1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
1789
H. Ferrer

2. La Revolució francesa 1789-1799La Revolució francesa 1789-1799
Causa
profunda
1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa
Difusió de les idees dels
il·lustrats (llibertat, igualtat,
sobirania Nacional,...)
Difusió de les idees dels
il·lustrats (llibertat, igualtat,
sobirania Nacional,...)
La bancarrota de les finances del rei.
D’on podia el rei obtenir nous impostos?
La bancarrota de les finances del rei.
D’on podia el rei obtenir nous impostos?
1
Porta a
Un canvi polític revolucionariUn canvi polític revolucionari
La burgesia a desitjar acabar amb
l’absolutisme i els privilegis de nobles
i eclesiàstics
La burgesia a desitjar acabar amb
l’absolutisme i els privilegis de nobles
i eclesiàstics
Successives males
collites
Successives males
collites
Porta a la Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i
als nobles, i al descontent dels camperols.
Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i
als nobles, i al descontent dels camperols.
Excessives despeses de l’Estat
en guerres i en la cort
Excessives despeses de l’Estat
en guerres i en la cort
Porta a
El rei es veu obligat a convocar
les corts (Estats generals)
per sol·licitar a nobles i burgesos un
canvi en el sistema d’impostos.
Per què?
Any 1788
Ingressos Despesses
472 milions de lliures 633 milions de lliures
Impostos camperols Exèrcit (25%)
i burgesia (85%) Cort (20%)
Altres (15%) Burocràcia (10%)
Obres públiques (2%)
Deute i interessos (41%)
Són la única institució capaç de
modificar els privilegis i tradicions
Altres
causes

3. La revolució triomfa:
Repàs cronologia: de les causes al triomf de la revolucióRepàs cronologia: de les causes al triomf de la revolució
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
4
1750-17891750-1789 Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...)Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...)
1780-17891780-1789 Successives males collites (fam)Successives males collites (fam)
17881788 Bancarrota de les finances reialsBancarrota de les finances reials
Maig 1789Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats GeneralsConvocatòria i reunió dels Estats Generals
Juny 1789Juny 1789 Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional
S’inicia la revolució.
Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional
S’inicia la revolució.
Juliol1789Juliol1789 El rei crida l’exèrcit a
Versalles.
El rei crida l’exèrcit a
Versalles.
Assalt a la Bastilla.Assalt a la Bastilla.

4. Què són
ELS ESTATS
GENERALS:
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
2
1. Introducció: Els Estats Generals1. Introducció: Els Estats Generals
* Una institució d’origen medieval en desús en temps
de l’absolutisme.
* Cada estament disposava d’un sol vot.
* Cada estament es reunia i discutia per separat
Però, quina importància va tenir la convocatòria i reunió dels
Estats Generals el maig del 1789?
Va donar, per primera vegada en molts anys,
l’oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organitzar-se,
i va precipitar l’esclat de la revolució francesa.
* El rei els convocava per sol·licitar canvis en els sistemes
d’impostos, o en els privilegis tradicionals, i suport a les seves
decisions,
però estava obligat a escoltar les queixes dels estaments.
i com funcionaven
ELS ESTATS
GENERALS:
* Una assemblea de representants dels estaments socials.
1r estament: església, 291 representants
2n estament: noblesa, 270 representants
3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578
representants
2 vots
1 vot
Els privilegiats disposaven de majoria.

5. La revolució triomfa:
El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació.
2. El triomf de la revolució: la presa de la Bastilla2. El triomf de la revolució: la presa de la Bastilla
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
4
Com reacciona el rei?Com reacciona el rei?
Com reacciona el Poble?Com reacciona el Poble?
Assalt a la presó i
arsenal militar de
La Bastilla
Assalt a la presó i
arsenal militar de
La Bastilla
Crida l’exèrcit a Versalles per
reprimir l’Assemblea Nacional
Crida l’exèrcit a Versalles per
reprimir l’Assemblea Nacional

6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
3
En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en
l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per
estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari.
En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en
l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per
estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari.
Van acceptar-ho el rei i els nobles? NO
ELS ESTATS GENERALS:
Maig del 1789. Versalles
1.- Introducció: La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels
Estats Generals
1.- Introducció: La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels
Estats Generals
Davant la negativa, com reaccionen els diputats burgesos del Tercer Estat?
Inicien la Revolució:
* Es proclamen representants de la nació
i es constitueixen en l’Assemblea Nacional.
* Juren no separar-se fins a elaborar una
Constitució que asseguri
la llibertat i la igualtat.
El jeu de Paume o Jurament de
la Sala de la Pilota

7. Preparen els seus exèrcits
prop de la frontera amb França
Preparen els seus exèrcits
prop de la frontera amb França
Declaren la guerra a França. La envaeixen.
Arriben a les portes de París.
Declaren la guerra a França. La envaeixen.
Arriben a les portes de París.
LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA
4. La 1a Crisi del nou Estat: l’esclat d’una segona revolució (1792)4. La 1a Crisi del nou Estat: l’esclat d’una segona revolució (1792)
6
El poble de París i els jacobins (el grup polític més radical)
protagonitzen una segona revolució (1792):
Les monarquies absolutes d’Europa no
veuen amb bons ulls els canvis a França:
Les monarquies absolutes d’Europa no
veuen amb bons ulls els canvis a França:
El rei i els privilegiats no accepten de
bon grat les reformes:
El rei i els privilegiats no accepten de
bon grat les reformes:
El rei intenta fugir de FrançaEl rei intenta fugir de França
Provoca
- Assalten el palau reial de les
Tulleries i empresonen el Rei
-Proclamen la República(1792):
A)Girondins
B)Jacobins
El rei intenta fugir, però és descobert a
la frontera (Varennes) i retornat a
París(1791).
El poble desconfia del rei (del
govern)
El rei intenta fugir, però és descobert a
la frontera (Varennes) i retornat a
París(1791).
El poble desconfia del rei (del
govern)
La convenció

8. Preparen eleccions amb sufragi universal
masculí
Preparen eleccions amb sufragi universal
masculí
Pressió popular obliga a dur a terme un
judici contra el rei.
Pressió popular obliga a dur a terme un
judici contra el rei.
LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA
5. La Convenció Girondina (La República democràtica 1792)5. La Convenció Girondina (La República democràtica 1792)
6
L’Assemblea passa a anomenar-se
Convenció
L’Assemblea passa a anomenar-se
Convenció
La mort del rei provoca una 2ª coalició
de països per lluitar contra la França
revolucionaria: França pateix algunes
derrotes
La mort del rei provoca una 2ª coalició
de països per lluitar contra la França
revolucionaria: França pateix algunes
derrotes
Provoca
Revoltes internes:
A) Contrarevolucionàries ( La Vendeé)
B) Radicals: Aixecaments populars
demanen que els canvis arribin a les
classes populars
Es acusat d’altra traïció i condemnat a la
guillotina
Es acusat d’altra traïció i condemnat a la
guillotina

9. LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA
3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792)3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792)
5
Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituïda ara pel conjunt de
diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats)
Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituïda ara pel conjunt de
diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats)
Declaració de drets de l’home 1789
Igualtat en dretsIgualtat en drets
L’assemblea Nacional legisla: Constitució 1791
Drets naturals:
- Llibertat individual
- Propietat sagrada i inviolable
- Seguretat
- Resistència davant l’opressió
Drets naturals:
- Llibertat individual
- Propietat sagrada i inviolable
- Seguretat
- Resistència davant l’opressió
Règim polític: Monarquia parlamentària i
limitada
Règim polític: Monarquia parlamentària i
limitada
Separació de poders:el parlament escollit legisla,
el rei governa, els tribunals escollits jutgen.
Separació de poders:el parlament escollit legisla,
el rei governa, els tribunals escollits jutgen.
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot
els propietaris que paguen impost (cens)
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot
els propietaris que paguen impost (cens)
Altres reformes Expropiació bens de l’esglésiaExpropiació bens de l’església
Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses,
de comerciar, de posar preus, etc...
Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses,
de comerciar, de posar preus, etc...
Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures?Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures?
Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis?Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis?
A qui afavoreixen?A qui afavoreixen?
Igualtat en dretsIgualtat en drets
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot
els propietaris que paguen impost (cens)
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot
els propietaris que paguen impost (cens)
burgesosburgesos
l’esglésial’església
i privilegiats)i privilegiats)
Els grups
Populars?

10. LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA
7
Nou Exèrcit Nacional Obligatori:
els triomfs militars donen seguretat exterior a la República
Francesa.
Culte a la deessa raó. Nou calendari
Nou Exèrcit Nacional Obligatori:
els triomfs militars donen seguretat exterior a la República
Francesa.
Culte a la deessa raó. Nou calendari
Noves lleis econòmiques: Preus controlats, protecció als pobres
Llei de Màximun. Venda terres clero
Noves lleis econòmiques: Preus controlats, protecció als pobres
Llei de Màximun. Venda terres clero
Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris:
apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000
ciutadans)
Llei de sospitosos
Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris:
apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000
ciutadans)
Llei de sospitosos
6. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794)6. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794)
La burgesia
conservadora tem
la radicalització
de la revolució
Nou govern radical:
ROBESPIERRE
i el partit jacobí.
Nou govern radical:
ROBESPIERRE
i el partit jacobí.
Com reacciona
quan s’aconsegueix
aturar l’amenaça
estrangera?
Revolució? Revolta?
Cop d’Estat?
Cop d’Estat
Caiguda dels Girondins
Nova Constitució:
Estableix la república i el sufragi universal: la democràcia
Nova Constitució:
Estableix la república i el sufragi universal: la democràcia

11. LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA
7. El final de la revolució: (1794-1799)7. El final de la revolució: (1794-1799)
8
La burgesia protagonitza un cop d’Estat: (Cop de Termidor: juliol 1794)
Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats
La burgesia protagonitza un cop d’Estat: (Cop de Termidor: juliol 1794)
Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats
S’estableix un
nou govern
conservador
S’estableix un
nou govern
conservador
Nova Constitució: restableix el sufragi
censatari
Nova Constitució: restableix el sufragi
censatari
Noves lleis econòmiques: restableix el lliure mercatNoves lleis econòmiques: restableix el lliure mercat
Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove,Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove,
Però, la guerra contra els estats europeus continuaPerò, la guerra contra els estats europeus continua
El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder.
El 1804 es va fer anomenar Emperador.
El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder.
El 1804 es va fer anomenar Emperador.
Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viu
una situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes,...)
Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viu
una situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes,...)
N
A
P
O
L
E
Ó
Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució:
- Supressió dels privilegis dels nobles i esglèsia,
- declaració de drets de l’home,
- establiment d’una Constitució escrita,
- creació d’una justicia independent,
- lliure mercat,...
Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució:
- Supressió dels privilegis dels nobles i esglèsia,
- declaració de drets de l’home,
- establiment d’una Constitució escrita,
- creació d’una justicia independent,
- lliure mercat,...
Napoleó va governar França des del 1799 fins el 1815.
Es considera que amb Napoleó acaba la revolució,
però no l’època de les revolucions.
Tanmateix, el més important del període napoleònic
va ser l’intent de formació d’un gran imperi!
Directori
Consulat: 1799-1804 Imperi: 1804-1815

12. LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA
8. El Consolat (1799-1804)8. El Consolat (1799-1804)
•Cònsols: - Napoleó
- Roger Ducos
- Abad de Sieyes
•Comença la carrera política de
Napoleó:
- Consolat Decenal (1r Cònsol)
- Consolat Vitalici
- Imperi
(Amb el consolat es posa fi al
procés revolucionari) Napoleó escridassat a l’Assemblea,durant el
cop d’Estat del 18 de brumari

13. Revoltes
antifranceses
L’Imperi Napoleònic 1812
França 1812
Satèl·lits
dominats
Enemics de
França el 1812
Expansió de
Napoleó
Derrotes importants de Napoleó després del 1812

15. L’IMPERI NAPOLEÒNICL’IMPERI NAPOLEÒNIC
EL CONSULAT – (1799-1804)EL CONSULAT – (1799-1804)
-Consolidació dels canvis de la revolució burgesa.
1) Retorn dels exiliats(fidelitat als canvis)
2) Concordat
3) Estat centralitzat (els Prefectes actuen en nom del govern)
4) Codi Civil
5) Tothom pagava impostos
6) Modernització de l’ensenyament

16. L’IMPERI NAPOLEÒNICL’IMPERI NAPOLEÒNIC
L’IMPERI – (1804-1814)L’IMPERI – (1804-1814)
Pràcticament ocupa tota Europa
Les conquestes
-Als països ocupats:
1)Supressió feudalisme
2)Igualtat davant la llei
3)Llibertat econòmica
4)llibertat religiosa
5)Dret a la propietat privada

18. Ocupant Europa

19. L’IMPERI NAPOLEÒNICL’IMPERI NAPOLEÒNIC
L’IMPERI – (1804-1814)L’IMPERI – (1804-1814)
La caiguda de Napoleó
-Als països ocupats França:
1)Cobra impostos
2)Recluta soldats
3)Afavoreix els negocis dels
francesosForts sentiments nacionals
contra la presència dels francesos
RESULTAT
A) Aixecaments dels espanyols contra Napoleó i el seu germà
B) 1814 Derrota a Rússia
C) Unió monarques absoluts d’Europa per enfrontar-se a Napoleó
( derrotat a Leipzig ). Confinat a l’illa d’Elba.
D) Retorn a França “Govern dels 100 dies” i derrotat a Waterloo.
E) Desterrat a l’illa de Santa Helena

20. Campanya russa-retirada Batalla de Waterloo

21. LA MARSELLESA:
D’ HIMNE DE LA REVOLUCIÓ A HIMNE DE LA REPÚBLICA FRANCESA
t
Allons enfants de la patrie
Le jour de gloire est arrivé !
Contre nous de la tyrannie
L'étendard sanglant est levé !
L'étendard sanglant est levé !
Entendez-vous dans les campagnes
Mugir ces féroces soldats ?
Ils viennent jusque dans vos bras
Ecorger nos fils, et nos compagnes,
Estribillo
Aux armes citoyens !
Formez vos bataillons !
Marchons, marchons,
Qu’un sang impur abreuve à nos sillons !
Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n'y seront plus !
Nous y trouverons leur poussière
Et la trace de leurs vertus.
Bien moins jaloux de leur cercueil,
Nous aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre,
Rouget de L’Isle (1792)
Rude: La Marsellesa

22. El congrés de Viena
La RestauracióLa Restauració
-Congrés de Viena (1815): Potències europees
que han derrotat Napoleó restauren l’Abolutisme:
1)Els monarques absolutistes recuperen els seus trons.
2)Les grans potències es reparteixen l’Imperi napoleònic
3)Signen la Santa Aliança (acord militar entre els monarques)
-Congrés de Viena (1815): Potències europees
que han derrotat Napoleó restauren l’Abolutisme:
1)Els monarques absolutistes recuperen els seus trons.
2)Les grans potències es reparteixen l’Imperi napoleònic
3)Signen la Santa Aliança (acord militar entre els monarques)

23. Europa 1815Europa 1815

24. LiberalismeLiberalisme NacionalismeNacionalisme
istema polític:
’Estat ha de garantir els
rets i les llibertats individuals
Sobirania Nacional: El poder
sideix en la nació (conjunt de
utadans)
Sistema representatiu:Escollim
ufragi) als nostres
epresentants perquè facin les
eis (Parlament).
Constitució: Regula el sistema
olític i la separació de poders.
rets i deures dels ciutadans.
Dret a la propietat (principi inalienable)
No intervenció de l’Estat en l’economia
Defensa:
-El dret dels pobles a
l’autogovern
Nació: conjunt d’individus
que comparteixen: llengüa,
religió, tradicions, passat, etc
i que volem viure junts
Objectiu: la Nació i l’Estat
han de coincidir perquè
tots els membres d’una
mateixa comunitat nacional
estiguin sota unes mateixes
fronteres
a)Moviments independentistes
b)Moviments unificadors

25. Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
1ª 1820:
Aixecaments liberals per Europa:
Sufocats per la Santa Aliança.
Grècia: Sublevació contra l’I. Turc i es proclama
independent el 1822.
Colònies espanyoles a sudamèrica (1808-1825):
S’independitzen i proclamen règims liberals
2ª 1830:
Noves insurreccions liberals(Europa central i Occ.):
La burgesia conservadora recupera en poder
(sufragi censatari).
França:Monarca liberal (Lluís Felip d’Orleans)
Bèlgica: S’independitza d’Holanda i estableix
un règim liberal,
Espanya: Passa de l’absolutisme al liberalisme
G.B: S’amplia el dret de vot
Polònia:
revolta
nacionalista
esclafada

26. 3ª 1848: Primavera dels pobles (veure mapa)
Noves onades revolucionaries, ara demanen
Democràcia (sufragi universal o, sobirania popular,
igualtat social.).Els obrers prenen consciència del
seu paper en la política
França: El monarca abandona el país i es proclama
una República social (drets pels treballadors i
sufragi universal).
Imperi austríac
Confederació Germànica
Estats italians
Revoltes democràtiques
Nacionalistes: foren reprimides
El Liberalisme s’imposaEl Liberalisme s’imposa

28. Les revolucions liberals donaran lloc
a dos moviments polítics liberals diferents
-Dret de sufragi restringit
als més rics
sufragi censatari
-Propietat privada i lliure mercat
-Governs i lleis defensores dels
interessos de l’alta burgesia
- Drets polítics amplis
sufragi universal
-Drets col·lectius més amplis
(associació lliure, manifestació,
etc...)
Governs i lleis que defensen els
interessos populars
Partits polítics conservadors
i liberals
Partits polítics progressistes
i demòcrates

29. Els grups polítics característics d’Europa a
la primera meitat del segle XIX (1800-1850)
ABSOLUTISTES I
TRADICIONALISTES
RADICALS
PROGRESSISTES
EXTREMA
DRETA
ESQUERRA
MODERATS I/O
CONSERVADORS
LIBERALS
DEMÒCRATES REPUBLICANS
TENDÈNCIA POLÍTICA
Dreta
LIBERAL
PER QUÈ AQUESTS NOMS? PERQUÈ AQUESTS COLORS?

30. Cap a una Europa de nacionsCap a una Europa de nacions
La unificació d’Itàlia
Etapes de la unificació
Pacte de Piemont i
França (Napoleó III)
Pacte de Piemont i
França (Napoleó III)
1ª Guerra contra Àustria,
(1859) Pau de Zúrich
Annexió de la Llombardia,
Parma, Mòdena i Toscana
2ª La guerra contra Nàpols,
Expedició dels mil
(Garibaldi), 1860
Annexió de les Dues
Sicílies
3ª Annexió de Venècia
(durant la guerra austro-
prussiana, 1866)
4ª Annexió dels Estats
Pontificis (durant la guerra
franco-prussiana, 1871)
Monarquia liberal
Burgesia
PIEMONTPIEMONT
Víctor Emmanuel Savoia
Cavour
Garibaldi
Cavour
LLOMBARDIALLOMBARDIA
VENETOVENETO
Ocupats pels austríacs
PARMAPARMA
MÒDENAMÒDENA
TOSCANATOSCANA
En mans de prínceps austríacs
ROMA
Estats Pontificis
ROMA
Estats Pontificis
Dominats pel Papa
REGNE DE
LES
DUES SICÍLIES
REGNE DE
LES
DUES SICÍLIES
En mans dels Borbons
absolutistes

31. Cap a una Europa de nacionsCap a una Europa de nacions
La unificació d’Alemanya
Etapes
1ª La qüestió dels
ducats (guerra
contra Dinamarca)
1ª La qüestió dels
ducats (guerra
contra Dinamarca)
2ª La guerra contra
Àustria
2ª La guerra contra
Àustria
(creació de la
Confederació
d’Alemanya del Nord
– pacte amb els estats
dels sud d’Alemanya)
3ª La guerra contra
França
3ª La guerra contra
França
Creació del II Reich a Versalles
Guillerm
Bismarck

32. Cap a una Europa de nacionsCap a una Europa de nacions
Europa a finals del Segle XIX
Problemes
per resoldre
Problemes
per resoldre
Problemes
nacionals
(mapa)
Problemes
nacionals
(mapa)
Dins l’I. Turc: Serbis, croats, búlgarsDins l’I. Turc: Serbis, croats, búlgars
Dins l’I. Austríac: Hongaresos, txecs,
polonesos
Dins l’I. Austríac: Hongaresos, txecs,
polonesos
Problemes
polítics
Problemes
polítics Amplies capes de
població demanen :
DEMOCRACIA
Amplies capes de
població demanen :
DEMOCRACIA
Sufragi universal
Ampliació llibertats individuals i col.lectives
Drets socials
Sufragi universal
Ampliació llibertats individuals i col.lectives
Drets socials