2. Situació legal

3. Situació d'ús

4. Perspectives de futur La situació sociolingüística a Galícia Uxio Outeiro

5. BREU PRESENTACIÓ HISTÒRICA Naixement de la llengua galaico-portuguesa (segle XII-XIII) Extensió cap al Sud amb la Reconquesta (Naixeiment de Portugal) Nou nom de la llengua Frontera política entre territoris de parles galaico-portugueses PORTUGAL Llengua del poder Llengua invassora Llengua internacional GALÍCIA Llengua decadent Llengua invadida Llengua domèstica UN COMENCAMENT COM altres ,

6. BREU PRESENTACIÓ HISTÒRICA UnS SEGLES 'OSCURS' Perquè oscurs? Per la dependència política: - Pràctica desaparició de la llengua gallega escrita en territori gallec - Fragmentació dialectal - Paulatina dialectalització a respecte del castellà Per la distància política de Portugal: - No es compartirà la formalitzación de la llengua escrita a Portugal Que és el que NO va passar? - El castellà NO es va convertir en llengua 'normal' a Galícia - La forma de parlar dels gallecs no es va transformar milagrosament en una cosa diferent del veïns del Sud

7. BREU PRESENTACIÓ HISTÒRICA UNA RENAIXENCA LITERÀRIA , 'Primer la nostra llengua, la llengua que sempre ha parlat aquest poble, i la que parlem i entenem gallecs, portuguesos, brasilers, africans i asiàtics.' Manuel Murguia QUINA LLENGUA? Rosalia de Castro PERQUÈ LA RENAIXENÇA? QUE VA ACONSEGUIR? QUE NO VA ACONSEGUIR? - Possibilitat d'ascender socialment - Primer moviment galleguitzador - Naixement de una tradició - Formalització de la llengua - Revertir la tendència social Cantarte hey, Galicia, / na lingua gallega, / consolo d'os males, / alivio d'as penas. / Mimosa, suave, / sentida, queixosa, / encanta si ri, / conmove si chora.

8. BREU PRESENTACIÓ HISTÒRICA UNA REIVINDICACIÓ IDENTITÀRIA Vau proibir el gallec a les escoles per a prodüir a l'esperit dels nostres xiquets un complexe d'inferioritat, fent-los creure que parlar gallec era parlar mal i que parlar castellà era parlar bé. Vau expulsar el gallec de les esglésies, fent que els representants de Crist explicaren l'Evangeli en l'idioma oficial, que el poble no parlava ni comprenia bé. Repudiareu el gallec davant dels Tribunals de justícia i vau arribar a castellanitzar barbarament les toponímies gallegues. I de que vos ha valgut? Perquè desprès de més de quatre segles de política assimilista, exercida amb tota riqueza d'astúcies i violències, el nostre idioma està viu. Sou, pertant, uns imperialistes fracassats A. D. Rodríguez Castelao Cap gallec cult deu consentir que la parla del seu poble -una parla de prínceps, que encara és senyora a Portugal i Brasil- siga esclava a la pàtria llar, sense dret a anar a l'escola ni a presentar-se com a igual al castellà. COM ESTAVA LA LLENGUA? QUINA LLENGUA? Alfabetització universal

9. BREU PRESENTACIÓ HISTÒRICA UNA DICTADURA I UNA TRANSICIÓ - Persecució de la llengua - Creiximent de les ciutats - Trencament de la tradició galleguista DICTADURA TRANSICIÓ Llengua oficial Llengua a l'esenyament Editorials Mitjans de comunicació Però... QUINA LLENGUA???

10. Situació legal ESTATUT D'AUTONOMIA ARTICLE 5 1. La llengua pròpia de Galícia és el gallec. 2. Els idiomes gallec i castellà son oficials a Galícia i tots tenen el dret de conèixer-lo i usar-lo. 3. Els poders públics de Galícia garantitzaran l'ús normal i oficial dels dos idiomes i potenciaran l'ús del gallec en tots els planols de la vida pública, cultural i informativa, i disposaran els mitjan necessaris per tal de facilitar el seu coneiximent. 4. Ningú podrá ser discriminat per causa de la llengua. (1981)

11. Situació legal LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA Ensenyament Les autoritats educatives de la Comunitat Autònoma garantitzaran que al fin dels cicles en que l'ensenyament gallec és obligatori, els alumnes el coneguen, en els seus nivells oral i escrit en igualtat amb el castellà. Toponímia Els topònims de Galícia tidran com a única forma oficial la gallega. Administració El gallec, com a llengua pròpia de Galícia, és llengua oficial de les institucions de la Comunitat Autònoma, de la seua Administració, de la Administració Local i de les Entitats Públiques dependents de la Comunitat Autònoma. Mitjans de comunicació (1983)

12. Situació legal LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA En les cuestions relatives a la normativa, actualizació i ús correcte de la llengua gallega, s'estimará com a criteri d'autoritat l'establert per la Real Academia Gallega. Esta normativa será revisada en funció del procés de normalització de l'ús del gallec. 'Disposició Adicional' (1983)

13. Situació legal ( ) Emilia Pardo Bazán, Manuel Fraga, Francisco Franco, Camilo J. Cela - Academia totalment reformada des de la seua fundació - Organisme amb dependència de l'espanyolisme des de'ls inicis (UN PARÈNTESI SOBRE LA R.A.G.) Alguns membres d'honor

14. Situació legal DECRET DEL GALLEC A L'ENSENYAMENT Decret 1995 30% Decret 2007 50% GB

15. Situació D'ÚS EXTENSIÓ GEOGRÀFICA Gallec = parles galaico-portugueses dins de l'estat espanyol VISIÓ OFICIAL LUSOFONIA Gallec, llengua 'extensa i útil'

16. Situació D'ÚS DADES OFICIALS D'ÚS A GALÍCIA ENTENEN PARLEN LLIGEN ESCRIUEN CENS 2001 99’16% 91’04% 68’65% 57’64% CENS 1991 96’96% 91’39% 49’30% 34’85% COMPETÈNCIES DADES REFERENTS AL GALLEC ILG/RAG

17. Situació D'ÚS DADES OFICIALS D'ÚS A GALÍCIA Sempre A vegades Mai TOTAL 56’84% 30’29% 12’86% De 5 a 9 anys 37’63% 47’77% 14’50% De 10 a 14 anys 41’46% 49’23% 9’30% De 15 a 19 anys 44’44% 42’27% 13’28% De 20 a 24 anys 45’82% 37’15% 17’01% De 25 a 29 anys 45’01% 37’29% 17’69% De 30 a 34 anys 47’06% 36’00% 16’93% De 35 a 39 anys 50’16% 33’95% 15’88% De 40 a 44 anys 54’43% 31’70% 13’85% De 45 a 49 anys 57’54% 29’85% 12’59% De 50 a 54 anys 60’67% 27’66% 11’65% De 55 a 59 anys 65’08% 24’48% 10’43% De 60 a 64 anys 69’94% 20’61% 9’43% De 65 i més anys 75’54% 15’50% 8’95%

18. Situació D'ÚS GaLLEC LLENGUA INICIAL (DISTRIBUCIÓ GEOGRÁFICA) GALLEC LLENGUA INICIAL DENSITAT DE POBLACIÓ

19. Situació D'ÚS GaLLEC LLENGUA INICIAL (Mapa Sociolingüístico de Galicia 2004 - RAG)

20. EN DEFINITIU, TOTS NEGRES http://www.dailymotion.com/video/xbpbv3_test-de-la-nina_webcam El vídeo disposat a aquest enllaç recull part de les entrevistes fetes a xiquets als anys 70 al barri neoiorquí de Harlem. Les imatges formen part d'un estudi sociològic sobre les actituts de les persones davant de les diferències racials. Encara que les imatges no parlen de forma explícita sobre la realitat gallega, contituexen un exemple inmellorable d'allò que sol anomenar-se 'auto-odi'.