatrització de les fractures òssies, (ossos). Fulles Bulb Arrel
  • 4. Descripció de l'all L'all és una planta herbàcia , té les fulles amplament linears i la tija cilíndrica blanca membranosa, de vegades d'un color vermellós transparent, molt fina i prima . Té les flors blanques o vermelloses el bulb arrodonit i comestible anomenat cabeça, amb nombroses unitats anomenades grans. Neix fasciculada (que vol dir : que neix dels grans), arriba fàcilment fins als 50 cm de profunditat i s'introdueix al sòl amb la funció de fixar la planta així com també nodrir-la. Té l'arrel en cabellera. La seu aroma es ben marcat i té un fort sabor acre, sobretot si es menja cru. L'all fa la fotosíntesi com qualsevol altre planta, les arrels absorbeixen aigua i sals minerals del sòl. L'aigua i les sals minerals es barregen i formen la saba bruta. Les fulles absorbeixen el diòxid de carboni de l'aire. La saba bruta puja pels vasos conductors de la tija fins a les fulles. Les fulles capten la llum solar gràcies a una substancia verda anomenada clorofil·la. La llum proporciona l'energia necessària per transformar la saba bruta i el diòxid de carboni en saba elaborada es a dir l'aliment de la planta. Varietats d'all Són varietats importants: –L' all blanc comú:Els alls són més petits.
  • 5. –L'all rosa primerenc:Els grills són més grans. –L'all roig:Es conserva millor Conreu de l'all: Requereix llum del sol i un lloc càlid pot aguantar les glaçades. Creix sobre terreny arenosos, profunds,ben drenats, amb continguts moderats de calci i rics en potassi. S'acostuma a sembra Entre Desembre i Gener. El reg no es necessari i la collita és Entre Octubre i Maig. L'all es pot reproduir gràcies els grills. Possibles malalties: L'all sol tenir pocs problemes de plagues o malalties . Les larves d'alguna espècie de mosca i l'escarabat poden menjar-se l'all. Tipus de reproducció: L'all es reprodueix per els grills que té. Usos medicinals Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany: Va bé per l'arteriosclerosi: Estat patològic que abasta diversos processos que menen a un engruiximent i enduriment de la paret de les artèries. Cura l'hiperrealisme: Grau d'obesitat a partir dels 40 kg per metres quadrats de superfície corporal. També s'utilitza com a condiment alimentari. Curiosament els egipcis la paraula all els hi donava mala sort però abans de les competicions es donava els esportistes all cru i també el feien
  • 6. servir per els dolors. Durant les dues guerres mundials es feia servir per el tractament de ferides del còlera o del tifus. Recepta All i oli INGREDIENTS: ESTRIS: *5 grills d'all *Un morter *Oli d'oliva *Una mà de morter de fusta *Un polsim de sal *Unes gotes de vinagre *pa de pagès Elaboració: 1.Es pelen els alls i es posen en el morter. 2.Es tirar la sal(mol poca per què els grans d'all no rellisquin) 3.Es van aixafen els alls fins que quedi una massa homogènia. 4.Es comença a girar la mà de morter en sentit de les agulles del rellotge i es va tirant gota a gota l'oli m'entres estem girant. 5.Hi aboquem unes gotes de vinagre quan hagi crescut dos dits i ho tornem a varregar i Bon profit!!! Pressupost Una cabeça d'all:1:5=0,20 € Oli d'oliva 5:4=1€ Pa de pagès 4,54:10=0,45€ 5 grills d'all 0,21 € Oli d'oliva 1,00 €
  • 7. Pa de pagès 1,35 € Beguda 0,35 € C osas de la vida Ajos vs.Vampiros Toni Catà Soler Arenys de Munt T en la Edad contemporánea ya tenemos el res científicos de Filipinas tienen una ADN. de los vampiros gracias a un investigador Francés,su carácter es teoría de que hace mucho tiempo, pacifico i inofensivo. concretamente en la Edad Media habían “vampiros”. El ajo tiene una sustancia química i un sabor tan picante Pero les científicos se que ningún vampiro podría preguntaron… ¿¿como se soportar.Passaron años, siglos, podrían proteger de los milenios, etc., y los vampiros mordiscos de los vampiros?? mataban a más personas, hasta En aquella era ya cultivaban el que un anciano del Congo se ajo, pero solo servía para protegió con un ajo y el vampiro cocinar. murió, mandó una carta al primer ministro Nosotros, los hombres “Sapiens”, obligo que todos los vampiros se lo comieran. I así derrotaron a los vampiros. Curiositats: -El bulb es xafa i es fet servir com a droga. -L'all té un gran simbolisme interpretats per tot el món. -Segons Pline(persona important) l'all allunyava les serps i la bogeria. -A Grècia ,només pronunciar la paraula “all”(en grec skordo) conijiura la mala sort. - Els pastors abans de munyir les ovelles per primera vegada es
  • 8. refregaven les mans amb all beneit amb la finalitat de protegir el seu remat de mossegades de serps. - Segons la tradició , l'all té la reputació d'allunyar els vampirs i el diable. Fotografies
  • 9. Recull literari Tinc el cap rodò sense nas, ulls ni front i el meu cos es compon tan sols de dents blancs QUI SÓC??? • Quedar-se més tendre que un all. • Si el vols ben fi, planta’l per Sant Martí. • Si vols l’all ben coent, planta’l per l’advent. • A "La Vall" mengen ceba i caguen all. Tinc el cap gros, el cos estret i no em puc aguantar dret. Qui Soc??? _______________________ Sóc una planta que sols serveixo per donar gust al menjar. Tinc dents però no mossego i al qui menjant de mi abusa de l’alè, mata mosques al respirar. Qui Soc??? _______________
  • 10. Webgrafia • www.All Wikipedia •www.Infojardin.es •www.caprabo.com • www.nutella fruits.com • www.refranys i dites de l’all.cat BIBLIOGRAFIA • Coneixament del Medi Natural C. S. Editorial: Cruilla •L’hort Escolar Sant Martí