1. SÍNDROME DE
WELLENS
Eva Viader i Soler
MIR 4 família
març 2012

3. PRESENTACIÓ DEL CAS
 Home de 47 anys, exfumador i amb AP
dislipèmia no controlada i AF de CI (germà).
 Des d’ahir, sensació d’opressió toràcica i
dispnea suspirosa. Es defineix com una persona
activa i nerviosa. Ahir, ansietat pel treball.
Exploració: Sat. 98% BEG, NH i NC, ACR normal.
OD: ansietat.
Pla: Diazepam 5 mg 0-0-1. Control per MAP.

5. PRESENTACIÓ DEL CAS
 Reconsulta unes hores més tard per dolor
epigàstric. Ha pres almax i ara està
assimptomàtic.
Exploració: TA 132/84mmhg FC 84bpm.
BEG. AR mvc conservat, no estertors.
AC tons rítmics, no bufs.
ABD depressible, no defensa, no dolor.
Pla: dieta de protecció gàstrica, omeprazol
20mg 1-0-0, diazepam 5mg 1-0 1

6. PRESENTACIÓ DEL CAS
 Acut a urgències al cap de 3 dies…
Nou episodi de dolor opressiu, centrotoràcic,
irradiat a ambdós braços i acompanyat de
vegetatisme . A l’arribada, mínimes molèsties
(EVA 2).
Quadres compatibles amb àngor d’esforç, que
l’obliguen a parar-se i cedeixen als 10min. En 2
ocasions, en repòs (menor intensitat).

8. PRESENTACIÓ DEL CAS
 Exploració física per aparells anodina.
Constants conservades.
 Rx tórax: sense alteracions.
 Analítica de sang: troponina 0’91 ng/ml, resta
normal.
 Pla: doble agregació, clexane sc i BPC NTG.
Trasllat a HJT per tractament i estudi.

10. PRESENTACIÓ DEL CAS
 15 dies més tard…
Control IAM Killip I.
Malaltia coronària d’un vas, revascularizació
percutània completa.
ECG

12. SÍNDROME DE WELLENS

13. DEFINICIÓ
 Variant d’angina inestable.
 Alteracions ECG que mostren estenosi d’↑ grau a part
proximal de la descendent anterior esquerra (DAE).
 El 15% hospitalitzats per angina inestable presenten
alteracions ECG:
 60%: ECG indicatius a l’ingrés
 40%: ho presentarà durant l’hospitalització
 Poden presentar-se en absència de dolor.
Marcelo Campos Appel-da-Silva1, Gabriel Zago1, Aníbal Pereira Abelin2, Walter Otávio Pin2, Oscar Pereira Dutra2, Renato Vaz2,
Sindrrome de Wellens, Hospital Nossa Senhora da Conceição (HNSC), Porto Alegre, RS1; Instituto de Cardiologia - Fundação
Universitária de Cardiologia (IC-FUC)2, Porto Alegre, RS – Brasil, Arq Bras Cardiol 2010; 94(4) : e63-e66
Henry B. Geiter, Jr., RN, CCRN, Síndrome de Wellen: datos poco aparentes de un problema importante, Nursing. Abril 2005, 51-53

14. DEFINICIÓ
 Prevalència de 14-18% en 2 estudis de pacients
hospitalitzats amb diagnòstic d’angina inestable.
 En un d’ells, 12/16 pacients (75%) amb criteris que no
van ser sotmesos a revascularització miocàrdica IAM
extens a primeres setmanes .
 En l’altre, 180 dels 1260 pacients presentaven canvis
ECG. Una estratègia invasiva precoç millora el pronòstic.
Marcos Antonio Leão de Araújo, Carla Daniela Fank, Ciça Teixeira Penedo, Gustavo Cavalcante Maio de Aguiar, Marlúcia do Nascimento Nobre;
Síndrome de Wellens, Rev Bras Cardiol. 2010;23(6):365-368
Marcelo Campos Appel-da-Silva1, Gabriel Zago1, Aníbal Pereira Abelin2, Walter Otávio Pin2, Oscar Pereira Dutra2, Renato Vaz2, Sindrrome de
Wellens, Hospital Nossa Senhora da Conceição (HNSC), Porto Alegre, RS1; Instituto de Cardiologia - Fundação Universitária de Cardiologia
(IC-FUC)2, Porto Alegre, RS – Brasil, Arq Bras Cardiol 2010; 94(4) : e63-e66

15. DEFINICIÓ
 Estudis realitzats amb coronariografia, 20% mostra
oclusió completa de DAE (circulació colateral) i en 100%
oclusió ≥ 50%.
 L’oclusió completa sol causar IAM extens.
 Les alteracions ECG apareixen durant la reperfusió del
teixit cardíac afectat, motiu pel qual el pacient no
experimenta dolor durant els canvis.
Henry B. Geiter, Jr., RN, CCRN, Síndrome de Wellen: datos poco aparentes de un problema importante, Nursing. Abril 2005, 51-53

16. SUBTIPUS
 Tipus 1: 24% dels casos. T bifàsica (plus/minus) a
derivacions V2-V3
 Tipus 2: representa el 76%. Inversió profunda i simètrica
de T a V2-V3 (també V1-V4 i V5-V6)
Ersan Tatli, Meryem Aktoz, Wellens’ syndrome: The electrocardiographic finding that is seen as unimportant, Department of Cardiology, School of
Medicine, Trakya University, Edirne, Turkey; Cardiology Journal 2009, Vol. 16, No. 1, pp. 73–75

17. TRETS CARACTERÍSTICS:
 Inversió simètrica, profunda i progressiva de l’ona T (>
que IAM anterior) o T bifàsiques. Típicament, a V2-V3.
 ↑ ST compatible amb IAM anterior durant el dolor.
 En períodes sense dolor també pot haver-hi ↑ ST (<1mm).
 Positivització o no de marcadors dany cardíac.
 Progressió normal ona R.
 Absència d’ones Q.
Trandy TK, Bottomu DP, Lewis JG; Wellens’ syndrome, Departments of Emergency Medicine and Cardiology, Naval Medical Center-
Portsmouth, Portsmouth, VA, USA. Ann Emerg Med. 1999 Mar;33(3):347-51..
Henry B. Geiter, Jr., RN, CCRN, Síndrome de Wellen: datos poco aparentes de un problema importante, Nursing. Abril 2005, 51-53

18. TRACTAMENT
 Donat l’alt risc de IAM, és primordial la
revascularizació precoç amb angioplàstia
transluminal percutània o cirurgia de
revascularizació coronària.
 La realització de PE està contraindicada (risc de
IAM per estenosi severa).
Ersan Tatli, Meryem Aktoz, Wellens’ syndrome: The electrocardiographic finding that is seen as unimportant, Department of
Cardiology, School of Medicine, Trakya University, Edirne, Turkey; Cardiology Journal 2009, Vol. 16, No. 1, pp. 73–75

19. CONCLUSIONS
 Variant d’angina inestable.
 Alteracions ECG tipus 1 (ona T bifàsica): alta E pel
diagnòstic de malaltia severa de la DAE
proximal risc IAM anterior.
 Quadre clínic i exàmens suggestius: derivar per
estudi angiogràfic.
Marcelo Campos Appel-da-Silva1, Gabriel Zago1, Aníbal Pereira Abelin2, Walter Otávio Pin2, Oscar Pereira Dutra2, Renato Vaz2, Sindrome de
Wellens, Hospital Nossa Senhora da Conceição (HNSC), Porto Alegre, RS1; Instituto de Cardiologia - Fundação Universitária de Cardiologia
(IC-FUC)2, Porto Alegre, RS – Brasil, Arq Bras Cardiol 2010; 94(4) : e63-e66

20. GRÀCIES!!