Presentació de la història del cinema, feta per el grup 5: Marina Valls, Marta Ruiz, Iona Palau, Berta Valles, Julia Ruiz de Azúa i Ainoa Sarrabayrouse
4. La llenterna màgica
Abans del cinema havien provat molts sistemes per jugar amb les
imatges i la llum i provocar sensacions a l'espectador. Com per
exemple:
ombre xineses llenterna màgica
5. La llenterna màgica
● Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per a
oferir sensació de moviment. Una de les formules més reeixides
foren les fantasmagories.
6. La llenterna màgica
Les fantasmagories més conegudes van ser les que el belga Robert,
autodominat Robertson, celebrava a l'interior d'un convent parisenc.
7. La llenterna màgica
● L'aparell que projectava les fantasmagories, anomenat fantascopi, va
ser fruit de les millores fetes per Robertson sobre invents creats i
abandonats anteriorment per altres.
9. La cronofotografia
● Étienne-Jules Marey va inventar el fusell fotogràfic, és tracta d'un
cronofotògraf de placa fixa que enregistra 12 imatges per segon.
10. La percepció del moviment
● Roget planteja el principi de la persistència retiana, i l'ull té la
capacitat de guardar l'última imatge que li arriba, fent que un objecte
sigui percebut fins i tot quan ja no hi és.
11. Les joguines òptiques
Són aparells simuladors del moviment a partir del fonament de la
persistència.
12. Les joguines òptiques
Taumàtrop: És un disc de carbó que porta un dibuix per ambdós
costats. A les vores té un llistó que quan gira dóna la il·lusió de
superposar les imatges.
14. Les joguines òptiques
● El zootrop: Consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals.
A través d'aquestes es miraven els dibuixos que es formaven dins del
cilindre.
15. Les joguines òptiques
● Praxinoscopi: Es tracta d'un tambor, a l'interior del qual hi ha una
roda i diversos miralls que reflecteixen una imatge dibuixada en una
tira de paper.
17. Origen del cinema
La història del cinema tracta de l'evolució tècnica i artística de l'art de
les imatges en moviment. A William K. Dickson, se li atribueix la
invenció d'un tipus de banda de cel·luloide.
18. Origen del cinema
● Es tallaven trossos prims de cel·luloide i s'eliminaven les marques
dels talls amb plaques de pressió escalfades. Les bandes es cobrien
amb una gelatina fotosensible que enregistrava les variacions
lumíniques.
19. El quinematògraf
● El Kinetograh, va ser la primera càmera per captar imatges en
moviment , el Kinetoscope. Aquest últim tenia forma d'armari dins els
qual una pel·lícula de cel·luloide, alimentada per un motos elèctric,
girava en bucle continu. La pel·lícula tenia la llum darrera i una lent
d'augment que servia de visor per a l'espectador.
20. El cinematògraf
Paul, va inventar un projector de pel·lícules.
Auguste i Louis Lumière, havien inventat el cinematògraf, una aparell
portatil amb una triple funcionalitat: càmera, impresora i projectora.
21. El cinematògraf
● Els films solien durar menys d'un minut i constar d'una sola escena
ininterrumpuda, amb la càmera fixa, la qual podia ser tan realista
com planejada.
22. El cinematògraf
Charles Pthé patenta el projector Pathé. El projector constava de:
focus intens i continu; objectiu òptic per ampliar imatges nítidament;
tracció mecànica; creu de malta; i lector de so a la banda lateral
òptica o magnètica.
24. El cinema sonor
● Al 1927 es realitzarà el primer film sonor de la història: El cantor de
jazz. Molts dels espectacles de projecció d'imatges del precinema es
feien acompanyades de música generalment en directe.
25. El cinema sonor
● Gràcies a una de les grans promoteres, Warner Bross, a partir del
1927, tota indústria cinematogràfica es convertí en sonora.
26. El cinema sonor
Van sorgir les bandas sonores, que integra tots els elements acústics
de la pel·lícula: les veus, els sorolls i la música.
27. Nous formats
● El 1952 es fan grabacions tridimencionals per a ser visionades amb
ulleres polaritzades.
28. Nous formats
Dècada del 50 CINEREAMA consistia en filmar amb tres càmeres
sincronitzades i projectar per mitjà de tres projectors de 35mm treballant
en igual sincronia, una imatge panoràmica, incrementant el seu detall i
mida, sobre una pantalla còncava gegant.
29. Nous formats
Debut al seu elevat cost, aquest sistema s'abandona el 1963. El 1953
presenta el sistema CINEMASCOPE amb lús d'imatges àmplies en les
preses de filmació.
