PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO

La imatge de la Mare de Déu del Claustre és reconeguda
pels experts en Art Romànic com la més ben treballada de
totes les escultures conegudes,... i això que amide poc més
d'un metre d'alçada. Allò que no es diu, però, és que també
deu d'ésser la més trencada a la que segueix retent-se-li
culte a l'altar d'una església católica. Pensant en les persones
que potser la confonguin amb altres escultures de matrones
que porten el mateix nom a Catalunya, i que, com la venerada
a les claustres de la catedral de Tarragona, són molt més
visitades, presentaré tot seguit, abreujadament, la nostra
primorosa imatge de la Mare de Déu del Claustre de Solsona.
http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/marededeudelclaustre.html
I en Video: Youtube http://youtu.be/pII6ryOnocU
IN EXTENSO:
http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/marededeudelclaustre.pdf
http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/patronadessolsona.pdf

THE SAINT PATRON OF SOLSONA CITY:
THE SCULPTURE "SAVED" FROM MONTSEGUR CASTLE
The Virgin and The Child, the current patron of Solsona (Lleida) is a
stone image of a meter in height, which was sculpted in black colour
Romanesque In my research I identified as Mani who was revered by
the last defenders Montsegur castle (Ariege) that same year 1244.
For the transfer of nobles of Languedoc south of the Pyrenees the
decades of extermination of the Occitan culture, I argue that the image
of Our Lady, venerated in Solsona, was the mysterious "Cathar
treasure". In 1244 (from Montsegur / Ariege) was well hidden in the
cloisters of the cathedral of Solsona.
To introduce the topic left testimony to the existence of my work in
two large volumes, which can be downloaded from the Internet via the
PDF system, but these pictures of my pages, which unfortunately also
discharged more slowly than websites.
IN EXTENSO:

FOTOS DEL DAMUNT

IN EXTENSO:

http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/marededeudelclaust.html
IN EXTENSO:

LA PATRONA DE SOLSONA: EL “TESORO SALVADO”
DEL CASTILLO DE MONTSEGUR
La Virgen y El Niño, la actual Patrona de Solsona (Lérida), es una imagen de
piedra de un metro de altura, que fue esculpida en estilo románico de color
negro En mi investigación la identifiqué como la Mani que fue venerada por los
últimos defensores del castillo de Montsegur (Ariege) aquel mismo año.
Por el trasvase de nobles del Languedoc al sur de los montes Pirineos las
décadas de exterminio de la cultura occitana, defiendo que la imagen de Nuestra
Señora, venerada en Solsona, fue el misterioso TESORO CATARO. En 1244
(procedente de Montsegur/Ariege) fue ocultado en el pozo de los claustros de la
catedral de Solsona.
Para presentar el tema dejé testimonio de la existencia de mi obra en dos
gruesos volúmenes, que se pueden descargar en Internet mediante el sistema
PDF, pero se trata de fotografías de mis páginas, las cuales lamentablemente
también se descargan más despacio que las websites.
http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/patronadesolsona.pdf
Mi pag. de enlaces a otras síntesis de mis investigaciones culturales diversa, se
abre:
http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/research.html

Venerada demasiado cerca dde las hogueras, y por accidentes del traslado, su base
llegó tan rota que fue necesario agujerear cada costado de la imagen para que,
introduciendo un soporte su base, formase un trípode.

El càtar Lupus de Foix, germanastre d'Esclarmonda de Foix i gran
Heroi de la resistència contra els creuats, també se'l troba signant un
acord ambels nobles solsonins. Val a dir que posteriorment
a Solsona feren més confabulacions si bé ben encobertament,
mercès al la nissaga dels Cap-de-Porc de Solsona.
(Hi consta també un membre d'aquesta nissaga entre els
darrers defensors del castell de Montsegur).
Els càtars i llurs fautors, just un mes després de retre's
els defensors de Montsegur l'any 1244, van acordar fer una
estranya treva amb el Bisbe d'Urgell. Els representava el comte de Foix,
Roger IV, també vescomte de Castellbò, signant Bernat d'Alió ensems amb
Ramon de Josa (p. 168 de l'original esmentat).
És més interessant el fet que el bastard Lupus de Foix,
germanastre d'Esclarmonda i cap de la resistencia càtar, es presenta
allí com un substitut dels fiadors, per si un cas fallés qualque garant.
Per altra banda, també l'investigador Lladonosa,
a la seva recerca Historia de Lérida (Vol. I, p. 355),
informà que el catarisme es popularitzà en el
decurs dels segles XI-XII entre Andorra i
Berga, arribant fins a la comarca del Solsonès.

Als pergamins de l'ADCS els nobles
de la familia Cap-de-Porc
apareixen documentats
a Solsona exactament els mateixos cent
anys que un altra branca d'aquella
mateixa nissaga eren juristes al servei del
comte de Tolosa. Fins i tot un d'ells fou
jurista de la cúria de Montpeller quan
el Papa residí uns anys vora la catalana vila
on nasqué Jaume I.

Solsona és una modesta capital del centre de la geografia
catalana.
És una població petita si bé molt íntegra, com
li escau pel gran tresor de caire espiritual que guarda
gairebé en secret.
Per aquells que no coneguin la imatge de la Patrona de la
ciutat de Solsona, diré que actualment sembla ser fosca
com la nit.
És tan ben feta com si hagués estat treballada, no pas per
un escultor sinó per la mà d'un orfebre miniaturista.

EL CALZE-SOSTENIDOR
ES VA CREMAR
• La imatge posada damunt d'un calze que li feia de
pedestal (com símbol del “pou del
• miracle"), en ser cremada tota la seva capella, l' any
1810 pels francesos quan eren ja en retirada, va
cremar-se molt de pressa l'estreta base de la talla
que era el peu del seu calze-peanya.
• Això evità que la Mare de Déu del Claustre es
trenqués més, en restar immediatament coberta de
molta runa.

FEU-NOS LLUM EL PENSAMENT
amb el tendre firmament
que us esclata enmig del rostre.
Amb seny i fe, al vostre recer
venim a beure amb deler
el millor glop d'aigua fresca,
i us demanem que sigueu
un ben útil "cap-de-creu"
pels ensurts d'aquesta vida.
Per l'amor que us va portar
a fer niu a casa nostra;
i pel temps -que ja vindrà
crismant més la imatge vostra,
escolteu aquest prec meu,
i no ens deixeu sols pel camí,
que el "llop" vetlla ací i allí,
del Claustre Mare de Déu.
RRRiu

L'any 1277 el comte Gancerà de Pinòs era senyor del Mas Vilardell (actualment
comarca del Ripollés i bisbat de Vic), el qual l’heretaren els seu descendent
Saguàrdia, i consta signant del" Guiatge..." fet a Solsona pels confabulats
protectors de la imatge que és l'actual Mare de Déu del Claustre patrona de
Solsona. És una evidència més de la relació entre els Pinós i els càtars.
Aquests eren molt nombrosos a Solsona, car fou llur ciutat d'acollida quan
feien el camí del Llengüadoc a terres del Priorat, on van trobar-hi una
molt millor zona sagrada de paissatge encara més privilegiat que el que
veien des del castell de Monsegur. És l’acinglerada vila de Siurada de Prades.

L'autor E. Remond, que l'any
1966 l'analitzà, va escriuré d'ella, que: era un roc potser
venerat a la prehistòria pel seu color rogenc fosc, tal
vegada un meteorit. Fou tan venerat aquell roc després de
ser-hi esculpida la imatge, que em fa pensar que potser en
sabien que hauria caigut del cel a Terra Santa i no pas a
Tolosa del Llenguadoc.
L'exacte color de la pedra és …diguem-li rogenc, que es
veu a la sabata més besada de la imatge de la Mare.
(En altres escultures religioses més visitades, la
fervorositat dels fidels fins i tot ha gastat la funda metàl.lica
protectora del peu més besat). Doncs, bé, ni fou mai blanca
ni tampoc inicialment era negra; en ser venerada es presentà
policromada, ...com totes les altres marededéu.
IN EXTENSO:

En ser cremada la capella del Claustre pel soldats de Napoleó,
quan ja eren en retirada (on ara hi ha el bust de Moisès)
la seva base va cremar-se molt depressa. L'estreta base de fuesta
del Grial (que recordaba el pou de la miraculosa troballa),
Era el punt més feble del peu del seu calze-peanya.

REPORTATGE FOTOGRAFIC
• Mercès a la magnífica tasca professional del
fotògraf solsoní Sr. Llàtzer, sempre
• més que alguna persona ho desitgi es podrà
fer cabal dels actes solemnes que es feren
• a Solsona el dia de la Coronació. Les seves
fotos foren publicades al llibre del Dr. A.
• Llorens: La Mare de Déu del Claustre
(Ed.1966).
Video: Youtube http://youtu.be/pII6ryOnocU
IN EXTENSO:

El pou de les claustres és un pou entre penyes,
atès que la humitat no traspua pas a les
dependències dels Baixos del Palau episcopal,
on Mn. E. Bartrina, l'arxiver, molt esforçadament
hi va traslladar l'Arxiu Diocesà i Comarcal (ADCS)
l'any 2005 (que abans era a l'últim pis del Palau
Episcopal). És un arxiu molt important, malgrat
no conservar-s'hi documents anteriors a l'any 900.
El nivell de l'aigua del pou coincideix, doncs, amb
el lloc on -fins l'any 2004- era destinat a sala de
concerts i exposicions culturals de tota mena.
De fet només és separat de la pared uns deu metres.

UN DETALL QUE S'EXPLICA ACCIDENTAL, I NO HO ÉS
A la Santa Bíblia hi ha dos passatges que esmenten la galta ferida de la
Verge Negra. Un es troba en Miquees, cap. IV: 8-10) pensant que els
sofriments de Jesús els hauria de patir també la seva estimada companya.
El segon és "El cant dels càntics":
Els guàrdies em van colpejar i em van ferir ...".
Aquest detall em colpí força quen el vaig llegir, perquè sempre se m'havia
explicat que un descrostament a la galta dreta de la imatge de la
Mare de Déu del Claustre (Patrona de Solsona, la meva ciutat de naixença
al centre de Catalunya), que és de color negre, es va produïr en ser
profanada durant el segle XIX. Potser sí; però ara ja puc dubtar-ho, pel fet
que he descobert nous elements que ho recolzen.
La Verge de Czestochowa venerada a Polònia, malgrat que segons la
tradició prové de Bizanci (Constantinopla), presenta en la seva galta una
lletja esquerda, com si estigués "ferida".

Investigant, per si descobria més obres
de la Verge amb un similar defecte,
almenys vaig trobar que hi ha la
desagradable empremta d'una ferida a la
galta en un qüadre de Simone Martini
(1284-1344) en presentar el rostre
de Maria Magdalena.
Aquest detall aporta molt
a la meva inquietud investigadora
en aquest tema i perquè es vegi
clar que la cultura també
dóna alegries, i mai ens haurà de decebre.
IN EXTENSO:

PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO

PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO

Similar to PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO (20)

More from Ramon Ramonet Riu

More from Ramon Ramonet Riu (20)

PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO

Editor's Notes