El documento resume el Síndrome de la Arteria Coronaria Descendente Anterior (SADCA), también conocido como Síndrome de Wellen. Describe los patrones electrocardiográficos comunes e infrecuentes asociados con la obstrucción de la arteria coronaria descendente anterior, incluidas las ondas T bifásicas de V1 a V4. También resume los criterios diagnósticos del Síndrome de Wellen.
This case report describes a 76-year-old female patient who presented with chest pain and was found to have Wellens syndrome, characterized by biphasic or deeply inverted T waves in the precordial leads. Further workup revealed a 95% stenosis in the proximal left anterior descending artery (LAD), which was treated with coronary artery bypass grafting. Wellens syndrome is defined as specific ECG abnormalities associated with a critical LAD stenosis. It often progresses rapidly to anterior wall myocardial infarction if not treated urgently with angiography and revascularization. This case highlights the importance of recognizing the subtle ECG findings of Wellens syndrome to identify high-risk patients and prevent adverse cardiac events.
ST segment elevations can be seen in acute myocardial infarction (AMI) but also have other causes. Non-AMI causes of ST elevation include left bundle branch block, left ventricular hypertrophy, pericarditis, Brugada syndrome, and early repolarization. The morphology, distribution, and magnitude of ST elevations, as well as other ECG features, can help differentiate AMI from other causes of ST elevation. It can be challenging to diagnose AMI using ECG criteria alone, as around half of AMI cases present without typical ST elevation patterns.
CONFERENCIA PRESENTADA EN LAS JORNADAS MEDICAS SURCOLOMBIANAS.
EL VIERNES 13 DE JUNIO DE 2008. EN EL AUDITORIO FACULTAD DE SALUD.
MANEJO EN EL PRIMER NIVEL DEL IAM
DR. ANTONIO CORTES SEGURA
MEDICO GENERAL - U. DEL CAUCA
MEDICINA INTERNA - U. SURCOLOMBIANA
CARDIOLOGO - U. EL BOSQUE - F. SHAIO
Se explica de forma concisa la fisiopatologia del papiledema y se discute su diagnostico diferencial y tratamiento, haciendo hincapié en la hipertensión intracranial idiopática como primera causa de papiledema.
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021Pediatriadeponent
Aproximació al diagnòstic i tractament de les miocarditis a l'edat pediàtrica. Valoració electrocardiogràfica de la miocarditis. Altres proves diagnòstiques.
El documento resume el Síndrome de la Arteria Coronaria Descendente Anterior (SADCA), también conocido como Síndrome de Wellen. Describe los patrones electrocardiográficos comunes e infrecuentes asociados con la obstrucción de la arteria coronaria descendente anterior, incluidas las ondas T bifásicas de V1 a V4. También resume los criterios diagnósticos del Síndrome de Wellen.
This case report describes a 76-year-old female patient who presented with chest pain and was found to have Wellens syndrome, characterized by biphasic or deeply inverted T waves in the precordial leads. Further workup revealed a 95% stenosis in the proximal left anterior descending artery (LAD), which was treated with coronary artery bypass grafting. Wellens syndrome is defined as specific ECG abnormalities associated with a critical LAD stenosis. It often progresses rapidly to anterior wall myocardial infarction if not treated urgently with angiography and revascularization. This case highlights the importance of recognizing the subtle ECG findings of Wellens syndrome to identify high-risk patients and prevent adverse cardiac events.
ST segment elevations can be seen in acute myocardial infarction (AMI) but also have other causes. Non-AMI causes of ST elevation include left bundle branch block, left ventricular hypertrophy, pericarditis, Brugada syndrome, and early repolarization. The morphology, distribution, and magnitude of ST elevations, as well as other ECG features, can help differentiate AMI from other causes of ST elevation. It can be challenging to diagnose AMI using ECG criteria alone, as around half of AMI cases present without typical ST elevation patterns.
CONFERENCIA PRESENTADA EN LAS JORNADAS MEDICAS SURCOLOMBIANAS.
EL VIERNES 13 DE JUNIO DE 2008. EN EL AUDITORIO FACULTAD DE SALUD.
MANEJO EN EL PRIMER NIVEL DEL IAM
DR. ANTONIO CORTES SEGURA
MEDICO GENERAL - U. DEL CAUCA
MEDICINA INTERNA - U. SURCOLOMBIANA
CARDIOLOGO - U. EL BOSQUE - F. SHAIO
Se explica de forma concisa la fisiopatologia del papiledema y se discute su diagnostico diferencial y tratamiento, haciendo hincapié en la hipertensión intracranial idiopática como primera causa de papiledema.
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021Pediatriadeponent
Aproximació al diagnòstic i tractament de les miocarditis a l'edat pediàtrica. Valoració electrocardiogràfica de la miocarditis. Altres proves diagnòstiques.
Sesión sobre el manejo del síncope en Urgencias, enmarcada en el curso de introducción hospitalarias a R1.
Ponente: Ana Pardo.
Mayo 2012.
Programa del curso: http://www.docencia-husc.com/attachments/CIntro.pdf
Este documento introduce Really Simple Syndication (RSS) y lectores de RSS. Explica que RSS permite a usuarios suscribirse a fuentes de contenido para recibir actualizaciones automáticamente. Luego describe cómo agregar fuentes a Feedly, un popular lector de RSS, ya sea conociendo la URL, nombre del sitio o buscando por tema. También explica cómo guardar artículos de Feedly a Pocket para leerlos más tarde.
Este documento evalúa múltiples variables predictoras de bacteriemia en pacientes adultos antes de indicar hemocultivos. Evaluar estas variables, en lugar de indicaciones inapropiadas, evitaría daños de resultados falsos positivos y reduciría gastos innecesarios. Fiebre más escalofríos y los criterios SIRS continúan siendo los predictores más relevantes de bacteriemia y para indicar hemocultivos. Sepsis severa, meningitis bacteriana aguda y shock séptico tienen la mayor probabilidad pretest.
Este documento presenta el caso clínico de un hombre de 31 años que fue diagnosticado con vasculitis sistémica. Inicialmente presentó fiebre y una masa dolorosa en la axila derecha. Posteriormente desarrolló erupciones cutáneas, adenopatías dolorosas, y empeoramiento del cuadro con fiebre alta, lo que llevó a un diagnóstico de meningitis. Finalmente falleció por edema cerebral. La autopsia reveló una vasculitis sistémica linfocítica y necrotizante, confirmando el
El documento resume las fracturas maxilofaciales más comunes, incluyendo fracturas nasales, mandibulares, orbitozigomáticas, orbitarias, maxilares y del hueso frontal. Describe los síntomas clínicos, pruebas de imagen y tratamiento inicial para cada tipo de fractura. El objetivo es priorizar el tratamiento de pacientes con trauma maxilofacial y proporcionar nociones básicas sobre la evaluación y manejo inicial de las fracturas faciales más frecuentes.
Este caso clínico describe un paciente de 45 años con hipertensión arterial, diabetes mellitus tipo 2 y enfermedad renal crónica en diálisis que ingresa por astenia y malestar general. Se detecta una marcada elevación del ST en el electrocardiograma indicativa de infarto agudo de miocardio, así como hiperpotasemia grave. Tras estabilizar al paciente con gluconato cálcico y otros tratamientos, se realiza hemodiálisis para corregir la hiperpotasemia, que se sospecha secundaria a la
Este documento describe la evaluación y diagnóstico de un niño de 7 años con dolor en la pierna derecha. Tras realizar exámenes físicos y análisis de sangre que mostraron inflamación, se diagnosticó al niño con artritis idiopática juvenil, una enfermedad autoinmune.
Diagnóstico de líquidos orgánicos en urgenciasDocencia Ssibe
Este documento describe los procedimientos y análisis de líquidos corporales como el líquido pleural, ascítico y su interpretación para diagnosticar diferentes enfermedades. Resume las indicaciones, contraindicaciones y hallazgos de la toracocentesis y paracentesis para diagnosticar infecciones, cáncer u otras causas de derrames. Explica cómo los análisis de proteínas, glucosa, células y cultivos pueden ayudar a distinguir entre trasudados y exudados y llegar a un diagnóstico.
Implantación de un proyecto de gestión integral en seguridad de pacientes en ...Docencia Ssibe
Este documento describe la implementación de un proyecto de gestión integral de la seguridad del paciente en un hospital comarcal. El proyecto tuvo como objetivos mejorar la seguridad clínica, minimizar los efectos adversos y aplicar metodologías de análisis prospectivas y retrospectivas. El proyecto se implementó en fases entre 2009 y 2011 e involucró a todos los estamentos del hospital, desde la dirección hasta los profesionales asistenciales. Se estableció un núcleo de seguridad, indicadores de seguimiento, formación del personal y
1. SÍNDROME DE
WELLENS
Eva Viader i Soler
MIR 4 família
març 2012
2.
3. PRESENTACIÓ DEL CAS
Home de 47 anys, exfumador i amb AP
dislipèmia no controlada i AF de CI (germà).
Des d’ahir, sensació d’opressió toràcica i
dispnea suspirosa. Es defineix com una persona
activa i nerviosa. Ahir, ansietat pel treball.
Exploració: Sat. 98% BEG, NH i NC, ACR normal.
OD: ansietat.
Pla: Diazepam 5 mg 0-0-1. Control per MAP.
4.
5. PRESENTACIÓ DEL CAS
Reconsulta unes hores més tard per dolor
epigàstric. Ha pres almax i ara està
assimptomàtic.
Exploració: TA 132/84mmhg FC 84bpm.
BEG. AR mvc conservat, no estertors.
AC tons rítmics, no bufs.
ABD depressible, no defensa, no dolor.
Pla: dieta de protecció gàstrica, omeprazol
20mg 1-0-0, diazepam 5mg 1-0 1
6. PRESENTACIÓ DEL CAS
Acut a urgències al cap de 3 dies…
Nou episodi de dolor opressiu, centrotoràcic,
irradiat a ambdós braços i acompanyat de
vegetatisme . A l’arribada, mínimes molèsties
(EVA 2).
Quadres compatibles amb àngor d’esforç, que
l’obliguen a parar-se i cedeixen als 10min. En 2
ocasions, en repòs (menor intensitat).
7.
8. PRESENTACIÓ DEL CAS
Exploració física per aparells anodina.
Constants conservades.
Rx tórax: sense alteracions.
Analítica de sang: troponina 0’91 ng/ml, resta
normal.
Pla: doble agregació, clexane sc i BPC NTG.
Trasllat a HJT per tractament i estudi.
9.
10. PRESENTACIÓ DEL CAS
15 dies més tard…
Control IAM Killip I.
Malaltia coronària d’un vas, revascularizació
percutània completa.
ECG
13. DEFINICIÓ
Variant d’angina inestable.
Alteracions ECG que mostren estenosi d’↑ grau a part
proximal de la descendent anterior esquerra (DAE).
El 15% hospitalitzats per angina inestable presenten
alteracions ECG:
60%: ECG indicatius a l’ingrés
40%: ho presentarà durant l’hospitalització
Poden presentar-se en absència de dolor.
Marcelo Campos Appel-da-Silva1, Gabriel Zago1, Aníbal Pereira Abelin2, Walter Otávio Pin2, Oscar Pereira Dutra2, Renato Vaz2,
Sindrrome de Wellens, Hospital Nossa Senhora da Conceição (HNSC), Porto Alegre, RS1; Instituto de Cardiologia - Fundação
Universitária de Cardiologia (IC-FUC)2, Porto Alegre, RS – Brasil, Arq Bras Cardiol 2010; 94(4) : e63-e66
Henry B. Geiter, Jr., RN, CCRN, Síndrome de Wellen: datos poco aparentes de un problema importante, Nursing. Abril 2005, 51-53
14. DEFINICIÓ
Prevalència de 14-18% en 2 estudis de pacients
hospitalitzats amb diagnòstic d’angina inestable.
En un d’ells, 12/16 pacients (75%) amb criteris que no
van ser sotmesos a revascularització miocàrdica IAM
extens a primeres setmanes .
En l’altre, 180 dels 1260 pacients presentaven canvis
ECG. Una estratègia invasiva precoç millora el pronòstic.
Marcos Antonio Leão de Araújo, Carla Daniela Fank, Ciça Teixeira Penedo, Gustavo Cavalcante Maio de Aguiar, Marlúcia do Nascimento Nobre;
Síndrome de Wellens, Rev Bras Cardiol. 2010;23(6):365-368
Marcelo Campos Appel-da-Silva1, Gabriel Zago1, Aníbal Pereira Abelin2, Walter Otávio Pin2, Oscar Pereira Dutra2, Renato Vaz2, Sindrrome de
Wellens, Hospital Nossa Senhora da Conceição (HNSC), Porto Alegre, RS1; Instituto de Cardiologia - Fundação Universitária de Cardiologia
(IC-FUC)2, Porto Alegre, RS – Brasil, Arq Bras Cardiol 2010; 94(4) : e63-e66
15. DEFINICIÓ
Estudis realitzats amb coronariografia, 20% mostra
oclusió completa de DAE (circulació colateral) i en 100%
oclusió ≥ 50%.
L’oclusió completa sol causar IAM extens.
Les alteracions ECG apareixen durant la reperfusió del
teixit cardíac afectat, motiu pel qual el pacient no
experimenta dolor durant els canvis.
Henry B. Geiter, Jr., RN, CCRN, Síndrome de Wellen: datos poco aparentes de un problema importante, Nursing. Abril 2005, 51-53
16. SUBTIPUS
Tipus 1: 24% dels casos. T bifàsica (plus/minus) a
derivacions V2-V3
Tipus 2: representa el 76%. Inversió profunda i simètrica
de T a V2-V3 (també V1-V4 i V5-V6)
Ersan Tatli, Meryem Aktoz, Wellens’ syndrome: The electrocardiographic finding that is seen as unimportant, Department of Cardiology, School of
Medicine, Trakya University, Edirne, Turkey; Cardiology Journal 2009, Vol. 16, No. 1, pp. 73–75
17. TRETS CARACTERÍSTICS:
Inversió simètrica, profunda i progressiva de l’ona T (>
que IAM anterior) o T bifàsiques. Típicament, a V2-V3.
↑ ST compatible amb IAM anterior durant el dolor.
En períodes sense dolor també pot haver-hi ↑ ST (<1mm).
Positivització o no de marcadors dany cardíac.
Progressió normal ona R.
Absència d’ones Q.
Trandy TK, Bottomu DP, Lewis JG; Wellens’ syndrome, Departments of Emergency Medicine and Cardiology, Naval Medical Center-
Portsmouth, Portsmouth, VA, USA. Ann Emerg Med. 1999 Mar;33(3):347-51..
Henry B. Geiter, Jr., RN, CCRN, Síndrome de Wellen: datos poco aparentes de un problema importante, Nursing. Abril 2005, 51-53
18. TRACTAMENT
Donat l’alt risc de IAM, és primordial la
revascularizació precoç amb angioplàstia
transluminal percutània o cirurgia de
revascularizació coronària.
La realització de PE està contraindicada (risc de
IAM per estenosi severa).
Ersan Tatli, Meryem Aktoz, Wellens’ syndrome: The electrocardiographic finding that is seen as unimportant, Department of
Cardiology, School of Medicine, Trakya University, Edirne, Turkey; Cardiology Journal 2009, Vol. 16, No. 1, pp. 73–75
19. CONCLUSIONS
Variant d’angina inestable.
Alteracions ECG tipus 1 (ona T bifàsica): alta E pel
diagnòstic de malaltia severa de la DAE
proximal risc IAM anterior.
Quadre clínic i exàmens suggestius: derivar per
estudi angiogràfic.
Marcelo Campos Appel-da-Silva1, Gabriel Zago1, Aníbal Pereira Abelin2, Walter Otávio Pin2, Oscar Pereira Dutra2, Renato Vaz2, Sindrome de
Wellens, Hospital Nossa Senhora da Conceição (HNSC), Porto Alegre, RS1; Instituto de Cardiologia - Fundação Universitária de Cardiologia
(IC-FUC)2, Porto Alegre, RS – Brasil, Arq Bras Cardiol 2010; 94(4) : e63-e66