Pel que sembla, no n’hi ha cap reglament de tir i arrossegament disponible a les xarxes. Compartisc ací el Reglament federatiu de 2012, que vaig consultar i conservar.
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III). Jesús Frare Garcia
Els crits i els insults no tenen més objectiu que bombardejar les oïdes dels animals per a sotmetre’ls a un estat d’amenaça permanent que ells coneixen, perquè la por es veu als seus ulls, les seues cares i als seus moviments, en la seua aclaparadora indefensió apresa. “Me cague en la mare que t’ha cagat, mira-la!!! Me cague en la llet que t’has mamat hui!!!”; “Doncs estem aviats! M’enfadaré!!!”, “El que passa és que sap massa, me cague en Déu!!!”. “Gandula!!!”. La violència masclista sempre es justifica en la “malintencionada” actitud de l’individu dominat, que busca suposadament vies d’escapament i pretextos per a no obeir. I per això calen els colps: perquè, sense ells, els cavalls aprenen que no tenen perquè tirar del carro fins a l’extenuació.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III). Jesús Frare Garcia
Els crits i els insults no tenen més objectiu que bombardejar les oïdes dels animals per a sotmetre’ls a un estat d’amenaça permanent que ells coneixen, perquè la por es veu als seus ulls, les seues cares i als seus moviments, en la seua aclaparadora indefensió apresa. “Me cague en la mare que t’ha cagat, mira-la!!! Me cague en la llet que t’has mamat hui!!!”; “Doncs estem aviats! M’enfadaré!!!”, “El que passa és que sap massa, me cague en Déu!!!”. “Gandula!!!”. La violència masclista sempre es justifica en la “malintencionada” actitud de l’individu dominat, que busca suposadament vies d’escapament i pretextos per a no obeir. I per això calen els colps: perquè, sense ells, els cavalls aprenen que no tenen perquè tirar del carro fins a l’extenuació.
Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III).
Tir i arrossegament. Reglament esportiu, 2012.
1. de1 6
Pel que sembla, no n’hi ha cap reglament de tir i arrossegament disponible a les xarxes.
El 2012, vaig consultar i conservar el reglament vigent aleshores. Aleshores escriguí
l’informe que publicà Iniciativa Animalista i un article sobre la meua experiència a una
competició de tir i arrossegament.
Informe: TIR I ARROSSEGAMENT. Tradició, Esport, Estima. Estètica de l’especisme .1
Tir i arrossegament. Me cague en la mare que t’ha parit o la imatge de la por .
2
Compartisc ací, com a referència i consulta, aquell reglament de 2012.
———
Tir i arrossegament. Reglament esportiu, 2012.
Capítol I. Generalitats.
Article 1er. La Federació de tir i arrossegament de la Comunitat Valenciana té competència sobre
les modalitats de “tir i arrossegament” i “corregudes de joies”.
Dins del tir i arrossegament, es distingeixen com a especialitats:
- El tir al piló.
- El tir de gat a gat.
- El tir al barquet.
Article 2on. La Federació de tir i arrossegament de la Comunitat Valenciana no permetrà cap
tipus de discriminació entre les seues persones afiliades per raó de raça, sexe, religió, opinió o
qualsevol altra circumstància personal o social.
Article 3er. Correspon, amb caràcter exclusiu, a la Federació de tir i arrossegament de la
Comunitat Valenciana, les següents funcions:
a) Qualificar, organitzar i, en el seu cas, autoritzar les competicions oficials de les seues
modalitats esportives, així com autoritzar les competicions no oficial quan procedisca.
b) Representar la Comunitat Valenciana a les competicions esportives oficials de les seues
modalitats als àmbits autonòmic i estatal.
c) Col·laborar amb l’administració autonòmica en la prevenció, control i repressió de l’ús de
substàncies i grups farmacològics prohibits i mètodes no reglamentaris a l’esport.
d) Col·laborar amb l’administració autonòmica en la promoció de la seua modalitat esportiva a
tota la Comunitat Valenciana.
e) Exercir la potestat disciplinària esportiva d’acord amb la Llei 4/1993 de l’esport de la Comunitat
Valenciana, les seues normes de desenvolupament i els presents reglaments.
f) Col·laborar amb el Comitè Valencià de Disciplina Esportiva i executar les ordres i resolucions
d’aquest.
g) Tutelar i emparar les noves modalitats o especialitats esportives que sorgisquen i siguen
aprovades per la Direcció General de l’Esport.
h) Assumir les modalitats i especialitats esportives que adscriga la Direcció General de l’Esport a
les federacions.
Capítol II. De la competició de tir i arrossegament.
Article 4t. Les competicions de tir i arrossegament es desenvoluparan sobre una pista de sorra
amb unes dimensions aproximades de 60m de llargària, 3m d’amplària i 1m d’altura.
Article 5é. Per a considerar superada la prova s’hauran de realitzar tres parades com a
https://www.scribd.com/doc/286933644/Tir-i-arrossegament-Tradicio-esport-estima-Estetica-de-l-especisme1
Animalisme CAT, 16/10/2012, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/10/tir-i-arrossegament-me-cague-en-la-2
mare.html
2. de2 6
mínim, obligatòriament, de punta de barra a telera.
Article 6é. Per a cada prova es disposarà de 5 minuts de temps.
Article 7é. El temps de la prova començarà a transcórrer a partir del so del xiulet de la persona
jutge de pista. El recorregut serà mesurat a partir del punt on es trobe el cub del carro a l’inici de
la prova fins al punt on s’arribe a situar el mateix cub del carro al punt on es considere finalitzada
la prova.
Article 8é. L’eixida de la cavalleria fora dels límits laterals durant el transcurs de la prova serà
motiu de desqualificació.
Article 9é. Si durant el transcurs de la prova sorgira un incident com el trencament d’un
guarniment, aquest incident no serà motiu per a que la persona jutge de pista descompte o ature
el temps. No obstant això, si el carro patira un trencament, la cavalleria podria tornar a eixir
sempre que el carro es poguera reparar en eixe moment i quan la jutge de pista ho considerara
oportú.
Article 10é. Per a la celebració d’una prova s’utilitzarà sempre el mateix carro. Si s’haguera de
canviar el carro d’una competició, es donaria per finalitzada la categoria, les cavalleries que
quedaren per competir en la mateixa iniciarien una nova competició i les premis i/o punts es
repartirien proporcionalment. En cas d’empat, es sumarien els punts i premis en metàl·lic de
totes les qualificacions que hagueren resultat en empat i es dividirien entre el nombre d’empats
que s’hagueren produït.
Si qualsevol de les persones participants decidira que s’ha de celebrar un desempat, s’hauria de
celebrar.
Article 11é. Cada cavalleria amb el seu carro, durant el transcurs de la prova, haurà de ser
conduïda per una sola persona esportista participant que, a més, ha d’estar obligatòriament
federada per a la temporada en qüestió. Es sancionaran totes i cadascuna de les cavalleries que
formen la quadra del cavall que ha participat de la ma de qualsevol esportista participant no
federada per a la temporada en qüestió.
A efectes d’aquest reglament, s’entén per quadra tot el conjunt de cavalls inscrits en la
Federació per una mateixa persona esportista federada.
Article 12é. Només i exclusivament durant l’acte d’entrada i posicionament del carro a l’eixida,
es permetrà la presència de dues persones ajudants com a màxim, a més de l’esportista
participant. Queda prohibit animar les cavalleries en competició a qualsevol persona interessada,
amb l’excepció de l’esportista participant que concurse en eixe moment en pista.
La citada esportista participant no podrà, en cap moment, abandonar ni, per descomptat, circular
per altre lloc que no siga la pista, i no podrà acompanyar la cavalleria per sota de la pista.
Aquesta infracció serà motiu de desqualificació.
Article 13é. Dintre del recinte o espai on s’està desenvolupant la competició i els seus
voltants, no es podrà maltractar de cap manera cap cavalleria. En especial, no es permetrà
donar colps de puny al cap de qualsevol cavalleria, ja que seria considerat maltractament.
De la mateixa manera, no es permetran aldarulls ni discussions entre persones participants. La
infracció de qualsevol d’aquestes normes serà motiu de desqualificació federativa.
Article 14é. Només i exclusivament es podrà utilitzar la vara dintre de la pista, d’una forma
lleugera i un màxim de 5 vegades per prova per a marcar els temps d’eixida de les cavalleries
després de qualsevol aturada que aquestes realitzen durant el transcurs de la prova,
independentment del nombre de cavalleries de les quals dispose el carro en competició. La
infracció de qualsevol d’aquests aspectes suposarà la desqualificació federativa i qualsevol
possible sanció posterior.
Article 15é. No es permetrà l’entrada a pista de cap cavalleria amb alguna ferida que
qualsevol persona membre de la Junta Federativa i/o arbitre puguen apreciar com a
intencionada i/o que puga ser utilitzada per a maltractar la cavalleria. La infracció de
qualsevol d’aquests aspectes suposarà la desqualificació federativa i qualsevol possible sanció
posterior.
Article 16é. Queda permès utilitzar ramals, sempre que la persona competidora únicament
3. de3 6
es puga agafar a la garrotera davantera. En cap cas es podrà fustigar ni castigar el cavall
amb els ramals. Igualment, queda prohibit que la persona participant és penge al cos corretges
o elements semblants que es puguen considerar com a ajuda externa a la cavalleria.
Article 17é. El pes de la càrrega dependrà de l’estat de la pista, i queda a criteri del club o entitat
organitzadora, persones esportistes federades o, en última instància, de la jutge encarregada de
portar a bon terme la competició.
Article 18é. Les categories per a competicions d’una sola cavalleria dependran del seu pes.
Concretament:
1ª categoria: fins a 220 kg de pes.
2ª categoria: de 221 a 320 kg de pes.
3ª categoria: de 321 a 420 kg de pes.
4ª categoria: de 421 a 520 kg de pes.
5ª categoria: 521 kg de pes i més.
Article 19é. Per a les competicions de 3 cavalleries el pes serà lliure. És aconsellable un mínim
de 1.100 kg.
Article 20é. No està permesa la competició per a cap persona esportista que no estiga federada
en la data de celebració de la mateixa, a excepció de les esportistes de la població on es celebre
la citada competició, prèvia sol·licitud a la Federació i amb opció només al premi local.
Article 21é. Tots els clubs esportius i entitats que vulguen organitzar una competició de
qualsevol modalitat i/o especialitat, competència de la Federació de tir i arrossegament de la
Comunitat Valenciana, li ho hauran de sol·licitar per escrit amb una antelació mínima de 2 mesos.
També hauran de comunicar per escrit amb la mateixa antelació mínima de dos mesos si fora el
cas de disposar dels carros de la Federació.
Article 22é. Per a participar en qualsevol prova d’una competició, la persona participant haurà
d’aportar el carnet o fitxa d’inscripció de federada i l’original del passaport identificatiu del cavall
o, en el seu defecte, de la Targeta sanitària equina de totes les cavalleries que vulga inscriure a la
competició. Aquestes condicions seran ineludibles per a participar, llevat que es presente una
certificació o qualsevol altre tipus d’acreditació facilitada per la Federació
Article 23é. Es recomana, amb caràcter general, que les pistes de competició siguen treballades
per altres cavalleries. No obstant això, es permeten altres mitjans, la utilització dels quals podrà
ser controlada i fiscalitzada per en qualsevol moment per qualsevol persona autoritzada per la
Federació, amb la finalitat d’evitar avantatges injusts o, fins i tot, qualsevol possible suspicàcia.
Article 24é. L’organització de cada esdeveniment està obligada a disposar, com a mínim, de
dues cavalleries per a remolcar les que, competint, no puguen acabar el recorregut pels seus
propis mitjans.
Article 25é. La càrrega de cada prova es prepararà amb sacs plens amb material i hauran
de portar gravat, d’alguna forma, el seu pes corresponent, be siga de 5, 10, 25, 50 o 100 kg.
No està permès alterar el pes dels sacs una vegada haja començat la prova. Aquests sacs
estaran en tot moment sota la possible supervisió de l’òrgan facultatiu de la Federació.
Article 26é. Si durant el recorregut de la prova caiguera un o més sacs del carro, no es donarà
per finalitzada la prova si els sacs caiguts no es reintegren a la càrrega del carro i sempre dins del
temps establert com a màxim per a la citada prova.
Article 27é. Tota competició no oficial no estarà tutelada ni emparada per la Federació de tir i
arrossegament de la Comunitat Valenciana, amb les conseqüències que açò puga comportar a
nivell administratiu, civil i/o penal.
Article 28é. És obligatori, per raons organitzatives i de tradició, que la persona participant porte
brusa.
Article 29é. Per a les competicions que utilitzen carros de la Federació, s’exigirà el pagament de
10,00€ per a sufragar les despeses de deteriorament i eventuals reparacions.
Capítol III. Sobre el pes dels cavalls.
Article 30é. No es permetrà pesar ni registrar cap pes als llistats de la Federació a cap cavalleria
4. de4 6
que no estiga al corrent de quotes, tant de la quota corresponent a les cavalleries com a la que
de la persona propietària per pertànyer a la Federació.
Article 31é. Durant la celebració de qualsevol pesada oficial no es permetrà, si fora el cas, donar
altes ni baixes de persones federades ni de les seues cavalleries.
Article 32é. Sobre les despeses de les bàscules oficials, la Federació fixarà cada temporada la
forma de sufragar-les.
Article 33é. El sistema de registre de pes de les cavalleries per a la temporada actual es
realitzarà amb la comunicació del pes de la mateixa per part de la persona propietària de la
cavalleria a la Federació.
Article 34é. El càlcul de la càrrega de cada carro i cavalleria per a cada prova es realitzarà
prenent com a base el pes comunicat per part de la persona federada a la Federació.
Article 35é. Sempre que cada cavalleria haja finalitzar la seua prova, s’haurà de procedir al
seu pesatge quedant, a partir del mateix, mesurat i certificat el seu pes. De no ser així, la
cavalleria serà desqualificada de la prova.
Article 36é. Una vegada pesades les cavalleries com es fa referència a l’article anterior, se les
permetrà que el pes mesurat en eixe moment supere el pes declarat a la Federació fins a un
20% sobre el mateix. Els llistats oficials facilitats per la Federació indicaran el pes declarat i el
màxim permès calculat en funció al percentatge assenyalat. Aquest percentatge és vàlid per a
totes les categories. Aquesta norma s’aplicarà absolutament a totes les categories.
Article 37é. Si el pes mesurat al qual es refereix l’article anterior superara el màxim indicat
del 20% com a pes màxim ajustat al llistat oficial de la Federació, la cavalleria seria
desqualificada de forma automàtica, passant la seua classificació i premis a la següent
cavalleria classificada que complisca amb el percentatge.
Article 38é. Aquests pesos declarats a la Federació podran ser modificats mitjançant altra
declaració posterior. No obstant això, les modificacions seran vàlides exclusivament per a les
competicions l’organització de les quals haja retirat de la Federació el llistat oficial de pesos amb
posterioritat a que s’hagen fet. Només i exclusivament en el cas d’error en el pes d’una
cavalleria, que la persona federada poguera detectar quan ja s’ha entregat el llistat a
l’organització de qualsevol esdeveniment esportiu, aquesta podrà sol·licitar la seua modificació.
La persona federada que faça aquesta sol·licitud haurà de presentar la documentació que
demostre l’error. No sent així, la cavalleria haurà de participar amb el pes que s’indica al llistat
oficial.
Article 39é. La comprovació del pes resultat després de realitzar la prova serà vàlida per a les
categories de 2 i 3 cavalls fins a 3 dies després, sempre que la competició es desenvolupe dins
d’una mateixa setmana. Qualsevol cavalleria que no efectuara la prova de mà a mà no podrà
participar en proves de 2, 3 i 4 cavalleries.
Article 40é. En tots els casos, si no es supera la dita verificació, tota cavalleria serà
desqualificada.
Article 41é. Tota competició que no utilitze el llistat de pesatge de la Federació es considerarà
automàticament com a no oficial, i se li aplicarà allò establert a l’article 27é del present reglament.
Article 42é. Les llistes oficials de pesos de la Federació seran facilitades i vàlides, només i
exclusivament quan en cadascuna de les competicions en qüestió s’apliquen totes i cadascuna
de les normes d’aquest reglament. En aquest cas, la Federació es reserva el dret d’aplicar les
sancions pertinents.
Capítol IV. De la Lliga federativa.
Article 43é. Tota competició oficial podrà ser, a més, competició puntuable per a la Lliga
federativa si compleix els requisits mínims marcats per la junta directiva per a cada temporada.
Requisit obligatori per a la temporada actual serà que la part del pressupost dedicat a l’entrega
de premis en metàl·lic per a les categories d’una sola cavalleria (denominades de mà a mà)
ascendisca, com a mínim, a 2.400,00€. El pressupost en premis en metàl·lic pel global de la
competició (és a dir, mà a mà, de 2 cavalleries, de 3 cavalleries, etc… Tot inclòs) ha d’ascendir,
5. de5 6
com a mínim, a 4.000,00€.
Article 44é. No es podran realitzar mai dues o més competicions puntuables per a la Lliga
federativa de forma simultània, al mateix temps. Si, per la raó que fora, es produïra una
coincidència en la petició de dates de celebració de dues o més competicions que optaren a ser
puntuables per a la Lliga federativa, la Junta Directiva podrà resoldre i decidirà els criteris que
estime oportuns per a intentar acordar l’aplaçament de qualsevol dels events esportius implicats
o per a no donar la consideració de puntuables per a la Lliga federativa.
Article 45é. Les proves anunciades a la publicitat de cada competició s’hauran de disputar
obligatòriament i s’hauran de repartir els premis corresponents, independentment de les persones
participants que acudisquen, llevat de motiu de causa fortuïta o de força major.
Article 46é. Les organitzacions interessades en que la seua competició oficial siga puntuable, ho
hauran de comunicar a la Federació amb l’antelació mínima marcada a l’article 21é del present
reglament. No sent així, la Junta Directiva de la Federació podrà negar, de forma raonada, la
qualificació de competició puntuable per a la Lliga Federativa.
Article 47é. Serà requisit indispensable per a que una competició siga oficial i per suposat
puntuable, sempre i en qualsevol cas, que complisca amb la normativa del present reglament.
Article 48é. Puntuaran en una competició les 5 primeres persones classificades de cada prova
denominades de mà a mà. Aquest nombre podrà ser menor sempre i quan existisquen causes
fortuïtes o de força major que impedisquen que puntuen les 5 primeres.
Article 49é. La puntuació per a la competició de mà a mà es repartirà, per l’òrgan corresponent
de la Federació, de la següent forma:
- Primera persona classificada de cada prova: 5 punts.
- Segona persona classificada de cada prova: 4 punts.
- Tercera persona classificada de cada prova: 3 punts.
- Quarta persona classificada de cada prova: 2 punts.
- Cinquena persona classificada de cada prova: 1 punt.
La puntuació per a la competició de 2 cavalleries de pes lleuger:
- Primer carro conjunt classificat de cada prova: 4 punts.
- Segon carro conjunt classificat de cada prova: 3 punts.
- Tercer carro conjunt classificat de cada prova: 2 punts.
La puntuació per a la competició de 2 cavalleries de pes pesat:
- Primer carro conjunt classificat de cada prova: 4 punts.
- Segon carro conjunt classificat de cada prova: 3 punts.
- Tercer carro conjunt classificat de cada prova: 2 punts.
S’entén, a efectes del present reglament, com a carro conjunt tot el conjunt de cavalleries que
s’enganxen al carro, i el nombre de punts indicats és a repartir entre cadascuna de les cavalleries
que conformen el carro conjunt.
En cas d’empat i per a tots els casos, es sumarien els punts i premis en metàl·lic de tantes
classificacions com hagueren resultat en empat i es dividirien entre tants com empats s’hagueren
produït.
Article 50é. Per a les competicions que precisen 2 cavalleries i només per a les puntuables per a
la Lliga federativa, les categories seran:
- Categoria de pes lleuger. Categoria de 0 a 750 kg, sempre que els cavalls competisquen només
en una de les categories.
- Categoria de pes pesat. Categoria de 751 kg al límit, sempre que els cavalls competisquen en
una de les categories.
Per a les competicions que precisen 3 cavalls i només per a la Lliga federativa, les categories
seran:
- Categoria de 3 cavalls. Categoria de 1.100 kg al límit.
Disposició final. El present reglament, que com s’ha indicat amb anterioritat està sotmès a
qualsevol suggeriment o millora que es puga proposar per part de qualsevol persona membre de
la Federació, ha estat aprovat per unanimitat en reunió celebrada el 8 de febrer de 2011, a la qual
assistiren les següents persones membres de la Junta directiva: (…).
6. de6 6
A més, l’agraïment per l’elaboració d’aquest reglament ha de ser per a la totalitat de persones
federades que, cada temporada, expressen els seus suggeriments i idees per a millorar-lo.
Salutacions. A Albal, 13 de febrer de 2.012. El President.