Breve resumen sobre las posturas críticas de Manuel Martín Serrano respecto a la función social de los medios en las sociedades capitalistas monopolistas.
Se trata de los aportes de Vigotsky al desarrollo del proceso de mediación en la educación a nivel intrapsicológico e interpsicológico. Además la importancia del pensamiento y el lenguaje en el proceso de aprendizaje
Societat civil i institucions públiques: panoràmica i reptes de futur - joan ...Joan Cuevas
Anàlisi de la situació de la societat civil (moviments socials, tercer sector, voluntariat, associacionisme) a Catalunya i de les seves relacions amb les institucions públiques. Finalment es plantegen quins són els reptes de futur per a aquesta relació.
Breve resumen sobre las posturas críticas de Manuel Martín Serrano respecto a la función social de los medios en las sociedades capitalistas monopolistas.
Se trata de los aportes de Vigotsky al desarrollo del proceso de mediación en la educación a nivel intrapsicológico e interpsicológico. Además la importancia del pensamiento y el lenguaje en el proceso de aprendizaje
Societat civil i institucions públiques: panoràmica i reptes de futur - joan ...Joan Cuevas
Anàlisi de la situació de la societat civil (moviments socials, tercer sector, voluntariat, associacionisme) a Catalunya i de les seves relacions amb les institucions públiques. Finalment es plantegen quins són els reptes de futur per a aquesta relació.
En aquestes pàgines recollim la segona edició del Col·laboratori.ess, que, en aquesta ocasió, ha focalitzat la mirada en l’economia de les cures, en el debat i en l’exploració de pràctiques i de diferents models per atendre-la.
El Col·laboratori.ess, laboratori d’idees i pràctiques de l’Economia Social i Solidària des de l’acció comunitària, és un espai participat d’aprenentatge col·lectiu.
Síntesi de la conferència 'Cap a la governança col·laborativa', de Marc López, en el 7è matí d'innovació de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Barcelona, 5 de novembre de 2009
(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...CITE 2011
L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’han d’incardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. Educar en valors significa, també, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crítiques, justes i solidàries, conscients de la realitat del nostre entorn més immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures, i amb la sostenibilitat del planeta. D’acord amb aquetes consideracions, el projecte de convivència de centre pot fonamentar-se en els següents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) al valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència.
L'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria SocialFerranDalmau
Als anys 80 Bill Drayton descrivia l’Emprenedoria Social i els Emprenedors Socials com un tipus concret d’iniciatives i persones que utilitzaven mètodes propis de l’emprenedoria comercial tradicional per resoldre problemàtiques socials a través de canvis sistèmics. Quaranta anys després, milers d’iniciatives i persones s’identifiquen amb aquests conceptes i emprenen els seus projectes per donar resposta als problemes socials més punyents. Múltiples investigacions han demostrat que són capaços d’afrontar aquests reptes de forma més eficaç i eficient i de produir canvis socials sostenibles en el temps. La recerca també ha identificat les Administracions Locals com un dels actors clau que poden determinar l’èxit o fracàs d’aquestes iniciatives. A Barcelona, l’Ajuntament porta des del 2016 impulsant iniciatives de foment i enfortiment de l’Emprenedoria Social. Aquest estudi analitza la política pública del consistori mitjançant entrevistes a experts i l’anàlisi documental de fonts primàries. Els resultats mostren que si bé l’Ajuntament va ser pioner en el disseny i execució de les polítiques públiques, en va excloure els agents i iniciatives provinents del sector privat. La investigació exhorta al consistori a ampliar el focus del seu públic objectiu, a buscar aliances amb el sector privat i a aprofundir en alguns dels àmbits d’actuació.
Recull de l'oferta d'activitats del programa TransformESS, per fomentar l'Economia Social i Solidària i el cooperativisme entre els joves, tant en les diferents etapes de l'educació formal (primària, secundària, cicles formatius i batxillerat), com en altres espais educatius no formals.
1. LA MEDIACIÓ SOCIAL J-P BONAFE-SCHMITT Groupe d’Etude Médiation CNRS/Université Lyon II
2. Definició : Recomanació dels experts europeus del seminari europeu de Paris-Crétail (21-23/9/2000) La mediació social es defineix com un procès de creació i reparació del vincle social i la resolució dels conflictes de la vida quotidiana, en el qual una tercera part imparcial i independent intenta ajudar a millorar una relació o solucionar un conflicte mitjançant l'organització d'intercanvis entre les persones o les institucions.
3. Definició : Recomanació dels experts europeus del seminari europeu de Paris-Crétail (21-23/9/2000) Altres pràctiques que persegueixen els mateixos objectius es porten a terme, de vegades, sota el nom de mediació social. Tot i que també recurreixen a l'intervenció d'un tercer, no acompleixen les condicions d'imparcialitat o independència. No obstant això, aquestes pràctiques s'han d'incloure dins la reflexió global sobre la mediació social.
4.
5. 1-LA MEDIACIÓ SOCIAL: LA DIVERSITAT DE MODELS 2-LA MEDIACIÓ SOCIAL : UNA ACCIÓ DE REGULACIÓ I SOCIALITZACIÓ 3-LA MEDIACIÓ SOCIAL: UNA CONTRACULTURA
6.
7. 2-la creació d'estructures de proximitat - les activitats de gestió dels conflictes -els mediadors veïnals/locals -estructura semi-professional: implicació dels habitants 1-LA MEDIACIÓ SOCIAL: LA DIVERSITAT DE MODELS
8. 2 -la creació d'estructures de proximitat - les activitats educatives -els mediadors escolars adults -les mediacions escolars entre alumnes -estructura semiprofessional : Implicació dels membres de la comunitat educativa 1-LA MEDIACIÓ SOCIAL : LA DIVERSITAT DE MODELS
9. 2-la creació d'estructures de proximitat - les activitats de comunicació -els mediadors interculturals -lògica de professionalització - les activitats de protecció -els « grands frères », agents mediadors -lògica de professionalització 1-LA MEDIACIÓ SOCIAL : LA DIVERSITAT DE MODELS
10. 1-les lògiques de mediació social -lògica de readaptació -lògica de desjudicialització, desprofessionalització -reconstrucció de les formes de sociabilitat -responsabilitat dels usuaris -nous mètodes d'intervenció 2-LA MEDIACIÓ SOCIAL: UNA ACCIÓ DE REGULACIÓ I DE SOCIALITZACIÓ
11. 1-les lògiques de mediació social -logica d’instrumentalització -lògica de pacificació I de control social -estructura professional -nous mètodes d'intervenció 2-LA MEDIACIÓ SOCIAL: UNA ACCIÓ DE REGULACIÓ I DE SOCIALITZACIÓ
12. 2-la mediació : un mitjà de regulació -el barri : un lloc pertinent d'institucionalització dels conflictes -estructura de proximitat :facilitat per interposar la demanda -estructura professional o semiprofessional (implicació dels habitants) -regulació dels conflictes quotidians 2-LA MEDIACIÓ SOCIAL: UNA ACCIÓ DE REGULACIÓ I DE SOCIALITZACIÓ
13. 3-la mediació: un mitjà de socialització -reconstitució de formes de sociabilitat amb la implicació dels habitants -criteri d'elecció : representativitat de la població; legitimitat social -establir la mediació : crear una identitat de grup -creació de noves solidaritats a nivell veïnal 2-LA MEDIACIÓ SOCIAL: UNA ACCIÓ DE REGULACIÓ I DE SOCIALITZACIÓ
14. 2-La mediació : un nou model d'acció -una « acció comuna » : replantejament de les relacions entre l'Estat i la societat civil -creació de mitjans d'intermediació -mediadors : actors « intermediaris » 2-LA MEDIACIÓ SOCIAL : UNA ACCIÓ DE REGULACIÓ I DE SOCIALITZACIÓ
15. 3-la mediació : un nou model de regulació social - racionalitat comunicativa -nova actuació : -nova oralitat -nova gestió de la temporalitat -de les discrepàncies al consens : l'intercanvi reparador 2-LA MEDIACIÓ SOCIAL : UN NOU MODEL DE REGULACIÓ SOCIAL
16. 4-un dret comú -regles negociades - normes basades en l'equitat - nova normativa : mesures simbòliques, regles de comportament… 2-LA MEDIACIÓ SOCIAL : UN NOU MODEL DE REGULACIÓ SOCIAL
17. 1-La cultura de "la relació de força/evitació" -cultura de la llei i del recurs a la institució judicial -lògica de la sanció/victimització -lògica de l'evitació 4-LA MEDIACIÓ SOCIAL: UNA CONTRACULTURA
18. 2-difIcultats de reconeixement -activitats poc valorades : precarietat, baixa remuneració… -fenòmen marginal en el pla quantitatiu 4-LA MEDIACIÓ SOCIAL: UNA CONTRACULTURA
19. 3-una implantació feble - No és un mètode natural per resoldre conflictes -Dependència de les institucions -Manca de determinació 4-LA MEDIACIÓ SOCIAL: UNA CONTRACULTURA
20. - mediació, fenòmen complex : -coexistència de lògiques : de readaptació i control social -coexistència de models d'acció : racionalitat comunicacional i instrumental -un altre tipus de regulació social : -descentralització, desprofessionalització, il·legalització -replantejament de les relacions estat/societat civil: noves estructures intermediàries Conclusió
21. - conservar un esperit crític : promoció d'una ideologia de l'harmonia -disciplina dels cossos i els esperits -extensió del control social Conclusió
